Llibret literari de l'A.C. Falla la Vila de Sagunt de l'any 2022. Volum 3/3.

4. EDITORAL
ECONO-
MIA
[05] [06]
SON
LES
COOPERATIVES
LA
SOLUCIÓ
PER
A
APLICAR
DISSENY
SOSTENIBLE?
/
Teresa
García
UNA
OCUPACIÓ
SOSTENIBLE
/
Enric
Nomdedéu
DISSENY
SOSTENIBLE
I
FORMACIÓ
PROFESSIONAL
/
Miquel
Soler
ESTEM
PREPARATS
PER
A
CANVIAR
A
UN
DISSENY
SOSTENIBLE?
/
Juan
Pedro
Sánchez
ÍNDEX

5. SOCIAL
MEDI
AM-
BIENT
[40] [118]
NARRATIVES
CLIMÀTIQUES
/
Maria
Josep
Picó:
DISSENY
SOSTENIBLE
/
Isamar
Herrera
CIUTAT
SOSTENIBLE
/
Carles
Dolç
EL
CORREDOR
MEDITERRANI,
UN
DISSENY
SOSTENIBLE
D’INFRAESTRUCTURES
/
Josep
Vicent
Boira
ECODISSENY,
EL
PRINCIPI
DEL
PRINCIPI
/
Jordi
Sebastià
REDACCIÓ:
VALÈNCIA
EN
LA
CITIES
2030.
ENTREVISTA
A
CARLOS
GALIANA
EN
LEVANTE
TV
REDACCIÓ
VALUA
COM
A
EXEMPLE
D’EMPRENEDORIA
DE
TRIPLE
IMPACTE
L’ÚLTIM
VELLUTER
/
Paco
Puche
LA
RUTA
DE
LA
SEDA,
UNA
OPORTUNITAT
PER
A
VALÈNCIA.
CULTURA,
TURISME
I
DESENVOLUPAMENT
SOSTENIBLE
/
José
Maria
Chiquillo
REDACCIÓ:
ENRIQUE
MARZAL,
HISTÒRIA
VIVA
DE
LA
INDUMENTARIA
GREMI
ARTESÀ
DE
SASTRES
I
MODISTES
DE
LA
COMUNITAT
VALENCIANA:
ESPAI
INDUMENTARIA
VALENCIANA
UNA
APOSTA
DEL
GREMI
REDACCIÓ
LES
ESPARDENYES
DE
CARETA,
DE
L’HORTA,
DE
LA
FESTA
A
LA
MODA
LA
CREATIVITAT
A
LA
IDENTITAT
SOCIAL
VALENCIANA
/
María
José
Viñals
SEMPRE
ENDAVANT
/
Giorgio
Guillot

6. EDI-
TO-
RIAL

7. Enguany en la Falla
La Vila de Sagunt aprofitant
la capitalitat de València del
disseny WDCV2022 volem
parlar en el nostre llibret de
“DISSENY SOSTENIBLE”.
Quina definició
agafem de disseny sostenible?
El disseny sostenible implica
pensar tant que podem
optimitzar o canviar per a
contaminar menys, reduir
despeses d’energia o recursos,
o planejar com el producte
que estem creant pot ser
reutilitzat o reciclat, com
les seues implicacions en els
diferents nivells de l’economia,
i sense oblidar-nos de les seues
repercussions en la societat.
Entenem per
disseny sostenible aquella
filosofia de disseny d’objectes
físics o de serveis d’acord
amb els tres vessants de la
sostenibilitat: econòmica, social
i mediambiental.
El disseny
sostenible abasta tot el cicle
de vida del producte o servei
des d’una perspectiva de
360 graus, però tenint en
compte altres conceptes més
enllà del medi ambient, com
poden ser els drets humans,
el desenvolupament local, el
comerç just o el consumisme,
sent la responsabilitat i l’ètica
ingredients fonamentals.
Segons l’acadèmic
del disseny Ezio Manzini el
disseny sostenible és un disseny
estratègic de l’activitat que
transforma els sistemes existents
i crea altres nous, caracteritzats
per materials de baixa intensitat
energètica i una alta potencialitat
per a la regeneració dels
contextos de la vida.
Els valencians i
valencianes som una societat
de canvi, estem acostumats a
canviar. Els fallers i falleres,
i el seu teixit productiu, no
podia quedar-se fora d’eixe
canvi constant i és per això
que volem donar a conèixer
allò que en el món faller se li
pot dir tradició i que es pot
convertir en un producte o
servei sostenible eixint del
món festiu i assentant-se en
el món real. Un bot possible
gràcies a l’administració,
a les emprenedores i els
emprenedors, i els prescriptors
i les prescriptores d’eixos
productes i serveis.
DISSENY
SOSTENIBLE

8. ECO

9. OMI

11. SON LES
COOPERA-
TIVES LA
SOLUCIÓ
PER A APLI-
CAR DIS-
SENY SOS-
TENIBLE?
per
Teresa
Garcia

12. Tot un repte escriure sobre coopera-
tivisme com a solució per desenvo-
lupar disseny sostenible, en un any,
el 2022, on València es prepara per a
ser referència mundial en la matèria.
Certament el cooperativisme és una
garantia per desenvolupar qualse-
vol activitat des de la perspectiva de
la sostenibilitat, sobre tot la social,
i no és menys cert també el nombre
de cooperatives que existeixen en el
sector. No obstant, abans de parlar
com el cooperativisme pot ser una
garantia de sostenibilitat en el des-
envolupament del disseny, caldria
conéixer un poc més el cooperativis-
me i l’economia social.
El cooperativisme forma part de les
entitats de l’economia social que

13. operen en el mercat. L’economia
social es divideix en dos vessants:
l’economia social de mercat i la rela-
cionada amb el tercer sector i l’asso-
ciacionisme.

14. 12
SON
LES
COOPERATIVES
LA
SOLUCIÓ
PER
A
APLICAR
DISSENY
SOSTENIBLE?
Dintre de l’economia
social de mercat trobem les
cooperatives de forma majori-
tària, però també les societats
laborals, els centres especials
d’ocupació, les empreses d’in-
serció, les mútues, o les confra-
ries de pescadors, per exemple.
En l’economia social de no mer-
cat, es situarien, fundacions,
associacions, les organitzacions
no governamentals, tot allò que
solem anomenar tercer sector.
Com es pot veure,
l’activitat econòmica que gira
al voltant de l’economia social
no es menuda. Suposa a nivell
del País Valencià, el 12,5% del
PIB, el 10% a l’Estat Espanyol
i el 8% a la Unió Europea. El
cooperativisme suposa més de
la meitat de l’activitat econò-
mica generada amb les 2485
cooperatives existents a la
Comunitat Valenciana, les quals
ocupen directament i indirec-
tament a 78.000 persones.
A l’Estat Espanyol les 18.635
cooperatives ocupen a 314.119
persones, mentre que a Euro-
pa 2,8 milions de entitats de
l’economia social ocupen a 13,6
milions de persones. L’ocupació
en l’àmbit de l’economia social,
és una ocupació de qualitat,
el 80% de les contractacions
són indefinides, el 47% de les
contractacions són de persones
joves, amb perspectiva de gè-
nere i inclusiva, ja que, 128.000
persones amb capacitats diver-
ses o en risc d’exclusió estan
treballant a través d’entitats de
l’Economia Social.
Per concloure,
aquesta petita introducció, i
acabar de emmarcar l’àmbit
del cooperativisme cal també
superar les típiques creences
que popularment s’associen
amb el cooperativisme. La
primera és que el cooperativis-
me es troba present a tots els

15. TERESA
GARCIA
sectors, no només a l’agrari, de
fet el cooperativisme més nom-
brós és de treball associat. De
les 2.485 cooperatives, 1.800
són cooperatives de treball. La
segona, és que la cooperativa
amb major nombre de socis
en la Comunitat Valenciana,
tampoc és agrària, és de con-
sum i de treball. La cooperativa
Consum, té aproximadament
16.000 socis de treball i quasi
2,5 milions de socis de consum.
La meitat dels i les valencianes
som sòcies d’una cooperativa.
Per últim, les realitats coope-
ratives són grans i menudes,
de les 5 majors empreses de la
Comunitat Valenciana, dos són
cooperatives, però existeixen
també nombroses cooperatives
de menys de 5 socis.
Com es pot compro-
var, el cooperativisme està
present a les nostres vides de
moltes maneres, es tracta d’una
forma d’empresa que podem
trobar en tots els sectors: vi-
venda, treball, agroalimentació,
consum, energia, transport, sa-
nitàries, educatives, d’iniciativa
social, crèdit, assegurances,
d’explotació comuna de la te-
rra, etc. Tots i cadascún d’eixos
sectors, alguns d’una forma
més directa que altres, però
tots en definitiva, poden tindre
relació amb el Disseny Sosteni-
ble, en el desenvolupament dels
seus productes, en la forma en
la que es presten els serveis que
realitzen, etc.
El que cal pregun-
tar-se, arribats a aquest punt,
és com aquestes empreses
són garantia de sostenibilitat
i per què aconsegueixen tenir
eixe impacte social i econòmic
tan positiu, ja que responent
a aquestes preguntes, es pot
trobar la base que justifica que
el cooperativisme puga ser una
eina per desenvolupar el dis-
seny de forma sostenible.
Per poder aprofundir
en per què el cooperativisme
és garantia de sostenibilitat
i d’impacte social positiu cal
esbrinar quines són els trets
característics que defineixen
una cooperativa front a altres
tipus d’organitzacions i empre-
ses. Eixos trets característics
es basen en els principis coo-
peratius, que estan reconeguts
legalment i que tota cooperati-
va deu observar. Els 7 principis
cooperatius que diferencien
les cooperatives d’altre tipus
d’empreses son els següents.
1. Adhesió Volun-
tària i Oberta. Les
cooperatives són
organitzacions
que segueixen el
principi de lliure
pertanyença,
sense discrimi-
nació per motius
de gènere, ètnia,
situació social,
política o religio-
sa. El principi de
portes obertes

16. 14
SON
LES
COOPERATIVES
LA
SOLUCIÓ
PER
A
APLICAR
DISSENY
SOSTENIBLE?
està sempre pre-
sent per a totes
les persones que
estiguem dispo-
sades a acceptar
la responsabilitat
de ser sòcies de
les mateixes.
2. Gestió Democrà-
tica de les per-
sones sòcies. Les
cooperatives són
organitzacions
gestionades des
de la democrà-
cia en la presa
de decisions
per part de les
persones sòcies,
que trien els seus
representants
i responsables
de forma demo-
cràtica, però
també prenen les
decisions col·lec-
tivament.
3. Participació
econòmica dels
socis i priorització
de les necessi-
tats individuals
i socials front al
capital. Aquesta
és una dels princi-
pals principis que
permeten la sos-
tenibilitat de les
cooperatives. El
capital està al ser-
vei de les neces-
sitats dels socis
de la cooperativa
i no a l’inversa.
La participació
econòmica dels
socis, s’utilitza
per a satisfer les
necessitats de
la cooperativa
i la seua finali-
tat social, és a
dir les pròpies
necessitats dels
socis: accedir a
una vivenda, a un
treball, etc. L’acu-
mulació de capital
no pot produir-se,
i els excedents
deuen dedicar-se
a ampliar els prin-
cipis cooperatius
i a la col·laboració
amb altres coope-
ratives.
4. Autonomia i in-
dependència. Les
cooperatives són
organitzacions
autònomes ges-
tionades per les
persones sòcies.
No pot haver cap
acció, interna o
externa que com-
prometa la gestió
democràtica o la
desvie d’atendre
les necessitats
dels socis front
l’activitat coope-
rativitzada. És per
això que no es pot
invertir de forma
que es controlen
les decisions o no
es permet tampoc
l’especulació per
part de la coope-
rativa.
5. Educació, forma-
ció i informació.
Les cooperatives
estan comprome-
ses en l’educació i
formació dels seus
socis, per capaci-
tar-los en la presa
de decisions de
caire empresarial
i el desenvolupa-
ment de l’activitat
cooperativitzada,
així com també,
en la difusió del
cooperativisme i
els seus principis
i la seua llavor en
la responsabilitat
social.
6. Intercooperació.
Les cooperati-
ves ajuden a la
consolidació i
creació de noves
cooperatives o
cooperen entre
elles per enfor-
tir el moviment
cooperatiu.
7. Implicació amb el
territori. Aquest
principi és el
que assegura la
sostenibilitat. La

