2. Fitxa tècnica
Títol: Guernica
Autor: Pablo Picasso (Màlaga,
1881 – Mougins, França, 1973).
Cronologia : 1937.
Estil: cubista, expressionista.
Tècnica: oli, sobre tela.
Dimensions: 3,51 m x 7,82 m.
Tema: denúncia política.
Localització: Museo Nacional
Centro de Arte Reina Sofia
(Madrid).
6. Biografia de l’autor
Pintor,
escultor, gravador i ceramista,
Pablo Ruiz PICASSO va ser molt precoç en
l’aprenentatge de l’art pictòric. Entre els
anys 1900 i 1904 va alternar la seva
residència entre Barcelona i Paris, on va
rebre un gran nombre d’influències,
evidents especialment en l’anomenada
època blava.
Instal·lat a la capital francesa, el rosa va esdevenir el color
dominant de les seves composicions –època rosa- fins que, a
partir del 1907 i influenciat per Cézanne i per l’art primitiu, va
iniciar el camí del Cubisme amb Les senyoretes del carrer
d’Avinyó.
7. Aquest estil va dominar la seva obra fins el 1925, quan
va començar a crear obres amb una forta expressivitat.
Tots dos estils van ser mesclats pel geni malagueny en
els centenars d’obres pictòriques i escultòriques de la
seva producció, en la qual destaca el Guernica.
Acabada la Segona Guerra Mundial, Picasso es va
instal·lar a Vallauris, una població de la costa sud del
Mediterrani francès, on va iniciar una de les etapes
més fecundes i creatives de la seva trajectòria artística.
Això va coincidir amb una etapa personal molt positiva,
que el pintor va traslladar a les seves teles amb
temàtiques que reflecteixen l’alegria de viure.
L’alegria de viure (1946)
8. No obstant això, Picasso no va abandonar la
seva implicació ideològica, i, afiliat al partit
comunista francès, va utilitzar el seu art com a
element de propaganda i com a instrument
contra la guerra. També en aquesta darrera
etapa féu versions d’obres de grans artistes
del passat, en especial Velázquez.
http://www.epdlp.com/pintor.php?id=335
Les Menines (1957)
9. Descripció formal
Sobre un escenari arquitectònic angoixant en què a penes
es reconeixen finestres, una teulada, un terra de rajoles i
una taula, hi apareixen nou figures: sis persones i tres
animals. Malgrat el caos aparent, totes aquestes figures
s’estructuren de manera ordenada a partir d’una gran
piràmide compensada per dos eixos verticals situats als
extrems.
El vèrtex superior del triangle es troba al centre mateix de
la composició, es a dir, proper al capdamunt del quinqué
que aguanta la dona que entra per la finestra, i baixa en
diagonal cap als extrems inferiors de la tela. Dintre de la
superfície dibuixada per la piràmide, al centre, hi ha un
cavall amb una llança clavada al costat; a l’esquerra del
cavall, una dona seminua que fuig, i sota les potes de
l’animal, un soldat esquarterat.
10. La
part dreta està A la part esquerra,
ocupada per la imatge Picasso hi ordena en
dramàtica d’una dona sentit ascendent una
amb els braços aixecats, tràgica maternitat y
atrapada en un incendi. un toro. Al costat de
l’animal, i en la
penombra, hi ha un
ocell atrapat entre el
sostre i la taula.
11. L’autor aconsegueix plasmar perfectament l’horror i la
destrucció derivats de la guerra per mitjà d’un
llenguatge a mig camí entre el Cubisme i
l’Expressionisme, utilitzant amb gran efectivitat els
recursos expressius que li proporcionen els dos estils.
D’una banda, la multiplicitat fraccionada de l’espai real
present en la figura del cavall, el toro i fins i tot la
desfiguració facial de les persones contribueix a donar
la sensació caòtica i destructiva de les bombes; d’una
altra, les boques esfereïdores, obertes de manera
desmesurada, de l’interior de les quals, de vegades,
sobresurt una llengua punxeguda, aconsegueix crear
un clímax expressiu difícil de superar.
12. La representació de la llum en el quadre és totalment
artificial i fins i tot irreal, perquè els focus suposats –les
finestres, el quinqué i el llum del sostre- no produeixen
una il·luminació racional, sinó una llum marcada per la
geometrització i la multiplicitat cubista.
Pel que fa al color, Picasso hi fa servir una gamma
cromàtica reduïda, en blanc, negre i gris. La seva
elecció s’ha atribuït a l’impacte produït per les
fotografies dels diaris, i per la influència dels seus
gravats del mateix període.
No obstant això, cal advertir que la no-inclusió d’un
color naturalista en l’escena augmenta l’impacte visual
de la forma i del gest.
