La guia imprescindible per conèixer tota l'activitat del Parlament Europeu. El llibret explica els assumptes que es debaten al Parlament o l'organització de les sessions a Estrasburg i Brussel·les. Edició de gener de 2012.

1. El Parlament Europeu

2. Índex
■ Benvingut al Parlament Europeu! 3
■ El Parlament Europeu treballa per a vostè 5
■ Un pressupost europeu ben gestionat 11
■ Guardià de les llibertats i de la democràcia 17
■ El Parlament Europeu i les ampliacions de la UE 23
■ El Parlament Europeu al món 25
■ En primer lloc, els drets humans 29
■ Els engranatges del Parlament Europeu 33
■ A prop seu 37
■ Com funcionen les lleis europees? 41
■ Com s’aprova el pressupost de la Unió Europea? 44
■ Paraules clau de la Unió Europea 46
■ Dates clau de la integració europea 53
2
■ Adreces del Parlament Europeu 56

3. Benvingut al
Parlament Europeu!
Des del 1979, cada cinc anys milers d’europeus trien els seus representants al Parlament
Europeu. Qui són els diputats?, què fan a Estrasburg i a Brussel·les?, quines són les seves
competències? Atesa la influència que les decisions del Parlament Europeu tenen en la
vida quotidiana dels ciutadans a tot Europa, aquest fullet pretén donar resposta a aques-
tes preguntes.
El Parlament Europeu és l’única assemblea parlamentària multinacional del món i l’única institució
de la Unió Europea elegida directament pels ciutadans. Representa prop de 500 milions de ciutadans
dels 27 Estats membres de la Unió Europea. Cada cinc anys se celebren eleccions i les de juny del
2009 van marcar el trigèsim aniversari de les primeres eleccions per sufragi universal directe. Des-
prés d’aquests comicis, el Parlament té 736 eurodiputats distribuïts en grups constituïts a partir de
les afinitats polítiques i no pas per nacionalitats. Des d’aleshores s’hi han afegit els 18 diputats pre-
vistos al Tractat de Lisboa i se sumaran també els diputats croats quan aquest país hagi completat
l’adhesió el 2013.
La seu oficial del Parlament Europeu és a Estrasburg, a la frontera entre França i Alemanya, una
ciutat que simbolitza la reconciliació d’Europa després de les dues guerres mundials. Per decisió
dels Estats membres de la Unió Europea (UE), el Parlament Europeu organitza cada any 12 ses-
sions plenàries a Estrasburg. Els diputats es reuneixen també en comissions parlamentàries
a Brussel·les, on es poden organitzar sessions plenàries addicionals. Els debats es desenvolupen
3
en tots els idiomes oficials de la UE, fet que reflecteix la importància que dóna el Parlament a una
Unió Europea variada i multicultural... «unida en la diversitat».

