Presentació d'aula del tema 6 de quart d'ESO.

1. L’ÈPOCA DE
L’IMPERIALISME
4t ESO

3. Introducció
Entre finals del segle XIX i principis del XX, els països
industrialitzats del món van viure una etapa de prosperitat
econòmica i les grans potències es van expandir per
constituir enormes imperis colonials. Però les rivalitats
econòmiques, colonials i nacionals entre els països europeus
van portar una escalada de tensions i d’armament que va
desembocar en la Primera Guerra Mundial (1914-1918).

4. Conceptes bàsics
a) Tant colonialisme com imperialisme fan referència al control
d’un territori per un altre país.
b) El colonialisme és la doctrina (i pràctica) política que defensa
l’ocupació efectiva d’un territori (colònia) per part d’un altre
(metròpoli).
c) L’imperialisme defensa el domini econòmic (també polític i
militar indirecte), però sense l’ocupació del territori.
d) L’imperialisme defensa el domini econòmic (també polític i
militar indirecte), però sense l’ocupació del territori.

5. Fases de la
colonització
Exploració.
Conquesta.
Organització colonial
o administració.

6. “L’imperialisme colonial és una de les
formes de l’imperialisme econòmic. Aquest
imperialisme és econòmic en l’estricte
sentit de la paraula, perquè les seves raons
no són interessos polítics, sinó econòmics.”
Causes i justificacions del colonialisme
Causes econòmiques
C. A. JULIEN: L’imperialisme colonials
i les rivalitats Internacionals, 1947.
• La major productivitat de la segona fase de la
industrialització provoca crisis de sobreproducció (es
produeix massa).
“El consum a Europa està saturat: és
imprescindible descobrir nous filons de
consumidors arreu del món (...). Anglaterra
va prendre la davantera (...). Però per
impedir que l’empresa britànica obtingués
un profit exclusiu dels nous mercats que
s’estan obrint als productes d’Occident,
Alemanya combat amb Anglaterra (...) per
tot el món. La política colonial és
l’expressió internacional de les lleis de la
competència”.
• Les empreses busquen nous mercats on vendre els seus
excedents, invertir els seus beneficis i aconseguir
matèries primeres barates, amb mà d’obra barata.
• La burgesia de cada estat pressiona als governs per a
conquerir colònies que actuaran de “mercats reservats”
per a aquestes burgesies: sols les empreses de cada estat
podran comerciar amb elles i invertir en elles.
JULES FERRY: Tonquín i la Mare
Pàtria, 1890.

7. Causes i justificacions del colonialisme
Causes demogràfiques i socials
“Ahir vaig presenciar una reunió d’aturats a
Londres i després d’escoltar els virulents discursos
que eren ni més ni menys com un crit per demanar
pa, vaig tornar a casa meva més convençut que
mai de la importància de l’imperialisme... El que
em preocupa més és la solució al problema social.
Per aquest motiu entenc que si es vol estalviar als
quaranta milions d’habitants del Regne Unit els
horrors d’un guerra civil, els responsables de la
política colonial han d’obrir nous territoris a
l’excedent de població i crear nous mercats a les
mines i fàbriques. Sempre he sostingut que
l’imperi britànic és per a nosaltres una qüestió
d’estómac. Si es vol evitar una guerra civil cal
esdevenir imperialista”.
• El fort augment de la població europea provoca un
augment de l’atur, la pobresa i la misèria, amb el
consegüent perill de revolució social.
• L’emigració a les colònies (on hi havia terra i treball)
d’aquest excedent de població serà la solució al
problema, produint-se les grans migracions que
provoquen la sortida de 40 milions d’europeus al segle
XIX.
CECIL RHODES: Carta al periodista Stead
(1895)
URGENT: Qualsevol que vulgui
vindre cap a les riques i pròsperes
terres de la colònia d’Austràlia,
com a camperol, criat o miner,
disposarà de passatge gratuït en
primera classe. (Comissió
d’emigrants de les colònies).
Anunci publicat al
Northampton Herald (1849)

