Comentari PAU de la volta de la capella Sixtina de Miquel Àngel.

1. Miquel Àngel: Volta de la
Capella Sixtina i Judici Final

2. Fitxa tècnica
 Títol: Volta de la Capella Sixtina i







Judici Final.
Autor: Autor: Miquel Àngel
(Caprese, 1475 – Roma, 1564).
Cronologia : 1508-1512 / 1536 1541.
Tècnica: pintura al fresc.
Dimensions: 13 x36 m (volta); 13
x 12 m (absis).
Estil: renaixentista.
Tema: bíblic.
Localització: Capella Sixtina del
Vaticà (Ciutat del Vaticà).

3. Obres del mateix autor:
Sagrada Família o Tondo Doni (1503-1504).

4. Batalla de Cascina (1504) (dibuix previ)

5. Biografia de l’autor
 Pintor,
escultor, arquitecte i dibuixant,
Miquel Àngel, va ser un dels creadors més
destacats del Renaixement. El geni italià va
passar la infantessa i la joventut relacionat
amb el selecte ambient aristocràtic de la
família Mèdici, a Florència. Durant aquests
anys, l’artista es va formar en l’ofici de
pintor al taller de Domenico Ghirlandaio,
on va aprendre la tècnica del fresc, i va
desenvolupar una gran capacitat pel dibuix.
 A més, va poder estudiar les escultures de l’antiguitat reunides
al jardí de San Marco, propietat dels Mèdici, els quals el van
acollir i el van posar en relació amb els cercles humanistes més
Ghirlandaio: del moment. Després de la mort de Lorenzo de
importants Giovanna Tornabuoni
Mèdici l’any 1492, la situació política a Florència es va fer més
difícil i això el va portar a traslladar-se a Bolonya i
posteriorment a Roma, on realitzà la Pietat, obra mestra dels
seus primers anys.

6.  De tornada a Florència el 1505, Miquel Àngel executà diverses
obres importants, entre el quals el David, fins que el papa Juli
II li encarregà la realització de la seva tomba, de la qual només
va fer el Moisés i els Esclaus, i la decoració de la Capella Sixtina
(1508–1512) , treball finalitzat amb el Judici Final l’any 1533. El
1546 fou nomenat arquitecte del Vaticà i construí la cúpula de
la basílica.

7. Descripció formal
 L’enorme espai en planta va ser dividit al sostre de la volta per
mitjà de deu arcs faixons pintats, en nou sectors transversals,
que, al seu torn, se subdivideixen en tres registres per la
intersecció de falses columnes. Miquel Àngel va disposar totes
les figures sobre aquesta arquitectura pintada, a la qual va
incorporar, en algunes escenes dels requadres centrals, fons
paisatgístics senzills. A les altres escenes, així com també al
gran fresc del Judici Final, el geni italià situa els personatges
sobre fons monocromàtics, sense cap referència
arquitectònica ni paisatgística clara. No obstant això, l’artista
supleix aquesta manca voluntària de perspectiva gràcies a la
perfecta representació de l’anatomia i el volum del cos humà.
Els personatges apareixen robusts i musculats. Miquel Àngel
incorpora així l’esperit de les obres de l’antiguitat clàssica i
mostra, també la seva important faceta com a escultor.

8.  Un altre bon exemple d’aquesta combinació de volum,
dinamisme i expressivitat és La creació d’Adam, el fresc més
famós de tot el conjunt, en el qual aconsegueix transmetre
d’una manera increïble la transcendència d’un dels moments
més importants de la tradició judeocristiana.
 Aquesta tècnica té el punt culminant en els més de 400
personatges representats en el Judici Final. Les figures que
componen l’escena emergeixen d’un cel blavenc en el qual
suren amb una seguretat i una energia extraordinàries. Els
diferents personatges estan situats en diversos plans, pintats
mitjançant escorços accentuats que anticipen el Manierisme i el
barroc i que creen una sensació extraordinària de moviment i
reforcen la tensió i el dramatisme de l’escena. Hi ajuda també
l’expressivitat impressionant dels rostres (terribilità) sobretot
el de Crist.

