Tema 2 la peninsula iberica en l'alta edat mitjana
1. TEMA 2: LA PENÍNSULA IBÈRICA EN
L’ALTA EDAT MITJANA: AL-ÀNDALUS
2. QUÈ VEUREM EN AQUEST TEMA
● LA ZONA MUSULMANA
● AL-ÀNDALUS:
● EVOLUCIÓ POLÍTICA
● ECONOMIA
● SOCIETAT
● CULTURA i ART
● LA ZONA CRISTIANA
● ELS REGNES DEL NORD del s. VIII al s. X
● ELS DISTINTS REGNES
● ECONOMIA
● SOCIETAT
● CULTURA i ART
● LA CRISI DEL CALIFAT D’AL-ÀNDALUS
● CAUSES
3. 1. AL-ÀNDALUS
L’any 710 els visigots nomenen Roderic rei, una
part d’ells no estan d’acord i demanen ajuda als
musulmans
L’any 711 un exèrcit de berbers desembarquen a
Gibraltar i vencen a Roderic en la batalla de
Guadalete.
En tres anys van conquistar quasi tota la península.
Els visigots que no es van rendir es van refugiar a
les muntanyes del nord-oest (asturs).
L’any 722 en la batalla de Covadonga els asturs
van vèncer els musulmans dirigits per Pelai.
5. Causes de la rapidesa de la conquesta:
La desintegració de l’exercit visigot després de la batalla de
Guadalete.
L’eficàcia militar dels soldats musulmans, motivada per la fe
Les mesures favorables dels musulmans cap a la població
cristiana i jueva.
L’aliança dels musulmans amb alguns nobles visigots
6. EVOLUCIÓ POLÍTICA
● EMIRAT DEPENDENT DE DAMASC (711-756)
● EMIRAT INDEPENDIENTE DE DAMASC (756-929)
● CALIFAT DE CÒRDOVA (929-1031)
● REGNES DE TAIFES (1031-1085)
ELS IMPERIS NORD-AFRICANS: ALMORÀVITS I
ALMOHADES (1085-1212)
Abd al-Rahman I Abd al-Rahman III
7. EMIRAT DEPENDENT DE DAMASC:
711-756
· En un principi, al-Àndalus s’organitza com una província
dependent del Califat de Damasc.
· La capital de al-Àndalus es fixa a Còrdova.
8. EMIRAT INDEPENDENT DE DAMASC:
756-929
·El 756, Abderraman, supervivent de l’assassinat de la
família Omeia de Damasc per la família abbàssida, fuig a
al-Àndalus i es proclama emir de Còrdova: Abderraman I.
· Això va significar la seva independència política, tot i que
manté la dependència religiosa cap al Califat.
ABDERRAMAN I
9. CALIFAT DE CÒRDOVA:
929-1031
· El 929, després de pacificar el territori i consolidar el seu
poder, Abderraman III es proclama califa.
· Això significa que a més de tenir independència política,
també tindrà la màxima autoritat religiosa.
ABDERRAMÁN III
· L’Àndalus aconsegueix la seva
màxima esplendor política, religiosa i
militar, sobretot amb el govern del
general Almansor, que encapçala
multitud de ràtzies contra territoris
cristians.
10. REGNES DE TAIFES:
1031-1085
· Després de la mort d’Almansor, les lluites internes pel
poder fa que el califat es divideixi en nombrosos regnes
o taifes.
· Les taifes, més afeblides per la desunió, reben molts
atacs dels cristians i sovint els han de pagar paries
(tributs). Els cristians recuperen gran part del territori
musulmà.
11. REGNE DELS ALMORÀVITS I ALMOHADES:
1085-1212
· Uns pobles berbers (nòmades musulmans provinents del
nord d’Àfrica), primer els almoràvits i després dels
almohades, aconsegueixen reunificar el territori i frenar
l’avanç dels cristians.