17. TERESA
GARCIA
implicació amb el
territori implica
el desenvolupa-
ment de produc-
tes o serveis que
no perjudiquen
a l’entorn o a la
societat en la que
es desenvolupen.
Obliga també a
promoure una
responsabilitat
social, no només
amb els socis, si
no també amb la
comunitat. Les
cooperatives son
realitats implan-
tades i arrelades
en el territori que
tenen un menor
risc de deslocalit-
zació, que creixen
i fan créixer les
realitats locals on
es desenvolupen.
1 Bussines Roundtable EUA. 2019. https://www.businessroundtable.
org/business-roundtable-redefines-the-purpose-of-a-corporation-to-pro-
mote-an-economy-that-serves-all-americans
Aquestos principis
que són reconeguts legalment,
generen una sèrie de drets i
deures específics recollits en la
legislació en matèria coopera-
tiva. Els objectius socials pels
quals es regeixen, i que obliguen
a seguir una sèrie de principis
que no responen als acumula-
lació de capital de les empreses
convencionals, generen per
altra banda beneficis fiscals, ja
que es tracta d’empreses que
tenen una finalitat social deter-
minada, que supera l’activitat
empresarial de mercat.
Aquestes regles espe-
cífiques són les que permeten
un desenvolupament empre-
sarial centrat en la persona,
asseguren la sostenibilitat i
fonamenten els principis que
en els últims temps, han sigut
recollits per grans directius
internacionals relacionats
amb grans institucions i fons
d’inversió, i que venen a dir que
l’activitat empresarial ja no
deu maximitzar el benefici de
l’inversor o de l’accionista, si no
que deu maximitzar el benefici
de la comunitat.1
El Cooperativisme
naix en el SXIX, com a resposta
per combatre les desigualtats
generades per la revolució in-
dustrial. Les primeres coopera-
tives, són cooperatives de con-
sum i de treball, nascudes en el
sector tèxtil, que per una banda
aconseguien amb l’associació
del treball, noves màquines per

18. 16
SON
LES
COOPERATIVES
LA
SOLUCIÓ
PER
A
APLICAR
DISSENY
SOSTENIBLE?
continuar amb l’activitat i béns
de consum de primera neces-
sitat, com farina, mantega, etc.
a preus assequibles en zones
deprimides.2
Igualment el coope-
rativisme és la resposta amb
la que s’està treballant per
combatre la precarització en
les condicions de treball que
s’estan produint amb el desen-
volupament de grans platafor-
mes digitals en les que se basa
la nomenada GIG Economy, un
model que es basa en la realitza-
ció de petits encàrrecs sota de-
manda, agrupats en la platafor-
ma digital, que té una influència
cada volta més important en
el treball autònom o freelance.
Uber, Glovo, Cabify, etc., són els
exemples més clars en el sector
logístic, però també en qual-
sevol tipus de treball que puga
agrupar-se digitalment a través
de plataformes.
I és en aquest punt on
comencem a relacionar coope-
rativisme i disseny sostenible,
per veure les múltiples opcions
per les quals molts dissenya-
dors i dissenyadores opten pel
cooperativisme per a desenvo-
lupar la seua activitat.
En primer
lloc permet la co-creació, o
la creació col·lectiva, sense
2 https://www.ica.coop/es/cooperativas/historia-movimiento-coo-
perativo
renunciar a la capacitat creativa
del dissenyador o dissenyadora.
Aquest aspecte és molt impor-
tant en activitats relacionades
amb el disseny, i sobre tot amb
la introducció dels conceptes de
l’economia circular cada volta
més presents en el desenvolupa-
ment de qualsevol producte. De
la mateixa forma que la innova-
ció oberta resol reptes que té la
societat de forma col·lectiva, la
co-creació pot respondre des de
la perspectiva de l’ecodisseny
a reforçar l’economia circular
amb la cooperació. Per què no
treballar en materials, i aquest
és un repte que te el món faller
especialment, on la combus-
tió dels quals, produïsca les
mínimes emissions possibles?

19. TERESA
GARCIA
O produir falles amb biomassa,
per saber, que encara i de forma
excepcional, es van a produir
unes emissions el més natural
possible?
En segon, i ja s’ha es-
mentat abans, permet reduir la
precarització de les condicions
de treball, sense renunciar a
la creació pròpia. Existeixen
cooperatives de serveis que
poden agrupar persones sòcies
dissenyadores que s’agrupen
per centralitzar serveis comuns
que cooperativitzen. També les
cooperatives de dissenyadors
i diessenyadores que desenvo-
lupen el seu treball democrà-
ticament de forma col·lectiva,
en l’àmbit digital o físic, i que
contribueixen a mantindre el
valor de la creativitat i de la
sostenibilitat.
El disseny coope-
ratiu deu ser pel seté principi
del cooperativisme inclusió i
sostenible, deu pensar en les
persones i l’entorn que va a
conviure i a viure el disseny des
de la vessant social i ambiental.
Hem de pensar en el mobiliari
d’una casa des de la perspectiva
del seu ús, de l’ ergonomia en
l’ús d’exoesquel·lets, etc.
I també la intercoo-
peració permet que el sector
treballe de forma col·lectiva
i puga aprofundir en la sos-
tenibilitat que produeix. Les
pròpies cooperatives treballen
en la millora del disseny per
adaptar-lo a les persones, però
el propi sector, per ell mateixa
també pot fomentar el coope-
rativisme en totes les seues
fases: la creació, la implemen-
tació i el seu ús.
És una oportunitat
explorar el cooperativisme des
del disseny i dissenyar per al
cooperativisme. Són dos mo-
dels que paral·lelament poden
trobar nexes d’unió que fona-
menten la sostenibilitat.
Per últim caldria fer
una reflexió que ajude a enfor-
tir els lligams de l’economia
social. L’economia social té una
visió del creixement econòmic
i dels desenvolupament empre-
sarial amb una perspectiva molt
humana, que protegeix la vida
i a la persona. Podríem dir que
naix en el valor que genera l’as-
sociacionisme i que es desen-
volupa amb el cooperativisme
com a empresa. Eixa perspec-
tiva fa de les associacions i el

20. 18
SON
LES
COOPERATIVES
LA
SOLUCIÓ
PER
A
APLICAR
DISSENY
SOSTENIBLE?
tercer sector, dipositàries de la
governança del futur, junt amb
les administracions públiques
i de les cooperatives les em-
preses dels nous temps, que
possibiliten viure l’economia
d’una manera més justa.
El sector del disseny,
o qualsevol sector relacionat
amb la cultura, que a través de
l’associacionisme desenvolupa
la governança dels seus intan-
gibles i del seu valor, deuria
pensar en el cooperativisme
com a forma d’empresa, quan
eixe valor ha de traslladar-se
al mercat, per què és la forma
de protegir eixos intangibles i
assegurar-ne la seua sostenibi-
litat. I el món faller n’és un clar
exemple, d’associacionisme,
de disseny i de cultura, que pot
trobar en el cooperativisme la
seua forma d’expressar-se en
l’economia de mercat.
Teresa García Muñoz
Directora general d’Emprene-
doria i Cooperativisme

21. UNA
OCUPA-
CIÓ SOS-
TENIBLE
per
Enric
Nomdedéu

22. Tot sembla indicar que l’origen de la
festa de les falles és pagà, i provinent
del costum llatí de fer fogueres per a
donar la benvinguda a la primavera. I
en aquest cas concret, la tradició de-
riva de cremar trastos vells al final
de l’hivern.
Hi ha una estoreta velleta per a la fa-
lla de Sant Josep, del tio Pep…?
L’himne “El Faller” ho reclama del
veïnat. Trastos vells que la “xicalla”
recollirà per fer un bon foc.
El món faller ha anat evolucionant
al llarg dels temps, i de la mà dels
nous temps, fins al punt que hui
es parla de disseny sostenible dels
monuments. Que vindria a ser
precisament l’antítesi del que era

23. en origen la festa. Ja no es tracta de
desfer-se en un foguera d’allò que ja
no serveix, sinó d’imaginar la forma
de reciclar i reutilitzar recursos, la
manera de reduir la contaminació...

24. 22
UNA
OCUPACIÓ
SOSTENIBLE
En una lectura sim-
ple, potser algú podria pensar
que és contradictori amb el fet
mateix d’allò que significa la
falla. Desfer-se del que no volem,
purificar-ho per la via de foc
redemptor... Però de fet, filosòfi-
cament és una absoluta fidelitat a
l’origen. Es tracta de desfer-se de
les idees velles, dels costums in-
servibles, i purificar-los, no en el
foc consumidor, sinó en un esforç
per fer el que sempre han fet les
falles, evolucionar i acompanyar
la societat en els seus canvis.
“El disseny és un procés per a
identificar, emmarcar i abordar
problemes i que aprofita el pen-
sament divergent i convergent
a través d’una sèrie de ferra-
mentes, mètodes i activitats
com la investigació, les proves
i la participació d’usuaris/
ciutadans, el prototipat ràpid
i freqüent, l’ús de tècniques de
visualització i materialització,
la construcció d’escenaris ba-
sats en tasques, en un enfoca-
ment d’equip multidisciplinari”.
Així ho defineix l’Associació
València, Capital del Disseny.
Hui tot allò que fem
reclama el cognom de soste-
nible, perquè ens hi juguem no
només el futur, sinó bona part
del present. Així sorgeix també
el binomi disseny sostenible. I la
sostenibilitat ha de ser econò-
mica, ha de ser social i ha de ser
mediambiental.
Si m’és permés, per
raons de formació, o fins i tot
vinculades a la meua feina com
responsable de l’ocupació,
només em referiré a la sosteni-
bilitat econòmica.
The Limits to Growth
és el nom d’un informe publi-
cat el 1972 pel Massachusetts
Institute of Technolgy (MIT),
en què ja qüestionava el mite de
creixement econòmic quasi in-
finit. Va fer una simulació sim-
ple contraposant el creixement
poblacional amb tendència a
ser infinit, amb la realitat finita
de les matèries primeres.
Té dues versions
posteriors i revisades. La de
1992, “Més enllà dels límits
del creixement” en la qual
s’afirma documentadament
que la humanitat ja ha superat
la capacitat de càrrega del
planeta per sostenir la pobla-
ció existent. I una versió del
2004, d’idèntic títol i amb la
postil·la “30 anys després”,
que actualitza les dades i con-
firma el diagnòstic.
Una mica fruit de tot
això, en els darrers anys ha anat
creixent la consciència de la
necessitat d’incorporar, ja s’ha
dit, el concepte de sostenibi-
litat a tota acció humana en el
trànsit cap a una nova manera
de produir i de consumir. Els
desastres ecològics, i també
aquesta pandèmia que encara
cueja, han accelerat la convic-
ció de la necessitat de canviar.

25. ENRIC
NOMDEDÉU
Aquella vella i fal·laç
dicotomia entre creixement
econòmic i benestar, front a la
sostenibilitat, s’ha demostrat
absurda. No només no són con-
ceptes contraposats, sinó que
tot simplement, sense sostenibi-
litat, és impossible no només el
creixement econòmic, sinó fins i
tot el manteniment dels actuals
paràmetres. I sense la sostenibi-
litat el benestar és una quimera.
El vuité dels Objectius
de Desenvolupament Sostenible
(ODS) afirma que cal Promoure
elCreixementEconòmicSostin-
gut,InclusiuiSostenible,l’Ocu-
pacióPlenaiProductiva,ielTre-
ballDigneperaTothom. I això es
concreta amb què el creixement
econòmic ha de garantir l’ocu-
pació alhora que els drets de les
persones i la protecció dels eco-
sistemes naturals. Per això, cal
desenvolupar processos indus-
trials i tecnològics d’economia
circular mitjançant el suport
financer i logístic, a les empreses
innovadores i als emprenedors,
la formació permanent.
L’Organització In-
ternacional del Treball (OIT)
calcula que en els propers vint
anys, a l’Estat Espanyol es crea-
ran més de dos milions d’opor-
tunitats d’ocupació vinculades
a l’economia circular.
L’economia circular,
també dita verda, es basa en la
reutilització, la reparació i el
reciclatge, conceptes radical-
ment oposats a l’actual ”un sol
ús”. O a l’esperit de les falles.
Cremar tot allò vell. Cada any
fer-ho tot de cap nou.
I la gran pregunta
que se’m formula a mi com a
responsable de l’ocupació a la
Generalitat, és si estem prepa-
rats laboralment per assumir el
disseny sostenible. La sosteni-
bilitat en el seu conjunt.
L’any 2016, el Servei
Públic Valencià d’Ocupació,
LABORA, amb l’assistència
tècnica de l’Instituto Medes, va
elaborar i publicar un extens
treball titulat Situació i Ten-
dències de l’Ocupació Verda i
l’Economia Circular a la Comu-
nitat Valenciana. I des d’aquell
primer treball, no hem parat
de revisar-lo, completar-lo i
actualitzar-lo.
Ja aleshores dèiem
que el Programa de les Nacions
Unides per al Medi Ambient