9.  Pel que fa al color, destaquen el violeta i el verd (colors
litúrgics) a la volta, i els ocres en les encarnacions dels cossos
nus del Judici Final. A instàncies de la Congregació del Concili de
Trento, el papa Pau IV va ordenar retocar l’obra i cobrir en part
la nuesa dels personatges, l’any 1564. Tan dubtós honor li
correspondrà a Daniel da Volterra, què serà conegut com Il
Braghettone. A la darreria del segle XX es van restaurar les
pintures. Una vegada restaurats els frescos, la volta i el Judici
Final ofereixen un cromatisme fort i lluminós, d’acord amb la
visió original del conjunt al segle XVI.

10. Temàtica
 Per a la decoració de la volta de la Capella Sixtina, l’artista
florentí va idear un extens i complet programa iconogràfic bíblic
dividit en tres registres. Al primer registre, arrencant des de les
parets, sorgeixen a ambdós costats les llunetes de les finestres,
en les quals es representen els avantpassats de Crist.
 En un segon nivell, a ambdós costats, es representen
personatges que van anunciar l’arribada del Messies: set
profetes, que apareixen a l’Antic Testament, i cinc sibil·les,
sacerdotesses de tradició grega, equivalents paganes dels
profetes.

11.  Al tercer nivell, situat a la part central, Miquel Àngel distribueix
l’espai en nou franges rectangulars, dins de les quals
representa passatges del llibre del Gènesi: la separació de la
llum i les tenebres, la creació dels astres, la separació de la terra i
el aigua, la creació d’Adam, la creació d’Eva, el pecat original i
l’expulsió del Paradís, el sacrifici de Noè, el diluvi universal i
l’embriaguesa de Noè.
 Flanquejant aquestes escenes apareixen, a ambdós costats, cinc
parelles de nus masculins (ignudis) que sostenen deu medallons
amb una representació de l’Antic Testament a cadascun.

12.  L’impressionant fresc del Judici Final representa l’arribada del
dia en què Crist valora el comportament humà, explicat a llibre
de l’Apocalipsi de sant Joan. Presideix l’escena la figura de Crist
Jutge, amb la mà dreta aixecada amb un gest d’autoritat, i
acompanyat de la Mare de Déu.
 Al voltant de la figura central de Crist Jutge hi ha representada
una cort de profetes, apòstols i sants, entre els quals destaquen
Sant Pere, a la seva esquerra, amb les claus, i sant Llorenç i sant
Bartomeu, aquest darrer representat amb el rostre del pintor,
amb el símbols del martiri respectiu: una graella i la pròpia pell,
respectivament.

13.  A l’esquerra del Messies hi ha els condemnats, que són llançats
a l’infern pels àngels justiciers. A l’infern els espera Caront,
personatge de la mitologia grecoromana que amb la seva barca
s’encarrega de portar les ànimes impures davant del jutge
infernal Minos –a l’angle inferior dret, amb serps al voltant del
cos- i avant de Leviatan, el monstre marí que simbolitza el caos,
descrit en el llibre de Job.
 A la dreta, Miquel Àngel hi representa els salvats, que pugen al
cel ajudant-se els uns als altres.
 Finalment, a les dues llunetes de la part superior, l’artista
florentí hi pinta els àngels portadors dels símbols de la Passió
de Crist: la columna, la creu, els claus i la corona d’espines.

14. Models i influències
 Per a la creació d’una obra tan magna, Miquel Angel va agafar
nombroses referències, tant artístiques com literàries. Segons
els especialistes, el mestre italià va recórrer els models de les
estàtues clàssiques, així com també als frescos de Luca
Signorelli a la catedral d’Orvieto i fins i tot a pintures del Bosch
per a l’elaboració de les nombroses figures.
 Pel que fa a les referències iconogràfiques, sembla que és segur
l’ús de les diverses fons literàries com la Divina Comèdia de
Dante, el llibre bíblic d’Ezequiel i l’Apocalipsi de sant Joan, a
més d’agafar alguna referència de la mitologia clàssica com el
personatge de Caront, el barquer de l’Hades.
 Respectat pels seus coetanis ja en vida, la influència de Miquel
Àngel en l’art occidental ha estat enorme. El seu gran domini en
la concepció volumètrica del cos humà, aconseguida gràcies a
la realització d’estudis anatòmics rigorosos, ha influenciat grans
artistes del Barroc, com Caravaggio i Rubens, i del segle XIX,
com GéricaultLouisLuca Signorelli: L’infern (1499-1502)
i Delacroix.Géricault: La Balsa de la Medusa (1818).
Jean
Théodore