El repte de la comunicacio

1. El repte de la
comunicació
en públic
www.roserbatlle.net

2. QUÈ PENSEM I QUI SOM
QUÈ FEM
QUÈ DIEM
CÓM HO DIEM
En las relacions personals
4 maneres de mostrar-nos als altres:

3. A l’empresa
Una habilitat
bàsica avui

4. Nova campanya publicitària
Venda d’un nou producte
Internacionalització de l’empresa
Informe de reparacions
Primera atenció al client
DIRECTOR DE
MÀRQUETING
COMERCIAL
DIRECTOR
GENERAL
CAP DE
MANTENIMENT
RECEPCIONISTA
Tothom
comunica!

5. Com notem que una persona
es bona comunicadora?

6. ?

7. COM? QUÈ?QUI?
Forma
• Somriu i mira a tothom
• Volum de veu
• Entonació suggeridora
• Velocitat adequada
• Vocalitza bé
• Fa pauses
• No està rígida
• Gestos adequats
• Postura alçada
• No té “paràsits”
• …
Empatia
• Se la veu segura /
tranquil·la
• La seva imatge és
correcta
• S’adapta al públic
• És creïble
• Li posa passió
• …
Fons
• El seu discurs és clar i
ordenat
• No es dispersa ni
s’allarga
• Té un vocabulari ric
• Posa exemples
• Argumenta allò que diu
• Expressa conclusions
• …

8. Empatia
…nervis…

9. Sensació general
Comunicació oral:
Dolenta o fluixa De acceptable a bona Brillant o excel·lent
Fa patir per lo malament
que ho està passant.
Provoca incomoditat i/o
confusió.
Avorreix, no desperta
interès ni ganes
d’escoltar.
Provoca simpatia.
El públic decideix prestar
atenció.
Interessa… tot i que
potser no deixa petjada.
Motiva, atrapa l’atenció
immediatament.
Transmet la seva passió.
Deixa petjada.

10. Quina nota posariem?
Dolenta o fluixa De acceptable a bona Brillant o excel·lent
Fa patir per lo malament
que ho està passant.
Provoca incomoditat i/o
confusió.
Avorreix, no desperta
interès ni ganes
d’escoltar.
Provoca simpatia.
El públic decideix prestar
atenció.
Interessa… tot i que
potser no deixa petjada.
Motiva, atrapa l’atenció
immediatament.
Transmet la seva passió.
Deixa petjada.
De 0 a 5 De 6 a 8 De 9 a 10

11. La bona notícia:
Les habilitats de
comunicació
s’aprenen.

12. 3 trucs:
1. Assajar, assajar, assajar.
2. Actuar moltes vegades.
3. Avaluar els resultats.

13. La forma
en la comunicació en
públic

14. Empatia
…nervis…

15. La forma
Llenguatge no verbal
Mirada
Somriure
Gestos
Ubicació i postura
Llenguatge verbal
Volum
Velocitat
Vocalització
Entonació
“Paràsits”
Pauses

16. Llenguatge no verbal
El somriure
Sense somriure no hi ha benvinguda.
Expressa confiança.
S’encomana.
Invita a l’atenció i l’escolta.
Atenció:
No s’ha de forçar
No sempre és adequat.

17. Llenguatge no verbal
La mirada
Connecta i concreta l’interès.
Es necessari repartir la mirada
entre l’auditori.
Evitar:
 Fixar la vista en un punt
estàtic.
 Baixar la vista.
 Mirar només a unes
poques persones.

18. Gestos
Buscar l’equilibri entre l’excès i la rigidesa.
Els que funcionen:
 Gestos acollidors: mans obertes i visibles,
petits gestos per accentuar una idea,
afirmació amb el cap, estendre la ma per
convidar…
 Gestos creatius: asimètrics, evocadors...
Llenguatge no verbal

19. Gestos
Buscar l’equilibri entre l’excès i la rigidesa.
Els que no funcionen (si es
repeteixen molt):
 Gestos avorrits: escasos, rutinaris,
massa simètrics...
 Gestos distants: braços creuat, mans a
l’esquena, mans a les butxaques, mans a
la cintura, assenyalar amb el dit…
 Gestos que distreuen: balanceig, tocar-
se el cabell, creuar les cames…
Llenguatge no verbal

20. I si no sé que fer amb
les mans?
Tinc por que em tremolin,
acabaré ficant-me-les a les
butxaques...
2 trucs per a les mans:
 El llàpis
 La cartolina dura
Llenguatge no verbal

21. Llenguatge no verbal
Col·locació: On tinguis bona
visibilitat. No donar l’esquena a
ningú.
Postura alçada, no encongida.
Moviment per la sala: sempre
moderat i harmònic , mai
precipitat, moments de quietud.
Evitar interferències: sabates
sorolloses, portes que fan soroll…
Postura i ubicació

22. Llenguatge verbal
Volum
Buscar l’equilibri, la veu ha
d’omplir l’espai sense saturar-lo:
 Volum molt baix: Transmet
desinterès, nerviosisme,
inseguretat. Atenció amb
baixar progressivament el
volum.
 Volum molt alt: Transmet
agressivitat.

