Presentació d'aula sobre el tema

1. EL NAIXEMENT
DEL MÓN
MODERN

2. Com va canviar l'Humanisme la manera de
pensar?
Al cap d'un segle de conflictes i de crisi econòmica, els segles XV i XVI van
ser de gran dinamisme per a Europa.
S'hi va difondre una nova manera de pensar, l'Humanisme, i uns gustos
artístics nous, el Renaixement, que van comportar un trencament profund en
relació amb l‘Edat Mitjana.
L'Església es va enfrontar amb una concepció nova de la religiositat pel
sorgiment de la Reforma protestant, que va fragmentar la comunitat cristiana.

3. Per què l'edat moderna comença al segle XV?
A la segona meitat del segle XV, Europa va superar la crisi de la darreria de
l‘Edat Mitjana i va entrar en una etapa de recuperació demogràfica i
econòmica, d'enriquiment de la burgesia i d'enfortiment de la monarquia.
Aquests canvis van ser protagonitzats per la puixança del comerç, que va
empènyer Europa a l'exploració de territoris nous, i per la puixança de la
burgesia, que va donar un gran impuls al creixement de les ciutats.
Aquesta nova societat en expansió va rebutjar el pensament medieval i es va
impregnar d'un esperit crític que va denunciar els abusos de l'Església.
També va proposar una nova manera de comprendre el món: l'Humanisme,
que situava l'ésser humà al bell mig de totes les reflexions.
Quins van ser els canvis que van condicionar el pas de l‘Edat Mitjana a l‘Edat
Moderna?

4. La desaparició de les grans epidèmies i l'augment de la natalitat van perderte
l’increment de la població. A la fi del segle XV, Europa tenia una població
d'uns 70 milions d'habitants.
L'augment de la demanda va fer que es posessin en conreu terres noves i, a
més, les rendiments agrícoles van millorar. A poc a poc, van començar a
generar-se excedents agrícoles que podien ser comercialitzats.
Les millores en la navegació van facilitar l'activitat comercial en les rutes
marítimes del Mediterrani, el Bàltic i el mar del Nord. Aquesta expansió del
comerç va incrementar la producció artesanal, el desenvolupament de les
manufactures i el creixement de les ciutats, sobretot les que eren ports
marítims o fluvials.
La necessitat de capitals per finançar els viatges i la compra de mercaderies
van comportar el creixement de la banca. També es van crear les lletres de
canvi per facilitar els intercanvis i els pagaments.
A través del Mediterrani arribaven a Europa les espècies
d'Orient, tan necessàries per conservar els aliments i molt
valorades en la cuina i fins i tot en cosmètica: canyella, nou
moscada, pebre...

5. El poder econòmic de la burgesia no es basava en la possessió de terres,
com en el cas de la noblesa, sinó en la possessió de capital, que invertien en
activitats (viatges comercials, manufactures, banca...) que els proporcionaven
beneficis.
D'aquesta manera van sorgir les primeres empreses capitalistes i es van
assentar les bases del capitalisme comercial, en el qual els intercanvis
comercials es van convertir en una font de riquesa molt important.
Algunes famílies de comerciants i banquers van acumular grans fortunes que
els van permetre exercir una gran influència política.

6. Durant el segle XV, els reis, que al llarg de l'Edat Mitjana havien anat perdent
poder en favor de la noblesa feudal, van aconseguir finalment d'imposar als
nobles la seva autoritat.
Van centralitzar el poder i el van retenir amb mà ferma i, de manera
progressiva, van anar prescindint dels parlaments per governar. Així es va
consolidar un model nou d'organització del poder: la monarquia autoritària.
Per afermar-se, els monarques autoritaris van crear exèrcits permanents, van
desenvolupar un sistema burocràtic i van instaurar la hisenda per controlar
l'administració i les finances del regne. També van crear una diplomàcia per
establir i gestionar les relacions amb els països aliats.
Són exemples de monarquies autoritàries la dels Reis Catòlics a Castella, la
de Francesc I a França i la d'Enric VIII a Anglaterra.

7. L'Humanisme, una revolució cultural
Al segle XV es va difondre per Europa un nou corrent cultural que va
revolucionar la manera de pensar. Ens referim a l'Humanisme, que va estar
unit íntimament al Renaixement artístic.

