1. El Pacient col·laborant en la gestió de la pròpia salut.
Albert Alonso (aalonso@clinic.ub.es).
8 de març de 2012
Si no vaig errat, va ser arran de la lectura de l’article d’Eysenbach i Diepgen del 2001 [1], quan
per primer cop vaig interioritzar la importància real i futura d’incorporar el pacients en la gestió
de la seva salut. Recordo especialment, i ha estat grat revisar de nou l’article, una de les figures
que sortia en el mateix i que, al meu entendre, traduïa tot un canvi de paradigma. És aquesta:
Penso que encara il·lustra força bé la situació: una accessibilitat del pacient al coneixement
mèdic en condicions pràcticament d’igualtat amb els professionals sanitaris i que venia a trencar
aquella característica dels metges que ens era més pròpia: ser els interlocutors privilegiats amb
el pacient per entendre el que li passava en funció dels coneixements que teníem. Això tenia una
capacitat transformadora del pacient –i del seu entorn- que així esdevenia un actor en potència.
Els autors de l’article anticipaven l’aparició d’un consumidor de serveis de eSalut, que podia i
volia ser part activa de la gestió de la seva malaltia.
Ha passat gairebé una generació i potser el balanç és una mica desigual tot i que la direcció és la
que els autors deien. Atrapats en la crisi actual i en la cerca de solucions que ens permetin tirar
endavant, anem a la cerca de pacients intel·ligents [2], el pacient que ajuda a pacients (Pacient
expert de l’ICS o bé del NHS anglès). De fet, darrerament es parla del pacient com a
coproductor de salut (i de benestar social –no oblidem aquesta peça!-) i sembla que aquest és un
camí que aporta beneficis importants: Un estudi anglès recent ha revisat diferents intervencions
on els pacients –gent gran- són cogestors actius i ha trobat millores entre el 3 i 12 % pel que fa a
qualitat de vida (HRQL) i una reducció del 47% d’estades hospitalàries [3].
Per tant, sembla que funciona. Però aleshores, per què sembla que encara ens cal parlar de com
fer-ho? És aquesta la nostra realitat?
Potser aquest podria ser el punt d’inici per a aquest debat. Fins a quin punt estem realment
incorporant al pacient en la gestió de la seva salut? Podem fer un petit mapa d’on som i que ens
cal?
Bon debat!

2. Referències
[1] Eysenbach, G. and T. L. Diepgen. "The role of e-health and consumer health informatics for
evidence-based patient choice in the 21st century." Clin.Dermatol. 19.1 (2001): 11-17.
[2] http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/15-ciencia/513718-nomes-sortirem-de-
la-crisi-sanitaria-amb-intelmligencia.html
[3] Windle, K., Wagland, R., Forder, J., D’Amico, F., Janssen D and Wistow, G. (2009)
National evaluation of partnerships for older people projects: final report Personal Social
Services Research Unit, University of Kent, Canterbury.