8. Causes i justificacions del colonialisme
. Causes polítiques i estratègiques
• Els governs volen aconseguir més colònies per enfortir el
sentiment nacionalista del poble i el prestigi de l’Estat
(es creu que a més colònies, més importància de l’estat al
món), desviant l’atenció dels problemes interns i amb
l’ajuda dels militars, que volen ascensos i medalles.
ELS INTERESSOS DE LA POLÍTICA EXTERIOR
BRITÀNICA
• També per defensar les rutes comercials i els interessos
de les empreses enfront a la competència estrangera.
“Quan l’interés d’Europa es centrava en els conflictos
d’Espanya, Anglaterra va ocupar Gibraltar; quan les
conflictes d’Itàlia, Anglaterra va ocupar Malta. Ara
que l’interés d’Europa es centra a l’Àsia Menor i
Egipte, Anglaterra ha ocupat Xipre.”
Discurs de John Salisbury (1879)

9. Causes i justificacions del colonialisme
Justificacions ideològiques.
• Missió civilitzadora: l’home blanc i cristià europeu es creu
superior a la resta i creu que ha d’imposar la seva
civilització occidental cristiana i tecnologia als “salvatges”.
• Justificacions racistes, xenòfobes i ultranacionalistes: la
creença en la superioritat de la pròpia raça o nació sobre
la resta es transformen en un desig de sotmetre a tots els
demés de manera brutal i inhumana (veritablement
salvatge en aquest cas).
• L'esperit d’aventura alimentar per la publicació el 1871 de
la Teoria de les especies de Darwin per les expedicions de
Livingstone, Stanley, … entre altres i pels descobriments
geogràfics de finals del segle XIX i inicis del XX.

10. Sessió científica de la Societat Antropològica de
Londres, 1863
“Conclusions:
1.- Hi ha raons tan bones per classificar el negre com
una espècie diferent de l’europeu com per fer de l’ase
una espècie diferent de la zebra.
2.- Les analogies entre el negre i el mico són més grans
que entre els micos i els ximpanzés.
3.- El negre és inferior intel·lectualment a l’europeu.
4.- El negre és més humà en la seva natural
subordinació a l’europeu que sota cap altre
circumstància.
5.- El negre només pot ser humanitzat i civilitzat pels
europeus.

11. Classificació de les colònies
• Colònies d’explotació: territoris ocupats i destinats a
l’explotació econòmica on s’instal·len les empreses de la
metròpoli per a explotar les seves riqueses i mà d’obra indígena
barata com a mercat reservat, venent allí també els seus
productes (són la immensa majoria de colònies).
• Colònies de poblament: territoris rics i amb clima semblant a la
metròpoli on s’instal·la població europea (colons) per a
treballar i explotar els recursos. Com que és població blanca
europea, la metròpoli dóna autonomia al seu govern (dominis),
com Canadà, Austràlia o Sud-Àfrica.
• Protectorats: territoris en que la metròpoli controla la seva
economia directament i la seua política indirectament, ja que
permet un govern indígena sempre que respecte els seus
interessos (el cas del Marroc o Egipte)

12. Els grans imperis
• Entre 1870 i 1914 les potències europees controlen la
pràctica totalitat d’Àfrica, Àsia i Oceanía.
• El control d’Àsia es va fer de manera poc organitzada i va
donar lloc a alguns conflictes entre elles i amb les
colònies, especialment quan intentaren controlar Xina.
• Per a evitar conflictes a Àfrica, les potències europees es
reuniren a la Conferència de Berlín (1885): acorden que
sols quan un país ocupi efectivament (militarment) un
territori podrà dir que és d’ell.

13. Els grans imperis
• L’imperi britànic serà el major de tots: quasi tots els
territoris d’Egipte a Sud-Àfrica en Àfrica, l’Índia, Canadà,
Austràlia, Nova Zelanda,... i construirà el canal de Suez per
a comunicar aquests territoris de manera més rápida.
• L’imperi francès es centra en el nord i l’oest d’Àfrica i
Indoxina, sent el segon més important.

