Explicació de tres models clàssics d'evolució d'una destinación turística (Butler, Plog i Doxey)

1. ANÀLISI TERRITORIAL DEL TURISME
(curs 2013-2014)
(1r semestre)
Alguns models explicatius del fenomen del
turisme (Butler, Plog i Doxey

2. Entre aquestes dues
imatges d’una
destinació turística tan
clàssica i estudiada
com Benidorm, han
passat unes quantes
dècades i, sobretot, hi
ha hagut un canvi
radical de com era
abans (del turisme) a
com és avui dia (una
ciutat eminentment
turística).
Què ha pogut passar
en aquest període de
temps?

3. Alguns models explicatius del fenomen del turisme
(Butler, Plog i Doxey)
Unes quantes idees de partida a mode d’introducció
Model: representació esquemàtica d’una realitat específica amb
què es vol explicar de forma més senzilla un context més ampli,
general i sovint d’un nivell de comprensió més complex. Presenta
una situació que pretén ser d’aplicabilitat universal.
Els models haurien de ser prou flexibles com per donar cabuda a
una àmplia gamma de situacions que no tenen perquè ser ben bé
idèntiques, però sí que responguin a un mateix patró.
Els models han d’adaptar-se a la realitat que pretenen explicar
(no a l’inrevés). Si un model no serveix per aquest objectiu inicial,
aleshores no funciona, s’ha de descartar o si més no, refer.

4. Aplicat al turisme, un model ha de servir per explicar la situació
present d’una destinació turística, veure com s’hi ha pogut arribar
i, sobretot, per preveure (no endevinar) què pot passar en un
futur més o menys proper.
El model, doncs, ha d’ajudar a planificar el creixement futur d’una
destinació turística (de la mateixa manera que altres eines com
una DAFO). En cap cas, però, donen una resposta absoluta. De
vegades la realitat és “tossuda” i no s’ajusta al que diu el model.
No hi ha model que no estigui exempt d’ un o altre defecte.
De models aplicats al turisme n’hi ha uns quants que se centren
en l’evolució d’una destinació, des del moment que el turisme es
comença a implantar fins arribar a un estadi o nivell que assoleix
una dimensió “totalitzadora”. Expliquen més o menys el mateix
però amb variables diferents: Butler, Plog i Doxey.

5. Model de cicle de vida d’una destinació turística (R. Butler)
Cicle de vida d’unadestinació turística (
Butler 1980)
Nombre de turistes
Rejoveniment
Capacitat de
càrrega
Estancament
Consolidació
Estabilització
Desenvolupament
Declivi
Inici
Exploració
Temps

6. És el model més citat i aplicat; té l’encert de relacionar l'evolució
temporal del desenvolupament, l’augment del volum de turistes i
les transformacions espacials d’una destinació. A més, també és
fàcil de relacionar amb altres models evolutius centrats en altres
variables.
Es basa en el concepte de cicle de vida d'un producte: aquest
té un vida limitada, des de la seva introducció al mercat, passant
per una fase de creixement, expansió i màxima difusió fins a la
seva desaparició o substitució per un altre producte. Per tant, és
un model on la destinació turística segueix una sèrie d’etapes.
En un primer moment la destinació comença a captar turistes
fins assolir, amb el pas del temps, un nivell de creixement força
estable. Perill: arribar a un punt de saturació i de superació de la
capacitat de càrrega. Risc de pèrdua d’atractiu entre els turistes,
estancament (o reducció de la demanda) i un futur incert.

7. (continua)

9. Un cop s’arribi a l'estancament, la forma de la corba dependrà de
les mesures adoptades per redreçar la situació.
Rejoveniment i estabilització: si les mesures ajuden a mantenir
a l’alça la corba d’evolució, amb més o menys intensitat. Alguns
exemples d’iniciatives:
•Millora de la qualitat escènica i ambiental de l'entorn urbà:
substitució de la planta hotelera obsoleta, obertura d’espais
nous, passeigs marítims, parcs zones verdes, rehabilitació del
patrimoni monumental, peatonalització de carrers, etc.
•Introducció de noves activitats i potenciació de recursos.
•Construcció de nous equipaments: captació de turisme de
negocis, creuers, etc.
•Reposicionament en el mercat: polítiques de promoció vers
mercats més específics, millora de la informació turística (en
destinació i origen), campanyes de màrqueting de marca, etc.