8. La mentalitat medieval situava Déu al centre del món (teocentrisme) i la
doctrina de l'Església donava resposta a totes les preguntes que l'ésser humà
podia fer-se sobre si mateix i sobre tot el que l'envoltava.
Els humanistes, però, van descobrir la cultura i l'art dels grecs i els romans de
l'antiguitat, que havien estat perduts i ignorats durant segles, i van admirar
novament els tractats polítics, filosòfics i científics dels autors de l'antiguitat.
Per poder llegir-los van aprendre el llatí i el grec i van traduir moltes obres
clàssiques a les seves llengües vernacles (el castellà, l'italià, el francès...).
El redescobriment del món clàssic va ser el factor que va revolucionar el
pensament medieval, perquè situava l'ésser humà al centre de la natura
(antropocentrisme). Aquesta va ser la idea central de l'Humanisme, que, a
més, presentava l'ésser humà com a ésser lliure i amb capacitat de
raonament.
.

9. Els humanistes van conrear centres d'interès molt diversos. L'italià Petrarca
és considerat el primer gran humanista i Erasme de Rotterdam, el més
prestigiós i universal. Pico della Mirandola aspirava a una síntesi de la
cultura clàssica, jueva i cristiana, mentre que Baltasar Castiglione va definir
el model d'humanista perfecte.
L'organització política va interessar Thomas More, que va imaginar una
societat ideal sense desigualtats socials, i Maquiavel, que va proposar un
model de príncep que justificava tots els seus actes en la raó d'Estat.
Entre els científics, van destacar Vesalius, que va practicar l'anatomia per
conèixer el funcionament del cos humà, i Copèrnic, que va proposar la teoria
heliocèntrica (la Terra gira al voltant del Sol). Tots dos van obrir camí a la
revolució científica del segle XVII.
Com a mitjà per unir els seus esforços intel·lectuals, els humanistes van crear
les acadèmies, que es dedicaven a la traducció de manuscrits i a l'intercanvi
de coneixements, teories i opinions.
DONES HUMANISTES
Ha passat el temps en què les severes lleis dels homes
impedien a les dones dedicar-se a les ciències i els
estudis.
Ha arribat l'hora que aquelles que puguin fer-ho utilitzin
aquesta llibertat a aprendre elles mateixes i a mostrar
als homes l'error que cometien en privar-nos d'aquest
bé i d'aquest honor.
Louise LABÉ (1524-1566), poetessa humanista.

10. La nova manera de pensar de l'Humanisme volia unir l'herència clàssica,
l'interès pels descobriments científics i els valors cristians transmesos per
la Bíblia.
• L'home nou  Els humanistes van proposar una nova visió de l'ésser humà, el
més perfecte dels creats per Déu, que consideraven centre del món i dels seus
interessos.
• La llibertat i la raó  Estaven convençuts que Déu havia creat l'ésser humà
lliure, responsable dels seus actes i dotat de raó.
Defensaven que l'home havia de cercar la veritat i comprendre el món que
l'envolta per mitjà de la reflexió personal i de la investigació científica.
• L'interès científic  Per ampliar els coneixements va emprar un mètode basat
en l'observació i l'experimentació.
El redescobriment dels clàssics va despertar, en part, l'interès científic i l'esperit
crític.

11. • El redescobriment de l'antiguitat  Els ensenyaments dels autors clàssics,
sobretot Plató i Aristòtil, van considerar-se un model de conducta intel·lectual,
social i política.
• El progrés humà  El pensament humanista era optimista. Els intel·lectuals
creien fonamentalment en Déu i participaven de la fe cristiana, que no només no
era incompatible amb l'ús de la raó, sinó que, a més, podia contribuir al progrés
humà i a la construcció d'un món millor.
• L'educació  Creien en l'ensenyament com a mitjà per afavorir el progrés humà.
La pedagogia havia de basar-se en el diàleg i el raonament, tal com ho havia
ensenyat Sòcrates.
LES PROPORCIONS DEL COS HUMÀ
El melic és el punt central del cos humà.
Si es col·loqués un home de panxa
enlaire, amb les mans i els peus estirats,
i, fent centre amb el compàs al seu melic,
es tracés una circumferència, aquesta
tocaria la punta de totes dues mans i els
dits dels peus (...).
La natura ha format el cos humà de
manera que els seus membres
mantinguin una proporció exacta en
relació amb tot el cos.
Marc VITRUVI: De Architectura, segle I
a.C.