14. Els grans imperis
• Bèlgica ocupa el Congo Belga, primer com a propietat del
rei (Leopold II) i després del país.
• Alemanya arriba tard i es queda amb Tanganyika, Àfrica
sud-occidental i, més tard, Camerun.
• Itàlia ocupa Líbia.
• Holanda controla Indonesia.

15. Els grans imperis
• Espanya tindrà un petit imperi africà amb el nord del
Marroc, el Sàhara i Guinea Equatorial.
• Portugal ocupa Angola, Moçambic i alguns territoris
costaners a Asia.
• Rússia s’expandeix pel nord d’Àsia, el Càucas i el
Turquestán.

16. Els grans imperis
“Els Estats Units no busquen annexions territorials,
encara que el resultat final pugui ser equivalent.
L’originalitat de l’imperialisme americà consisteix
precisament en substituir els procediments de
conquesta per una forma d’actuació més subtil: la
diplomàcia del dòlar. El govern d’Estats Units
aprofita aquests disturbis (creats per ells) per
intervindre en la política interior de les repúbliques,
ja sigui a través de la concessió o la negativa de
crèdits, de la pressió diplomàtica o del mateix ús de
les armes. Quan un d’aquests governs es veu
amenaçat per una insurrecció, els Estats Units
poden aconseguir fàcilment que fracassa o sigui un
èxit aquest motí, ja que per a aturar la revolta sols
ha d’amenaçar als caps de la mateixa de que no
podran comptar amb la concessió de crèdits. De fet,
si els Estats Units estan satisfets amb el govern en
vigor, el protegeixen; si aquest govern no és dòcil,
l’abandonen a la seua sort”
PIERRE RENOUVIN: La crisi europea i la Iª Guerra
Mundial (1904-18), 1990.
• Estats Units inaugura en Cuba, Puerto Rico i Filipines,
derrotant a Espanya (1898), una nova forma
d’imperialisme que consisteix en controlar l’economia
(directament) i la política (indirectament) d’un territori
sense ocupar-lo militarment, a no ser que siga necessari
→ controlarà primer el Carib i tota Amèrica Llatina,
construint el canal de Panamà, i després de la IIa Guerra
Mundial gran part del món.
• Japó envaeix Corea i els territoris xinesos de Manxúria i
Formosa.

17. Conseqüències de la colonització
Conseqüències econòmiques
a) Els beneficis, matèries primeres i riqueses se’ls emporten les
metròpolis i les seves empreses.
b) Expropiació de terres als indígenes.
c) S’abandona l’agricultura tradicional en favor de les grans
plantacions de les empreses multinacionals, que produeixen
per a vendre en les metròpolis.
d) Arriben productes industrials de la metròpoli, més barats i de
millor qualitat → desapareix la indústria tradicional pròpia de
les colònies.
e) En el comerç s’estableix un intercanvi desigual: la metròpoli
compra (o s’emporta sense pagar) aliments i matèries
primeres a baix preu i ven productes industrials més cars.

18. Conseqüències de la colonització
Conseqüències demogràfiques
• Passat l'impacta inicial de la introducció de noves
malalties, la població creix gràcies als emigrants que
arriben d’Europa i la reducció de la mortalitat (vacunes i
millor higiene).
• Però el creixement de la població provoca
subalimentació crònica, fam i morts.

19. Conseqüències de la colonització
Conseqüències socials
• Es trenca el mode de vida tradicional (tribal en molts
casos) i s’introdueix el model capitalista occidental i una
societat racista, amb una burgesia estrangera
(majoritàriament) i un proletariat indígena sotmès a un
alt grau d’explotació (segregació racial i social).

20. Conseqüències de la colonització
Conseqüències polítiques
• Les metròpolis fixen noves fronteres artificials sense
tindre en compte als indígenes: es trenquen les unitats
ètniques i culturals existents anteriorment i això provoca
revoltes anticlinals contra la metròpoli.

21. Conseqüències de la colonització
Conseqüències culturals
• Els colonitzadors creen escoles i missions per difondre la
cultura occidental i el cristianisme.
• Els indígenes perden la seva identitat i s’occidentalitzen
(aculturació).