Una proposta de reflexió al Curs sobre Ètica en Salut mental infantil i juvenil

1. Violències joves:
patologies de l’ètica,
patologies de la
convivència
Jaume Funes
Juliol 2012

2. 0. Aclariments
 Conductes destructores d’una
realitat pròpia o aliena,
 relacionades amb la condició
adolescent o jove,
 en cada realitat social, en cada
moment històric

3.  Recuperant B. Russell, viure
èticament és sentir-se impulsat
pel desig d’amor, la necessitat
de saber i la incapacitat
d’acceptar com a normal el
dolor aliè
 Donant per suposat que cal
tenir-ne i que tota relació
d’ajuda és ètica.

4. ¿Por qué deberíamos entonces pensar que la naturaleza
humana se ha domesticado? Aunque cojamos a la bestia y
le hagamos la manicura o la ortodoncia, no por ello dejara
de tener garras y colmillos. Conceptos como “derechos
humanos” o “dignidad de la persona” son creaciones -en el
fondo ficciones- de la civilización para hacer la existencia
más llevadera; y digo ficciones porque no tienen ninguna
relevancia más allá de sus muros. Lo mismo puede decirse
de lo que conocemos como “moral” o “educación” o
“valores”. Son todo ello presiones destinadas a inhibir los
instintos (ya sean asesinos o de otra clase); sin embargo, no
son métodos infalibles: a veces se escapa algún zarpazo o
mordisco.
(reflexió sobre la violència d’un alumne universitari, brillant, de l’elit
econòmica)

5. I. L’ètica de les explicacions
L’ètica de les respostes
Tres reflexions recents sobre les
mirades i les respostes
1. Ràbia acumulada o
descontrol de conducta?
2. “No podemos psiquiatrizar
el malestar”
3. “La justícia juvenil em
deprimeix”

6.  Los profesionales de la conducta humana, de la
psicología o la psiquiatría, nos prestamos con
demasiada frecuencia a dar explicaciones en clave
patológica cada vez que se desajusta la realidad o,
haciéndose más compleja, no encaja en nuestros
modelos explicativos
 Vivimos tiempos en los que cada día nos tocará
explicar un nuevo malestar y hacer que este no
destruya a las personas. Pero sería terrorífico que
usemos los patrones de la patología para definir a
quien decide, con gran lucidez, que no quiere vivir
en el mundo de locos en el que otros le obligan a
vivir. Sería terrorífico que situáramos entre los
desajustados a quienes, quizás equivocándose
éticamente, deciden destruir para soñar que algo
de lo insoportable puede cambiar.

7.  No, no m'han deprimit tant el que ara està passant
a les seva vida (envoltat de més violència que la
que ha fet servir) com comprovar les lectures que
fan el meus col·legues que l'atenen i la seva
confiança en la incidència terapèutica i educativa
del sistema penal. Consideren que si ha fet molts
delictes ha de pagar molt i que això serà una dosi
de realisme que el farà situar-se en la seva
realitat. Non troben estrany que a qui té un
problema de saber si importa algú, de descobrir
que pot estimar perquè se sent estimat, tenir-lo
molts mesos en internament, lluny d'aquesta
vinculació paterna que està reconstruint, pot ser el
final del desastre, o el desastre final

8.  Tot i considerar sempre que unes o
altres explicacions generen violència,
la consoliden o la transformen
 Existeixen diagnòstics immorals
 Es donen intervencions
deshumanitzadores
 Podem passar del que diu el
Conseller d’Interior
 No podem passar del que diuen els
nostres col·legues (a la universitat o
als espais d’intervenció)

9. Dos exemples
(De la columna L’explorador reprimit a ARA)
Violències que impedeixen
educar la violència
La duresa del debat polític s’està emportant per
davant, per exemple, conceptes com vandalisme,
que fonamentalment tenia a veure amb adolescents
i joves avorrits, de famílies sense especials
problemes, que optaven per trobar la diversió
destruint el mobiliari del parc. Violències que
eduquem situant-les en el territori de les
“incivilitats” en les societats de disseny. De la
mateixa manera, la nova parafernàlia semàntica
sobre els grups violents, aparca la lectura complexa
de les violències grupals.

10. La duresa del debat polític s’està emportant per
davant, per exemple, conceptes com
vandalisme, que fonamentalment tenia a
veure amb adolescents i joves avorrits, de
famílies sense especials problemes, que
optaven per trobar la diversió destruint el
mobiliari del parc. Violències que eduquem
situant-les en el territori de les “incivilitats”
en les societats de disseny. De la mateixa
manera, la nova parafernàlia semàntica sobre
els grups violents, aparca la lectura complexa
de les violències grupals.

11. Oblidem els sentits de les confrontacions
entre grups, les lluites per l’ocupació
de l’espai, les accions d’afirmació
ostentosa en l’esfera pública. Resten
ocultes les violències producte de les
recerques d’identitat en temps
d’incertesa personal i complexitat
social.

12. Ara, la rauxa dels que prometen encara
més presó per als que han posat potes
en l’aire la ciutat s’emportarà per
davant la mediació, la conciliació, el
treball en benefici de la comunitat.
Mesures pensades per a generar
responsabilitat, per ajudar-los a
descobrir que no viuen sols, que la
seva diversió genera danys a un altre,
que la seva forma de demostrar que
existeixen no pot anul·lar un altre.

13. II. Recordem la seqüència
interpretativa
1. És un noi amb 1. Però ho ha
una historia tingut tot
difícil 2. És una família
2. Ve d’una família sense
desestructurada problemes
3. Viu en un 3. Viu en un
determinat barri de la
barri part alta

14. III. Potser hem d’incorporar al
nostre anàlisi altres variables
a. Cal estar boig per matar un
altre?
Potser n’hi ha prou amb començar
per considerar que no és persona
Les violències que neixen de les
deshumanitzacions

15. b. Haig d’acceptar que em toca
ser pobre?
 Com ser, com ser persona, com
ser adolescent en les societats
de consum
 Identitats i violències

17. c. Del malestar al trastorn
límit
D’altres s’estimen més parlar de
funcionaments límits
Com trobar sentit a un mateix en
un entorn sense sentit

18. d. El sistema i els antisistema
Societats irracionals i violentes
volen que els subjectes lúcids
siguin pacífics
De la guerra santa a la radikalitat

19. VIOLÈNCIA I POLÍTICA:
DE LA GUERRA SANTA A
LA RADIKALITAT
ALGUNES NOTES SOBRE
CONTESTACIONS VIOLENTES
DELS ADOLESCENTS I JOVES

20. IV. PARLEM DE LES
RESPOSTES ÈTIQUES A LES
VIOLÈNCIES JOVES
Més aviat parlarem dels meus
interrogants actuals,
presidits per preocupacions
ètiques (5)

21. 1. Què fer amb la duresa del
descontrol de qui té raons
vitals per descontrolar-se?
2. Com treballar amb
adolescents que pateixen i
fan patir?
3. Com s’ajuda a formar part
de societats que exclouen?

22. 4. Com contestar preguntes
que no tenen resposta?
5. Com mantenir una
radikalitat sana que no
esdevingui conformisme
insà?