12. Erasme de Rotterdam,
príncep dels humanistes
Erasme va ser un intel·lectual humanista i
profundament cristià que va defensar el
lliure pensament i la necessitat de
l'educació i la tolerància.
Les seves traduccions dels autors clàssics i
de la Bíblia, les seves obres sobre moral i
les seves intervencions en el debat religiós,
van fer que tingués una gran influència
sobre els seus contemporanis i que hagi
estat considerat "príncep dels humanistes".
Com pensava Erasme? Com es va
proposar reformar l'Església i difondre uns
valors de tolerància i de conciliació entre
els cristians?

13. Erasme (1466-1536) va néixer a Rotterdam (Països Baixos). El 1492 es va
ordenar sacerdot, tot i que, disgustat per les males pràctiques i els errors de
les autoritats eclesiàstiques, va demanar una dispensa papal per viure com
un laic i dedicar-se a investigar manuscrits antics.
En els seus nombrosos llibres, es va oposar al pensament medieval, que
considerava ple d'ignorància i de superstició, i va defensar la llibertat de
llegir, reflexionar i investigar per conèixer la veritat.
També va proposar la compatibilitat del cristianisme amb la cultura clàssica i
va propugnar una reforma moral de l'Església. Pensava que l'actitud
religiosa autèntica es trobava a l'interior de l'ànima i no en la pompa de les
cerimònies religioses.

14. La seva actitud crítica amb l'Església va fer que l'acusessin de luterà, tot i que
sempre es va mantenir fidel als seus ideals cristians. Per això, no va ser ben
vist ni pels uns ni pels altres, i les seves obres van ser prohibides per
l'Església catòlica i denunciades per molts protestants.
La influència del seu pensament es va estendre per tot Europa. Ell mateix va
fer molts viatges, va ensenyar a moltes universitats europees i va mantenir
correspondència amb la majoria dels humanistes del seu temps.

15. Les idees d'Erasme van tenir una gran difusió als regnes hispànics,
especialment al nucli humanista de la universitat d'Alcalá de Henares.
A Catalunya, la petjada humanista va ser menor. Tot i així, hi ha constància
de la difusió de les obres d'Erasme i de la influència que va exercir sobre tota
una generació de pensadors i literats.
L'erasmista més important de la Península va ser el valencià Lluís Vives, un
deixeble directe d'Erasme que va ensenyar a les universitats de Lovaina i
Oxford.
Quant a la seva obra, va ser molt innovadora en filosofia, teologia, pedagogia
i política. El seu pensament conté una defensa de la pau internacional, de la
unitat dels europeus i de l'atenció als més necessitats.
La influència d'Erasme va minvar notablement a Espanya a partir de mitjan
segle XVI, quan la inquisició va prohibir la difusió dels seus llibres i va
perseguir els erasmistes.

16. LA RELIGIOSITAT I LA FE
No pensis pas que la caritat és venir molt seguit a l'església, ficar els genolls en terra davant les
imatges dels sants i fer cremar davant d'elles molts ciris (...). No dic pas que això sigui dolent; dic,
però, que Déu no té tanta necessitat d'aquestes coses.
Saps de què parla Pau quan parla de caritat? De donar al proïsme testimoni de vida recta i exemple
amb obres de caritat (...), de preocupar-te dels béns i del profit del teu proïsme tant com dels teus
propis, de posar remei als mals dels altres com als teus propis, de socórrer qui té necessitat de
socors.
ERASME: Manual del cavaller cristià, 1503.
LA LECTURA DE LA BÍBLIA
Voldria que els Evangelis fossin traduïts a totes les llengües perquè Jesucrist volia que la seva
filosofia fos propagada extensament. (...)
Per què l'Església considera un inconvenient que algú llegeixi l'Evangeli en la llengua que comprèn?
(...)
El que em sembla inconvenient i fins i tot ridícul és que la gent sense instrucció (...) repeteixi els salms
i les oracions en llatí, sense comprendre res del que diuen.
ERASME: Prefaci a la paràfrasi de l'Evangeli segons Mateu, 1516.