4. Un paper cada cop més important
Des del 1979, els successius Tractats europeus han ampliat les competències del Parlament en l’ela-
boració del pressupost i de les lleis de la UE. S’ha reforçat també el control polític que els eurodipu-
tats exerceixen sobre la resta d’institucions i òrgans de la Unió.
BENVINGUT AL PARLAMENT EUROPEU!
Amb el Tractat de Lisboa –que va entrar en vigor l’1 de desembre de 2009–, el poder pressupostari
del Parlament s’ha ampliat a totes les despeses de la UE, incloses les de la política agrícola comuna,
respecte de les quals el Consell (com a representant dels governs dels Estats membres) tenia fins
ara l’última paraula.
El paper legislatiu del Parlament s’ha incrementat considerablement: a partir d’ara té el mateix pes
que el Consell a l’hora d’elaborar lleis en la pràctica totalitat dels àmbits de competència de la Unió
Europea. Abans, els diputats adoptaven lleis dirigides, sobretot, a facilitar la circulació de les perso-
nes, les mercaderies, els serveis i els capitals dins de la UE, o a la protecció del medi ambient i dels
consumidors. Ara, el seu acord és també indispensable per legislar en sectors com l’agricultura, la
pesca, l’energia, el turisme, el control de les fronteres exteriors, la cooperació policial i judicial, o la
protecció civil.
Els governs, sobre la base dels resultats de les eleccions europees, proposen un candidat al càrrec de
President de la Comissió Europea. Aquest és elegit després pel Parlament. La Comissió en el seu con-
junt, inclòs l’Alt Representant de la Unió per a Afers Estrangers i Política de Seguretat en la seva quali-
tat de vicepresident d’aquesta institució, està sotmesa al vot d’aprovació del Parlament. La Comissió
es pot veure obligada a dimitir com a resultat d’una moció de censura aprovada pels eurodiputats.
Els ciutadans poden dirigir peticions al Parlament per presentar queixes pel que fa a l’aplicació de la
legislació europea. Els diputats elegeixen un Defensor del Poble Europeu, que s’encarrega d’examinar
les reclamacions en els casos de mala administració per part de les institucions i òrgans de la Unió.
També poden constituir comissions d’investigació si considera que s’ha infringit el Dret europeu.
La Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea recull en un mateix text els drets civils, polítics,
econòmics i socials proclamats, fins aleshores, en diferents documents nacionals, europeus i inter-
nacionals. Amb caràcter vinculant des de l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa, els diputats s’hi
refereixen per denunciar violacions dels drets humans a la UE.
El Parlament exerceix també la seva influència en la política exterior de la Unió. Tots els acords inter-
nacionals i qualsevol ampliació de la UE se sotmeten ara a l’aprovació dels diputats. L’aplicació de la
política comercial, de la cooperació al desenvolupament i de l’ajut humanitari ha de decidir-se ara
conjuntament entre el Parlament i el Consell. Finalment, els diputats celebren regularment debats
sobre drets humans i envien observadors arreu del món amb l’objecte de verificar el caràcter lliure
i equitatiu de les eleccions.
4

5. ■ El Parlament Europeu
treballa per a vostè
Joves, estudiants, persones en actiu o jubilats, inde-
pendentment de quina sigui la nostra situació, les lleis
europees ens afecten a tots, i de vegades no ho sabem.
Aliments més sans a la nostra taula, llibertat per circular
i treballar en tota la Unió o protecció del medi ambient:
en nombrosos àmbits, el paper dels representants polí-
tics europeus és determinant. Les lleis europees pretenen
sobretot facilitar la vida dels ciutadans dins de la Unió
i afavorir la igualtat d’oportunitats, drets i obligacions.
El Parlament Europeu, com tots els parlaments, debat i aprova
lleis. Al principi, els eurodiputats donaven la seva opinió sobre
les propostes legislatives de la Comissió Europea, i era el Consell,
com a representant dels governs dels Estats membres, qui tenia
l’última paraula sobre les lleis aprovades.
Amb el pas dels anys i dels Tractats, les coses han canviat: el
paper i els poders del Parlament Europeu s’han incrementat de
manera considerable fins a esdevenir un actor indispensable en
la definició de les lleis de la Unió. Ara, en la major part dels casos,
perquè un reglament o una directiva europeus puguin veure la
llum, el Parlament i el Consell s’han de posar d’acord sobre el
seu contingut: és el que s’anomena habitualment «codecisió».
5

6. D’aquesta manera, perquè una llei europea pugui aplicar-se
a tots els Estats membres de la Unió, ha d’anar signada primer
pel President del Parlament Europeu i pel President del Consell.
EL PARLAMENT EUROPEU TREBALLA PER A VOSTÈ
■ Telèfons mòbils a l’estranger: factures més reduïdes
Una normativa europea, que va entrar en vigor l’any 2007, va
limitar els recàrrecs vinculats a les comunicacions efectuades
o rebudes en un altre país de la Unió Europea, amb la finalitat
de reduir-los progressivament. Concretament, els diputats han
aconseguit que, a partir de juliol del 2011, les tarifes d’itineràn-
cia facturades per les operadores no superin els 0,35 euros per
minut per a les trucades sortints i els 0,11 euros per minut per
a les trucades entrants (sense IVA). A més, des de juliol del 2009,
el cost d’un SMS en itinerància no ha de superar els 0,11 euros.
L’enviament de missatges de correu electrònic i de fotografies,
o la navegació per Internet mitjançant telèfons mòbils o ordi-
nadors portàtils també estan sotmesos a una tarifa màxima de-
creixent calculada en funció dels kilobytes intercanviats.
El Parlament Europeu, un legislador de ple dret
La codecisió s’aplica a la major part dels textos europeus. Afecta en
particular la lliure circulació de mercaderies, serveis, capitals i perso-
nes dins del mercat únic europeu. Es recorre també a aquest pro-
cediment en àmbits com la protecció del medi ambient, els drets
dels consumidors i la seguretat dels transports, i en els programes
de suport a la investigació, l’educació i la cultura, o en la promoció
de la salut pública.
6

