Narració Escola Bernat Metge - Petits Contes 2020

1. “ELS ORÍGENS QUE
ENS UNEIXEN”
Producte final del nostre projecte
“El que nosaltres no vam viure, però la nostra sang, sí”
Alumnes de 6è
Escola Bernat Metge

2. Bon dia famílies, nens i nenes. Nosaltres som els alumnes de sisè
de l’escola Bernat Metge.
Degut a les circumstàncies de confinament tan excepcionals que
patim no podem explicar aquest conte públicament al Teatre
Modern del Prat, però això no vol dir que no el pugueu escoltar...
Avui us el presentarem. És el producte final del nostre projecte de
Medi Social i Cultural «El que nosaltres no hem viscut però la
nostra sang sí”. L’hem elaborat a partir de la vida de les Dones
Sàvies de Sant Cosme

3. Però… què és això de les Dones Sàvies? Les Dones Sàvies és un grup de
dones grans que han format part activa de la lluita de la gent del barri de
Sant Cosme per aconseguir bons habitatges per tots aquells veïns del
barri que han passat de viure en males condicions a viure en pisos de
qualitat. Per cert, des d’aquí volem agrair a aquestes dones que ens
hagin deixat els seus records i la seva empremta al nostre centre. Moltes
gràcies!

4. El nostre conte va d’alegries, alegries que es troben en les petites
coses que no valorem. Alegries que aquestes senyores podien
gaudir tot i vivint en un període molt dur que era la postguerra i
aquells anys de dictadura franquista. Però… no ens enrotllem més!
Tot seguit donem pas al conte de la vida d’aquestes heroïnes. De
ben segur que tots nosaltres tenim un avi o àvia que ha tingut una
vida com la que us explicarem a continuació, per això diem que de
ben segur que tots nosaltres compartim els nostres orígens!

5. ELS ORÍGENS QUE ENS
UNEIXEN

6. Sóc la tercera de la família, som 7
germans, molts, veritat? I per
aquest motiu el nostre menjar es
divideix en parts més petites.
Jo vaig anar a l’escola, però
malauradament la vaig acabar als
7 anys. Com m’hagués agradat
acabar-la sencera!
Als 11 anys ja estava ajudant als
meus pares a l’hort, és un treball
molt dur però aconseguíem
mantenir-nos.

7. Recordo, que hi anàvem
demanant menjar als veïns, i que
de vegades intercanviàvem els
ous per peixos. Però de vegades
les circumstàncies eren
vulnerables i la gent no
m’ajudava, llavors, agafava
menjar sense permís, com
bacallà salat, pots de llegums o
fins i tot fruites. Pot ser que
sembli una mala cosa, però sinó,
no menjàvem!

8. Una anècdota que em van explicar els
meus pares quan ja era gran és que hi
havien una família al barri molt peculiar
perquè el pare de la família s’amagava
en un cau sota el llit per tal que no el
descobríssin els soldats del bàndol
oposat. Quina pena!
Si pensaves diferent eres perguit i no
t’hi podies estar ni a casa! Però el pitjor
de tot és que quan dos membres de la
família éren de diferents bàndols, la
família es trencava ... era molt trist

9. Ah! se m’havia oblidat! quan
sonaven les sirenes de les
bombes i estava al refugi, els
adults em cantaven una cançó
que es deia ‘’El patio de mi
casa‘’ i per la culpa d'amagar-me
ràpidament al refugi antiaeri, ara
de gran no puc estar en espais
petits ni tancats.

10. En una nit molt estrellada
estava sopant unes llenties
juntament amb els meus sis
germans i de cop i volta vaig
escoltar als meus pares parlant
que a l'endemà agafaríem un
tren cap a Barcelona.
Quina il·lusió!

11. Després de sopar vaig anar-me
a dormir.
Al dia següent, els meus pares,
per a la meva sorpresa, em van
dir que fes la maleta perquè ens
anàvem cap a Barcelona.
Els meus germans van tardar
molt més perquè no tenien tanta
il·lusió com jo. Quan van acabar
de fer les maletes vam anar cap
a l’estació.

12. Vam estar una mitja hora
esperant el tren. Va ser unes
trenta-sis hores de viatge.
Aleshores quan tocava menjar,
vam menjar entrepans i fruita.
Vam gaudir bastant del viatge,
ja que era el nostre primer viatge
familiar!
Després de dormir unes poques
hores… ja hi érem! Hola
Barcelona!