17. L’EDUCACIÓ
La font de tota virtut és l'educació acurada, així com la instrucció descurada i viciosa contribueix a la
niciesa i a la maldat.
La natura va atribuir als animals el vol, la vista aguda, la robustesa física, les escates, el pèl, les
banyes (...) amb els quals poden defensar-se i proveir-se d'aliment.
Només a l'home el va infantar feble i sense defensa. En compensació, li va reservar una ment
capacitada per a tota mena de disciplines i la possibilitat d'educar-la amb exercicis adients.
ERASME: Sobre l'ensenyament dels infants amb fermesa i alhora amb liberalitat, 1529.
EL BON GOVERN
Les millors lleis i el millor governant són la garantia principal de la felicitat d'un Estat o d'una nació la
condició de la qual és més feliç quan el governant és obeït per tothom, ell mateix obeeix les lleis i
aquestes responen a l'arquetip de la justícia i de l'honestedat (...).
Les lleis han de procurar que ningú no sigui perjudicat en el seu dret, ni el pobre ni el ric, ni el noble ni
el plebeu, ni el serf ni l'home lliure, ni el magistrat ni l'home comú. Però han d'inclinar-se a ajudar els
més febles, que estan més exposats a la injustícia. Que la humanitat de les lleis compensi, per tant,
l'escassetat de la seva fortuna.
ERASME: L'educació del governant cristià, 1516.

18. La impremta
Fins a la darreria del segle XV, la difusió dels sabers es feia per mitjà dels
manuscrits, que els monjos copiaven a mà als monestirs. El nombre
d'exemplars que podien arribar a elaborar era molt reduït perquè trigaven molt
a copiar-los. Els llibres resultaven molt cars i eren a l'abast de molt poques
persones.
A mitjan segle XV, la invenció de la impremta per l'alemany Johannes
Gutenberg va permetre que les obres dels humanistes i dels autors clàssics
es poguessin difondre àmpliament.
La rapidesa amb què, gràcies a la impremta, es difonien les noves idees va
provocar la desconfiança de les monarquies i de l'Església, que van intentar
tenir-ne el control.
Quins avantatges tenien els llibres impresos en relació amb els manuscrits?
Per què va ser tan revolucionària la invenció de la impremta?

19. La impremta va ser un invent que combinava la tipografia amb l'ús d'una
premsa, paper i tinta.
Aquest nou mètode va permetre l'elaboració de molts més exemplars d'un
llibre en menys temps i amb un cost menor. A més, s'eliminaven molts dels
errors que solien cometre els copistes.
El primer llibre complet imprès amb la nova tècnica tipogràfica va ser la
Bíblia en dos volums, que Gutenberg va imprimir a Magúncia (Alemanya)
l'any 1455.
LA TÈCNICA TIPOGRÀFICA
El nou sistema d'impressió es
basava en la tipografia, és a dir, en
la combinació d'uns tipus mòbils.
Cada tipus era un motlle de fusta o
de metall amb les lletres de
l'alfabet, i podia ser reutilitzat moltes
vegades. Cadascun d'aquests tipus
es col·locava en una matriu per
compondre la pàgina i imprimir-la.
1. Els tipògrafs componen el text
amb els tipus mòbils sobre una
placa.
2. La placa es cobreix de tinta amb
un tampó.
3. Es situa la placa a la premsa per
imprimir una pàgina.
4. Es deixa que s'assequin els fulls
impresos.
5. Un corrector llegeix les pàgines
impreses per detectar les errades.