26. 24
UNA
OCUPACIÓ
SOSTENIBLE
(PNUMA) definia l’ocupació
verda com aquells llocs de
treball que redueixen l’impacte
ambiental de les empreses i els
sectors econòmics, fins assolir
nivells sostenibles.
Aquests llocs de
treball verds es troben en molts
sectors de l’economia, des del
subministrament d’energia
fins al reciclat i des de l’agri-
cultura fins a la construcció i el
transport. Són llocs de treball
que ajuden a reduir el consum
d’energia, matèries primeres
i aigua mitjançant estratègies
de gran eficiència, a descar-
bonitzar l’economia i a reduir
les emissions de gasos d’efecte
hivernacle, a disminuir o evitar
per complet totes les formes
de deixalles i de contamina-
ció, i a protegir i restablir els
ecosistemes i la biodiversitat.
L’ocupació verda contribueix
en forma decisiva a reduir la
petjada ambiental de l’activitat
econòmica.
Des de l’any 2000 fins
al 2019, l’ocupació verda s’havia
multiplicat per tres. I el creixe-
ment només s’ha vist truncat
el 2020 per la pandèmia, però
ha passat en quasi totes les
ocupacions. Ara ens estem
recuperant. I cal destacar que,
a diferència d’allò que ocorre
en el mercat laboral vist en el
seu conjunt, la contractació en
l’ocupació verda té un 90’99%

27. ENRIC
NOMDEDÉU
de contractes fixes a temps
complert, un 5’59% de contrac-
tes fixes a temps parcial i un
3’42% d’ocupació discontinua.
Per això hem des-
envolupat tota una estratègia
de formació professional que
abasta gairebé tots els sectors
econòmics. Perquè l’ocupació
verda, no és un sector específic,
sinó una realitat transversal,
que guanya pes dia a dia, en
qualsevol activitat econòmica. I
està tenint resultats.
El 38’31% de l’ocupa-
ció valenciana l’acumula la gent
amb titulació universitària,
mentre que en l’economia ver-
da, baixa fins al 32’49%. Pel que
fa al batxillerat, també baixa, en
l’economia verda representa un
37%, mentre que en el conjunt
del mercat laboral arriba al
45’93%. El canvi es produeix
precisament en la Formació
Professional, on el mercat
general representa només un
11’28%, mentre que en l’econo-
mia circular més que dobla el
percentatge, arribant al 24’41%
I quan es va preguntar
a les empreses sobre les ex-
pectatives de creixement de la
facturació de l’economia verda
la resposta va ser també de gran
contundència. El 81’40% tenia
expectatives positives, un 15’28
no es pronunciava, i només un

28. 26
UNA
OCUPACIÓ
SOSTENIBLE
3’32% considerava que les seu-
es expectatives eren negatives.
I finalment, per no
atabalar amb més números,
quan s’investiga pels perfils
formatius que es demanaran
a les noves contractacions en
economia circular, per tant, en
economia sostenible, un 24%
serà per a persones amb batxi-
llerat-graduat escolar, un altre
24% per a titulats universitaris,
i més del 51% a cicles forma-
tius- FP.
Així que gosaria dir
que sí, que ho hem entès, i des
de l’administració valenciana ja
fa temps que hi treballem. Tant
la Formació Professional que
depén de LABORA, com la que
depén de la Conselleria d’Edu-
cació, treballem coordinada-
ment per tal d’oferir els con-
tinguts que s’adeqüen a allò que
ens demana el mercat laboral.
Imaginem això. Una
empresa es dedica a fer pen-
ja-robes de plàstic, i té un
contracte en exclusiva per
servir-los als dos principals
venedors de roba de l’estat.
Uns grans magatzems de llarga
història i reconegut nom, i un
conglomerat d’empreses de
potència mundial, del sector del
vestit, amb seu central a Galí-
cia. Crec que m’explique.
Una altra empresa, la
principal fabricant i distribuïdo-
ra de derivats dels lactis, fabrica
els seus envasos de iogurt, per
exemple, amb el sistema d’en-
cunyar sobre planxes de polí-
mer. Els retalls sobrants, són
el material amb el qual fabrica
els penja-robes l’altra empresa.
Però és que a sobre també té un
acord amb les grans superfícies
i compra tots eixos productes
caducats. Recicla l’alumini de les
tapes, aprofita tots els polímers
per a fer els penja-robes, i els
productes lactis que no són ja
adequats per al consum humà,
amb un tractament es conver-
teixen en aliment per al bestiar.
I per acabar-ho d’arrodonir,
l’empresa dels penja-robes, ven
a la dels iogurts els penja-robes
trencats i els retalls, perquè
aquells tornen a fer vasos per
als iogurts. I la roda no para. Una
estoretavelletaperalafàbrica
dellet... Podríem taral·larejar!
Si a això li sumes que
en les seues diferents factories
un poc per tot el món, tenen
panells solars per a l’auto-
consum, estaríem davant d’un
exemple espectacular d’econo-
mia sostenible. Sense residus.
Saben què? L’empresa existeix i
és valenciana.
Hauria de ser el nos-
tre ninot indultat en la falla de
l’economia sostenible.
Sí, les valencianes, els
valencians, també sabem fer les
coses bé.
Sostenibilitat meua
que de l’economia seràs l’ama
per culpa teua
tinc el cor encés en flama.
Enric Nomdedéu i Biosca
Secretari autonòmic d’Ocupa-
ció i Director general de LABO-
RA - Servei Valencià d’Ocupa-
ció i Formació

29. DISSENY
SOSTE-
NIBLE I
FORMA-
CIÓ PRO-
FESSIO-
NAL
per
Miquel
Soler

30. La Formació Professional cada
vegada està mes implicada en
la sostenibilitat i l’economia
circular. És impossible pensar
en el futur professional si
l’alumnat no té competències, de
caràcter transversal, que puguen
desenvolupar la seua carrera
professional pensant en un món més
sostenible.
En aquest sentit, el binomi Formació
Professional i disseny és un concepte
de futur molt necessari i interessant.
És imprescindible pensar el disseny
des d’una òptica de curt termini i
únicament en els dissenyadors; és
imprescindible que els professionals
d’una gran quantitat de professions
tinguen el disseny com una marca de
qualitat: els professional de la imatge

31. personal, de fusteria, d’edificació,
inclús d’atenció a les persones, són
cada vegada més necessaris i que
tinguen una nova visió relacionada
amb el disseny pot donar a la
Comunitat Valenciana una marca
pròpia de qualitat.

32. 30
DISSENY
SOSTENIBLE
I
FORMACIÓ
PROFESSIONAL
En aquest sentit, si
assumim que el projecte de Ca-
pital del Disseny té un objectiu
transversal i transformador en
la formació professional, també
haurem d’assumir que aquest
disseny ha de ser amb la menta-
litat de sostenibilitat, una soste-
nibilitat que no ha de centrar-se
en la mediambiental, sinó que
haurà de ser també sostenibili-
tat econòmica, entre altres.
El concepte de l’eco-
nomia circular i de proximitat
lligat al disseny en la Formació
Professional és molt interes-
sant perquè des d’aquests
professionals podem ajudar a
crear un nou model econòmic
i empresarial que pense en
la utilització de materials de
proximitat i en la reutilització
de materials, entre altres.
La capitalitat de
València com a Capital del Dis-
seny obri una gran oportunitat
a la majoria de famílies profes-
sionals i possibilita al profes-
sorat i a l’alumnat de veure les
seues competències ampliades
i complementades amb la visió
general del disseny i l’adaptació
d’aquest a les competències de
les diferents professions.
D’aquesta experièn-
cia i col·laboració hauran de
sorgir noves professions i noves
competències no tractades en-
cara en la Formació Professio-
nal reglada i ens dona una nova
possibilitat d’ocupabilitat no
tractada anteriorment. A més
a més, si al concepte general
del disseny afegim conceptes
com ecologia, sostenibilitat,
reciclatge o l’economia circular
fomentarem una societat més
justa i equilibrada.
La nova economia
postpandèmica que està sorgint
proporciona noves alternatives
d’ocupabilitat que, juntament
amb una mentalitat de digitalit-
zació i emprenedoria pot pos-
sibilitar que els nous professio-
nals que sorgeixen dels cicles
formatius siguen els abanderats
d’eixa nova societat.
Des de la Conselleria
d’Educació, Cultura i Esport
estem implicats a ser agents fa-
cilitadors del canvi i agents que
ajuden a crear noves empreses
modernes i arrelades a l’entorn
més pròxim. Però, la visió de
la Formació Professional no
ha de quedar-se únicament en
les noves generacions i la seua
implicació en un nou model em-
presarial i econòmic; també els
treballadors que estan en actiu
hauran d’acceptar aquest con-
cepte de disseny de proximitat
i d’economia circular. És molt
important que els professionals
actuals, mitjançant la millora de
les competències i de la mà de la
Formació Professional, puguen
adaptar-se al nou model que
la societat reclama. En aquest
sentit, una Formació Professio-
nal flexible i adaptada al canvi
proporcionarà les competències
que facilitarà la nova economia.

33. MIQUEL
SOLER
amb una
mentalitat
de digita-
lització i
emprene-
doria pot
possibi-
litar que
els nous
professio-
nals que
sorgeixen
dels cicles
formatius
siguen els
abanderats
d’eixa nova
societat.

34. 32
DISSENY
SOSTENIBLE
I
FORMACIÓ
PROFESSIONAL
Un altre aspecte a
tindre en compte en el projecte
de disseny i FP és comptar amb
els professionals del disseny:
la Comunitat Valenciana té un
potencial enorme de grans dis-
senyadors i importantíssimes
empreses relacionades amb el
disseny. La possibilitat que els
professionals de la Formació
Professional es mimetitzen amb
els professionals del disseny
pot donar un resultat excel·lent
i una nova possibilitat d’em-
preses i d’economia a tot el
País Valencià en la línia d’altres
experiències d’Europa que ja
van encetar aquest camí.
En definitiva cal pen-
sar que el potencial del disseny
tant implantat al territori i la
col·laboració amb els sectors
productius amb la participació
de la formació pot catapultar
un nou tipus d’empresa i de
professionals, i si a aquesta
oportunitat afegim el concepte
de sostenibilitat i economia cir-
cular podem ser capdavanters
d’empreses.
En aquest moment ja
participem en diferents focus
per tal d’ajudar a l’objectiu
traçat i ens comprometem a
participar i expandir aquest
nou model econòmic des dels
diferents cicles de Formació
Professional. A més a més,
afegirem competències tan
necessàries per al nou model
com pot ser la digitalització,
l’emprenedoria, la innovació i la
qualitat, que units i relacionats
faciliten, a mitjà termini, tindre
professionals competents i
empreses que puguen adap-
tar-se ràpidament als canvis
sol·licitats en la nova societat
valenciana.
Miguel Soler Gracia
Secretari autonòmic d’Educa-
ció i Formació Professional

35. ESTEM
PREPARATS
PER A CAN-
VIAR A UN
DISSENY
SOSTENI-
BLE?
per
Juan
Pedro
Sánchez

36. Respondre esta pregunta, des
d’un punt de vista psicosocial,
em resulta tan apassionant com
complex. Apassionant perquè
estem parlant de predir i explicar
la conducta humana, i això, a mi,
com a psicòleg vocacional, m’ompli
d’energia positiva. Complex perquè,
com més i millor conec els secrets
dels fonaments del comportament
humà, amb més claredat en veig la
multicausalitat i, per tant, em resulta
impossible (i seria poc professional)
poder generalitzar.
Dit això, m’agradaria establir les
bases de forma simplificada (el que
em coneix sap que el meu lema és
“simplificant allò complex”) del
que és la conducta prosocial de la
persona enfront d’un grup.

37. Per a mi, parlar de “disseny sosteni-
ble” és parlar de comportaments que
beneficien una gran majoria de per-
sones, de manera directa i indirecta,
inclòs u mateix. I, a més, pot ser que
eixe comportament no satisfaça el
propi interés a curt termini, sinó a
mitjà o llarg termini. Alguna cosa que
a l’ego, eixe “pepito grillo mental”
que ho vol tot i ja, li pot suposar un
conflicte intern tremend.

