Com funciona a nivell mèdic, acústic i físic el sistema fonador del cos humà.

1. EL SISTEMA FONADOR
Dra. Montserrat BONET
Metge, músic i Directora de Cor
Professora de Pedagogia de la Veu a
l’ESMUC
Professora d’Otorrinolaringologia i Foniatria a
la Universitat de Barcelona
www.foniatriabonet.cat

2. nas
farin boca
CAVITATS ge
RESSONANCIA
OSCIL.LADOR
MANXA
www.foniatriabonet.cat

3.  L’aire que en cada respiració flueix
desde la caixa toràcica es pot
transformar en so en arribar a la glotis.
 Sense flux d’aire no existiria la veu.
 Com generem aquest flux d’aire i quins
factors influeixen en la producció de la
veu?
 Relacions entre l’art de cantar i la
respiració
www.foniatriabonet.cat

4. RX frontal de piràmide
escalfa
nasal filtra i neteja
humiteja
nas
sins
Cornets
Foses nasals
envà
Resistència Resistència
nasal 2L/s
www.foniatriabonet.cat
bucal 12L/s

5.  La funció principal de la respiració
és l’intercanvi gasós d’O2 i CO2
entre l’atmosfera i la sang
 Els pulmons i la caixa toràcica
actuen també com a magatzem
d’aire i fan funcions de bomba
ventilatòria
Producció de la veu
www.foniatriabonet.cat

6. Espirometria bàsica
inspira
expira
profund
tot el
expira que
pot
VT VC
inspira
FRC RV TLC
temps
Volums pulmonars: Volum Circulant (VT), Capacitat Vital
(VC), Capacitat Pulmonar total (TLC) Volum Residual (RV),
© Montserrat BONET
Capacitat Residual Funcional (FRC),).
www.foniatriabonet.cat

7. Postura
RX torax front i perfil
corporal pulmons pleura
esternum
costelles
Caixa
toràcica
columna
Cavitat
abdominal
Diafragma Abdominals
Intercostals externs Intercostals interns
músculs inspiratoris músculs expiratoris
www.foniatriabonet.cat
Torres B, Gimeno F: La voz. Bases anatómicas. Ed Médica Jims SL. Barcelona, 1999

8. inspiració expiració
Volum
pressió negativa passiva
pulmonar
VC %
100
La manxa pulmonar
80 forces inspiratòries
c
60 boca
d
e
40
pulmons
b La caixa toràcica actúa com
20 a una manxa d’encendre foc:
a) molla muscular
0 b) molla elàstica pulmonar,
c) força inspiratòria
paret
molla toràcica d) força expiratòria
e) vàlvula glòtica
Proctor DF: Breathing, speech and song. Springer-Verlag. New York 1980
www.foniatriabonet.cat

9. Cal diferenciar
la respiració sense fonació
la respiració en fonació
www.foniatriabonet.cat

10. Resistència vies aèrees: glotis
Psg
en respiració en fonació
L’element mecànic que defineix la coordinació fono-
respiratòria és la existència d’una Pressió subglòtica (Psg)
capaç de generar el flux d’aire necessari per fer vibrar ccvv
© Montserrat BONET

11. Emissió d’un so sostingut: EMG electromiograma
fonació
m. exp/insp.
Volum
pulmonar
pressió
subglòtica
temps
Músc. diafragma
insp intercostals
externs intercostals interns
abdominals oblicus
Músc.
recte abdominal
exp gran dorsal
Ladefoged O: Three areas of experimental Phonetics. Oxford University press. 1967
www.foniatriabonet.cat

12. Pressió subglòtica
 Directament proporcional freqüència de fonació (Hz)
 Directament proporcional intensitat (dB)
cm H20 Sundberg, 1987
35
30
25
20 fort
mig fort
15 piano
10
5
0
mi2 fa2 sol2 la2 si2 do3 re3 mi3
165 220 330 Hz
www.foniatriabonet.cat

13. litres
Volum
pulmonar
lectura
parla espont.
FCR:Capacitat
Proctor DF: Breathing, residual
speech and song. Springer- funcional
Verlag. New York 1980
www.foniatriabonet.cat

14. Salts d’octava d’un baríton professional. La
Pressió subglòtica decau a l’octava inferior.
Usa músculs abdominals per a cantar l’agut
8
Sundberg J: The science of the singing voice. Northern Illinois University press. 1987
www.foniatriabonet.cat