20. La impremta va arribar als regnes hispànics a mitjan dècada del 1470, i els
primers centres de difusió van ser Barcelona, València i Saragossa.
Un dels primers llibres a assolir una gran difusió arreu d'Europa es va
imprimir a Alcalá de Henares i va ser una Bíblia poliglota, que contenia el
text bíblic en hebreu, llatí i grec. Se'n van imprimir 600 còpies, que es van
exhaurir en poc temps.
Tenim constància que l'any 1473 ja funcionava una impremta a Barcelona i
que a principis del segle XVI ja hi havia establerts diversos tallers d'impressió
a la ciutat.
Als tallers d'impressió catalans es publicaven majoritàriament obres en llatí i
castellà, però també s’imprimien títols en català. El primer llibre imprès en
català va ser la traducció d'un llibre italià del 1480; després es van imprimir
autors que escrivien en català, com Ramon Llull, Ausiàs Marc i Joanot
Martorell.

21. Llibres impresos a Europa (segles XV-XVI)¹
¹ El total de manuscrits elaborats durant l'edat mitjana a Europa va ser només
d'alguns milers.
² A Catalunya, durant el segle XVI s'hi van publicar una mica més de 800
títols. A la primera meitat del segle, el 46 % van ser en català, però a la
segona meitat només van ser en català el 18 %.

22. L'Església està obligada a vetllar
perquè les iniciatives del nostre temps
estiguin en consonància amb la fe
catòlica. Si no és així, si són
pernicioses i condemnables, han de ser
extirpades de soca-rel.
La impremta es presenta com una
invenció molt profitosa quan facilita la
difusió de llibres útils i aprovats. En
canvi, és condemnable si s'aprofita per
difondre escrits perniciosos.
Per això, per la present, prohibim a tots
els impressors de qualsevol nació
cristiana, amb pena d'excomunió, que
imprimeixin qualsevol llibre la
publicació del qual no hagi estat
autoritzada per les autoritats de
l'Església.
Pastoral del papa Innocenci VIII, 1487.

23. La Reforma protestant
Cap a la fi de l'edat mitjana, existia un cert malestar en sectors molt extensos
de la societat pel rumb que havia agafat l'Església. Entre els motius d'aquest
descontentament cal remarcar-ne aquests:
• El luxe exagerat de què s'envoltava l'alta jerarquia eclesiàstica.
• L'escassa cultura i la relaxació dels costums del clero, que no era un
bon exemple de comportament tenint en compte que administrava els
sagraments i interpretava la Bíblia.
• La compravenda de càrrecs eclesiàstics, no pas per vocació religiosa,
sinó per treure'n beneficis econòmics.
• La venda de butlles i d'indulgències, que era una manera d'enriquir
l'Església amb l'excusa d'atorgar el perdó dels pecats i de facilitar l'accés
al paradís.

24. El 1517, Martí Luter, un frare agustí alemany, va publicar a l'església de
Wittenberg (Alemanya) una llista de 95 tesis contra la doctrina catòlica i la
jerarquia eclesiàstica.
En aquell escrit condemnava l'enriquiment de l'Església, negava el valor de
les indulgències i defensava una nova religiositat fonamentada en tres
principis bàsics:
• La salvació per la fe, és a dir, creure que només la fe en Déu permet la salvació
eterna, sense importar els actes que realitzin.
• L'autoritat de la Bíblia, que havia de ser llegida i interpretada directament pels
creients, sense sacerdots.
• El sacerdoci universal, que fa de tots els batejats els seus propis sacerdots. Hi ha
uns pastors que poden contreure matrimoni i treballar per obtenir ingressos.
A més, la doctrina luterana negava la sobirania del papa, eliminava els
ordes religiosos i el culte a les imatges i reduïa el nombre de sagraments a
dos: el baptisme i l'eucaristia (comunió).

25. Les idees reformistes de l'Església iniciades
per Luter van ser l'origen d'altres esglésies
protestants.
Malgrat les diferències entre elles pel que fa
a doctrina i pràctica, totes coincideixen en la
importància de la lectura individual de la
Bíblia i en el rebuig a l'autoritat del papa.
Església Luterana
• Les idees de Luter van tenir el suport
dels prínceps i els nobles alemanys, que
volien refermar la seva autoritat davant
l'emperador Carles V i el papa.

26. Església Anglicana
• Va sorgir a Anglaterra amb el rei Enric
VIII quan el papa es va negar a
atorgar-li l'anul·lació del seu matrimoni
amb la reina Caterina d'Aragó.
• El 1534 el monarca va proclamar la
Llei de Supremacia, per mitjà de la
qual es separava de Roma i es
proclamava cap suprem de l'Església
d'Anglaterra.
• La jerarquia eclesiàstica va quedar
sotmesa a l'Estat, però s'hi van
mantenir alguns dogmes i ritus
catòlics.

