4. Nova campanya publicitària
Venda d’un nou producte
Internacionalització de l’empresa
Informe de reparacions
Primera atenció al client
DIRECTOR DE
MÀRQUETING
COMERCIAL
DIRECTOR
GENERAL
CAP DE
MANTENIMENT
RECEPCIONISTA
Tothom
comunica!
7. COM? QUÈ?QUI?
Forma
• Somriu i mira a tothom
• Volum de veu
• Entonació suggeridora
• Velocitat adequada
• Vocalitza bé
• Fa pauses
• No està rígida
• Gestos adequats
• Postura alçada
• No té “paràsits”
• …
Empatia
• Se la veu segura /
tranquil·la
• La seva imatge és
correcta
• S’adapta al públic
• És creïble
• Li posa passió
• …
Fons
• El seu discurs és clar i
ordenat
• No es dispersa ni
s’allarga
• Té un vocabulari ric
• Posa exemples
• Argumenta allò que diu
• Expressa conclusions
• …
9. Sensació general
Comunicació oral:
Dolenta o fluixa De acceptable a bona Brillant o excel·lent
Fa patir per lo malament
que ho està passant.
Provoca incomoditat i/o
confusió.
Avorreix, no desperta
interès ni ganes
d’escoltar.
Provoca simpatia.
El públic decideix prestar
atenció.
Interessa… tot i que
potser no deixa petjada.
Motiva, atrapa l’atenció
immediatament.
Transmet la seva passió.
Deixa petjada.
10. Quina nota posariem?
Dolenta o fluixa De acceptable a bona Brillant o excel·lent
Fa patir per lo malament
que ho està passant.
Provoca incomoditat i/o
confusió.
Avorreix, no desperta
interès ni ganes
d’escoltar.
Provoca simpatia.
El públic decideix prestar
atenció.
Interessa… tot i que
potser no deixa petjada.
Motiva, atrapa l’atenció
immediatament.
Transmet la seva passió.
Deixa petjada.
De 0 a 5 De 6 a 8 De 9 a 10
15. La forma
Llenguatge no verbal
Mirada
Somriure
Gestos
Ubicació i postura
Llenguatge verbal
Volum
Velocitat
Vocalització
Entonació
“Paràsits”
Pauses
16. Llenguatge no verbal
El somriure
Sense somriure no hi ha benvinguda.
Expressa confiança.
S’encomana.
Invita a l’atenció i l’escolta.
Atenció:
No s’ha de forçar
No sempre és adequat.
17. Llenguatge no verbal
La mirada
Connecta i concreta l’interès.
Es necessari repartir la mirada
entre l’auditori.
Evitar:
Fixar la vista en un punt
estàtic.
Baixar la vista.
Mirar només a unes
poques persones.
18. Gestos
Buscar l’equilibri entre l’excès i la rigidesa.
Els que funcionen:
Gestos acollidors: mans obertes i visibles,
petits gestos per accentuar una idea,
afirmació amb el cap, estendre la ma per
convidar…
Gestos creatius: asimètrics, evocadors...
Llenguatge no verbal
19. Gestos
Buscar l’equilibri entre l’excès i la rigidesa.
Els que no funcionen (si es
repeteixen molt):
Gestos avorrits: escasos, rutinaris,
massa simètrics...
Gestos distants: braços creuat, mans a
l’esquena, mans a les butxaques, mans a
la cintura, assenyalar amb el dit…
Gestos que distreuen: balanceig, tocar-
se el cabell, creuar les cames…
Llenguatge no verbal
20. I si no sé que fer amb
les mans?
Tinc por que em tremolin,
acabaré ficant-me-les a les
butxaques...
2 trucs per a les mans:
El llàpis
La cartolina dura
Llenguatge no verbal
21. Llenguatge no verbal
Col·locació: On tinguis bona
visibilitat. No donar l’esquena a
ningú.
Postura alçada, no encongida.