15. La Psg oscil.la ràpida i precisa quan un bariton canta
una vocalització descendent. Decreix amb la
freqüència. A cada nota varia la Psg fins a 8 veg/s.
Per a mantenir la Psg el cantant usa forces de
Retracció elàstica pulmonar passives. No
abdominals.
Händel
www.foniatriabonet.cat

16. Estreta relació entre la nota i la Psg
en cantar 2 arpegis
Sundberg J: The science of the singing
voice. Northern Illinois University press.
1987
intensitat
pressió
subglòtica
(Psg)
freqüència
www.foniatriabonet.cat

17. Retracció elàstica pulm. Contracció
Contracció m. expiratoris músculs
inspiratoris
Contracció m. laringis
Pressió subglòtica (Psg)
De com s’aconsegueixi, mantingui o reguli la
Psg en dependrà l’eficàcia i eficiència de la
respiració respecte a la veu (Sundberg)
www.foniatriabonet.cat

18. Volum pulmonar en L
Proctor
DF:
Breathing,
speech and
song.
Springer-
Verlag. Forces
New York retracció
1980 elàstica
www.foniatriabonet.cat
Pressió subglòtica

19. Pressió subglòtica Volum pulmonar
en L
Proctor DF: Breathing,
speech and song. Springer-
Verlag. New York 1980
temps www.foniatriabonet.cat

20. La respiració al servei de la veu
 El diafragma és el múscul inspiratori per
excel.lència.
 L’expiració és un acte eminentment passiu,
que pot ser actiu en funció de les necessitats
fonatòries.
 Els músculs de la paret abdominal i els
intercostals interns són els encarregats de
l’expiració activa.
 La pressió subglòtica s’aconsegueix per la
retracció elàstica pulmonar, la contracció dels
músculs expiratoris i laringis i es regula per la
contracció dels músculs inspiratoris.
www.foniatriabonet.cat

21.  El volum de l’aire inspirat s’ha d’adequar a les
característiques (intensitat i duració) de la frase
(parlada o cantada) següent.
 La posició de volum pulmonar més rendible és
la situada lleugerament per sobre de la
capacitat funcional respiratòria (FRC). Respirar
a volums pulmonars elevats és fatigant i a
baixos volums pot resultar insuficient.
 La respiració nasal resulta més fisiològica,
encara que no sempre sigui possible durant la
parla i a voltes impossible en el cant.
 La postura corporal, en el seu conjunt, resulta
fonamental per a facilitar la mecànica
respiratòria.
www.foniatriabonet.cat

22. SISTE
MA
FONA
DOR
www.foniatriabonet.cat

23. Laringe lligamentosa (tall sagital)
Tirohioïdal lateral
hioepiglotic
membrana tirohioïdal Tirohioïdal
membrana quadrangular Tiroepiglotic
Lligament vestibular
Cricoaritenoïdal
posterior Lligament vocal
cricotiroïdal anterior
(conus elasticus)
membrana cricotiroïdal
cricotraqueal
www.foniatriabonet.cat

24. epiglotis
Laringe
muscular/
supraglotis mucosa
(tall frontal)
banda ventricular
cartíleg tiroïdal
ventricle de Morgagni
glotis corda vocal
subglotis cartíleg cricoïde
tràquea
www.foniatriabonet.cat

25. Teoria teixit
mucondulatoria adipòs
fonació Banda
Dr. Perelló, 1960
ventricular
glotis
Corda vocal Espai de múscul
Reinke vocal
mucosa lligaments
glàndules mucoses
cartíleg
www.foniatriabonet.cat

26. Teorema Bernouilli
aplicat a la laringe
© Montserrat BONET
www.foniatriabonet.cat

27. Llum
contínua
halògena
Llum xenon
discontínua
estrobos-
còpica
www.foniatriabonet.cat

28. Impostació veu
Sundberg J: The science of the singing voice. Northern Illinois University press. Dekalb (USA), 1987
www.foniatriabonet.cat

29. Impostació veu
baríton
soprano
/ε/
/u/
www.foniatriabonet.cat

30. La intensitat
de la veu no oscilograma
sols es
relaciona amb
la Psg, sino
també amb el
timbre. sonograma
/i/ amb gest
Formant /i/
del cantant
© Montserrat BONET
Murtró P, Bonet M: Influencia del gesto en el timbre de la voz. Rev Esp Foniatria, 2000:139-143
www.foniatriabonet.cat