13. Temàtica
El 26 d’abril de 1937, i en el marc de la Guerra Civil
Espanyola, els avions de la legió Còndor alemanya van
bombardejar la localitat basca de Gernika, on només
quedaven dones, infants i vells. Aquesta massacre,
considerada la primera gran matança de civils de
l’època contemporània, va capturar ràpidament la
atenció de Picasso, a qui el govern de la Segona
República Espanyola havia encarregat, el gener del
mateix any, una gran obra per la República Espanyola de
a l’Exposició
Pavelló de
Internacional celebrada a Paris l’Exposició Internacional de Paris (1937)
l’any 1937.
Impressionat pels fets, el pintor malagueny va iniciar la
seva pintura l’1 de maig amb l’intenció de denunciar al
món l’{tac aeri de la població per les forces de l’aviació
nazi.
Gernika, bombardejada per l’aviació nazi
14. En general, s’ha interpretat la dona amb els braços aixecats
com a al·legoria del dolor físic; la dona que corre, a la part
baixa, com a metàfora dels qui són perseguits, i la figura que
aguanta en braços al seu fill, com a símbol del dolor
psicològic dels qui van perdre els éssers estimats unit a la
impotència i a la vulnerabilitat dels innocents. Tres figures
que representen de manera resumida les tres cruels
conseqüències que comporta una guerra.
15. D’altra banda, el soldat esquarterat, a la part inferior
del quadre –el cap i el braç- ha estat vist com a
al·legoria del cisma de les dues Espanyes enfrontades
en la Guerra Civil.
Pel que fa al personatge que introdueix el quinqué per
la finestra, significaria la voluntat dels supervivents de
fer conèixer al món la crueltat dels fets esdevinguts, i
el llum que penja del sostre a manera d’ull ha estat
relacionat amb la falsa propaganda nacional que va
voler imputar els fets al bàndol republicà.
16. El cavall, relacionat amb la població espanyola, hauria
estat vençut per la força bruta i forassenyada
representada pel brau. Pel que fa al ocell, hom hi ha
vist una relació amb el colom de la pau, que ha estat
deixat de banda.
17. La significació oberta de la simbologia concreta dels diferents
personatges, objectes i animals, volguda per l’artista, ha estat
motiu d’un gran nombre d’interpretacions, que han relacionat cada
element amb una infinitat de possibilitats al·legòriques. El mateix
Picasso, quan se li va demanar l’aclariment de la significació
veritable de l’obra, va voler deixar clar que en el cas que hagués
volgut crear símbols precisos, hauria hagut d’escriure y no pas de
pintar.
A tot això l’artista malagueny hi va afegir , que, en definitiva, allò
que hi havia damunt la superfície pictòrica eren simplement quatre
figures femenines cridant, un home caigut i tres animals en un
paisatge vagament urbà i actual, de la destrucció del qual per l’acció
devastadora de les bombes donava fe aquesta pintura.
Al marge del títol, no hi ha res a la tela que recordi explícitament el
poble basc, i és que, més enllà de recordar el fet, Picasso va voler
convertir la seva obra en un crit contra la duresa i la crueltat de la
guerra com a concepte en tots els sentits.
18. Models i influències
En aquesta obra, Picasso recull tota la saviesa artística
acumulada durant segles. La seva estructura formal recorda la
d’un dels frontons del temple de Zeus a Olímpia, i l’acumulació
de personatges en un caos aparent remet a les complexes
composicions barroques i també als grans quadres històrics i
romàntics com ara La matança de Quios, de Delacroix, o el Rai de
la Medusa de Géricault.
No s’han d’oblidar tampoc els models directes, com La matança
dels innocents del pintor barroc Guido Reni, on es pot veure la
referència que Picasso va fer servir per pintar el cap de la dona
que entra per la finestra amb el quinqué.
19. Paral·lelament, també són importants els gravats realitzats per
Picasso pocs anys abans , no només per la influència que potser van
tenir en l’elecció cromàtica, sinó també pel que fa a les referències
iconogràfiques. N’és un exemple molt clar de la sèrie Somni i
mentida de Franco o La minotauromàquia, en la qual, com a
al·legoria premonitòria de la guerra, apareixen ja el cavall, el toro, el
colom i el llum.
Pel que fa a la iconografia, aquesta obra va servir a Picasso per
pintar un gran nombre de teles durant els anys de la Guerra Civil
Espanyola. També va reflectir en les seves obres posteriors,
l’expressió del compromís a favor de la pau i en contra de la
barbàrie humana. Destaquen en aquest sentit obres com L’ossari,
en referència a les cambres de gas nazis, o La matança de Corea, en
què, recreant el famós quadre de Goya sobre els afusellaments,
denuncia la matança d’infants i de dones de Corea del Nord duta a
terme per soldats de Corea del Sud.