Comentari PAU de la Casa Milà d'Antoni Gaudí.

1. Antoni Gaudí: Casa Milà o la
Pedrera.

2. Fitxa tècnica
 Edifici: Casa Milà o la Pedrera.
 Autor: Antoni Gaudí (Reus, 1852 –





Barcelona, 1926.)
Cronologia: 1906-1912.
Tipologia: civil.
Materials: pedra, maó, ceràmica i
ferro.
Estil: modernista.
Localització: Barcelona.

3. Obres del mateix autor:
Parc Güell(1900-1914)

5. Sagrada Família (començada en 1882)

6. Illa de la discòrdia

7. Casa Batlló (1904-1906)

8. Biografia de l’autor
 Antoni Gaudí és el màxim representant del
Modernisme català. L’any 1878 es va graduar
a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de
Barcelona, on ja va mostrar el seu gust per
les formes imaginatives i agosarades. Elies
Rogent, director de l’Escola, va dir d’ell:
“Hem donat el títol a un boig a un geni; el
temps ens ho dirà”.
 Eusebi Güell es va fixar aviat en el seu treball, i es van iniciar
alhora el seu mecenatge i la seva relació d’amistat amb
l’arquitecte. L’any 1883 Gaudí es va fer càrrec de la construcció
del temple expiatori de la Sagrada Família, per al qual existia un
projecte anterior.

9. Descripció formal
 La línia corba domina la espectacular façana de la Casa Milà,
formada per una planta baixa, amb dues entrades independents,
cinc pisos i un àtic amb terrassa. Cada pis està separat per una
ondulació que recorre al llarg tota la façana i que li confereix
una accentuada horitzontalitat. Les finestres i les balconades,
modelades amb forma de motiu vegetals i realitzades amb ferro
forjat, també segueixen el mateix estil curvilini.
 A la coberta se situen les xemeneies, les caixes dels ascensors,
les ventilacions i els dipòsits d’aigua, elements dissimulats sota
l’aparença d’imaginatives formes escultòriques.
 A l’interior de l’edifici hi ha un pati privat descobert que aporta
ventilació i llum natural. Al voltant d’aquest pati s’hi
distribueixen les diferents plantes, articulades de manera
irregular i sense un ordre lògic aparent. El resultat són
habitacions poligonals, els mobles de les quals van ser dissenyat
pel mateix Gaudí.

10.  El terra d’aquest pati prolonga de manera molt original el
carrer exterior, fent que “el carrer” central condueixi els
vehicles a un soterrani que feia la funció d’aparcament, i que
“les voreres” portin a les escales i als ascensors que donen
accés directe als diferents habitatges.
 Tot l’edifici se sosté per mitjà d’una estructura de ferro
combinada amb pedra i maons que permet eliminar el murs de
càrrega, la funció dels quals és substituïda pels arcs parabòlics i
les columnes inclinades. Així, per exemple, la façana de l’edifici
és una estructura autònoma suportada a partir d’un complex
sistema de bigues i tensors de ferro. Això permet que l’espai
interior de cada planta es pugui distribuir lliurement.

11. Entorn i integració urbanística
 La
seva innovadora
façana
principal,
situada justament en
la confluència de dos
carrers, permet a
l’edifici aprofitar tota
l’amplada del xamfrà i
gaudir alhora de les
àmplies perspectives
visuals del passeig de
Gràcia de Barcelona.

12. Funció, contingut i significat
 Roser Segimon de Milà va encarregar a Gaudí
la casa Milà l’any 1906. L’edifici va ser
projectat per poder allotjar un aparcament de
carruatges i cotxes al soterrani, botigues a
l’entresòl, el domicili particular a la planta
noble o principal, quatre pisos amb habitatges
de lloguer, i un àtic o golfes amb terrat de
diferents nivells que és remarcable per la seva
originalitat.
 Hi destaquen sis dipòsits d’aigua i un gran nombre de
xemeneies i sortides de ventilació, amb unes estranyes formes
que han estat objecte d’un gran nombre d’interpretacions.

13.  La
casa Milà és també
anomenada popularment la
Pedrera, ja que les pedres que
s’utilitzaren per a la seva
construcció foren tallades i
treballades en un solar que hi
havia davant el mateix edifici.

14. Models i influències
 L’edifici anomenat la Pedrera
és producte de la gran
llibertat creativa del seu
autor, que hi segueix l’estil
imaginatiu de la casa Batlló o
del Parc Güell. L’enorme
influència que en l’arquitecte
exerceixen les formes de la
natura és evident, per
exemple, en el fet que les
formes
capricioses
dels
penyals
de
Montserrat
seguien el referent de
l’ondulació dels murs de la
façana.

15.  Paradigma
de
l’arquitectura
modernista, la casa Milà no va oblidar la
funcionalitat, i va aportar un sistema
innovador d’ascensors que conduïen
directament a cadascun dels habitatges.
Igualment, es va avançar a la idea de
planta lliure propugnada pel Moviment
Modern, i és per això que va utilitzar
pilars en lloc de murs de càrrega en
l’estructura. Finalment, el tractament
escultòric de la pedra ha estat
considerat
un
antecedent
de
l’arquitectura expressionista alemanya
d’Erich Mendelsohn i Bruno Taüt.
E. Mendelsohn: Torre Einstein
(1920).