Moviment per la sala: sempre
moderat i harmònic , mai
precipitat, moments de quietud.
Evitar interferències: sabates
sorolloses, portes que fan soroll…
Postura i ubicació
22. Llenguatge verbal
Volum
Buscar l’equilibri, la veu ha
d’omplir l’espai sense saturar-lo:
Volum molt baix: Transmet
desinterès, nerviosisme,
inseguretat. Atenció amb
baixar progressivament el
volum.
Volum molt alt: Transmet
agressivitat.
23. Llenguatge verbal
Velocitat
Massa ràpida: provoca nervis,
ansietat, equivocacions i
confusions. Perjudica la
vocalització.
Massa lenta: transmet dubtes,
cansament, desmotivació.
25. Llenguatge verbal
Entonació
És la corba melòdica quan
parlem.
Aporta color i animació al
discurs.
Reforça i canvia el sentit de
les paraules i les frases.
26. Llenguatge verbal
I què passa si no entonem?
El nostre discurs sembla
pla, monòton, avorrit, en
“blanc i negre”.
No provoquem interès.
Treiem importància al
que diem.
27. Llenguatge verbal
Paràsits
Expressions, paraules o bé
onomatopeies de les quals
abusem.
Afegeixen soroll al missatge i
distreuen l’atenció .
Empobreixen el discurs: s’ha de
buscar sinònims o, senzillament,
eliminar-los.
Fer pauses ajuda molt a controlar
els paràsits.
28. Llenguatge verbal
Pauses
Controlen la velocitat, la vocalització i
els paràsits. Denoten seguretat.
Aporten dramatisme i ajuden a
mantenir l’atenció i a assaborir el
discurs.
Quan fer-les?
Abans de canviar de tema.
Abans de respondre preguntes.
Abans d’un moment important.
31. Una bona presentació és a mig camí entre:
Una descripció
Objectiva,
Imparcial,
Freda…
Una pel·lícula
Emocional,
Fantasiosa,
Càlida…
i
32. És com un viatge per descobrir un tresor:
el contingut de la presentació
Al començar, crida a
l’aventura:
“Call for adventure”
Al acabar, crida a
l’acció:
“Call for action”
34. Qui són? Què els preocupa?
Com es poden resistir?
Què els puc aportar? Com em puc apropar?
El públic
35. Les condicions prèvies
De quant de temps disposo?
Quin és l’espai?
Amb quins recursos materials compto?
36. Que el
públic…
conegui INFORMAR
accepti DEMOSTRAR
senti EMOCIONAR
actuï PERSUADIR
L’objectiu
Quin és l’objectiu bàsicde la meva xerrada? =
Què vull que passi?
37. El missatge (la “big idea”)
És la idea central que vull
transmetre.
Allò que vull que recordin.
Al voltant de la idea
central s’enfoca i articula
tot el discurs.
39. Com escollir bé el missatge?
Pensar en el públic
Oferir un punt de vista interessant (evitar el
propi lluïment).
Que inclogui què vols de l’audiència.
Ha de ser senzill però potent.
41. L’obertura
1. Saludar.
2. Presentar-se (opcional al final: ¡suspens!).
3. Introduir el tema.
4. Anticipar com es desenvoluparà.
(cuanto más larga y formal es la charla).
42. Com fer una bona obertura?
Crida a l’aventura: despertar l’interès del
públic per conèixer el tema.
Usar un “bang” (arrencada motivadora)
per començar.
Ser un mateix.
43. Tipus de “bang”
Fer una pregunta.
Mostrar una imatge o objecte.
Dades impactants.
Esmentar una notícia.
Explicar una anècdota.
Proposar un joc.
Utilitzar una cita.