10. Alguns defectes del model de Butler:
•Concepte de capacitat de càrrega: és difícil fer una definició
única, depèn de diversos components, de vegades tots ells de
delimitació confusa. Concepte carregat de subjectivitat.
•Punts d’inflexió o canvi de tendència: no es poden predir
amb una antelació precisa. El model serveix per preveure
situacions, no per saber quan passaran. Canvis de tendència
freqüentment identificats a posteriori.
•Estancament: aquesta fase pot respondre a una manca de
competitivitat de la destinació, però ningú diu que la saturació
n’hagi de ser l’única causa.
•Factors externs poden influir en el desenvolupament turístic de
la destinació, i sense que aquesta hi pugui intervenir.
•Una destinació turística no és ben bé un producte: no es pot
“retirar” del mercat de la mateixa forma que un producte pot ser
reemplaçat per un altre de més modern.

11. Algunes virtuts del model de Butler:
•Fa veure que el creixement turístic continuat, sense límits, no és
viable.
•Derivat de l’anterior, contradiu dues idees molt arrelades:
1.Un creixement any rere any del volum de turistes és positiu
(l’obsessió per batre rècords).
2.El recurs turístic no és infinit, no és renovable o si més no, de
difícil renovació.
•Repte: si s’accepta que el desenvolupament turístic provoca
una pèrdua de qualitat del recurs original, el que dóna origen a
l’activitat, el repte consisteix en contenir els canvis dins d’uns
límits “tolerats” o acceptats, alhora que sostenibles. El cicle de
vida sosteniblement perllongat de les destinacions.

12. Model de comportament del turista (S. C. Plog)
Model basat en la psicologia del turista; és el resultat d'un estudi
encarregat per algunes companyies aèries nord-americanes, que
veien que el seu volum de negoci mostrava certs símptomes
d'estancament. Calia, per tant, esbrinar els nous comportaments
i hàbits de la gent.
Els principals trets del model es detallen a continuació:
•Objectiu: analitzar el perquè dels diferents graus d'èxit entre
destinacions, i també quins perfils prefereixen unes o altres.
•Diferenciació entre dos grups extrems de turistes anomenats
“psicocèntrics” i “al.locèntrics”, i els turistes es reparteixen al llarg
d'un eix continu psicocèntric-al·locèntric.
•Vincle d'aquest model amb Butler: els al·locèntrics inicien el
creixement turístic d'una destinació i a mesura que aquesta va
guanyant popularitat, perden pes front uns altres turistes que
progressivament mostren uns trets més psicocèntrics.

14. (continua)

15. (continuació)
A mesura que la destinació passa d’un estadi a un altre (Butler),
a més de canviar el perfil i comportament dels turistes, també es
modifiquen altres variables: naturalesa i intensitat dels impactes
econòmics i espacials, el comportament de la població local vers
el turisme (Doxey), etc. El turista com a principal responsable
dels canvis.

16. Model d’irritació de la població local vers el turista
(G. V. Doxey)
Un dels pocs models que analitza els impactes socials provocats
pel creixement del turisme en la població local de la destinació, i
com canvia el seu comportament i opinió sobre el turisme.
Premissa principal: els impactes varien amb el temps com a
resposta als canvis introduïts per l’activitat turística, i al grau i
implicació de la població local al desenvolupament del turisme.
La resposta varia seguint una seqüència d’etapes comparable
als models de Butler i Plog. En aquest se’n distingeixen cinc:
eufòria, apatia, irritació, antagonisme i resignació.
És un model cada cop amb més vigència des del moment que el
turisme és progressivament més vist com un sector que a banda
d’impactes positius, també en genera de negatius, més visibles i
que reben més atenció i contestació de la població local.

17. 2. APATIA
NÚMERO DE
TURISTES
3. IRRITACIÓ
1. EUFORIA
4. ANTAGONISME
5. RESIGNACIÓ
GRAU DE
SATISFACCIÓ DE LA
POBLACIÓ LOCAL
TEMPS

19. Turismefòbia: la creu de d’èxit
del turisme?
RESIGNACI
Ó

20. És viable qualsevol mesura per “dispersar” el turisme a altres
punts de la ciutat? “Descongestió turística”

22. Font: La Vanguardia, dimarts, 8 de maig del 2007

23. Venècia: de
ciutat a parc
temàtic
turístic?

24. Turisme: resignació o …
… o ridiculització

25. Turista: l’enganyes vilment,
continues ridiculitzant-lo o …
te’l cruspeixes amb patates.

26. És clar que al final tot dependrà del tipus de turista,
el volum, la receptivitat de la població local …
TIPUS DE TURISTA
Explorador
QUANTITAT
Molt limitat
ADAPTACIÓ A LA
CULTURA LOCAL
S’hi adapta totalment
Elitista
Es nota poc
S’hi adapta totalment
Singular
Se’l nota
S’hi adapta bé
Inusual
Ocasional
S’hi adapta mínimament
De massa incipient
Flux fix
Busca cultura occidental
De massa
Flux continu
Espera cultura occidental
Charter
Arribades massives
Exigeix cultura occidental