1. Xerrades per a
pares i mares

2. Comunicació i
llenguatge
La clau per desenvolupar-se com a
éssers humans

3. Conceptes previs
 Comunicació, llenguatge i parla no són el
mateix!
 Llenguatge: conjunt de símbols per a
comunicar-nos. Té diferents components:
 Fonològic
 Lèxic-semàntic
 Gramatical
 Pragmàtic
 Comunicar és transmetre informació a qui
m’envolta
 Parlar és usar un llenguatge (oral) per a
comunicar-me.

4. Desenvolupament primerencde la
comunicació : del naixement fins
els 18 mesos.
 El nadó es comunica, però no de manera
lingüística, aproximadament fins el primer
any
 Els recent nascuts tenen conductes
comunicatives que són sobre-interpretades
pels pares
 Els pares tenen, per tant, una funció no
només activant de la comunicació, sinó
també formativa.

5. Principals hites del
desenvolupament comunicatiu (0-
18 mesos)
 Fase neo-natal: preferències pel rostre i veu
humans; comunicació de sensacions
(afectes); somriure social; proto-converses.
 Aprox 6 mesos: conductes anticipatòries
 8-12 mesos: atenció conjunta; referència
social; proto-imperatius; proto-declaratius.
 12-18 mesos: gestos comunicatius;
vocalitzacions

6. Desenvolupament del llenguatge:
0-3 anys (1)
 El desenvolupament del llenguatge
comença molt abans de la pronúnica de les
primeres paraules
 Atenció primerenca al llenguatge:
 Experiments ambinfants intra-uterins i
recent nascuts
 Percepció incial de la parla:
 Desenvolupament d’habilitats
perceptives durant el primer any:
diferenciació de llengües en funció de la
prosòdia.

7. Desenvolupament del llenguatge:
0-3 anys (2)
 Cap a les primeres paraules
 0-6 setmanes: vocalitzacions reflexes:
sons, plor…
 6-16 setmanes: sons de queixes i riure
 16-30 setmanes: jocs vocàlics i sons
consonàntics (ago, agu…)
 6-10 mesos: sons duplicats (canònics):
tata, mama, papa
 10-14 mesos: sons no duplicats o variats: a-ba-
ta, e-bi-bi..) i “xerrades” inintel·ligibles però que
donen la impressió de ser frases.
 14-18 mesos: proto-paraules
 Transició a la paraula
 18-20 mesos: primer vocabulari infantil
 Inici del desenvolupament gramatical: més enllà
de paraules aïllades. Coneixement morfo-sintàctic.

8. Debat pendent: model cognitiu
contra model funcional-interactiu
 Des de la psicologia s’enfronten aquests dos
models:
 Cognitiu: l’infant es comunica a mida que
creix, que madura biològica i
cognitivament
 Funcional-interactiu: l’infant es comunica
a mida que interactua amb el seu entorn i
troba la comunicació funcional i útil.

9. Desenvolupament del llenguatge
a la primera infància (3-6 anys)
 Durant l’educació infatil s’ha d’incidir molt en
els aspectes:
 fonològics,
 lèxics,
 gramaticals del llenguatge
 Desenvolupament pragmàtic i habilitats per a
narrar
 Fer ús del llenguatge en contextos reals
suposa una habilitat complexa, que
demanda coordinar coneixementsl
ingüísticsi extra-lingüístics
 El període de 3 a 6 anys és ideal per a
desenvolupar aquestes habilitats
pragmàtiques

10. Interferència lingüística?
 És possible aprendre més d’unallengua a
aquestes edats?
 No només és possible: és el més
recomanable.
 Els infants d’aquestes edats tenen una
felxibilitat i capacitat d’assimilació de
vocabulari que difícilment tornaran a tenir.
 Dibuixos animats, llibres i mitjans de
comunicació en són conscients i
introdueixen paraules estrangeres en un
context normalitzador.

11. Importància de les
oportunitats educatives
 Per a assumir bé un llenguatge i
comunicacions adients cal donar
oportunitats educatives:
 Dibuixos
 Llibres
 Còmics
 Revistes infantils
 Música en diferents idiomes
 Els infants poden assumir-ho i assimilar-lo
en un grau molt més alt del que ens podem
imaginar.

12. El nostre context: trilingüisme
o disglòssia?
 Els infants del nostre context tenen una
oportunitat única: apendre fins a tres
idiomes simultàniament
 Cal normalitzar l’aprenentatge de les
llengües: s’aprèn escoltant, parlant i
finalmentl legint i escrivint.
 Val la pena traslladar aquest model a tots
els idiomes que s’aprenen.