Imagineu…
44. El missatge
(“Big Idea” o idea
principal)
Idea secundària A
Idea secundària B
Idea secundària C
El cos
45. Com seleccionar les idees?
Generar idees
vinculades al
missatge
Agrupar les idees per
conceptes
Seleccionar les
millors idees
Ordenar les idees
seleccionades
1 2
4
3
A CB
46. Estructures possibles:
Tipus d’estructura Exemples de presentacions
Problema/ Solució L’aigua insalubre i les tècniques de
purificació
Cronològica Evolució del disseny gràfic a
Catalunya
Temàtica Modalitats d’esports d’aventura
Característiques Els 7 hàbits de la gent altament
efectiva
47. Estructures possibles:
Tipus d’estructura Exemples de presentacions
Avantatges /
Inconvenients
Els cotxes híbrids.
Teoria / Pràctica Aplicacions de la neurociència en el
tracte amb el pacient.
Pros i contres Votar o no votar
Què, qui, com i quan Pla d’actuació en cas d’assetjament
laboral
49. Com desenvolupar el discurs amb ordre?
Idea 1
Síntesi
Idea 2 Idea 3
Exemples
Pausa
Síntesi
Exemples
Pausa
Síntesi
Exemples
Pausa
50. Suport visual (vídeos, PWP,
Prezi…).
Exemples i demostracions.
Anècdotes.
Cites d’autor.
Refranys.
Humor (si s’escau!).
Dramatitzacions.
Com fer creatiu el discurs?
51. El tancament
1. Conclusions i frase final,
repetint el missatge.
2. Agraïment.
3. Feedback (post):
ho han comprés?
ho accepten?
els agrada?
estàn disposats a actuar?
52. Brevetat i poques
conclusions.
No afegir idees al darrer
moment.
Enllaçar amb l’obertura.
“Call for action”:
expressar què li
demanes al públic.
Com tancar bé?
53. Call for action:
Què es pot demanar al públic?:
un canvi!
Que adopti
un hàbit o
una actitud...
Que
inverteixi,
que compri,
que doni...Que s’afegeixi a
un projecte, un
col·lectiu...
Que adopti un punt
de vista diferent
respecte a un tema...
56. Empatia
Capacitat de posar-nos a la
pell d’altres persones per
comprendre-les més bé.
Tot i que és innata, es pot
afeblir si no s’exercita.
Sense empatia no hi ha
comunicació efectiva.
57. L'empatia és la cola social que permet a les
cada vegada més individualitzades i diverses
poblacions forjar llaços de solidaritat (…) i
pot cohesionar la societat en el seu conjunt.
Empatizar és civilitzar.
Jeremy Rifkin
58. L’empatia se centra en el públic:
Qui són? Què els preocupa?
Què els puc aportar?
Com es poden resistir?
Com em puc apropar?
59. Condició bàsica per a l’empatia:
Escoltar-se un mateix
Escoltar els altres
connexió
62. Pot fer costat i
reforçar, però
també espatllar
la imatge de
l’orador.
L’escenari emmarca la imatge
63. Hem d'harmonitzar el fons del discurs i la
forma (tant el llenguatge verbal com el no
verbal) amb l'actitud que volem transmetre:
respecte
interès
cordialitat
estar a gust
El llenguatge
64. Cal adaptar-lo al
públic, ni massa
simple ni massa
complicat.
Es necessari tenir
repertori i la principal
font és la lectura.
El vocabulari
65. El públic confia en
el ponent, creu
que està legitimat
per parlar del
tema.
La credibilitat
66. Per la seva formació.
Per la seva experiència.
Per la seva proximitat.
…
Per què el públic
atorga credibilitat
a l’orador?
67. 1. Frases senzilles que se
entenen a la primera.
2. Llenguatge en primera
persona plural (amb
excepcions).
3. Endur-se paraules
noves, dades noves.
12 gestos empàtics que el públic agraeix
68. 4. Alguna referència
local propera.
5. Interacció, que es
formulin preguntes.
6. Integrar les seves
aportacions al
discurs.
69. 7. Autenticitat y pasió pel
tema.
