Comentari PAU de Santa Sofia de Constantinoble.

1. Antemi de Tral.les i Isidor de Milet:
Santa Sofia de Constantinoble

2. Fitxa tècnica
 Títol: Santa Sofia de






Constantinoble.
Autor: Antemi de Tral.les
(Tral.les, c. 474-534) i Isidor de
Milet (Milet, c. 480-537).
Cronologia: 532-537.
Tipologia: església.
Materials: maó i marbre;
l’interior, recobert amb mosaics.
Estil: bizantí.
Localització: Istanbul – antiga
Constantinoble (Turquia).

3. Obra de la mateixa època
Sant Vitale de Ravenna(521-547)

4. Sant’Apollinaire in Classe de Ravenna (532-549)

5. Biografia dels autors
 L’emperador Justinià va encarregar a Antemi de Tral.les, autor
d’un tractat sobre geometria, la construcció de Santa Sofia de
Constantinoble, l’únic edifici construït per aquest geòmetra i
teòric nascut a Tral.les (Turquia). En aquesta magna empresa
va tenir la col·laboració d’Isidor de Milet, reconegut geòmetra
i arquitecte bizantí, director de l’acadèmia platònica, professor
de les universitats d’Alexandria i Constantinoble i autor d’un
tractat sobre l’arquitectura de les voltes.
 Originàriament i malgrat les seves dimensions colossals,
l’antiga basílica cristiana estava situada al costat del palau
imperial i de d'hipòdrom . Aquesta ubicació evidencia l’estreta
relació existent entre el poder civil i el poder religiós en
l’època de Justinià.

6. Descripció formal
 La basílica de Santa Sofia destaca per la gran cúpula central
que se sosté ajustada per quatre contraforts massissos. Tant el
tambor com el mur presenten un gran nombre de finestres, i
el color vermell del maó aporta una visió bastant sòbria del
temple, que contrasta amb la brillantor dels elements interns.
 A l’interior, la basílica de Santa Sofia presenta una planta
basilical de tres naus. En una fase inicial l’edifici constava, a
més, d’un atri d’entrada o nàrtex, i un iconòstasi, mur en què
es col·locaven les icones i que separava el presbiteri de la nau
principal, ocupada pels fidels. Al centre de la nau principal hi
ha quatre grans pilars que delimiten un quadrat sobre el qual
s’aixeca la gran cúpula de 31 m de diàmetre i 54 m d’alçada.
Aquesta estructura colossal s’aguanta sobre quatre arcs de
mig punt que defineixen quatre petxines gràcies a les quals
l’espai quadrat es transforma en un espai circular.

7.  Per repartir encara més l’enorme pressió i el pes de la cúpula,
es disposen dues semicúpules, una a cada extrem de l’eix
longitudinal, aguantades per pilars i exedres (espais de planta
semicircular) obertes a ambdós costats de les semicúpules.
 En alçada, les naus laterals mostren dos pisos d’arcades
superposades. El pis superior funciona com una tribuna des
d’on els alts càrrecs podien seguir la litúrgia.
 La llum aconsegueix penetrar a l’interior gràcies al gran
nombre d’obertures que hi ha als murs –que no tenen una
funció de suport- i a les 40 finestres radials del tambor, que
dibuixen un anell lumínic sobre el qual sembla que floti la
“volta celeste”, simbolitzada per l’enorme cúpula.

8. Entorn i integració urbanística
 Tot i les seves dimensions, originàriament l’antiga basílica no
només estava en harmonia amb l’entorn, sinó que a més
dominava estratègicament un dels accessos a l’estret del
Bòsfor. Posteriorment, els minarets i els edificis annexos,
aixecats quan el temple cristià va ser convertit en mesquita,
van donar al conjunt un aspecte una mica caòtic.

9. Funció, contingut i significat
 L’any 360, segons les cròniques, es va consagrar la primera
església de fusta manada construir per Constantí per guardarhi un fragment del lignum crucis, és a dir, la creu en què va ser
crucificat Jesús. Després que aquesta església de fusta es
cremés el 404, Teodosi II va ser el mecenes d’una segona
església dedicada a la Saviesa divina (Hagia Sophia, en grec). Es
va finalitzar l’any 416, però va ser destruïda durant una revolta
l’any 532.
 Llavors, Justinià i la seva esposa Teodora van decidir la
construcció d’un nou temple de dimensions colossals com a
desgreuge de la Saviesa divina i alhora per fer ostentació del
poder suprem de l’emperador com a representant de la
potència política i militar de l’Imperi.

10.  Després de la pressa de Constantinoble per l'exèrcit dels turcs
l’any 1453, Santa Sofia va ser convertida en mesquita, moment
en què se’n van afegir els quatre minarets. A més, els
musulmans van tapar amb una capa d’estuc la majoria dels
mosaics i hi van afegir quatre plafons circulars amb
inscripcions de l’Alcorà.

11. Models i influències
 La basílica de Santa Sofia respon a una síntesi constructiva
sense precedents entre la tradició clàssica grecollatina –planta
basilical, pilars de càrrega i grandositat- i la tradició oriental –
espai central coronat per una cúpula.
 La seva magnificència va influir enormement en altres
esglésies erigides a Constantinoble en època de Justinià, com
Santa Irene (segles VI-VIII), i va marcar un model que va ser
reproduït a escala més petita a altres ciutats de l’Imperi.
 Això no obstant, l’aportació més gran de Santa Sofia a
l’arquitectura es l’ús dels sistema de petxines per tal de passar
de la forma quadrada de la base a la forma circular de la
cúpula.
Mimar Sinan: Mesquita de Solimà (1550-1557)
Santa Irene (s. VI-VIII)