Comentari PAU de la La mare de Déu de les Roques de Leonardo da Vinci.

1. Leonardo da
Vinci: Mare de
Déu de les roques

2. Fitxa tècnica
 Títol: Mare de Déu de les Roques.
 Autor: Leonardo da Vinci (Vinci,






prop de Florència, 1452 – ClosLucé, Amboise, 1519).
Cronologia : 1483 - 1486.
Tècnica: oli sobre taula passada
a tela.
Dimensions: 1,99 x 1,22 m.
Estil: renaixentista.
Tema: religiós.
Localització: Musée du Louvre
(París).

3. Obres del mateix autor:
Últim Sopar (c. 1495).

4. La Gioconda (1500 - 1506)

5. Biografia de l’autor
 Leonardo da Vinci fou un dels humanismes i científics del
Renaixement italià amb uns coneixements més amplis. Format
a Florència al costat del pintor i escultor Andrea
Verrocchio, les seves primeres obres son de temàtica religiosa
i retratística.
 L’any 1482 es traslladà a Milà, on realitzà el seu conegut Sant
Sopar per al refectori de Santa Maria delle Grazie. De tornada a
Florència pintà el quadre de Santa Anna, la Verge i el Nen i el
retrat de Mona Lisa, conegut com La Gioconda. L’any 1516
s'instal·là a França a la cort de Francesc I.
Andrea Verrocchio : Bateig de Crist (1472-1475), y detall (angel pintat per Leonardo)

6.  Al marge de la pintura, Leonardo da Vinci destacà com a
inventor i estudiós de la natura, treballs coneguts a través dels
múltiples dibuixos que il·lustren els seus manuscrits. La seva
teoria pictòrica, que va ser publicada per primera vegada en el
Tractat sobre la Pintura (1561), va tenir una forta influencia.

7. Descripció formal
 Leonardo fa ús de la superposició de plans amb l’objectiu
d’aconseguir una major profunditat en l’escena. Per això, situa
en primer pla el grup de la Mare de Déu, el nen Jesús, sant
Joan infant i l'arcàngel Uriel; darrera seu, pinta les roques que
conformen la cova on es troben els personatges; i
finalment, entre els forats d’aquestes roques, Leonardo hi
representa un fons paisatgístic.
 El grup principal s’inscriu dins una composició piramidal
perfectament delimitada entre el cap de la Mare de Déu i els
cossos dels dos infants. Cal destacar el joc de relacions entre
les mans i les mirades dels personatges, fet que permet parlar
de composició unitària, en la qual tots els personatges es
troben interrelacionats.

8.  Leonardo empra diferents tipus de perspectiva que ell mateix
explica en el seu tractat de pintura: “La perspectiva té tres parts
principals: la primera tracta de la disminució de la grandària dels
objectes a diverses distancies, o perspectiva lineal; la segona
tracta de la degradació dels colors, i la tercera, de la indefinició
dels contorns que tenen els objectes vistos des de varies distàncies
o perspectiva aèria”. En relació a aquestes dues darreres, el
pintor italià parla de l’aire que s’interposa entre l’observador i
els objectes llunyans, i afirma que les muntanyes semblen
blaves i així s’han de pintar. També cal fer esment de l’ús
d’arriscats escorços, com ara la mà enlaire de la Mare de Déu.
 Leonardo utilitza dos tipus de llum: la llum entre les roques, i la
més misteriosa i irreal de les figures. El paisatge del fons, que no
es correspon amb la realitat del paisatge toscà, és un paisatge
inventat, de gran força expressiva.

9. Temàtica
 Aquest quadre havia de formar part d’un políptic encarregat
conjuntament a Leonardo i als germans Evangelista i Giovanni
de Predis, per la Confraria de la Concepció de l'església de Sant
Francesc el Gran de Milà, que no en va acceptar el resultat final.
L’escena, força inusual en la iconografia de l’època, pren com a
font iconogràfica els evangelis apòcrifs. Segons aquests
escrits, la Mare de Déu descansà en una cova durant la seva
fugida a Egipte, on es trobà amb sant Joan infant, cosí de
Jesús, el qual havia estat acompanyat i proegit per l'arcàngel
 Uriel. a la versió posterior del mateix tema, avui a la National
Gràcies
Gallery de Londres es poden distingir les figures dels dos nens. A
primera vista, semblaria que el nadó protegit per la Mare de
Giovanni Ambroggio de Predis: Retrat No
Déu és Jesús, i el que està a prop de l’arcàngel, sant Joan. de
dona
obstant, si es mira la versió londinenca, el nen protegit per la
Mare de Déu porta una creu de canya que l’identifica amb sant
Joan i el nen que beneeix amb la mà dreta és Jesús.

10.  L'arcàngel Uriel és el protector de les persones desvalgudes, i
per aquesta raó ho és de sant Joan a la mort dels seus pares.
L’àngel, amb el gest de la mà, absent en la versió
londinenca, crea el nexe d’unió conceptual entre els
 personatges. l’obra ha d’associar-se al Misteri de l’Encarnació i
El significat de
la Passió, en el qual sant Joan té un paper important com a
precursor i profeta que anuncia un baptisme i una conversió que
prendran sentit amb l’arribada del Messies.

11. Models i influències
 El tema escollit per Leonardo en aquest quadre no és molt
comú, raó per la qual va ser poc utilitzat pels pintors del
Renaixement tardà, del Manierisme i del Barroc, malgrat les
múltiples còpies de l’original de Leonardo. L’esquema
compositiu de l’obra segueix l’exemple de les Sagrades
Converses, és a dir, les composicions iniciades al Quattrocento
italià, en les quals la Mare de Déu i el Nen Jesús apareixen
rodejats de personatges, aconseguint crear un espai unitari en
el qual ells esdevenen el focus central. Aquesta estructura fou
molt utilitzada per pintors com Fra Angelico o Fra Filippo Lippi i
més endavant per artistes manieristes com Andrea del Sarto.
Fra Filippo Lippi: Verge amb el nen, sants i
donant (c. 1437).
Andrea del Sarto: Verge de l’escala (1530).
 Cal esmentar també l’ús de la perspectiva aèria, una aportació
tècnica de Leonardo a la pintura moderna, que tingué una gran
repercussió en l’art europeu posterior.
Fra Angelico: Sagrada conversació (c. 1435).