8. Domini de la matèria, o
bé, haver-la treballat!
9. Reconeixement de les
pròpies limitacions.
83. Molts símptomes físics són reversibles i
practicar el contrari tranquil·litza:
Parlar més a poc a poc i fer pauses.
Somriure.
Beure aigua.
Tenir alguna cosa a les mans.
Parlar amb veu potent.
Cadascú pot trobar què és el que li
aporta tranquil·litat
84. I si em quedo en blanc?
Portar un bon esquema i
tenir-lo a la vista.
Llançar una pregunta al
públic.
Tenir un aliat en el públic.
Continuar amb el discurs.
…
85. Per controlar els nervis
cal augmentar la
seguretat:
amb actituds
amb tècnica
La seguretat
86. 5 estratègies per augmentar la seguretat
1. Acceptar els nervis
2. Pensar positivament
3. Concentrar-se
4. Storytelling
5. Preparar-se bé
87. Tenir una mica de por
i estar nerviós es
bo i normal
Una mica de
nerviosisme expressa
responsabilitat
modèstia
sentit comú
perquè…
Acceptar els nervis
88. Tinc coses que
aportar.
Confíen en mí, no
m’estan jutjant.
Ho faré bé.
Els nervis els noto jo
més que el públic.
Pensar positivament
89. La concentració es
imprescindible per:
Preparar el discurs.
Compartir-lo amb el públic.
Guadir-lo i fer-lo gaudir.
Una persona dispersa no
construeix un bon discurs
Concentrar-se
90. Per què costa tant concentra-rse?
Explosió de la quantitat d’informació
Interacció permanent
Saturació i sobrecàrrega cognitiva
Dificultat per seleccionar el que és
rellevant
Disminució de l’atenció
Multitasca / Procastinació
92. Què és?
Introducció d’una idea
a través d’una història.
Perquè és útil?
Motiva, empatitza,
tranquilitza, ajuda a
adquirir “sentit de
l’espectacle”.
Storytelling
93. Què ha de tenir?
Personatges
Context
Conflicte
Diàlegs
Condició bàsica:
Vinculació amb el tema
94. Buscar oportunitats de practicar.
Crear el discurs al detall, com si fos una
obra d’art.
Només improvisem bé si ens hem
preparat bé.
Memoritzar només allò que és
imprescindible.
Preparar-se bé
100. Videos de bons oradors:
TedxBarcelona:
https://www.tedxbarcelona.com/
Alaska y Coronas:
http://www.rtve.es/television/alaska-y-
coronas/masterclass/
Torres y Reyes:
http://www.rtve.es/television/torres-y-
reyes/masterclass/
101. El repte de la
comunicació
en públic
www.roserbatlle.net
Notas do Editor
Per això la importància de la Comunicació en Públic. La vida, va d’això. Encara que el teu objectiu sigui ser un enginyer freaky de telecomunicacions (hauràs de vendre les apps que hagis desenvolupats al teu equip, client, etc.). La comunicació en públic és una habilitat bàsica AVUI. El problema és que els treballadors d’AVUI són alumnes d’AHIR. El que s’ensenya a l’escola i universitat està a anys llum del que es reclama en el món laboral. Actualment: tots som comercials, enfoc a client
Dámaso Árias: “ cuando abres la boca te estás vendiendo”
Poden ser: innats (ensenyar les dents quan estàs enfadat) / individuals / socials (gest afirmatiu i negatiu amb el cap / encongir espatlla)
Les mans obertes cap amunt a la zona de bellesa l’alçada del tronc (ni per sota la pelvis ni per sobre les espatlles) denoten obertura i sinceritat. Evitar mans creuades, cames massa obertes o massa tancades, mans a la cintura, etc.