7. Amb l’última reforma dels Tractats i tret de comptades excep-
cions, la codecisió s’ha convertit en el «procediment legislatiu
ordinari» per adoptar les lleis de la Unió. S’aplica així a polítiques
tradicionalment reservades al Consell en solitari, com l’agricul-
tura, la pesca, la immigració i la cooperació policial i judicial.
EL PARLAMENT EUROPEU TREBALLA PER A VOSTÈ
Aquest és també ara el procediment aplicable en àmbits en què
el Parlament Europeu tan sols disposava d’un dret de veto (ac-
ceptació o rebuig del text en la seva totalitat), com la política
de cohesió i desenvolupament regional. S’aplica igualment en
àmbits nous que s’han afegit a les competències de la UE, com
l’esport i la joventut, la protecció civil i la lluita contra les amena-
ces greus per a la salut pública, l’energia, el turisme o la política
espacial.
Exemples de l’activitat legislativa del Parlament
Europeu
Aquests últims anys, els eurodiputats han contribuït a facilitar
el reconeixement dels diplomes i les qualificacions professio-
nals entre els Estats membres. Actualment, és molt més senzill
que en el passat exercir una professió en un altre país membre
de la UE. Els parlamentaris també han participat en la posada
en pràctica de normes més estrictes en matèria de seguretat
i etiquetatge dels productes: al supermercat, ara és més fàcil
orientar-se entre els nombrosos productes procedents de tot
Europa. Cadascú pot triar i comprar amb coneixement de causa
productes alimentaris, per exemple, amb o sense organismes
genèticament modificats (OMG).
El Parlament Europeu també ha reforçat els drets dels passat-
gers aeris i ferroviaris, sense oblidar-se de les persones grans i de
mobilitat reduïda, que ara poden exigir assistència. A més, hi ha
res millor, quan fa bon temps, que un bany refrescant al mar
o en un llac? Són precisament les normes europees, que han
esdevingut més estrictes gràcies al Parlament, les que li garan-
teixen un bany en aigües més netes.
7

8. Els diputats al PE també han contribuït amb energia a l’adopció
d’un gran nombre de mesures per fer front a la crisi econòmica
i financera i a incrementar la transparència i la supervisió del sis-
tema financer. Amb aquesta finalitat, el Parlament va aconseguir
la imposició d’un límit màxim per a les primes als banquers, la
EL PARLAMENT EUROPEU TREBALLA PER A VOSTÈ
prohibició dels productes financers que especulin amb el deute
i l’impagament d’un país i una veritable reforma de la supervi-
sió financera europea en comptes de simples canvis cosmètics.
El Parlament també ha estat en primera línia en la lluita a favor
d’unes normes de govern econòmic amb efectes reals per a la
millora de les finances públiques i la restauració del creixement.
La Unió Europea ha adoptat un primer ventall de mesures per
limitar els efectes de l’escalfament climàtic al món reduint les
emissions de gasos d’efecte hivernacle dels vehicles, la indústria
i les centrals elèctriques. Així, el Parlament dóna suport als obje-
tius destinats a reduir en un 20% les emissions de gasos d’efecte
hivernacle, a millorar en un 20% l’eficiència energètica i a assolir
un 20% d’energies renovables en la barreja energètica de la UE
des d’ara fins al 2020.
■ Els diputats, al seu servei
Vostè és guia turístic, agent immobiliari o presta serveis d’un
altre tipus? La Directiva sobre serveis li permetrà treballar més
fàcilment a l’estranger. Aquesta directiva, molt controvertida
al principi, probablement mai no hauria vist la llum sense la
mediació del Parlament Europeu. Efectivament, els diputats
han sabut trobar l’equilibri just entre els interessos nacionals
divergents, entre els drets dels prestadors de serveis i els dels
consumidors, i entre les necessitats dels treballadors i les dels
empresaris.
8