38. 36
ESTEM
PREPARATS
PER
A
CANVIAR
A
UN
DISSENY
SOSTENIBLE?
Per a mi, tractar d’ex-
plicar si estem preparats per al
disseny sostenible implica estu-
diar la dinàmica entre egoisme,
cooperació i competició social
que duem a terme els éssers
humans. Això pot abocar llum
per a poder arribar a afavorir el
medi ambient, els drets hu-
mans, el desenvolupament local
o el comerç just, aconseguint
conductes més equilibrades en-
tre egoisme i altruisme, o entre
cooperació i competició.
En el disseny soste-
nible, com en qualsevol altra
mena de conductes prosocials,
entra en joc, simultàniament,
la divergència i la convergència

39. JUAN
PEDRO
SÁNCHEZ
d’interessos. Divergència d’in-
teressos entre les persones que
hi participen, perquè cadascú
pot beneficiar-se personalment
i perjudicar els altres. Conver-
gència d’interessos perquè, a
llarg termini, la cooperació és
més beneficiosa per a tots que
aprofitar-se de la situació i
perjudicar els altres.
És a dir, l’acció egoista,
que en principi resulta més
avantatjosa per a cada persona
a curt termini, produirà, si és
triada per la majoria, un resultat
negatiu per a tot el conjunt de
persones (inclòs u mateix) a mi-
tjà i llarg termini. Com pots in-
tuir, davant de la pregunta de si

40. 38
ESTEM
PREPARATS
PER
A
CANVIAR
A
UN
DISSENY
SOSTENIBLE?
estem preparats per a canviara
undissenysostenible,ensenfron-
temalqueanomenemenpsicolo-
gia“undilemasocial”.Undilema
socialperquèpotsuposaruncon-
flicted’interessosenlespersones
quevivimenuncontextsociala
nivelldecomunitatdeveïns,barri,
localitatoqualsevolaltrenivellde
territorialitat, jaquelesnostres
accionssóninterdependents.
Aquesta interdependència es fa
evident quan els resultats que
cadascú obtenim depenen tant
de la nostra pròpia decisió com
de la decisió dels altres. I, com
deia abans, és complex perquè
sorgeix també el fenomen de la
“droperia social”, que consisteix
a aprofitar-se de l’esforç col·lec-
tiu sense contribuir.
Davant d’esta situació
podem sentir frases del tipus
“perquè si no ho fa eixe, per què
ho he fer jo?”, “quin aprofitat/
ada que és este/a!”, “quina cara
més dura que té, i jo ací es-
forçant-me a reciclar i ell res de
res”. És a dir, apareix el feno-
men social de la comparació, el
judici, la crítica i el retret.
De manera que, quan
parlem de consum de recursos
comuns o d’aportacions a béns
públics, se solen intensificar les
lluites d’egos i comportaments
competitius, enfront dels coope-
ratius. Per què ocorre això? Per-
què es donen dos circumstàncies
en esta mena de dilemes:
1. El recurs comú,
o els beneficis
de contribuir,
estan disponi-
bles per a tots,
tant per als que
contribueixen
com per als que
no ho fan.
2. És una contribu-
ció voluntària,
no imposada, i
no existeix con-
trol ni sancions
per als que es
beneficien sense
aportar res.
I, a més, contribuir
requereix “un esforç” perquè
cal canviar hàbits (p. ex., anar
a treballar en transport públic
o amb bicicleta en lloc d’usar el
cotxe, renunciar a comprar el
que més t’atrau pel que és més
sostenible, etc.).
Davant d’estos canvis,
les emocions personals i col·lec-
tives que ens impulsen a tindre
èxit o resultats de manera imme-
diata o a curt termini, s’enfron-
ten a la lògica i a la racionalitat
de visualitzar un futur millor que
està per arribar. La discussió i la
polèmica improductiva està ser-
vida. No hi ha més que observar
el que està passant ara mateix.
Es parla molt però es fa poc, o el
que es fa és insuficient. Un altre
problema afegit és que, si tots
ens deixem portar per la mateixa
actitud egoista o competitiva, els
recursos no seran sostenibles
i s’esgotaran. Altres persones
els éssers humans som
més flexibles del que
sembla i no sempre bus-
quem el benefici perso-
nal a curt termini

41. també es veuran perjudicades a
curt termini, però ningú po-
drem gaudir dels avantatges del
disseny sostenible, ni a mitjà ni a
llarg termini.
Davant d’este pano-
rama, la resposta a si estem
preparats per a un disseny
sostenible pot anticipar-se com
un NO com una casa, veritat?
No obstant això, els
resultats d’estudis experimen-
tals i altres dades de la vida real
ens permeten ser prou més
optimistes, ja que les decisions
que afavoreixen el col·lectiu se
situen entre el 50 i el 80 per
cent, cosa que demostra que els
éssers humans som més flexi-
bles del que sembla i no sempre
busquem el benefici personal
a curt termini. És el que es
coneix en Psicologia Social
com “egoisme il·lustrat”, en el
qual una persona està disposa-
da a contribuir al bé col·lectiu
sempre que li supose algun
benefici col·lateral o avantatge
a llarg termini, major del que
aconseguiria buscant el benefi-
ci personal a curt termini. Estos
beneficis col·laterals poden
ser materials o socials (per
exemple, evitar crítiques o mala
reputació de ser egoista, fer
callar la consciència moral, els
sentiments de culpa o vergonya,
així com rebre elogis).
A nivell material, és
important que la persona que
contribueix obtinga algun bene-
fici o forma de bonificació de
manera directa o indirecta (per
exemple, en forma de reducció
o devolució d’impostos rela-
cionats amb la sostenibilitat o
el reciclatge). Clar, aconseguir
això implica també l’esforç de
l’administració pública i la clas-
se política, treballant de veritat
en pro del bé comú, reduint els
seus comportaments egoistes o
competitius, demostrant amb
fets que aporta beneficis, a curt
termini i a mitjà o llarg termini,
les conductes alineades amb
eixe disseny sostenible.
En cas contrari,
percebrem que la decisió de
contribuir o no fer-ho tindrà
molt poc impacte en el resultat
col·lectiu, perquè la idea mental
que subjau és que no sembla que
hi haja moltes persones impli-
cades en el canvi. Es necessiten
incentius contingents (a molt
curt termini) per a augmentar
les conductes col·laboratives
que requereix anar a un disseny
sostenible (p. ex., reducció o
devolució d’impostos).
Al mateix temps
també és important que hi haja
penalitzacions per a les conduc-
tes que volem reduir o eliminar
(p. ex., en forma d’augment
d’impostos). I, per descomptat,
és contraproduent sol·licitar
als altres que facen un esforç
per canviar en una determinada
direcció i després, qui sol·li-
cita o proposa el canvi no ho
demostra amb el seu exemple.
No sé si m’explique. Perquè, en
eixe cas, tornaríem més amunt,
on apareix el judici, la crítica i el
retret, les lluites d’egos, etc.
En resum, necessitem
elevar el nostre nivell de cons-
ciència per a reduir el nivell
d’ego i poder veure més enllà
del nostre nas amb lucidesa
mental. Parlem, en realitat,
d’intel·ligència emocional o,
com m’agrada dir, “encendre
llums en la consciència”.
La meua resposta,
per tant, a la pregunta que dona
títol a este article seria “neces-
sitem tindre més llums”, a nivell
individual, grupal i social, per a
iniciar un procés real de millora
que ens permeta fer eixe salt
qualitatiu cap a un disseny
sostenible.
Però em sorgeix ara
una altra pregunta: volem
fer-ho?
Juan Pedro Sánchez
Psicòleg organitzacional
www.juanpedrosanchez.es

42. SO

43. IAL

45. ECODIS-
SENY, EL
PRINCI-
PI DEL
PRINCIPI
per
Jordi
Sebastià

46. I si començàrem a construir les cases
pels fonaments? I si planificàrem els
processos industrials de forma lògi-
ca i ordenada? El lector d’aquestes
primeres línies potser es trobarà una
mica desconcertat davant d’unes
preguntes en principi tan absurdes
com aquestes. És que -es demanarà-
no ho fem ja així? Comencem els edi-
ficis per la teulada? No és la lògica la
que marca el procés de fabricació de
qualsevol producte? Doncs sí... i no.
Intentaré explicar-me. És ben cert que
la nostra economia es mou cada vega-
da més dins dels paràmetres de l’or-
ganització sistemàtica dels processos.
Des de la revolució industrial, lenta-
ment primer, i amb una velocitat ver-
tiginosa després, els sistemes de pro-
ducció milloren i es fan més eficaços,

47. s’estableixen normes i pautes que con-
trolen i ordenen com s’han de fabricar
els productes, o com s’han d’edificar
els habitatges, s’introdueix la meca-
nització i la digitalització, tot sembla
molt més planificat que no abans, i no
obstant... l’economia “clàssica” oblida
que tota la nostra activitat es realitza
sobre un planeta, la Terra, que té uns
límits ben concrets i un ecosistema, la
natura, que és molt més fràgil del que
pensàvem.

48. 46
ECODISSENY,
EL
PRINCIPI
DEL
PRINCIPI
L’economia tradicio-
nal veu el procés de fabricació
d’un producte com una línia,
amb un principi -l’extracció
de les matèries primeres-, i un
final -el producte acabat-.
Però aquesta visió
lineal no té en compte factors
que cada vegada se’ns fan més
evidents, com que les matèries
primeres són limitades i que
els productes, tots, tenen una
caducitat que ens obliga a
prescindir d’ells, i alguna cosa
haurem de fer quan ja no resul-
ten útils... L’energia gastada en
el procés, el transport necessa-
ri per fer arribar els productes
al consumidor, la quantitat i
les condicions de treball humà,
comptabilitzem també aquests
factors a l’hora de mesurar
“l’impacte” d’una fabricació?...
És obvi que el model lineal ja ha
arribat als seus límits i que pro-
blemes tan greus com l’acumu-
lació de residus o els que genera
el canvi climàtic exigeixen un
canvi de paradigma. L’alternati-
va, l’única que tenim, és l’eco-
nomia circular, és a dir, el canvi
d’un model que extrau de la Te-
rra uns productes i hi aboca els
residus que no necessitem, per
un altre que aprofita al màxim
els nostres recursos i intenta
donar-los més i més usos amb el
menor impacte possible sobre
el planeta. Es tracta de reciclar
i d’evitar al màxim les “externa-

49. JORDI
SEBASTIÀ
litats negatives” de què parlen
els economistes clàssics, de po-
sar en contacte unes empreses i
unes altres per generar sinèr-
gies de simbiosi industrial que
eviten l’abocament de residus
i l’esgotament de recursos, de
planificar sí, però aquesta vega-
da tenint en compte una realitat
física i natural que l’economia
clàssica semblava ignorar.
És per això que deia
que, malgrat que els processos
de fabricació moderns semblen
ordenats i racionals, no ho són
completament, perquè han
deixat de costat aquestes con-
sideracions tan fonamentals,
i també, en moltes ocasions,
el factor humà, les condicions
dels treballadors necessa-
ris per fabricar determinats
productes. És obvi que el canvi
de model lineal a circular no
resulta senzill, però també ho és
que no tenim alternativa i que el
temps corre en contra nostra,
en contra de la humanitat. Com
podem organitzar el canvi?
Quines eines tenim? Doncs, la
primera, el principi del princi-
pi, els fonaments de la casa, és
l’ecodisseny.
DISSENYAR BÉ, DISSENYAR
ECOLÒGIC, PER EVITAR
PROBLEMES.
Què és això? El nom
explica ja moltes coses: dis-
seny ecològic. I què vol dir
exactament? Resulta senzill
explicar-ho. Si el disseny és el
primer pas de tota fabricació,
la idea primigènia que després
en convertirà en un objecte
concret, un moble, un aparell
electrònic o una casa, l’eco-
disseny es planteja executar
aquest primer pas de manera
que es tinguen en compte tots
els paràmetres que asseguren
la major sostenibilitat possible;
des del principi. L’ecodisseny
per tant, ha de tenir en compte
tot un munt de qüestions, ha
d’avançar-se als problemes que
es poden generar en un procés
de fabricació per evitar-los de
soca-rel. El ventall d’elements
a tenir en compte és molt ampli.
Per exemple, els materials amb
què es fabricarà un objecte: Són
reciclables? Provenen de fonts
sostenibles? Es troben molt
lluny del lloc de fabricació?
Després en el procés: Per fabri-
car aquesta determinada peça,
quins procediments he de posar
en marxa? Quanta energia
necessite? Com la puc obtenir?
Amb quines pintures la deco-
raré? I una vegada acabada la
peça, com l’empaquetaré? Com
la transportaré? És fàcilment
reciclable? Quant durarà?
Com he dit abans,
resulta senzill explicar el
concepte d’ecodisseny i estic
segur que al lector li haurà
paregut una idea molt sensa-
ta, però aplicar-lo no sembla
tan fàcil. Els dissenyadors no
estan encara acostumats a
tenir en compte totes aques-
tes qüestions, la seua faena es
limitava fins ara a procurar
que un objecte tinguera una
forma útil i agradable, i que la
seua fabricació resultara el més
senzilla possible. Però, com
he comentat abans, no podem
continuar amb el mateix model,

