Tema sobre el feudalisme: organització, economia i societat. L'art romànic

1. TEMA 3: LA PLENA EDAT MITJANA I EL
FEUDALISME. Segles XI-XII-XIII

2. QUÈ VEUREM EN AQUEST TEMA
● LA SITUACIÓ POLÍTICA EN ELS SEGLES XI, XII i XIII
● EL MÓN MUSULMÀ
● EL MÓN CRISTIÀ: Europa Oriental i Occidental
● LA RESTA DEL MÓN: Àfrica, Àsia i Amèrica
● EL SISTEMA FEUDAL
● LA MONARQUIA FEUDAL
● ORIGEN DEL FEUDALISME
● RELACIONS DE VASSALLATGE
● EL FEU: parts del feu
● ECONOMIA I SOCIETAT
● L’ESGLÉSIA
● L’ART ROMÀNIC
● ARQUITECTURA
● ESCULTURA
● PINTURA

3. 1. LA SITUACIÓ POLÍTICA s. XI, XII XIII
 MÓN MUSULMÀ: el califat àrab es va dividir.
Adquireixen protagonisme els turcs. Nous califats en
Egipte (fatimista) i nord d’Àfrica (almoràvit)
 MÓN CRISTIÀ: l’imperi bizantí es va mantenir. L’imperi
carolingi es va dividir i va aparèixer el Sacre Imperi
Romanogermànic. Els regnes cristians de la
península van seguir conquistant territoris d’al-Àndalus
 RESTA DEL MÓN:
 ÀFRICA: van prosperar diversos regnes al
voltant del desert del Sàhara
 ÀSIA: al centre els mongols, van invadir Xina, el
món musulmà i Europa Oriental. A l’est Imperi
Xinés. Al sud regnes d’Índia i Indoxina.
 AMÈRICA: civilitzacions olmeca, maia i inca

4. 2. EL SISTEMA FEUDAL
 FEUDALISME: sistema polític, social i econòmic que
es va consolidar en els regnes cristians durant la
plena edat mitjana (segles X a XIII)
 Característiques:
 Pèrdua de poder dels monarques.
 Relacions de fidelitat personal. Relacions de
vassallatge
 Economia organitzada al voltant dels feus.

5. ELS ORÍGENS DEL FEUDALISME
El poder dels reis era molt dèbil.
Per a lluitar contra els nous pobles invasors
sol·licitaven ajuda d’homes armats (nobles).
Aquests homes armats rebien terres com a
pagament per la seua ajuda (feus).
Els nobles es van convertir en senyors
feudals amb poder complet sobre els
habitants del feu.
Al feu vivien serfs i llauradors (camperols
lliures)

6. REI
SENYORS
FEUDALS
CAVALLERS
CAMPEROLS I
SERFS
Feus Ajuda militar
i consell
Mantenien Ajuda militar i
defendre els feus
Treball i pagar
impostos
Protecció
RELACIONS DE
VASSALLATGE
RELACIONS DE
SERVITUD
LES RELACIONS DE VASSALLATGE

7. RELACIONS VASSALLATGE: Cerimònia de l’homenatge
- En primer lloc, el senyor i el vassall s’agafaven de les mans (inmixtio manuum).
- Després, posaven les mans sobre l’evangeli o un objecte sagrat, i el vassall jurava fidelitat al
senyor (sacramentum).
- El senyor en senyal de pacte i amistat el besava (osculum).
- I a continuació el senyor li donava un objecte o quelcom representatiu que
corroborava l’homenatge (investidura).
- El vassall havia de donar al senyor, consell (consilium) i ajudar-lo amb les armes
(auxilium) quan fos necessari.
- Aquesta cerimònia es feia també amb altres nobles inferiors socialment. Per això, s’ha
dit que en el feudalisme tothom és vassall de tothom.