9. Els diputats prenen la iniciativa
Quan el Parlament considera que una proposta de llei no és
bona i que no pot millorar-se, té també poder per rebutjar el
text en el seu conjunt. Va ser el cas, per exemple, d’una directiva
sobre la liberalització dels serveis portuaris i d’una altra relativa
EL PARLAMENT EUROPEU TREBALLA PER A VOSTÈ
a les patents informàtiques.
A més, els diputats tenen un dret d’iniciativa política que els per-
met suggerir a la Comissió que presenti determinades propos-
tes legislatives. També demanen regularment a la Comissió i al
Consell que desenvolupin les polítiques existents o n’elaborin
de noves. Així, el Parlament ha sol·licitat a la Comissió que pre-
senti un projecte de llei per regular i facilitar els procediments
relatius a les herències transnacionals, sobre la base de recoma-
nacions detallades.
...els ciutadans, també
Amb el nou Tractat, un milió de ciutadans europeus procedents
de la quarta part dels Estats membres podran a partir d’ara de-
manar a la Comissió Europea que presenti una proposta de llei
sobre qüestions respecte a les quals estimin que la UE hauria
de legislar.
Vol que es tingui en compte la seva opinió?
Tal com mostren els exemples anteriors, les lleis europees trac-
ten bàsicament de facilitar la vida dels ciutadans en el si de la
Unió i d’afavorir la igualtat d’oportunitats, drets i obligacions per
a tots els europeus. També permeten fomentar l’intercanvi de
béns i serveis, establint unes condicions de competència equi-
valents per a les empreses a tots els Estats membres. En elegir
els seus eurodiputats cada cinc anys, els ciutadans participen en
la definició dels textos legislatius que els afecten directament.
9

10. ■ Utilitzar els productes químics amb plena
seguretat
Els productes químics són omnipresents en les nostres vides.
Si bé no se’n qüestiona la utilitat, la seva seguretat per a la
salut o per al medi ambient no està tan clara. Per això, la Unió
EL PARLAMENT EUROPEU TREBALLA PER A VOSTÈ
Europea ha aprovat una normativa anomenada «REACH», di-
rigida a reavaluar milers de productes químics en circulació,
amb l’objectiu de retirar del mercat els més perillosos. Grà-
cies a la tenacitat dels diputats, s’ha insistit en el desenvolu-
pament de noves substàncies menys nocives, limitant a més
tant com sigui possible les proves amb animals.
Per a més informació, vegeu «Com funcionen les lleis europees?» a la
pàgina 35.
Per a més informació sobre la iniciativa europea:
http://ec.europa.eu/citizens-initiative/public/welcome?lg=es
10

11. n Un pressupost
europeu ben gestionat
Noves autopistes, platges més netes, investigació sobre
nous medicaments, estudis a l’estranger... Tots gaudim en
més o menys mesura d’activitats finançades per la Unió
Europea. Qui decideix sobre el marc dels programes i ac-
cions finançats en l’àmbit europeu? Ho fa el Parlament
Europeu, d’acord amb els governs dels Estats membres.
Aquí tenim alguns exemples de les activitats a les quals
els seus diputats donen suport.
Cada any, sobre la base de propostes de la Comissió Europea,
els eurodiputats negocien durant molts mesos amb el Consell
(representant dels governs dels Estats membres), amb l’objec-
tiu de fixar l’import dels ingressos i de les despeses de la Unió
per a l’any següent. El pressupost determinat d’aquesta manera,
que respecta uns límits màxims establerts per a diversos anys,
és molt important, atès que determina el suport que presta la
Unió Europea a cadascun dels seus camps d’activitat, per garan-
tir la solidaritat, un creixement econòmic sostenible i la cohesió
social. El Parlament també té poder per rebutjar el pressupost
i exigir un nou projecte si considera que les seves prioritats no
s’han tingut prou en compte.
L’última reforma dels Tractats ha ampliat el poder pressupostari
del Parlament a la totalitat de les despeses de la UE, incloses les
despeses relacionades amb la política agrícola comuna, respec-
te a les quals el Consell tenia fins ara l’última paraula. El procedi-
ment per aprovar el pressupost anual s’ha simplificat.
11