27. Església Calvinista
• Es va iniciar a Suïssa amb Joan Calví
i es va difondre per França (hugonots)
i Anglaterra (puritans). A Escòcia,
John Knox va fundar l'església
presbiteriana.
• Es basa en la predestinació, que
sosté que només algunes persones
estan predestinades a aconseguir la
salvació, mentre que els altres seran
condemnats.
• Defensa també que el treball dignifica
l'ésser humà i que l'èxit en els
negocis és senyal que es gaudeix de
la gràcia divina, és a dir, d'estar
predestinat.

28. . La Contrareforma catòlica
Per frenar l'expansió del protestantisme, l'Església va iniciar un procés de
renovació que ha estat anomenat Contrareforma.
Amb aquesta finalitat, el papa Pau III va convocar un concili a la ciutat italiana
de Trento (1545-1563), en el qual es va procurar la correcció dels errors de
l'Església i es van establir els dogmes i els ritus de compliment obligatori per
als catòlics.
Per difondre el nou esperit de Trento, es va iniciar la reforma d'un gran
nombre d'ordes religiosos que havien relaxat la seva disciplina, i se'n van
crear de nous.
Un dels ordes que es van crear fou la Companyia de Jesús, fundada per
sant Ignasi de Loiola el 1540. Els jesuïtes, que depenien directament del
papa, es van convertir en l'instrument més gran de difusió de la
Contrareforma.

29. Per impedir la penetració del protestantisme als països catòlics, el papa va
crear, l'any 1542, la Congregació del Sant Ofici o inquisició romana. Era
un tribunal eclesiàstic encarregat de perseguir i castigar els qui es desviaven
dels dogmes de l'Església.
La inquisició sotmetia els sospitosos d'heretgia a un judici públic anomenat
acte de fe. En aquesta cerimònia, els condemnats havien d'abjurar
públicament de les seves creences: si ho feien, podien tornar al si de
l'Església; si no ho feien, eren condemnats, en alguns casos a la foguera.
També es va fundar la Sagrada Congregació de l'Índex, que elaborava i
publicava la llista de llibres contraris a la doctrina catòlica, la lectura dels
quals estava prohibida als creients.

30. La Contrareforma va fer de l'art un instrument de propaganda al servei de la
fe.
D'aquesta manera es va anar imposant un nou art, el Barroc. Aquest estil
promou l'emotivitat i la teatralitat, i presenta un gran sentit escenogràfic que
utilitza la suggestió i les emocions per estimular la pietat i la devoció dels
fidels.

31. La ruptura religiosa va provocar enfrontaments i guerres entre catòlics i
protestants, i la intolerància religiosa es va expandir per tot Europa.
Als nous països protestants es van saquejar temples, es van cremar imatges i
es va expropiar l'Església. Als països catòlics es va perseguir les comunitats
protestants i es van impedir per la força les noves pràctiques religioses.
Després de més d'un segle de guerres devastadores i de persecucions, es va
anar imposant la tolerància religiosa, una nova idea que clamava per la
convivència entre persones de religions diferents.

32. Els dogmes de la doctrina catòlica
• La salvació de l'ésser humà s'aconsegueix tant per la fe com per les
bones obres.
• Confirmació dels set sagraments, de la presència de Crist en l'Eucaristia i
del culte a la Verge i als sants.
• Declaració de la Vulgata, la Bíblia traduïda al llatí per sant Jeroni, com
l'única interpretació vàlida de les Sagrades Escriptures.

33. La nova disciplina eclesiàstica
• Prohibició de la venda d'indulgències.
• Creació de seminaris diocesans per garantir la formació adequada del
clero.
• Obligació dels bisbes i dels sacerdots de residir a la diòcesi o la
parròquia respectives.
• Obligació del clero de portar una vida exemplar i de respectar el celibat.
El catecisme
• Publicació del catecisme, una exposició sintètica dels continguts
essencials de la doctrina catòlica i de les pautes morals que han de
seguir els creients.