· Però el 1212 es produeix la decisiva batalla de Las Navas
de Tolosa: gràcies a la unió dels cristians, aquests
aconsegueixen reconquerir gairebé tot al-Àndalus.
12. L’ECONOMIA
Bases de l’economia de Al-Àndalus
Activitats rurals Activitats urbanes
Agricultura
Ramaderia
Mineria
Comerç
Artesania
Cultius de secà i
de regadiu
Canals, séquies,
pous, sénia
Ovelles, coloms, abelles
Ferro, plom, coure, plata, or
Teixits, orfebreria,
vidre, ceràmica,
paper, armes
Interior
Exterior
13. ÀRABS: eren els que governaven i tenien més riqueses.
També eren els propietaris de les millors terres.
BERBERS: eren els més nombrosos, però amb menys
poder. Ramaders, llauradors, soldats.
MULADÍS: Alguns es van convertir a la religió, la llengua i les
costums de l’Islam per tenir els mateixos drets que els
musulmans
MOSSÀRABS: habitants de la península no convertits a l’islam
JUEUS: Vivien en barris separats anomenats jueries. Es
dedicaven a les faenes artesanals i comercials.
ESCLAUS: Treballaven com a servents, a les mines i en les
faenes més dures
MUSULMANS
NO
MUSULMANS
LA SOCIETAT
14. ART
Característiques:
Absència de figures humanes
Materials de construcció pobres (rajola i algeps)
Decoració cal·ligràfica, llaceries i atauric
Arc de ferradura i mig punt
Dovelles de dos colors, blanc i roig
Capitells i columnes d’estil visigòtic
arc de mig punt
17. 2. LA ZONA CRISTIANA
Al nord de la Península es van formar els regnes
cristians que es van expandir lentament cap el sud.
•
ASTÚRIES
•
LLEÓ
•
CASTELLA
•
NAVARRA
•
ARAGÓ
•
COMTATS CATALANS
18. Astúries - LLEÓ:
Regne d'Astúries ( s. VIII ): Va nàixer a partir del petit
nucli de Don Pelagi. Alfons I va ser el primer rei
d’Astúries . Al s. X Alfons III conquistà els actuals
territoris de Galícia, Astúries i Lleó, i passa a denominar-
se Regne de Lleó.
19. Navarra:
Regne de Navarra ( s. IX): Aquest territori estava sota el domini del regne
franc. La família Aritza aconseguí la independència i la formació d’un
regne a Pamplona. Posteriorment s’anomenà regne de Navarra.
20. Aragó:
Regne d'Aragó (s. XI): sotmès al regne de Navarra, fins al s. Xl. Amb
Ramir I s’independitzà i forma el d’Aragó. Al s. XII s'afegiren els
comtats catalans.
21. ECONOMIA-SOCIETAT-REPOBLACIÓ
Economia:
Agricultura de subsistència. Conreu principal els cereals.
Tècniques agrícoles primitives (rotació de conreus)
Ramaderia. La més important la ovina
Comerç. Poca importància. Intercanvis mitjançant el bescanvi o
barata
Societat
Nobles: grans propietaris de terres
Llauradors vassalls que treballen les terres dels nobles.
Llauradors lliures que treballen les seues pròpies terres.
Repoblació de les terres conquerides als musulmans. Es feia:
Donant terres als llauradors lliures a canvi de viure en zones
frontereres
Atorgant furs (privilegis) a les ciutats o regions
Cedint terres a l’església per a que les treballen els monjos
Donant les terres als nobles per a que les defensaren
22. LA CRISI DEL CALIFAT D’AL-ÀNDALUS
Factors que van influir:
La divisió política i la guerra civil en al-Àndalus. El
califat de Còrdova es va dividir en regnes de taifes
La crisi comercial. Degut a la divisió del califat les rutes
comercials i els beneficis es van reduir.
L’augment dels impostos per a sostenir els exercits.
Per a fer front a les revoltes i a les guerres civils es van
augmentar enormement les despeses dels exercits