50. 48
ECODISSENY,
EL
PRINCIPI
DEL
PRINCIPI
perquè el temps i la Terra s’es-
goten. Les escoles i centres de
disseny necessiten urgentment
un canvi de mentalitat, els seus
alumnes i treballadors són el
primer pas en un procés que ja
no pot tornar a ser com abans.
Aplicar per sistema l’ecodis-
seny evitarà molts dels proble-
mes que afecten les modernes
societats industrialitzades
arreu del planeta. L’ecodisseny
hauria de ser, en un període de
temps no massa llarg, l’única
forma de dissenyar, de projec-
tar elements de qualsevol tipus,
perquè tot allò que no resulta
sostenible en el seu procés de
fabricació acabarà per tenir
un impacte negatiu sobre les
nostres vides més prompte que
tard. Si alguna lliçó hem après
de la terrible pandèmia de la
COVID és precisament que som
molt més vulnerables del que
pensàvem, i que la globalitza-
ció econòmica ens ha fet molt
sensibles a qualsevol perill, per
llunyà que semble.
L’ecodisseny és en
realitat una crida a la sensate-
sa, a la necessitat de produir a
casa nostra per ser molt menys
dependents d’una economia
internacional que, com s’ha vist
amb la darrera crisi sanitària,
no sempre pot respondre a les
nostres necessitats, i de pro-
duir de forma coherent amb un
entorn cada vegada més ame-
naçat. Malgrat que el concepte
semble molt nou, la realitat
és que l’ecodisseny és només
una nova mirada a una forma
de fabricació que no fa tant
que practicàvem de manera
sistemàtica. No cal allunyar-se
molt en el temps per contem-
plar els nostres avis fabricant
cadires de boga, amb la fusta i
les fulles dels arbres i plantes
del terreny, amb un disseny
-que aleshores no es deia així-
que ha perdurat amb el pas del
temps per la seua funcionalitat,
senzillesa, elegància i, també,
sostenibilitat.
No es tracta de tornar
a produir únicament de forma
artesanal, però sí de recollir
la saviesa que es trobava en
una forma de procedir que era
respectuosa amb l’entorn per-
què el sentia molt més a prop.
Les infinites possibilitats que
ens brinda l’economia moder-
na, amb el seu increïble grau
de desenvolupament digital,
han de servir precisament
per reformar els errors d’un
sistema que s’ha convertit en
una amenaça. L’ecodisseny és el
primer pas en una cadena lògica
de transformació, és el principi
del principi, perquè només si
dissenyem amb consciència
ecològica estarem, com deia a
l’inici, començant vertadera-
ment la casa pels fonaments.
Jordi Sebastià
Director Relaciones Externas
IVACE

51. VALÈN-
CIA EN
LA CITIES
2030
per
Carlos
Galiana

52. 2020 és un punt d’inflexió en l’era
de la major transformació tecnològi-
ca de la història de la humanitat. Mai
abans s’havia produït tal volum d’in-
novacions de forma contínua i con-
current. Estem davant de l’inici de la
quarta revolució industrial i de totes
les tecnologies emergents que porta
associades.
Estes innovacions estan apareixent a
un ritme que supera amb escreix les
capacitats d’assimilació a nivell in-
dividual, inclús per a aquelles perso-
nes amb un alt nivell de coneixement
tecnològic. La velocitat, la sofistica-
ció i la disparitat dels àmbits d’in-
novació, estan provocant al mateix
temps una desigualtat notable en els
distints nivells d’adopció per part de
les persones, no sols per diferències

53. generacionals o econòmiques, sinó a
més per la dificultat que suposa ac-
cedir a la informació adequada en
este complex context tecnològic tan
avançat.

54. 52
VALÈNCIA
EN
LA
CITIES
2030
ENTREVISTA A CARLOS GA-
LIANA EN LEVANTE TV
La innovació tec-
nològica és quelcom que no
podem ignorar en la nostra
vida, ja que codifica i deter-
mina el que hem sigut, som hui
i, amb tota seguretat, serem
en els anys que estan per
vindre. Però necessita estar
íntimament relacionada amb
les idees de la filosofia, de
l’ètica i de l’humanisme, per
a mantindre’s en uns llits que
ens oferisca el millor dels seus
atributs i minimitze les seues
possibles disfuncions o des-
equilibris col·laterals.
Per això, Europa,
admetent que en l’escalada ver-
tiginosa del progrés tecnològic
ja no pot equiparar-se als líders
disruptius actuals, reconeix
que és ara quan té una oportu-
nitat única per a ser la veu de
les persones i dels seus drets
humans fonamentals. Esta unió
entre pensament i tecnologia es
denomina Tecnohumanisme i
sorgix de l’aplicació de les idees
i tesi de les disciplines humanes
a les tecnologies més innovado-
res. La trajectòria europea en
matèria reguladora i defensora
dels drets de la ciutadania dels
estats membres la legitima per
a aspirar a liderar un històric
segon renaixement, on el ser
humà se situe en el centre i siga
la tecnologia la que es pose al
seu servici.
És per això que des
del sector públic i des de la
innovació social s’ha vinculat
amb esta idea europea i este
pensament que situa la perso-
na en el centre de tot. No sols
ho entenen com l’única forma
possible de desenvolupament
sinó com l’única forma que
suposa una autèntica entrega
de valor.
En definitiva, el
desenvolupament de la inves-
tigació i la innovació i l’enfor-
timent d’una societat basada
en el coneixement des de les
persones i per a les persones
marcarà la diferència entre
una forma de viure o una altra.
També se sap que no se podrà
aconseguir-ho només des del
sector públic i que perquè el
procés de transformació tinga
èxit, és clau que els governs i
les seues administracions lide-
ren on focalitzar els esforços,
que la ciutadania i la societat
perceba la seua importància
i s’implique, i que el sector
privat i l’acadèmia orienten el
seu talent i el seu coneixement
per a aconseguir-ho.
Europa i la seua
proposta política d’investigació
i innovació orientada a missions
que milloren la nostra vida i el
nostre entorn, ens brinda una
oportunitat excel·lent per a
tornar a posar a les persones a
l’inici i al final de tot i al mateix
temps, fer de València una re-
ferència europea en innovació.

55. CARLOS
GALIANA
Però primer que res, qui és
Carlos Galiana?
Vaig nàixer a Sagunt
el 10 de setembre de 1974. Soc
especialista en gestió, produc-
ció i direcció teatral. La meua
vida laboral ha anat lligada a les
arts escèniques i a l’organitza-
ció d’esdeveniments. Com a ac-
tor he participat en nombroses
produccions teatrals i sèries de
televisió.
He treballat amb
directors de la talla de Michael
McCallion (Prospero’s Star),
Jaime Chávarri (Hamlet), Anto-
nio Díaz Zamora (Las aventuras
de Rubián y Leopoldis), Antonio
Hernández (Tarancón, el quinto
mandamiento), Chema Cardeña
(Rèquiem, El banquete, Hotel
Venezia), Salva Bolta (La balada
de les bèsties), Martín Crespo
(El llibre dels fets, Normandia,
Henry), Octavi Masià (Las pala-
bras de Vero) o Dídac Ballester
(Mil coses que faria per tu)
Faller des de xicotet;
he sigut, durant tres anys, pre-
sident de la Falla Sevilla Dénia.
Molt actiu en la meua faceta
fallera he obtingut nombrosos
premis com a actor i director en
els concursos de teatre i presen-
tació de la Junta Central Fallera.
La meua vida política
comença al 2012 militant en
el Bloc Nacionalista Valencià i
en Compromís; i, en febrer de
2013, passe a formar part de
l’Executiva Comarcal de Com-
promís per València.
Membre del Con-
sell Rector de la Junta Central
Fallera, durant la segona meitat
de la legislatura 2011/2015, vaig
liderar la Sectorial de Festes
de Compromís per València
treballant, especialment, per la
transparència en els pressupos-
tos de l’Organisme Autònom.
Durant el mandat
2015/2019 vaig ser Regidor
de Comerç, Control Adminis-
tratiu, Espai Públic i Relacions
amb els Mitjans de Comunica-
ció a l’Ajuntament de València.
En la legislatura
2019/2023 vaig ocupar el
càrrec de Regidor de Comerç,
Control Administratiu, Inno-
vació i Gestió del Coneixement
i Relacions amb els Mitjans de
Comunicació de l’Ajuntament
de València, President del
Consell d’Administració de
MercaValència i vicepresident
de Las Naves. Des de febrer de
2020 substitueix a Pere Fuset
com a Tercer Tinent d’Alcalde,
Coordinador General de l’Àrea
d’Educació, Cultura i Esports,
Regidor Delegat de Cultura
Festiva i Portaveu del Grup
Municipal Compromís.
De quina manera, a
través de la innovació, po-
dem millorar nostra ciutat, la
ciutat de València? Des de el
centre de innovació Las Naves
es duen a terme projectes de
innovació que situen a les
persones en el mig, en el cen-
tre. Carlos Galiana (regidor
d’innovació de l’ajuntament
de Valencia) ens va a explicar
estos projectes i les accions
que estan portant a terme.

56. 54
VALÈNCIA
EN
LA
CITIES
2030
El 30 de setembre de 2021
es celebrava al Senat el
citiES 2030 que és una
iniciativa per a l’acceleració
i aplicació a Espanya de la
Missió de la Comissió Euro-
pea d’aconseguir 100 ciu-
tats climàticament neutrals
en 2030. Aquesta missió
aspira a convertir-se en el
principal instrument de la
transformació econòmica
i social que hauran d’abor-
dar les ciutats europees per
a aconseguir la transició
ecològica. Com està afron-
tant la ciutat de València
este repte?
CARLOS: La emer-
gència climàtica és un
repte que ens preo-
cupa molt, tant a les
grans ciutats com a les
xicotetes, al llarg de
esta dècada va a ser
molt important que
establim les bases per
aconseguir-ho. Per
exemple. les no emis-
sions del CO2, perquè
estem arribant a un
punt de no retorn.
Una ciutat té moltes neces-
sitats i molts requeriments,
cosa que és molt complexa
però no impossible, per això
hi ha un calendari del que el
centre Las Naves està apor-
tant, una transformació cap a
ciutats més verdes, més sos-
tenibles, però també digital,
és a dir, que la tecnologia vaja
de la mà per a ajudar-nos a
les emissions 0. Què ens pots
contar?
CARLOS: València
ha aprovat un pla
estratègic d’innovació
centrat en tindre una
ciutat més sostenible,
a més, és un pla que
ha sigut aprovat per la
immensa majoria dels
regidors, ja que és una
qüestió que no entén
de política, és un pla
de futur de la ciutat.
Hem aprovat una mis-
sió que és diu “Valèn-
cia, ciutat neutra”.
Existeix un projecte
europeu que triarà
a 100 ciutats de tota
Europa què pretén que
3 barris d’eixes ciutats
siguen climàticament
neutres en emissions.
Aleshores el que es-
tem fent ara mateixa
a València és detectar
quins poden ser eixos
barris, els pioners en
eixa proposta per a
tirar endavant.

57. CARLOS
GALIANA
Eixos barris haurien de
tindre ja unes emissions
competitives o a la baixa, o
es tracta de que el barri puga
tindre més potencial verd…
quin perfil de barri se està
buscant?
CARLOS: És impor-
tant tindre mesurat
el barri, conèixer les
emissions que eixen
del barri, perquè la
Unió Europea el que
demana es que els
digues: estem ací, i
anem a aconseguir
arribar ací en 2030,
i estos sówvn els
reptes que tenim i
el camí que anem a
fer. El que estem fent
és analitzar tots els
barris de la ciutat,
i veure quins tenen
més potencial. És
un repte difícil però
tampoc volem posar
reptes impossibles.
En què consisteix està missió
de “València, ciutat neutra”?
CARLOS: La Unió
Europea va analitzar
com se estava fent la
innovació a Europa, a
les ciutats i als països,
i es va donar compte
que és més fàcil im-
plementar la innova-
ció a les ciutats que a
nivell estatal, perquè
se’n va un poquet de
les mans, es va fixar
en quan l’home va
arribar a la lluna, és
a dir, en els anys 60
els EEUU es va fixar
arribar a la lluna com
a missió, la missió
Apolo, volien portar al
home a la lluna abans
de què acabara l’èpo-
ca, abans dels russos
i que tornarà viu, no?
Estava tot mesurat en
temps, en objectius,
i tota la industria del
país es va centrar en
eixa missió.
Perquè no era només
la industria espacial,
era la industria de
alimentació per vore
què anàven a menjar,
la industria tèxtil
havia de vore com
anaven a vestir-los,
és a dir, totes les
industries es varen
posar d’acord, tot el
país anava cap a eixe
objectiu. Amb eixa
filosofia se han creat
les missions, lo que
vol Europa es que les
ciutats es plantegen
missions per a què
tota la ciutadania, la

58. 56
VALÈNCIA
EN
LA
CITIES
2030
industria, el sector
civil, el sector privat,
les administracions,
vagen units en un
mateix objectiu. Ales-
hores, València se ha
posat com a objectiu
eixos tres barris, i
el que estem fent és
aglutinar a tot el món
per a aconseguir
eixe objectiu. A més,
ara hem obert una
cinquena pota de eixa
estratègia que son els
mitjans de comunica-
ció, perquè evident-
ment la ciutadania a
vegades escolta par-
lar de eixa innovació i
no sabem molt bé que
és. Aleshores necessi-
tem comptar amb els
mitjans de comunica-
ció per a poder enviar
aquest missatge.