23. Llenguatge verbal
Velocitat
Massa ràpida: provoca nervis,
ansietat, equivocacions i
confusions. Perjudica la
vocalització.
Massa lenta: transmet dubtes,
cansament, desmotivació.

24. Vocalització
Llenguatge verbal
Una bona vocalització incrementa la
comprensió, la confiança i transmet
seguretat

25. Llenguatge verbal
Entonació
És la corba melòdica quan
parlem.
Aporta color i animació al
discurs.
Reforça i canvia el sentit de
les paraules i les frases.

26. Llenguatge verbal
I què passa si no entonem?
El nostre discurs sembla
pla, monòton, avorrit, en
“blanc i negre”.
No provoquem interès.
Treiem importància al
que diem.

27. Llenguatge verbal
Paràsits
Expressions, paraules o bé
onomatopeies de les quals
abusem.
Afegeixen soroll al missatge i
distreuen l’atenció .
Empobreixen el discurs: s’ha de
buscar sinònims o, senzillament,
eliminar-los.
Fer pauses ajuda molt a controlar
els paràsits.

28. Llenguatge verbal
Pauses
Controlen la velocitat, la vocalització i
els paràsits. Denoten seguretat.
Aporten dramatisme i ajuden a
mantenir l’atenció i a assaborir el
discurs.
Quan fer-les?
 Abans de canviar de tema.
 Abans de respondre preguntes.
 Abans d’un moment important.

29. El fons
en la comunicació en
públic

30. Empatia
…nervis…

31. Una bona presentació és a mig camí entre:
Una descripció
Objectiva,
Imparcial,
Freda…
Una pel·lícula
Emocional,
Fantasiosa,
Càlida…
i

32. És com un viatge per descobrir un tresor:
el contingut de la presentació
Al començar, crida a
l’aventura:
“Call for adventure”
Al acabar, crida a
l’acció:
“Call for action”

33. 1
Obertura
2
Cos
3
Tancament
El fons
El públic
Les condicions
prèvies
Desenvolupament del discurs
El missatge (“Big Idea”)
Objectiu

34. Qui són? Què els preocupa?
Com es poden resistir?
Què els puc aportar? Com em puc apropar?
El públic

35. Les condicions prèvies
De quant de temps disposo?
Quin és l’espai?
Amb quins recursos materials compto?

36. Que el
públic…
conegui INFORMAR
accepti DEMOSTRAR
senti EMOCIONAR
actuï PERSUADIR
L’objectiu
Quin és l’objectiu bàsicde la meva xerrada? =
Què vull que passi?

37. El missatge (la “big idea”)
És la idea central que vull
transmetre.
Allò que vull que recordin.
Al voltant de la idea
central s’enfoca i articula
tot el discurs.

38. Per tant:
EL MISSATGE
és allò que dic
per assolir-ho.
L’OBJECTIU és
allò que vull
aconseguir.

39. Com escollir bé el missatge?
 Pensar en el públic
 Oferir un punt de vista interessant (evitar el
propi lluïment).
 Que inclogui què vols de l’audiència.
 Ha de ser senzill però potent.

40. 1
Obertura
2
Cos
3
Tancament
El desenvolupament del discurs
Quan el públic:
Encara no sap que et proposes…
Encara no ha identificat quin és el missatge central...
Ja pot percebre:

41. L’obertura
1. Saludar.
2. Presentar-se (opcional al final: ¡suspens!).
3. Introduir el tema.
4. Anticipar com es desenvoluparà.
(cuanto más larga y formal es la charla).

42. Com fer una bona obertura?
 Crida a l’aventura: despertar l’interès del
públic per conèixer el tema.
 Usar un “bang” (arrencada motivadora)
per començar.
 Ser un mateix.