12. On van a parar els diners de la Unió?
«Marc financer de la UE, 2007-2013»: xifres arrodonides de
l’Acord interinstitucional de 17 de maig de 2006, preus del 2004.
Creixement sostenible:
UN PRESSUPOST EUROPEU BEN GESTIONAT
desenvolupament econòmic Conservació i gestió
regional, accions a favor del dels recursos
creixement, la competitivitat naturals: agricultura,
i l’ocupació desenvolupament
382 milers de milions d’euros sostenible i medi ambient
(44%) 371 milers de milions
d’euros (43%)
La UE com a actor Ciutadania, llibertat, seguretat
mundial: accions i justícia: protecció dels drets
exteriors, política de dels ciutadans, lliure circulació
desenvolupament, ajut de persones, cooperació
humanitari policial i judicial, lluita
49 milers de milions antiterrorista
d’euros (6%) 11 milers de milions d’euros (1%)
Altres despeses, incloses les
d’administració
51 milers de milions d’euros (6%)
12

13. Promoure el desenvolupament econòmic
sostenible…
Gran part dels diners de la UE serveix per incrementar el desen-
volupament econòmic i reduir la disparitat entre les diferents
regions d’Europa: construcció d’autopistes o de vies fèrries que
UN PRESSUPOST EUROPEU BEN GESTIONAT
comuniquin els Estats membres, ajuts a les petites empreses,
projectes d’investigació i innovació tecnològica (per exemple,
per desenvolupar les energies renovables), etc.
La política agrícola comuna es beneficia també d’una part im-
portant del pressupost. No obstant això, altres sectors adquirei-
xen importància creixent amb el suport del Parlament Europeu,
com per exemple la preservació del medi ambient amb la cre-
ació de parcs naturals regionals, la conservació d’espècies pro-
tegides, la gestió dels recursos hídrics, la lluita contra el canvi
climàtic, etc.
Una part del pressupost de la Unió serveix també per finançar el
desenvolupament econòmic al món i l’ajut humanitari destinat
a socórrer els països víctimes de catàstrofes naturals i d’altres si-
tuacions de crisi.
…i l’interès dels ciutadans
Les epidèmies com la sida o la grip aviar no coneixen fronteres.
Per això resulta més eficaç lluitar tots plegats. La UE, impulsada
pel seu Parlament, ha esdevingut cada vegada més activa en
l’àmbit de la salut pública, finançant en particular nombrosos
projectes d’investigació en nous medicaments.
Aquests últims anys, els diputats han utilitzat també el seu po-
der per augmentar els programes de promoció de la diversitat
cultural europea, que tracten de fomentar la circulació dels pro-
ductes i obres artístiques i culturals: cinema, música, pintura,
fotografia, teatre.
13