59. CARLOS
GALIANA
Estem parlant d’un objectiu
comú, en el que tots estem
implicats, la part política, en
la que com has comentat hi ha
quòrum, ja que és una qüestió
de supervivència de les ciu-
tats, del planeta en realitat, i
la ciutadania, que també te-
nim molt de aportar. En esta
missió de Valencia 2030,
l’any passat aconseguirem un
premi, no?
CARLOS: Sí, ens
presentarem a la
candidatura per ser
capital europea de
la innovació, fórem
triats entre 6 ciutats
més innovadores de
tota Europa, i ens
donaren un premi de
100.000 €. I el que
hem fet és agafar
eixie premi i reinver-
tir-lo, hem fet una
crida a projecte a
nivell europeu, se pot
presentar qualsevol
a nivell europeu,
per que ens ajude a
aconseguir el nostre
objectiu. Penseu que
tot este tema de la
emergència climàtica
no és una qüestió que
ens afecte a uns sí i a
altres no, al final, ho
hem vist este setem-
bre, hem tingut una
DANA, quan la gota
fedra és més per a
octubre, després hem
tingut una solana im-
pressionant… el canvi
climàtic està afectant
a tots, i per això hem
d’anar tots de la mà.
I este premi es també per a
desenvolupar el talent en la
creativitat i en la innova-
ció, vinculada a la tecnolo-
gia però no únicament a la
tecnologia, perquè estem
parlant de una ciutat soste-
nible climàticament, i això
vincular-ho a innovació,
com quallem tot això?
CARLOS: Nosaltres,
la innovació que prac-
tiquem és la innovació
social i urbana, la
gent coneix més la
innovació tecnològica
perquè la tenim tots
els dies en els mitjans
i al nostre abast, tu
tens un smartphone
i saps que allí tens de
tot (whatsapp, GPS…)
nosaltres virem un
poquet més cap a una
part més social de la
tecnologia, pensem
que per a aconseguir
el nostre objectiu
pensem que per
exemple una exposi-
ció d’art pot ajudar a
aconseguir el nostre
objectiu? Pensem
que sí, i de fet, Euro-
pa també el pensa.
una expo-
sició d’art
pot ajudar a
aconseguir
el nostre
objectiu?
Pensem
que sí, i de
fet, Euro-
pa també el
pensa.

60. 58
VALÈNCIA
EN
LA
CITIES
2030
Abans es descartava
algunes activitats al
pensar que allò no ho
va a aconseguir, i el
que diu Europa és que
qualsevol activitat
pot ajudar a llançar
eixe missatge, des de
les humanitats fins
la tecnologia. Nosal-
tres el que fem en Las
Naves es aprofitar la
tecnologia per a po-
sar a les persones al
front de la innovació.
Quin paper és el que des-
envolupa Las Naves com a
centre de innovació, què és el
que se fa exactament?
CARLOS: Tenim molts
projectes europeus,
per exemple tenim
“growgreen” que es
un projecte que es fa
en el barri de Beni-
calap, que consisteix
en donar solucions de
la naturalesa per al
canvi climàtic, o in-
troduir rates penades
perquè lluiten contra
algunes plagues.
Estem fent un
corredor Verdblau
per a què la gent
puga caminar per el
seu barri gràcies als
arbres i que baixe
la temperatura als
nostres carrers, hem
posat jardins verti-
cals en les escoles,
on s’arreplega també
l’aigua que se tira per
a regar estos jardins.
Tenim també el pro-
jecte MAtchUP que
està fent un poquet
lo mateix però en el
marítim.
Després el que fem
també és el COL·LAB
que és que agafem
projectes de empre-
ses que tenen com a
destí la ciutadania, o
que poden incidir en
la ciutadania i el que
fem és donar-li un
lloc, ficar-li mentors
per a què els vagen
ajudant en la creació
de eixa empresa o eixe
projecte.
Es tracta de una
acceleradora que
es fixa sobretot en
empreses que tin-
guen una incidència
més en la innovació
social i urbana, com
per exemple, ara que
han passat les falles,
tenim una empresa
que es dedica a buscar
solucions alternati-
ves per als artistes
fallers, que sabem que
han estat tan perjudi-
cats en esta situació
tan complexa. Tenim
també una empre-
sa de intel·ligència
artificial que ara està
provant un prototip
per a detectar les
aglomeracions i que
hi ha una ferramen-
ta que puga dir que
estan massa junts i
se han de separar, tot
això se ha provat en
l’exposició del ninot.
Tenim molts projectes
desenvolupant-se i
ara anem a fer una
nova convocatòria
per a què vinga la gent
a treballar ací.
Al remat el que es
tracta de que tots
junts treballem per
a fer de València una
ciutat més sostenible.

61. VALUA
COM A
EXEMPLE
D’EM-
PRENE-
DORIA DE
TRIPLE
IMPACTE
per
Redacció

62. El projecte emprenedor Valua, que
forma part de l’acceleradora públi-
ca Col·lab del centre d’innovació Las
Naves, ha desenvolupat solucions
creatives en forma de figura o ninot
a tota mena de clients, donant visibi-
litat i obrint noves línies de negoci al
sector dels artistes fallers.
Les acceleradores i incubadores són
potser els recursos més valuosos
dels quals disposa una startup per
a aconseguir els seus objectius de
desenvolupament. Avui dia, el mer-
cat espanyol i internacional compta
amb un gran nombre de llançadores
de startups i acceleradores que po-
den ajudar empreses en ple naixe-
ment i desenvolupament a aconse-
guir el seu màxim potencial i arribar
a un públic majoritari.

63. Per aquest motiu, és imprescindi-
ble saber exactament en què con-
sisteixen i en què es diferencien.
En aquest article explorarem què
és una acceleradora de negocis i
una acceleradora de startups, com
funciona cadascuna d’elles, i esbri-
narem quins són els beneficis de
comptar amb el seu suport a l’hora
de posar en marxa un negoci o por-
tar-lo al següent nivell.

64. 62
VALUA
COM
A
EXEMPLE
D’EMPRENEDORIA
DE
TRIPLE
IMPACTE
En què consisteixen les acce-
leradores i incubadores per a
startups?
Sovint, els conceptes
“incubadora” i “acceleradora”
s’utilitzen indistintament per
a referir-se a la mateixa mena
d’organització. No obstant això,
hi ha diferències molt clares en-
tre una i l’altra. El tret distintiu
principal entre una incubadora
de startups i una acceleradora
és la classe de projectes empre-
sarials que acullen: mentre que
una incubadora dóna suport a
empreses que encara es troben
en una fase inicial, les accele-
radores ajuden a startups que
potser porten anys en actiu però
volen expandir-se o millorar la
seva posició en el mercat.
Així, una incubadora
pot definir-se com una empresa
o organització que cerca futu-
res startups en fase “llavor”. Un
conjunt de consultors i experts
col·laboren amb els directors
executius de les empreses per a
desenvolupar els projectes per
a donar-los viabilitat.
En general, les incu-
badores es classifiquen en fun-
ció del nínxol de mercat en el
qual se centren. Mentre que al-
gunes d’elles abasten un sector
específic, com el tecnològic o el
financer, unes altres de major
envergadura acullen tota classe
de projectes empresarials. La
clau per a comprendre la funció
d’una incubadora és el concepte
de “mentorización”: la incuba-
dora o llançadora s’encarrega
de treballar braç a braç amb
els directius perquè aprenguin
a desenvolupar el seu projecte
fins que estigui llest per a des-
envolupar la seva activitat.
A diferència de la
incubadora, el que fa una acce-
leradora de negocis és millorar
els beneficis econòmics d’una
empresa que ja compta amb un
equip format i satisfà una de-
manda real en el mercat. Per a
aconseguir-ho, les accelerado-
res d’empreses també funcio-
nen com a mentors, aportant
noves idees per a aconseguir
avanços a major velocitat.
De #regalaunninot a VALUA
Xavi Serra, un dels
fundadors de Valua, explica
que “la nostra idea de negoci
sorgeix en ple confinament,

65. REDACCIÓ
en el context de la cancel·lació
de les Falles de València. Els
artistes fallers sempre han fet
treballs fora de les Falles. Per
exemple, escenaris per a pel·lí-
cules com Lawrence d’Aràbia,
tenen segell de prestigiosos
artistes fallers”.
En aquest context,
se’ls va ocórrer que podrien
llançar una campanya per a
ajudar als artistes fallers. Així
tothom tindria l’oportunitat
de col·laborar interessant-se
per un ninot i donant treball als
artistes en aqueixos moments
tan complicats. D’ací sorgeix la
iniciativa #RegalaunNinot que
va nàixer de manera espon-
tània sense major pretensió
que ajudar al sector, posant
a l’artista faller en el centre
del projecte. Poc després i en
un temps rècord, al costat de
Damià Castaño i Lluís Alandete,
van muntar la web Regalaunni-
not.com, amb la col·laboració
de 10 artistes fallers que els van
ajudar a llançar la plataforma.
En eixe moment es va sumar a
l’equip Raúl Martínez, artista
faller de tercera generació.
Aquest projecte
tecnològic ix del cor del món
faller, per la qual cosa els seus
fundadors tenen un coneixe-
ment profund del sector i de
tot el seu potencial.
També tenen la ca-
pacitat de generar projectes
únics, artesanals i d’una rela-
ció qualitat-preu excel·lent.
Xavi és un apassionat del món
faller i a través del blog Malalt
de Falles va començar a desco-
brir i conéixer a moltes per-
sones dins dels tallers fallers,
entre ells a Raúl, artista faller
amb una creativitat i visió que
destaca en el sector. Damià
i Lluís, des de Gandia, es van
posar en contacte amb Xavi
després d’iniciada la campan-
ya en xarxes socials #Rega-
launNinot per a proposar-li
una idea que tenien al cap.
Ràpidament els tres es van
posar a treballar en el projecte
Regalaunninot.com.
Finalment, i donades
els avantatges evidents, l’equip
es va unir fins a conformar el
que hui és Valua juntament amb
Regalaunninot.com, un equip de
4 apassionats pel món creatiu
dels artistes fallers.

66. 64
VALUA
COM
A
EXEMPLE
D’EMPRENEDORIA
DE
TRIPLE
IMPACTE
Encàrrecs de França i Holanda
El projecte ha evo-
lucionat cap a un escenari
d’internacionalització amb la
consecució d’encàrrecs des de
països com França i Holanda.
En aquest últim país han tancat
un acord per a enviar 20 ninots
que evoquen als típics masclets
amb els colors de la Senyera.
A més han creat una
edició limitada de figures d’alta
qualitat en col·laboració amb
l’artista Carlos Carsí, guanya-
dor de l’últim primer premi de
les Falles de València. Aquest
mític robot, que és una peça
de col·leccionista, ha tingut un
gran acolliment i els 10 exem-
plars disponibles s’han esgotat
en només dues setmanes.
També estan treba-
llant amb empreses de fora de la
Comunitat Valenciana que vo-
len aprofitar tot el coneixement
i bon fer dels artistes fallers en
àmbits diferents als tradicio-
nals. Per exemple, han rebut
encàrrecs d’empreses de Ma-
drid i Barcelona per a campan-
yes publicitàries de marques
de moda i agències de màrque-
ting. A més, estan treballant en
propostes per a grans marques
a nivell internacional, projectes
amb alt valor afegit de caràcter
turístic i solidari i també estan
millorant la usabilitat de la web
Regalaunninot.com per a oferir
un millor servei als seus clients
i aconseguir un bon posiciona-
ment en el seu sector.
El triple impacte
Durant la història
recent, i a partir de la revolució
industrial, el món ha experi-
mentat un creixement econò-
mic explosiu. Tanmateix, en
els últims anys això ha portat
al fet que molts es pregunten
si aquest creixement explosiu
és sa per a l’economia, el medi
ambient i la societat.
Aquest qüestiona-
ment ha aconseguit que hui dia
es tinguen nous conceptes i
noves filosofies de pensament
sobre l’impacte que tenen per
missió les empreses amb la
societat. Ja no basta solament
amb generar ocupació i diners.
Hui dia a les empreses se’ls
exigeix més.
En què consisteix aquest
triple impacte?
Si bé no és un model
totalment nou, sens dubte que
en els últims 5 a 10 anys s’ha
massificat i diversificat, i dia a
dia es creen noves empreses de
triple impacte.
El triple impacte és un
model econòmic que persegueix
altres fins a més de la rendi-
bilitat financera, sense que
aquest desaparega, lògicament.
Busquen, a més, generar un
impacte social i mediambiental
positiu. En altres paraules, un
èxit corporatiu diferent.
En general, les empre-
ses de triple impacte tenen dins
dels seus objectius estratègics

67. REDACCIÓ
convertir-se en agents de canvi
positiu per al món. Com? Perquè
tenen com a propòsit el contri-
buir a problemes socials i am-
bientals per a avançar rumb a un
desenvolupament sustentable.
El seu objectiu és “ser les millors
empreses pel món i no les millors
del món”
Per tant, es basen en
aquests 3 pilars per a generar la
seua activitat econòmica:
Impacte social
Impactemediambiental
Impacte econòmic
L’enquesta Baròmetre
Pime de l’any 2019 de l’empresa
Avla indica que més del 90% de
les pimes té consciència sobre
la rellevància de les pràctiques
sustentables i que un 69,24%
de les pimes han implementat
alguna pràctica sustentable. A
més, un 82,69% dels enques-
tats va respondre que el govern
ha de crear polítiques d’estat
per a promoure o regular que
les empreses tinguen focus
sustentables.
Impacte Social
Ja no basta solament
amb crear llocs de treball i pa-
gar impostos, això és el mínim
que s’espera d’una empresa
hui dia. Les empreses han de
respondre a la solució d’algun
problema o trava social. A més
hui dia s’espera que les empre-
ses adopten bones pràctiques
com la igualtat i inclusió en els
espais de treball, remunera-
cions per sobre el sou mínim
i pràctiques que asseguren la
qualitat de vida dels col·labo-
radors, com a horaris flexibles,
dies extra de vacances i benefi-
cis addicionals, entre altres.
Una forma efectiva
per a identificar el seu objectiu
social és basar-se en els Objec-
tius de Desenvolupament Sos-
tenible de l’ONU i posar la teua
organització al servei d’ells.
Impacte mediambiental
Per irrisori que sone,
la cura del medi ambient no
es tracta solament de plantar
arbres i apagar les llums mentre
no s’usen. Aquest inclou tots
els processos de l’organitza-
ció, des de l’adquisició de les
matèries primeres en empreses

