2. Neix a Vic en un ambient familiar apassionat per la
música
Estudia Filologia clàssica a la UB (va exercir de
traductora de textos clàssics)
Comença essent poetessa, però aviat passa a la prosa
Convençuda que existeix una literatura de dones,
sempre va defensar el paper de la dona en la societat
Preocupada pel sofriment dels altres, fa diverses
novel·les on narra la injustícia de la història amb els
pobles petits
3. Dins de l’obra de l’autora, per tany al bloc
de «Mediterrània»
Barreja de ficció i realitat per tal de crear
complicitat amb el lector
Apareixen els grans temes angladians:
nació, memòria i injustícia vers els dèbils
Tracta la barbàrie des de l’ètica suavitzada
amb l’art per no caure en l’horror
4. 1r capítol: joc de realitat amb l’autora i el manuscrit
2n capítol: narrador extern ens posa en la història
in media res
Capítols 3r a 7è: narrats per l’Aram o la Marik,
narren la història del quadern trobat en el 1r
capítol. Introduïts per poemes armenis
Epíleg: notícies i entrevistes, de nou el joc de
realitat.
Hipòtesis finals que deixen la història oberta, tant
del manuscrit com dels personatges
5. Les roses: associades a Marik, són la
bellesa perduda a Trebisonda i retrobada a
Marsella
El mar: la llibertat i l’alliberament del
records, també el lloc on van matar els
familiars dels protagonistes
El món clàssic i la Bíblia: hi ha referències
al llarg de tota l’obra als pòsits culturals del
Mediterrani
6. La religió: Armènia va ser el primer poble en
acollir el cristianisme, és la característica que
els ha fet sobreviure al llarg dels segles
La terra propra: la terra dels armenis, que
protesta i recull les veus dels innocents morts
en el genocidi.
La poesia armènia: personificada en Vahé,
pare d’Aram
Catalunya: relacionada amb el quadern a
través del bussejadors de Cadaquès
7. Als anys 70 descobreix poesia armènia i
comença a cerca més mostres
La llegeixen francès (llengua que coneix
que té traduccions)
S’interessa per dos motius: per la relació
amb Grècia i epl genocidi, molt
desconegut
Va traduir al català una antologia de Vahé
Godel amb el títol de Terra propra