14. La situació econòmica es troba també al centre de les preocu-
pacions. El 2006, el Parlament va aprovar la creació d’un Fons
d’Adaptació a la Globalització, dotat amb 500 milions d’euros
anuals, amb l’objectiu d’ajudar els treballadors acomiadats com
a conseqüència de reestructuracions industrials a causa del
UN PRESSUPOST EUROPEU BEN GESTIONAT
context internacional. I durant la crisi econòmica del 2009, els
diputats van aprovar l’ampliació del Fons i la flexibilització dels
seus criteris d’intervenció.
Invertir per al futur
El Parlament Europeu ha exercit la seva influència sobre el marc
financer plurianual que ha fixat els límits màxims de la despesa
per a cada categoria de política europea. Per al període que va
fins al 2013, els diputats han hagut de negociar durament amb
els Estats membres amb la finalitat d’obtenir finançament addi-
cional per a alguns projectes importants des del punt de vista
dels ciutadans.
El Parlament ha defensat, en particular, els programes europeus
per a la mobilitat dels joves, perquè adquireixin noves compe-
tències, també lingüístiques, i que es familiaritzin amb altres cul-
tures. Ha donat suport, per exemple, al programa Erasmus, que
permet que cada any més de 180.000 estudiants es formin en
una universitat estrangera. Ha recolzat també el programa Leo-
nardo da Vinci, que promou la formació professional mitjançant
períodes de pràctiques en empreses situades a tot Europa. De
manera més general, el Parlament dóna molta importància a la
investigació i a la innovació.
El Tractat de Lisboa estableix que el marc financer plurianual es
fixarà a partir d’ara mitjançant un reglament (adoptat amb un
procediment legislatiu especial), que requerirà l’aprovació del
Parlament Europeu.
14

15. ■ D’on vénen els diners de la Unió?
El pressupost de la Unió Europea està finançat bàsicament
amb les contribucions dels Estats membres, calculades en
funció de la riquesa nacional. S’alimenta també d’una part de
l’IVA percebut en tota la UE sobre els béns i els serveis i dels
UN PRESSUPOST EUROPEU BEN GESTIONAT
aranzels cobrats a les fronteres exteriors de la Unió sobre els
productes industrials i agrícoles importats de tercers països.
És el que s’anomena «recursos propis» de la Unió. Per al futur,
el Parlament Europeu advoca per un nou sistema de finan-
çament que permeti un vincle directe entre la Unió i els con-
tribuents europeus, sense incrementar per això els impostos.
P
R
E
S
S
U
P
O
S
15
T

16. Unes despeses verificades amb lupa
El Parlament Europeu, amb l’ajut del Tribunal de Comptes Euro-
peu, verifica permanentment que el pressupost es gestioni de
manera eficaç i vetlla per la lluita contra possibles fraus.
UN PRESSUPOST EUROPEU BEN GESTIONAT
Cada any, la Comissió Europea i altres institucions de la UE han
de demostrar que han utilitzat correctament els diners de la
Unió posats a la seva disposició: és el que es coneix com a pro-
cediment d’«aprovació de la gestió pressupostària». La Comissió
ha de tenir en compte les recomanacions realitzades pels dipu-
tats respecte a això.
■ Quant costa Europa?
Tot just un 1% de la riquesa de la Unió, és a dir, uns 240 eu-
ros per habitant, va a parar al pressupost anual de la UE, que
ascendeix a més de 120.000 milions d’euros. Això és ben poc
comparat amb les sumes que corresponen als impostos na-
cionals. No obstant això, aquests diners permeten finançar
polítiques importants que beneficien els ciutadans. El funci-
onament del Parlament Europeu costa uns 3 euros l’any a ca-
dascun dels ciutadans de la UE.
Per a més informació, vegeu «Com s’aprova el pressupost de la UE?» a la
pàgina 44.
16