43. Tipus de “bang”
 Fer una pregunta.
 Mostrar una imatge o objecte.
 Dades impactants.
 Esmentar una notícia.
 Explicar una anècdota.
 Proposar un joc.
 Utilitzar una cita.
 Imagineu…

44. El missatge
(“Big Idea” o idea
principal)
Idea secundària A
Idea secundària B
Idea secundària C
El cos

45. Com seleccionar les idees?
Generar idees
vinculades al
missatge
Agrupar les idees per
conceptes
Seleccionar les
millors idees
Ordenar les idees
seleccionades
1 2
4
3
A CB

46. Estructures possibles:
Tipus d’estructura Exemples de presentacions
Problema/ Solució L’aigua insalubre i les tècniques de
purificació
Cronològica Evolució del disseny gràfic a
Catalunya
Temàtica Modalitats d’esports d’aventura
Característiques Els 7 hàbits de la gent altament
efectiva

47. Estructures possibles:
Tipus d’estructura Exemples de presentacions
Avantatges /
Inconvenients
Els cotxes híbrids.
Teoria / Pràctica Aplicacions de la neurociència en el
tracte amb el pacient.
Pros i contres Votar o no votar
Què, qui, com i quan Pla d’actuació en cas d’assetjament
laboral

48. Lògics
• Dades
• Xifres
• Informacions
• Estadístiques
• …
Emocionals
• Sentiments
• Impressions
• Sensacions
• …
Ètics
• Valors
• Actituds
• Opinions
• Posicionaments
• …
Tipus de continguts:

49. Com desenvolupar el discurs amb ordre?
Idea 1
Síntesi
Idea 2 Idea 3
Exemples
Pausa
Síntesi
Exemples
Pausa
Síntesi
Exemples
Pausa

50. Suport visual (vídeos, PWP,
Prezi…).
Exemples i demostracions.
Anècdotes.
Cites d’autor.
Refranys.
Humor (si s’escau!).
Dramatitzacions.
Com fer creatiu el discurs?

51. El tancament
1. Conclusions i frase final,
repetint el missatge.
2. Agraïment.
3. Feedback (post):
ho han comprés?
ho accepten?
els agrada?
estàn disposats a actuar?

52. Brevetat i poques
conclusions.
No afegir idees al darrer
moment.
Enllaçar amb l’obertura.
“Call for action”:
expressar què li
demanes al públic.
Com tancar bé?

53. Call for action:
Què es pot demanar al públic?:
un canvi!
Que adopti
un hàbit o
una actitud...
Que
inverteixi,
que compri,
que doni...Que s’afegeixi a
un projecte, un
col·lectiu...
Que adopti un punt
de vista diferent
respecte a un tema...

54. L’empatia
en la comunicació en
públic

55. Empatia
…nervis…

56. Empatia
Capacitat de posar-nos a la
pell d’altres persones per
comprendre-les més bé.
Tot i que és innata, es pot
afeblir si no s’exercita.
Sense empatia no hi ha
comunicació efectiva.

57. L'empatia és la cola social que permet a les
cada vegada més individualitzades i diverses
poblacions forjar llaços de solidaritat (…) i
pot cohesionar la societat en el seu conjunt.
Empatizar és civilitzar.
Jeremy Rifkin

58. L’empatia se centra en el públic:
 Qui són? Què els preocupa?
 Què els puc aportar?
 Com es poden resistir?
 Com em puc apropar?

59. Condició bàsica per a l’empatia:
Escoltar-se un mateix
Escoltar els altres
connexió

60. Empatia
La transmetem a través de
La imatge El llenguatge La credibilitat

61. La imatge

62. Pot fer costat i
reforçar, però
també espatllar
la imatge de
l’orador.
L’escenari emmarca la imatge

63. Hem d'harmonitzar el fons del discurs i la
forma (tant el llenguatge verbal com el no
verbal) amb l'actitud que volem transmetre:
 respecte
 interès
 cordialitat
 estar a gust
El llenguatge

64. Cal adaptar-lo al
públic, ni massa
simple ni massa
complicat.
Es necessari tenir
repertori i la principal
font és la lectura.
El vocabulari

65. El públic confia en
el ponent, creu
que està legitimat
per parlar del
tema.
La credibilitat

66. Per la seva formació.
Per la seva experiència.
Per la seva proximitat.
…
Per què el públic
atorga credibilitat
a l’orador?

67. 1. Frases senzilles que se
entenen a la primera.
2. Llenguatge en primera
persona plural (amb
excepcions).
3. Endur-se paraules
noves, dades noves.
12 gestos empàtics que el públic agraeix

68. 4. Alguna referència
local propera.
5. Interacció, que es
formulin preguntes.
6. Integrar les seves
aportacions al
discurs.

69. 7. Autenticitat y pasió pel
tema.
8. Domini de la matèria, o
bé, haver-la treballat!
9. Reconeixement de les
pròpies limitacions.

70. 10.Ganes de compartir
coneixement.
11. Proximitat i interès
genuí del ponent vers
el públic.
12.Sensibilitat cap a les
seves preocupacions.