13. Al sortir de l’estació, vaig sentir
com si s’obrissin les portes cap a
un altre món, i no m’equivocava.
No em va costar res adaptar-me
a la nova ciutat i hi vaig trobar
treball fàcilment.
Vaig treballar de dona de fer
feines a una casa d’una família
amb diners. També cuidava dels
seus fills.

14. Un dia que em van donar de
festa vaig pensar que seria bona
idea anar a una de les
discoteques de la ciutat a
conèixer gent de la meva edat.
Em vaig posar la meva brusa
preferida i una faldilla de color
vermell i vaig anar a la
discoteca.
La meva mare em va dir que
estigués a casa a les nou en
punt i així vaig fer.

15. A l’arribar vaig ballar molt, per un
moment em vaig sentir la reina
de la pista.
Les noies de la discoteca, en
veure’m ballar la cançó de "Mi
carro” se´m van apropar, ens
vam fer amigues.
També, em vaig trobar a un noi
molt simpàtic i maco, em va
encantar.

16. A les vuit i mitja vaig començar a
anar-me cap a casa, les meves
amigues i aquest noi tan maco em
van acompanyar i, durant el camí,
vam picar als timbres de les cases, i
quan els picàvem, marxàvem
corrents.
Fèiem les trapalleries de qualsevol
noi o noia de la nostra edat. De
vegades hi penso i encara em ric.
Vaig arribar a casa puntual, estava
tan cansada que vaig anar a dormir
sense sopar.

17. Al dia següent, vaig quedar amb
el noi de la discoteca, m'ho vaig
passar molt bé amb ell, era un
bon noi.
Al cap d´uns mesos vam
començar a sortir. Van passar
dos anys i ens vam casar, va ser
tot molt ràpid!
La meva joventut ha sigut molt
entretinguda, tant debò tornar-hi!

18. I quan pensava que la meva vida no
podia anar millor, va arribar el meu fill al
món. Per a mi va ser el millor que m’ha
passat! Ell em va alegrar els dies i feia
que estigués entretinguda, ja que no és
res fàcil. Com a mare, havia d’educar-
lo, cuidar-lo i estar pendent d’ell.
Al cap d’uns anys va néixer el segon.
Cal afegir que els nous invents ens van
ajudar molt perquè ja no m’havia
d’agenollar per netejar el terra perquè
existia la fregona i tampoc m’havia de
posar a rentar la roba a mà perquè
existia la rentadora.

19. Quan els meus fills ja éren més
grans una cosa terrible va passar
a Sant Cosme. Va començar a
haver-hi molt tràfic de drogues.
Una de les pitjors situacions per
nosaltres, les mares, era quan els
nostres fills anaven de festa i els hi
ficaven droga a les begudes sense
el seu consentiment.
Estàvem tan amoïnades i
enfadades que totes nosaltres
volíem prendre foc a la discoteca,
però per sort la policia es va
avançar i ho va solucionar.

20. Llavors, de l'alegria ens vam
posar a cantar la nostra cançó
preferida amb la que ens
sentiem molt identificades:
Resistiré, del Duo Dinámico,
que curiosament, aquesta
cançó s’ha convertit en l’himne
de la lluita contra el
Coronavirus.

21. Ara que ja ha passat l´adultesa
comença una altra etapa, que és
en la que estic ara i estic molt
contenta, que és la vellesa.
M´agrada molt estar amb les
meves amigues, cantar, fer
teatre i sobretot, la tecnologia.
A mi no m’hagués agradat viure
en un altre lloc d’Espanya o en
un altre país. Sóc molt feliç aquí
al Prat.

22. La gent jove quan em veu pel
carrer em saluda amb molt
d'afecte, saben que m´encanta
xerrar i que estic disposada a
ajudar i a contribuir al meu poble
sempre que calgui.
A l'estiu m'agrada molt visitar el
poble de la meva infantesa,
però… no hi tornaria per viure,
m´encanta El Prat!

23. Aquest projecte engloba tots els
esdeveniments del segle XIX i el
segle XX. Una de les coses que
més ens ha sorprès és que tot es
repeteix i que als que tenien el
poder sovint no es comportaven
com a bons reis i reines.
La gent del poble va patir molt i no
se’ls tenien gaire en compte...
També fer aquest projecte ens ha
permès reflexionar sobre la
importància de la democràcia real i
sobre la sort que hem tingut de
viure en aquest període de temps,
on s’escolta més a la població.

24. MOLTES GRÀCIES!!!