68. 66
VALUA
COM
A
EXEMPLE
D’EMPRENEDORIA
DE
TRIPLE
IMPACTE
productives i tots els processos
pels quals un producte o servei
ha de passar fins al seu llança-
ment i venda. Aquests proces-
sos han de ser responsables,
preocupant-se que les matèries
primeres provinguen de fonts
renovables o creant un model
d’economia circular amb re-
ducció, reutilització i reciclatge
dels elements.
Una altra pràctica
cada vegada més usada és la
incorporació d’energies reno-
vables en el funcionament de
l’empresa, reduir el consum
energètic i utilitzar proveïdors
que també tinguen pràctiques
mediambientals positives.
Impacte econòmic
Totes les empreses
tenen per objectiu la rendibi-
litat econòmica. Ho tenim clar
i per si sol no té res de dolent,
a més de ser necessari per a
la permanència de l’empresa
al llarg del temps. No obstant
això, si aquest creixement
econòmic se sustenta en sòlids
pilars d’impacte ambiental i
social, podrà créixer de forma
més harmònica, sostenible
i sana. Quan una empresa
s’estructura amb un model de
triple impacte, la rendibilitat
passa a ser la conseqüència
directa de les seues bones
pràctiques sustentables.
Hui dia veiem em-
preses més tradicionals que
incorporen aquests pilars de
manera gradual, adaptant-se
tant a les exigències legals que
van sorgint com a les exigències
que hui dia els consumidors els
reclamen. El consumidor actual
ja no sols tria a les marques pel
seu preu o qualitat, sinó pel que
representen i pel seu propòsit.
Les empreses i sobretot les
grans marques tradicionals
s’estan adaptant al nou consu-
midor conscient, interactuen
directament amb ells a través
de xarxes socials, dediquen
temps, diners i personal a
actualitzar i canviar les seues
pràctiques mediambientals,
les seues polítiques internes
i la seua relació amb la socie-
tat. Fomenten la creativitat, la
inclusió i la productivitat en els
espais de treball i estan adop-
tant metodologies noves de
treball i organització.
Per què les empreses hague-
ren d’aspirar a tindre triple
impacte?
El principal motiu
és que el model tradicional
d’economia lineal està sent
sobrepassat pel de economia
circular. A més els consumi-
dors hui dia esperen més de les
empreses, es preocupen per les
fonts d’obtenció de les matèries
primeres i pel procés pel qual
passa el producte o servei que
volen comprar. El gran avan-
tatge de l’economia circular és
que fa possible que els recur-
sos continuen generant valor
a través del temps, reduint al
mínim els residus de processos
productius, i per tant el seu
impacte en l’ecosistema. Això
sumat a pràctiques que impac-
ten positivament en la societat
sens dubte són el camí del futur.

69. L’ÚLTIM
VELLU-
TER
per
Paco
Puche

70. Quan després de moltes penalitats
el Col·legi de l’Art Major de la Seda
va poder restaurar la seua històrica
casa gremial del carrer de l’Hospital,
Vicent Enguídanos va començar a
convertir-se en un personatge popu-
lar. El públic, després de la visita als
salons plens d’antigues ceràmiques,
en acabar el recorregut pel Museu
que fa història de l’ofici de la seda,
arribava a un espai, el vell taller,
on es feia realitat la veritat final: la
seda, la bellesa dels fils convertits en
art, no és possible sense mans.
Mans hàbils de milers d’hòmens i do-
nes que, des del cultiu del cuc de seda
al traçat dels telers, han mantingut i
mantenen un procés mil·lenari. Per
aquells dies de 2016, Vicent Enguí-
danos Grancha es va guanyar en els

71. periòdics el títol de “L’últim vellu-
ter”. Al final del recorregut pel Mu-
seu, ell s’encarregava d’explicar com
els antics artesans treballaven el ve-
llut i com es teixia el famós espolí.

72. 70
L’ÚLTIM
VELLUTER
Amable, didàctic,
sempre entranyable, atenia
els visitants, locals, nacionals
o estrangers. “Açò és l’espolí”,
explicava mostrant el teixit i
també les xicotetes llançadores
que s’usen en la labor de dibui-
xar ordit i trama. La màquina
de teixir, d’esquelet de fusta,
dona a l’ofici la llegenda d’un art
heretat. En el segle XVIII, quan hi
havia milers de teixidors de seda
al barri de Velluters, València va
fer possible la convergència de
l’Acadèmia i l’artesania: l’Escola
de Sant Carles va crear una dis-
ciplina especial perquè els artis-
tes es formaren en el disseny de
nous motius florals i decoratius
al servici de la seda.
Enguídanos, que
aleshores tenia ja 85 anys,
ho explicava tot i posava els
mites en el seu lloc: la bellesa
reclamava disciplina i esforç,
mans destres, aprenents amb
bons mestres, anys de treball i
d’amor a l’ofici. La seua experi-
ència personal era el millor
exemple: amb només 12 anys va
començar com un modest apre-
nent en el negoci familiar, es va
formar en els secrets de l’ofici
i, una vegada en el magisteri, va
conéixer les mil complicacions
d’un negoci que sobreviu en un
món ple de dificultats.
L’últim velluter
treballava junt amb debanadores
i màquines de sistema Jacquard
que es movien per mitjà de
ressorts accionats per targetons
perforats. Sorprenia el públic
quan la seua explicació deia que
eixes màquines de teixir van ser
les primeres mogudes per un
ordinador avançat dos segles
als nous temps. Mentrestant,
les seues mans hàbils lliscaven
entre els fils per a manejar les
llançadores i anar construint
amb paciència l’espolí. Cinquan-
ta-quatre centímetres d’ample i
una gamma de colors que permet
fer creacions de tanta bellesa
com les d’un quadre.
Durant anys, durant
la gestació del projecte de mu-
seu gremial, Vicent Enguídanos
va ser l’encarregat d’assessorar
a tots sobre què exposar, on do-
cumentar-se i com aconseguir
màquines i teixits que pogueren
referenciar una vella artesania
en risc de mort. Va transmetre
els coneixements que havia
heretat i va formar molta gent
jove en l’ofici.
El passat estiu, l’autor
d’estes línies, com a cronista de
la ciutat de València, complia
l’encàrrec d’informar i docu-
mentar l’expedient municipal
destinat a atorgar a Vicen-
te Enguídanos el títol de Fill
Predilecte, com a premi a la
seua labor per a la recuperació
d’un noble ofici. A la meitat de
la tasca, el 24 d’agost, la trista
notícia de la mort de l’artesà va
ser un dur colp.
Després de la llarga
llista de distincions i honors
rebuts des dels anys huitanta,
la família de Vicent Enguídanos,
el 8 d’octubre, va rebre la més
alta distinció que la ciutat de
València atorga als seus fills
prestigiosos... en este cas a títol
pòstum. L’ovació del públic va
ser un símbol de l’eterna grati-
tud de tots.
Francisco Pérez Puche
Cronista de la ciutat de
València

73. LA RUTA DE LA
SEDA, UNA OPOR-
TUNITAT PER A
VALÈNCIA. CUL-
TURA, TURISME I
DESENVOLUPA-
MENT SOSTENI-
BLE
per
José
María
Chiquillo

74. La Ruta de la Seda ha estat conside-
rada com la ruta de comerç més im-
portant en la història de la humani-
tat. Aquesta antiga Ruta, dita també
de les Espècies, va constituir el pri-
mer pont entre Orient i Occident i va
ser un important nexe per al comerç
i els intercanvis culturals i tecnolò-
gics entre els antics imperis de la
Xina, Àsia Central, Àsia Occidental i
l’Imperi de Roma.
La xarxa va teixir un gran camí de
rutes comercials a través del movi-
ment i interconnexió d’homes, idees,
valors i mercaderies, la Ruta de la
Seda va aportar múltiples beneficis
derivats de l’intercanvi cultural.
Fruit d’això són els innombrables ele-
ments i béns culturals tangibles i in-

75. tangibles que han sobreviscut al llarg
i ample de la mítica ruta i que han
conformat un valuós llegat comú.

76. 74
LA
RUTA
DE
LA
SEDA,
UNA
OPORTUNITAT
PER
A
VALÈNCIA.
CULTURA,
TURISME
I
DESENVOLUPAMENT
SOSTENIBLE
Aquest patrimoni
comú és un valor afegit per
al potencial turístic del nos-
tre territori; per això, amb
la incorporació de València
(Espanya) als programes de la
Ruta de la Seda d’UNESCO i
UNWTO se’ns presenta com
a una oportunitat excepcional
per a la projecció internacio-
nal de València, que units a la
cultura, el Turisme i també el
Comerç, són importants actius
per a executar l’Agenda 2030 i
abastar els Objectius de Desen-
volupament Sostenible.
El projecte titulat
“Estudi Integral de les Rutes de
la Seda, Rutes de Diàleg” es va
convertir en un dels propòsits
estàndard de la UNESCO i va
mobilitzar a experts, investi-
gadors, artistes i educadors de
més de 50 països, que amb les
seues aportacions i experiències
van contribuir a la redefinició
dels conceptes d’interculturali-
tat, patrimoni comú, diversitat
cultural i identitat plural.
Aquest ambiciós
projecte va animar a l’establi-
ment d’un programa conjunt
per a la promoció del Turisme
Cultural de la Ruta de la Seda
entre la UNESCO i l’Orga-
nització Mundial del Turisme
(UNWTO-OMT). Es pot senyalar
breument que la UNWTP és un
organigrama de l’estructura
de l’ONU, que va ser creat en
1975, convertint-se en Agència
especialitzada en el sistema de
les Nacions Unides en 2003. Es
dedica a promoure l’activitat
turística i a dissenyar estratègies
a fi d’abastar l’excel·lència d’un
turisme sostenible, impulsant
accions per a millorar cada dia el

77. JOSÉ
MARÍA
CHIQUILLO
sector turístic des del seu com-
promís d’aconseguir un sector en
el qual es respecta l’entorn natu-
ral i urbà, alhora que estimula el
creixement econòmic, la creació
de llocs de treball i el desenvolu-
pament sostenible dels pobles.
Una de les missions
de la UNWTO és fomentar el
turisme sostenible, afavorint
la cooperació i la col·laboració
pública-privada en la gestió
de les polítiques turístiques i
convertir aquesta activitat en
durable, estable, sostenible
en un sentit econòmic, social i
mediambiental.
Des que es va ini-
ciar el Programa de la UNES-
CO (1988), paral·lelament la
UNWTO (OMT) va crear el seu
propi Programa de la Ruta de la
Seda, i el 5 d’octubre de 1994
els Ministeris de Turisme dels
19 països integrants en eixe
moment de la Ruta de la Seda,
reunits a Uzbekistan, van adop-
tar la Declaració de Samarcan-
da sobre el turisme en la Ruta
de la Seda, en la qual llançaven
una crida perquè “s’afavorira el
renaixement pacífic i fructífer
d’aquestes rutes llegendàries,
convertint-les en un dels des-
tins turístics culturals de major
riquesa del món”.
Aquesta Declaració és
clau per a entendre la dimensió
i potència turística del vessant
cultural del programa, ja que va
ser l’embrió del UNWTO Silk
Road Programme. El Programa
de la Ruta de la Seda de la OMT
és una iniciativa de col·labora-
ció dissenyada per a millorar i
preservar el desenvolupament
d’un turisme sostenible al llarg
de la històrica xarxa de camins.
Avui en dia, la Ruta
de la Seda és un vehicle deci-
siu per a promoure el diàleg