17. ■ Guardià de les llibertats
i de la democràcia
El Parlament Europeu, única institució de la Unió elegi-
da per sufragi, es pren molt seriosament el seu paper de
guardià de les llibertats i de la democràcia, tant a Europa
com a la resta del món. El paper dels diputats consisteix
bàsicament a representar els ciutadans en l’àmbit de la
UE i a defensar-ne els interessos davant dels dirigents eu-
ropeus i de les institucions de la Unió.
El Tractat de Lisboa estipula que la Unió Europea es fonamenta en
els valors de respecte de la dignitat humana, llibertat, democràcia,
igualtat, i respecte dels drets humans, inclosos els drets de les per-
sones que pertanyen a minories. Aquests valors són comuns als
Estats membres «en una societat caracteritzada pel pluralisme, la
no-discriminació, la tolerància, la justícia, la solidaritat i la igualtat
entre dones i homes». A més, la Unió «té com a finalitat promoure
la pau, els seus valors i el benestar dels seus pobles».
Redactada l’any 2000 per una Convenció formada per diputats
europeus i nacionals, la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió
Europea reuneix en un mateix text els drets civils, polítics, eco-
nòmics i socials proclamats fins aquest moment en diferents do-
cuments nacionals, europeus i internacionals. Amb l’entrada en
vigor de l’últim Tractat l’1 de desembre de 2009, la Carta ha ad-
quirit un caràcter jurídicament vinculant, tal com havia demanat
el Parlament Europeu. No obstant això, tres Estats membres: Po-
lònia, el Regne Unit i la República Txeca, han aconseguit acollir-se
a excepcions al text.
Tot situant la dignitat de les persones al centre de l’acció política,
els diputats fan referència a aquesta Carta quan es tracta de de-
nunciar violacions manifestes dels drets humans a la Unió Europea.
17

18. El Parlament és molt sensible al principi de la tolerància, i lluita
aferrissadament contra totes les discriminacions, ja siguin basa-
des en el sexe, la raça, els orígens ètnics i socials, l’idioma, la re-
ligió, les opinions polítiques, la discapacitat, l’edat o l’orientació
sexual. Així doncs, s’alça contra el racisme i la xenofòbia, i recorda
GUARDIÀ DE LES LLIBERTATS I DE LA DEMOCRÀCIA
constantment la necessitat de respectar les normes europees en
matèria d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones. Els eurodi-
putats exerceixen també tot el seu poder per garantir els drets de
les persones amb discapacitat i vetllen per la protecció dels drets
dels infants.
■ Combatre l’explotació de les dones en totes les
seves formes
El Parlament Europeu es troba sovint en l’origen dels esforços
desplegats per combatre tots els tipus de violència contra les
dones, lluitar contra el tràfic d’éssers humans amb finalitat
d’explotació sexual i treure les dones de la pobresa. També fa
tot el que pot per promoure la igualtat de gènere i ha treballat
en la creació de l’Institut europeu per a la Igualtat de Gènere,
encarregat d’observar els progressos realitzats en aquest àm-
bit. Aquest institut té la seu a Vílnius, Lituània. El Parlament,
gràcies a les seves resolucions, adoptades en sessió plenària,
manté la pressió sobre els governs i les institucions de la UE,
amb l’objectiu de millorar la condició de les dones.
Protegir les llibertats en totes les circumstàncies
Els atemptats de setembre del 2001 als Estats Units, els de març
del 2004 a Madrid i els de juliol del 2005 a Londres van portar els
Estats membres a augmentar la seva cooperació en la lluita anti-
terrorista. Encara que el Parlament Europeu dóna suport als es-
forços de coordinació en matèria policial i judicial, única garantia
d’eficàcia contra aquestes amenaces sense fronteres, es nega en
canvi que els drets dels ciutadans siguin afectats per una política
que doni prioritat absoluta a la seguretat.
18