71. 1. Dir que no hem
tingut prou temps
per preparar-nos.
2. Dir que no som la
persona adequada.
10 coses que mai hauriem de fer:

72. 3. Dir que anem a
“soltar un rotllo”.
4. Llegir la conferència
(però hi ha
excepcions!).
10 coses que mai hauriem de fer:

73. 5. Disculpar-nos
excessivament.
6. Comparar-nos amb
altres oradors.
10 coses que mai hauriem de fer:

74. 7. Dir que ja anem a
acabar si no és
veritat.
8. Dubtar de la
capacitat de
comprensió del
públic.
10 coses que mai hauriem de fer:

75. 9. Posar-nos a la
defensiva davant de
les intervencions del
públic.
10.Mostrar arrogància y
superioritat.

76. Els nervis
al parlar en públic

77. Empatia
…nervis…

78. Seguritat
Por

79. El nerviosisme és un
estat emocional
provocat per una de
les emocions
bàsiques:
La por.

80. Por:
A no fer-ho prou bé
A equivocar-me
A decebre
A fracassar
…

81. La por genera
pensaments
negatius

82. Respirar
acceleradament
Suar
copiosament
Parlar massa
ràpid
Parlar molt
fluixet
Moure’s
sense
parar
Posar cara de
patiment
Notar
sequetat en
la boca
Tremolar
Rigidesa
postural
Síntomes físics
del nerviosisme

83. Molts símptomes físics són reversibles i
practicar el contrari tranquil·litza:
 Parlar més a poc a poc i fer pauses.
 Somriure.
 Beure aigua.
 Tenir alguna cosa a les mans.
 Parlar amb veu potent.
Cadascú pot trobar què és el que li
aporta tranquil·litat

84. I si em quedo en blanc?
Portar un bon esquema i
tenir-lo a la vista.
Llançar una pregunta al
públic.
Tenir un aliat en el públic.
Continuar amb el discurs.
…

85. Per controlar els nervis
cal augmentar la
seguretat:
amb actituds
amb tècnica
La seguretat

86. 5 estratègies per augmentar la seguretat
1. Acceptar els nervis
2. Pensar positivament
3. Concentrar-se
4. Storytelling
5. Preparar-se bé

87. Tenir una mica de por
i estar nerviós es
bo i normal
Una mica de
nerviosisme expressa
responsabilitat
modèstia
sentit comú
perquè…
Acceptar els nervis

88.  Tinc coses que
aportar.
 Confíen en mí, no
m’estan jutjant.
 Ho faré bé.
 Els nervis els noto jo
més que el públic.
Pensar positivament

89. La concentració es
imprescindible per:
Preparar el discurs.
Compartir-lo amb el públic.
Guadir-lo i fer-lo gaudir.
Una persona dispersa no
construeix un bon discurs
Concentrar-se

90. Per què costa tant concentra-rse?
Explosió de la quantitat d’informació
Interacció permanent
Saturació i sobrecàrrega cognitiva
Dificultat per seleccionar el que és
rellevant
Disminució de l’atenció
Multitasca / Procastinació

91. Com concentrar-se?
Enfocar-se en
l’objectiu, l‘activitat i
els destinataris.
Respirar
correctament.
Apartar
interferències.
Relaxar-se.

92. Què és?
Introducció d’una idea
a través d’una història.
Perquè és útil?
Motiva, empatitza,
tranquilitza, ajuda a
adquirir “sentit de
l’espectacle”.
Storytelling

93. Què ha de tenir?
Personatges
Context
Conflicte
Diàlegs
Condició bàsica:
Vinculació amb el tema

94. Buscar oportunitats de practicar.
Crear el discurs al detall, com si fos una
obra d’art.
Només improvisem bé si ens hem
preparat bé.
Memoritzar només allò que és
imprescindible.
Preparar-se bé

95. Entrenament creuat

96. Entrenament creuat per millorar la
comunicació

97. 4 llibres inspiradors:

98. Algunes webs:
Teresa Baró: www.teresabaro.com
Agustín Rosa: www.agustinrosa.com
Víctor Sánchez del Real: www.elocuent.com
5 Fars: www.5fars.com

99. www.apscomunicacioenpublic.wordpress.com

100. Videos de bons oradors:
TedxBarcelona:
https://www.tedxbarcelona.com/
Alaska y Coronas:
http://www.rtve.es/television/alaska-y-
coronas/masterclass/
Torres y Reyes:
http://www.rtve.es/television/torres-y-
reyes/masterclass/

101. El repte de la
comunicació
en públic
www.roserbatlle.net