78. 76
LA
RUTA
DE
LA
SEDA,
UNA
OPORTUNITAT
PER
A
VALÈNCIA.
CULTURA,
TURISME
I
DESENVOLUPAMENT
SOSTENIBLE
i l’enfortiment de la cohesió
regional, la solidaritat i la pau.
Avui la Ruta de la Seda ofereix
els visitants l’oportunitat d’ex-
perimentar una xarxa única
dels destins vinculats per un
fet històric que els va unir. Els
països que participen en el
Programa de la Ruta de la Seda
el formen 33 Estats membres,
un club d’enormes dimensions
que, per la seua naturalesa i pel
volum de socis, suposa un im-
mens repte. És un indubtable
repte aplicar, compartir i assu-
mir estratègies i plans d’acció
que impliquen el compromís
actiu, esforços, la participació i
la complementarietat d’actors
del sector públic i de la iniciativa
privada de 33 països membres
del Programa. La cooperació del
sector privat compleix un rol
valuós en màrqueting i promo-
ció, desenvolupament d’infraes-
tructures i gestió del patrimoni.
El sector públic ha d’encapçalar
i dirigir les polítiques de turis-
me, però el motor del desenvo-
lupament del turisme es troba
en el sector privat. L’un i l’altre
es necessiten i requereixen la
creació de camins i mecanismes
per a promoure el parer del
sector privat per a decisions,
infraestructures i propostes
legislatives que concernesquen
el sector turístic.
Però ha sigut la UNES-
CO qui, després de la realització
de l’Estudi Integral de les Rutes
de la Seda, Rutes de Diàleg” en
l’any 2002, va posar en mar-
xa oficialment en 2013 un nou
projecte: “La Plataforma Online
de les Rutes de la Seda per al
Diàleg, la Diversitat i el Desen-
volupament”. Aquesta inicia-
tiva respon al creixent interés
expressat pels Estats Membres
de la UNESCO en la revitalit-
zació de les Rutes de la Seda
amb la finalitat de traure lliçons
d’una de les primeres formes
de globalització i, en un context
mundial assedegat de valors de
diàleg intercultural, fer front als
reptes urgents i complexos del
diàleg intercultural.
L’objectiu principal
de la Plataforma Online de les
Rutes de la Seda és utilitzar
el potencial de les TIC per a
promoure la conscienciació
sobre el patrimoni cultural
comú de les Rutes de la Seda
i promocionar a estudiosos,
investigadors, artistes, comu-
nitats locals i en particular a
joves una informació digital
comprensiva i una base de
dades vàlida sobre el patrimoni
de les Rutes de la Seda. També
té com a objectius fomentar,
coordinar, promoure i recolzar
les diferents activitats en les

79. JOSÉ
MARÍA
CHIQUILLO
Rutes de la Seda en els Estats
Membres, amb l’objectiu d’im-
pulsar l’intercanvi cultural i la
cultura de pau.
La recerca de siner-
gies entre Turisme i Cultura
és clau per aquest treball
i requereix la participació
activa dels interessats en la
promoció turística i cultural
per abordar aspectes com la
governança, la participació de
la ciutadania, la innovació, la
tecnologia i la responsabilitat
social corporativa, amb un
patrimoni comú per al desen-
volupament i el progrés. La realització d’ac-
tivitats relacionades amb les
Rutes de la Seda pot contribuir
a l’Agenda de Desenvolupament
Sostenible per al període 2015-
2030, que va ser aprovada en
la Cimera de Desenvolupament
Sostenible a les Nacions Uni-
des el 25 de setembre de 2015.
Aquesta plataforma mundial
significa la renovació del com-
promís adoptat per la Comuni-
tat Internacional l’any 2000,
quan es va signar la Declaració
del Mil·lenni amb els 8 Objectius
del Mil·lenni, amb la finalitat de
combatre la pobresa en les seues
múltiples dimensions.
Els Objectius de
Desenvolupament Sosteni-
ble (ODS) són un compromís
d’acció universal per a les
persones, el planeta i la pros-
peritat de tots els països, ja que
tots requereixen aliances de
col·laboració.
“Les sinergies dels ob-
jectius i accions de la
UNESCO i la UNWTO,
Cultura i Turisme per
a aconseguir els ODS
i la Implementació de
l’Agenda 2030”

80. 78
LA
RUTA
DE
LA
SEDA,
UNA
OPORTUNITAT
PER
A
VALÈNCIA.
CULTURA,
TURISME
I
DESENVOLUPAMENT
SOSTENIBLE
Aquest enfocament
integral pretén un desenvolu-
pament sostenible mitjançant
una agenda universal, per a tots
els països i per a totes les perso-
nes. Els 17 Objectius de Desen-
volupament Sostenible (ODS)
i les 169 metes que els integren
són de caràcter transversal i
es troben intensament interre-
lacionats. Suposen que, com a
condició necessària per a fer
front als complexos problemes
globals i als seus desafiaments,
els ODS no poden assolir-se aï-
lladament, sinó tots ells conjun-
tament, de manera coherent i
interconnectada, tant a l’intern
de cadascú dels Estats, com en
les relacions entre Estats.
El turisme està inclòs
en els ODS en les metes dels
Objectius 8, 12 i 14 (Nacions
Unides, 2015). L’Objectiu 8:
sobre la promoció del “creixe-
ment econòmic sostingut,
inclusiu i sostenible, l’ocupació
plena i productiva i el treball
decent per a tots” inclou la
meta 8.9: “D’ací a 2030, elabo-
rar i posar en pràctica políti-
ques dirigides a promoure el
turisme sostenible, que cree
llocs de treball i promoga la
cultura i els productes locals”.
En l’Objectiu 12, en-
caminat a “garantir modalitats
de consum i producció sosteni-
bles”, també es destaca la con-
tribució decisiva del Turisme
sostenible, com en l’Objectiu 14
“la conservació dels oceans, els
mars, i les competències ma-
rines per al desenvolupament
sostenible”, que en la seua meta
14.7 promou la gestió sostenible
i el respecte a l’entorn natural
en l’activitat turística.
L’Agenda 2030 gira al
voltant de cinc eixos centrals:
Planeta, persones, Prosperitat,
Pau i Aliances. És ben sabut
que el desafiament és sobretot
cultural, ja que sense “la ment
humana” no es pot pretendre
posar fi a la pobresa i a la fam en
totes les seues formes i dimen-
sions, contribuir al progrés
social, econòmic i cultural
sostenible de les persones i els
pobles, perquè ningú es quede
darrere.
La Cultura i l’Educa-
ció, la Ciència i la Investigació,
responsabilitat de la UNESCO,
juguen un paper nuclear per a la
consecució d’aquests ambicio-
sos objectius, perquè Educació
i Cultura són eines crucials per
a la construcció de la Pau, el
diàleg, el respecte i la tolerància
en les societats del segle XXI.
Així l’Objectiu 4 busca garantir
que totes les persones tinguen
accés a una educació de qua-
litat, inclusiva i equitativa, i a
oportunitats d’aprenentatge
permanent.

81. JOSÉ
MARÍA
CHIQUILLO
En aquest context, el
Programa cultural i turístic de
les Rutes de la Seda, fonamen-
tat en l’herència comú, ofereix
possibilitats úniques de pro-
moure l’enteniment mutu per la
creativitat, les indústries cul-
turals, els intercanvis científics
i la cooperació internacional,
reforçant així el vincle entre
cultura i desenvolupament,
per un costat, i el coneixement,
la innovació i la investigació
científica.
En l’Assemblea Ge-
neral de la UNWTO, celebrada
després de l’aprovació dels
Objectius de Desenvolupament
Sostenible (ODS) aprovats en
el Septuagèsim Període de Ses-
sions de l’Assemblea General
de les Nacions Unides el 25 de
setembre de 2015, el seu Secre-
tari General en aquell moment,
Taleb Rifai, va assenyalar que
el turisme és un dels sectors
econòmics més dinàmics i de
major contingut i va exhortar
a tots els actors del sector, pú-
blics i privats, a comprometre’s
en treballar per a la consecució
dels Objectius de Desenvolu-
pament Sostenible, de manera
que s’assolesquen els ODS,
especialment en els àmbits
de creació de llocs de treball,
consum i producció sostenible i
conservació dels béns naturals.
Va assenyalar que
“qüestions com el canvi climà-
tic, la gestió eficaç dels béns,
la reducció de la pobresa i el
creixement inclusiu han d’estar
en l’eix del desenvolupament
turístic. Una vegada aprovats
els Objectius, és l’hora de
passar a l’acció i és l’hora de
promoure polítiques i estratè-
gies de negoci, que seguisquen
de prop i minimitzen els efectes
negatius del desenvolupament
turístic i multipliquen el seu
impacte positiu, concretament
mitjançant la distribució dels
seus beneficis entre les co-
munitats receptores i els seus
habitants”.
Sense dubte, Turis-
me i Cultura són una aliança
estratègica que es deu en-
fortir. Es veu com un impuls
important per fer costat a la
conservació del patrimoni, per
a salvaguardar les expressions
culturals i el desenvolupa-
ment social i econòmic dels
pobles. Té una importància
significativa en la consecució
dels Objectius de Desenvolu-
pament Sostenible de l’Agenda
2030, que són un repte, un
compromís, una necessitat vi-
tal per al futur més immediat
del nostre Planeta, i la Cultura
i el Turisme Sostenible són
dues eines insubstituïbles per
aconseguir-los.

82. 80
LA
RUTA
DE
LA
SEDA,
UNA
OPORTUNITAT
PER
A
VALÈNCIA.
CULTURA,
TURISME
I
DESENVOLUPAMENT
SOSTENIBLE
L’impacte del turisme
mal gestionat és ben cone-
gut i depredador en diversos
contextos. El patrimoni pot
danyar-se baix la pressió del
turisme massiu, el patrimoni
intangible es troba en risc si no
es protegeix adequadament,
el medi ambient s’afegeix com
a cohesió social i el benestar
econòmic de les comunitats,
que poden veure’s compro-
meses si les seues veus no són
considerades.
En la Comunitat
Valenciana, com en tants altres
llocs d’Espanya i del món, el
turisme cultural sostenible
solament pot aconseguir-se
mitjançant una col·laboració
eficient entre els actors públics
i privats, de la cultura, l’econo-
mia i el turisme.
A partir de 2015,
València ha sigut impulsada
d’una manera decisiva dins dels
Projectes UNWTO/UNESCO
Corredors patrimonials de la
Seda, base de desenvolupament
d’una nova estratègia de turisme
sostenible per a les Rutes de la
Seda, enfortint la cooperació,
preservant el patrimoni his-
tòric-artístic, activant la inver-
sió, promovent una gestió de
destinacions responsables per a
fomentar l’enteniment inter-
cultural i crear un espai per al
diàleg, el respecte i la tolerància.
Espere que aquestes
reflexions puguen aprofitar
per a dimensionar per a Valèn-
cia un projecte, on cultura,
festes, costums i tradicions,
economia i comerç, patrimo-
ni i turisme es donen la mà,
una il·lusió que ha concitat la
implicació de tots els valen-
cians i totes les valencianes, el
suport i la implicació de tota la
societat valenciana. València,
implicant-se en els Programes
de la UNESCO i la UNWTO
deu projectar el seu potencial
turístic a escala internacional,
preservant el seu patrimo-
ni històric i artístic, els seus
valor culturals, la seua potèn-
cia d’infraestructures i el seu
dinamisme econòmic, de les
seues festes i tradicions, amb
l’emblema viu de la Festivitat
de les Falles com a espai cultu-
ral únic, el seu entorn natural
i la seua posició geoestratè-
gica com una de les millors
targetes de presentació d’una
regió emprenedora, pròspera i
solidària.
València és líder en la
proposta de posicionar la Ruta
de la Seda com una xarxa de
ciutats, de destinacions recone-
gudes internacionalment, on el
turisme, la cultura, el patrimoni
històric i el desenvolupament
sostenible són una empremta
de qualitat i aval d’excel·lència,
on es promou el diàleg, la convi-
vència intercultural, el respec-
te, l’hospitalitat i la tolerància
com a pilars del progrés social,
econòmic i cultural i del benes-
tar de les persones.
Un projecte estra-
tègic per al present i el futur,
perquè la Comunitat Valencia-
na es convertisca en el far del
Mediterrani Occidental de la
Ruta de la Seda.
José María Chiquillo Barber
President de la Xarxa Inter-
nacional Programa “UNESCO
SILK ROAD Programme”

83. ENRIQUE
MARZAL,
HISTÒRIA
VIVA DE
LA INDU-
MENTA-
RIA
per
Redacció

84. Són quasi les sis de la vesprada i el
cotxe ja està aparcat. Al final m’he
vist en l’obligació d’aparcar en zona
blava. Clar, quan un va a RINMAR ja
sap el que toca.
He de confessar que estic nerviós,
mai he parlat amb una figura com
la d’Enrique Marzal, i si te posses a
llegir o saps o t’has interessat per
la indumentària tradicional valen-
ciana, el seu nom és dels primers
que et sonarà.
Entrem a la tenda i allí està, espe-
rant-nos, arreglat però amb l’actitud
de qui et rep a sa casa, amable fins al
límit i atent a tots els detalls.
Ens asseguem en dues cadires, un
front a l’altre, i comencem la xarrada.

85. La meua intenció és poder mostrar un
poc més com és l’artista darrere del
nom d’Enrique Marzal. Com és la per-
sona, com ha arribat a ser qui és, d’on
ve, quines són les seues pretensions a
futur o com veu ell la situació de la in-
dumentària tradicional, però promp-
te entenc que aquesta conversa serà
molt més llarga del que jo imaginava.