Moviments d’acompanyament (de les teves paraules –els llatins ja ho fem-), gestos corporals (siguem expressius, el somriure demostra simpatia i confiança i això es transmet), moviments per l’escenari (planificar-los, han de tenir un propòsit sinó només distraurem al públic. Si som massa estàtics, els aburrirem)
VIDEO PEREZ RUBALCABA
Els moviments sense propòsit distreuen a l’audiència i demostren nerviosisme
Sol ser un problema no només en les presentacions públiques sinó que forma part de la manera de parlar de les persones. Els problemes greus de vocalització cal tractar-los a tots els nivells. També hi ha problemes lleus, que es veuen agreujats quan hi ha nervis en les nostres exposicions.
De manera intrínseca, hem estat parlant durant tot aquest temps de l’EMPATIA. Aquest és el pilar “amagat” de la comunicació, però és sens dubte el més important. L’acte de comunicació té sentit si entenem que està format per 2 agents principals, el conferenciant i el seu públic. Sense el públic, no hi ha comunicació, sinó un monòleg. Feu memòria dels professors que parlen pers ells i no per vosaltres...els conferenciants que parlen de la SEVA empresa, del SEU producte, etc. Si el públic detecta arrogància en el ponent, el deixaran d’escoltar o el començaran a criticar per tot. Cal trobar sempre els punts en comú i utilitzar-los.
El tipus de públic condiciona el tema i com l’enfoquem, el registre lingüístic que utilitzarem, com ens vestirem, l’actitud més o menys formal, etcètera
És diferent l’audiència està plena d’empresaris que d’estudiants, d’adolescents que de jubilats, d’homes que de dones, persones de dretes que d’esquerres, del món rural que de l'urbà, a Catalunya o a Màlaga.
Per tant, el públic ha de ser la referència permanent en el procés d’elaboració i de desenvolupament de la presentació. Aquesta preguntes poden ser una referència d’informació necessària en qualsevol presentació (caldrà que ho investigui ABANS de la presentació)
De manera intrínseca, hem estat parlant durant tot aquest temps de l’EMPATIA. Aquest és el pilar “amagat” de la comunicació, però és sens dubte el més important. L’acte de comunicació té sentit si entenem que està format per 2 agents principals, el conferenciant i el seu públic. Sense el públic, no hi ha comunicació, sinó un monòleg. Feu memòria dels professors que parlen pers ells i no per vosaltres...els conferenciants que parlen de la SEVA empresa, del SEU producte, etc. Si el públic detecta arrogància en el ponent, el deixaran d’escoltar o el començaran a criticar per tot. Cal trobar sempre els punts en comú i utilitzar-los.
El tipus de públic condiciona el tema i com l’enfoquem, el registre lingüístic que utilitzarem, com ens vestirem, l’actitud més o menys formal, etcètera
És diferent l’audiència està plena d’empresaris que d’estudiants, d’adolescents que de jubilats, d’homes que de dones, persones de dretes que d’esquerres, del món rural que de l'urbà, a Catalunya o a Màlaga.
Per tant, el públic ha de ser la referència permanent en el procés d’elaboració i de desenvolupament de la presentació. Aquesta preguntes poden ser una referència d’informació necessària en qualsevol presentació (caldrà que ho investigui ABANS de la presentació)
La manera de vestir parla de la nostra personalitat (estil de vida, a quin grup social ens volem integrar, com volem que ens veguin, quina ideologia tenim, etc) i representa una part important de la “primera impressió”. No s’ha d’anar ni “tirat” ni “emperifollat”, sempre serà millor sobri que extravagant. Sol funcionar: anar com aniran els “millors” vestits de la meva audiència. Analitza el context i l’audiència. Compte amb: Colores flúor, collares, pendientes y pulseras XXL, brillantes, cadenas, escotes y «cropped tops» (enseñan el ombligo), son “tendències” però: una cosa és el que ens queda bé o el que “es porta” i l’altre és que això afavoreixi la comunicació, les relacions i el que transmets al demès. Quan veiem a algú, la informació visual ens arriba instantàniament al cervell (la primera és la percepció visual). La gestió oportuna de la imatge és una de les habilitat que conformen la intel·ligència social, quan més dominem aquest llenguatge, més control tindrem sobre les relacions que establim. No hi ha normes, és quelcom molt personal (ex. Steve Jobs)
La imatge també la dona el decorat, companyia o escenari en què actuem (cas Rubalcaba)
Si el llenguatge és massa elevat, l’audiència ha de fer un esforç constant per entendre la persona que presenta i la deixaran d’escoltar. Recordem que tot i que siguin temes complexes, necessitem que el públic ens entengui. Val la pena aclarir al principi els tecnicismes, neologismes, xifres, acrònims, etc. No semblaràs més professional per què parles de manera menys intel·ligible. Ex. Dels nostres companys de ExE quan el Javier parla dient mots en anglès.