8. EVOLUCIÓ DEL FEUDALISME
A partir de la baixa edat mitjana el feudalisme es va anar
descomponent per tres raons:
1) L’augment del poder i de l’autoritat dels monarques
2)El desenvolupament del comerç i el creixement de les ciutats.
3)Les revoltes dels llauradors

9. EL ELEMENTS DEL FEU
BOSCOS DEL
SENYOR
MOLÍ
POBLAT
RESERVA
SENYORIAL
MASOS
FERRERIA
CASTELL
MASOS
RESERVA
SENYORIAL
RESERVA
SENYORIAL

10. 3. L’ECONOMIA
 L’economia era de SUBSISTÈNCIA
 Tota la producció es destinava a l’autoconsum
 La poca producció sobrant es venia en mercats locals.
 També es comerciava amb productes artesanals,
eines i teixits

11. 3. L’ECONOMIA
 L’activitat econòmica principal era L’AGRICULTURA
 Conreaven: cereals, verdures, llegums, ...
 Dels animals: llet, ous, formatge, mel, ...
 De la natura: fusta, animals de caça, fruites silvestres
 De la RAMADERIA obtenien:
 Llana i cuir: per a fer roba, sabates, ...
 Animals de tir: cavalls, bous, ases i muls.
 Cavalls de guerra.

12. 3. LA SOCIETAT
PRIVILEGIATS
NO
PRIVILEGIATS

13. PRIVILEGIATS
NO
PRIVILEGIATS
NOBLESA
CLERO
ALTA NOBLESA
BAIXA
NOBLESA
SERFS
CAMPEROLS LLIURES
ARTESANS
COMERCIANTS
Bisbes (diòcesi)
BAIX CLERO
ALT CLERO
Reis, ducs, comtes
Abats (monestirs)
Barons, cavallers
Sacerdots
Monjos
3. LA SOCIETAT

14. 4. L’ESGLÉSIA
PAPA
ABAT
(ABADIA)
CLERO REGULAR
CARDENAL
MONJO
(MONESTIR)
CAPELLÀ
(PARRÒQUIA)
BISBE
(DIÒCESI)
CLERO SECULAR
ORGANITZACIÓ

15. 4. L’ESGLÉSIA

16. 4. L’ESGLÉSIA
 PODER POLÍTIC:
 Els reis intervenien en el nomenament dels bisbes.
 Els alts càrrecs de l’església acudien a les corts per
assessorar als reis
 El papa podia excomunicar a qualsevol persona,
inclòs els reis
 PODER ECONÒMIC:
 Molts reis i nobles cedien terres i feus a l’església,
es va convertir en la propietària principal.
 Cobrava el delme (una desena part de la producció
agrícola que havien pagat els llauradors)
 PODER CULTURAL:
 Era l’encarregada de transmetre la cultura (còpia de
textos antics, educar, les creences religioses)
 La por a l’infern i a la fi del món, pelegrinatges a
Roma i Santiago, relíquies, croades.

17. 5. L’ART ROMÀNIC
 CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
 Art rural
 Promotors de les obres eren la noblesa i l’església.
Es construïen ermites, monestirs i catedrals
ARQUITECTURA: Característiques
●Murs gruixuts de pedra i poques finestres
●Arc de mig punt, voltes de canó i d’arestes
●A l’exterior contraforts (pilars adossats a la pared). A
l’interior columnes (cilíndriques) i pilars.
●Planta de creu llatina amb creuer, 3 naus a l’interior,
i absis
●Façanes amb portalades i una o dues torres amb
campanar
●Estil artístic predominant a Europa del segle XI al XIII

18. CATEDRAL
ERMITA

19. MONESTIR

20. VOLTA DE
CANÓ
ARC DE
MIG PUNT
VOLTA
D’ARESTES

21. CONTRAFORTS
COLUMNES
CILÍNDRIQUES
PILAR

22. PLANTA DE CREU LLATINA

23. PORTALADA

24. ESCULTURA I PINTURA: Característiques
●Tenen una funció didàctica (població analfabeta i així
aprenen els relats bíblics) i decorativa.
●Les imatges tenen caràcter simbòlic (representen
idees a través de dibuixos) . Figures rígides i rostre
inexpressiu, la mida depèn de la seua importància
●Estil esquemàtic (detalls poc definits)
ESCULTURA
●Les escultures s’esculpien en pedra o es tallaven en
fusta. Imatges de Crist en la creu i Marededéus amb
el Jesuset. S’adaptaven a l’arquitectura en
portalades, columnes, façanes.
PINTURA
●Les pintures es feien sobre els murs o parets, sobre
taula o en miniatures en els llibres. Els dibuixos amb
línies i colors plans (sense volum)

25. ESCULTURA

26. ESCULTURA

27. PINTURA

28. PINTURA

29. PINTURA: MINIATURES