Si el llenguatge és de nivell massa baix, el presentador perdrà credibilitat davant el públic. Cal evitar SEMPRE paraulotes o paraules malsonants. Cal guardar un respecte amb el teu públic ja que paraules que podries dir a les mateix persones en un conversa de grup petit, poden sonar més “malament” quan l’audiència és més gran
Utilitzar sinònims amb les paraules clau (que sempre sortiran moltes vegades).
No disculparse innecessàriament, ni dir que s¡ha preparat la ponència la nit anterior, o que no s’ha tingut temps de fer-ho, o que serà un avorriment i espero que m’aguanteu una estona, confessar que s’ha liat...
(ex: Gascón, Màster de Matemàtiques. Ex 2: una dona que va guanya el Nobel de psicologia per una recerca que va fer l’any 1940, però va ser fins l’any 1970 que no es va entendre per complet públicament allò que deia a causa del llenguatge que utilitzava). Dir que està prohibit utilitzar segons quines paraules a les classes que farem als instituts.
El llenguatge no verbal també pot trair: exemple del contrast entre Zapatero i Obama quan guanyen eleccions i feliciten l’adversari; exemple de Zapatero llegint les víctimes d’ETA.
Si el llenguatge és massa elevat, l’audiència ha de fer un esforç constant per entendre la persona que presenta i la deixaran d’escoltar. Recordem que tot i que siguin temes complexes, necessitem que el públic ens entengui. Val la pena aclarir al principi els tecnicismes, neologismes, xifres, acrònims, etc. No semblaràs més professional per què parles de manera menys intel·ligible. Ex. Dels nostres companys de ExE quan el Javier parla dient mots en anglès.
Si el llenguatge és de nivell massa baix, el presentador perdrà credibilitat davant el públic. Cal evitar SEMPRE paraulotes o paraules malsonants. Cal guardar un respecte amb el teu públic ja que paraules que podries dir a les mateix persones en un conversa de grup petit, poden sonar més “malament” quan l’audiència és més gran
Utilitzar sinònims amb les paraules clau (que sempre sortiran moltes vegades).
No disculparse innecessàriament, ni dir que s¡ha preparat la ponència la nit anterior, o que no s’ha tingut temps de fer-ho, o que serà un avorriment i espero que m’aguanteu una estona, confessar que s’ha liat...
(ex: Gascón, Màster de Matemàtiques. Ex 2: una dona que va guanya el Nobel de psicologia per una recerca que va fer l’any 1940, però va ser fins l’any 1970 que no es va entendre per complet públicament allò que deia a causa del llenguatge que utilitzava). Dir que està prohibit utilitzar segons quines paraules a les classes que farem als instituts.
El llenguatge no verbal també pot trair: exemple del contrast entre Zapatero i Obama quan guanyen eleccions i feliciten l’adversari; exemple de Zapatero llegint les víctimes d’ETA.
Cada persona ha de conèixer quins són els efectes que li produeixen a ell o ella els nervis, ja que així es poden tractar. Els nervis tenen aquests efectes, però lo bo és que el tractament dels efectes permet controlar els nervis.