19. Segons els diputats, la lluita antiterrorista ha de desenvolu-
par-se dins del respecte de les llibertats individuals per no posar
en qüestió els valors que fonamenten la democràcia europea.
Aquest és el missatge que transmeten constantment als seus ex-
pedients, tant si fan referència a acords amb els Estats Units sobre
GUARDIÀ DE LES LLIBERTATS I DE LA DEMOCRÀCIA
la transferència d’informació personal relativa als passatgers aeris,
la conservació de les dades telefòniques pels operadors o l’in-
tercanvi d’informació bancària. Paral·lelament, han donat suport
a la revisió de la directiva sobre el blanqueig de capitals, perquè
també inclogui el finançament del terrorisme. Les lleis d’aquest
àmbit s’adopten a partir d’ara de manera conjunta pel Parlament
i el Consell mitjançant codecisió.
El Parlament Europeu ha tingut també un paper fonamental en la
creació de la nova Agència Europea de Drets Fonamentals, amb
seu a Viena, encarregada de vetllar per l’aplicació d’aquests drets
en els Estats membres. També manté un contacte estret amb el
Supervisor Europeu de Protecció de Dades, establert a Brussel·les,
i el paper del qual consisteix a supervisar la protecció de dades
personals i la vida privada a tota la Unió.
Respondre les peticions dels ciutadans
Qualsevol ciutadà de la Unió Europea, o qualsevol resident en
un dels seus Estats membres, té dret a presentar una petició da-
vant del Parlament Europeu sobre un tema que s’inscrigui dins
del marc dels àmbits d’actuació de la Unió Europea i que l’afecti
directament.
Un gran nombre de peticions posen de manifest dificultats en
l’aplicació concreta, a escala nacional, de les directives europees,
en particular en els àmbits de medi ambient, seguretat social,
reconeixement dels diplomes i de les competències i, en alguns
aspectes, del funcionament del mercat únic de la UE. D’altra
banda, el Parlament contribueix a resoldre aquests problemes.
Adreça on pot enviar les seves peticions: vegeu la pàgina 56.
19

20. ■ Pròtesis de silicona: una legislació més rigorosa
gràcies a les peticions
Dues peticions presentades davant del Parlament Europeu el
1998 denunciaven els efectes negatius dels implants de mama
de silicona sobre la salut humana i en sol·licitaven la prohibició
GUARDIÀ DE LES LLIBERTATS I DE LA DEMOCRÀCIA
immediata. Els debats i les resolucions parlamentàries que se’n
van derivar, com també un estudi encarregat pels diputats, van
portar la Comissió Europea a aclarir i reforçar les disposicions
relatives a la informació als pacients, el seguiment i la vigilàn-
cia. El 2003, una directiva va fer molt més rigorosos els controls
de qualitat i seguretat necessaris perquè els implants de mama
poguessin comercialitzar-se a Europa.
Controlar la Comissió Europea
Ningú pot esdevenir President de la Comissió sense l’acord del Par-
lament Europeu. Els caps d’Estat i de Govern proposen un candidat
sobre la base dels resultats de les eleccions europees, que posterior-
ment ha de ser elegit pels diputats. Els candidats als càrrecs de comis-
saris europeus també són designats pels governs i després han de
comparèixer davant dels diputats perquè es controlin les seves ido-
neïtats. Això també és aplicable a l’Alt Representant de la Unió per
a Afers Estrangers en la seva qualitat de Vicepresident de la Comissió.
Els eurodiputats aproven la Comissió en el seu conjunt per mitjà
d’un vot de confiança. També la poden obligar a dimitir en bloc
mitjançant una moció de censura. No obstant això, la moció de
censura es considera l’«últim cartutx» i mai no s’ha posat en pràc-
tica fins ara. El 1999, la perspectiva d’una votació parlamentària de
censura de la Comissió presidida per Jacques Santer va provocar la
dimissió d’aquesta Comissió.
El Parlament vigila de prop les activitats de la Comissió, realitzant
una anàlisi detallada de les disposicions contingudes als seus in-
formes sobre polítiques, legislació i pressupost de la Unió. Els Co-
missaris europeus han de presentar-se regularment davant dels
diputats, en les reunions de les comissions o en sessió plenària,
per defensar les seves polítiques, explicar les mesures que tenen
previst adoptar o respondre les preguntes dels parlamentaris. En
cada període parcial de sessions, se sotmet el President de la Co-
missió a un «torn de preguntes» en què els diputats l’interroguen
20
sobre qüestions d’actualitat.

21. ■ I l’euro?
Els diputats al PE supervisen la gestió de la moneda única euro-
pea invitant els presidents del Banc Central Europeu (BCE) i de
l’Eurogrup, com també el Comissari d’Afers Econòmics i Mone-
taris, a presentar-se davant la Comissió d’Afers Econòmics i Mo-
DEMOCRÀCIA
GUARDIÀ DE LES LLIBERTATS I DE LA DEMOCRÀCIA
netaris del Parlament per explicar les seves polítiques. A més, el
president del BCE i la resta dels membres del comitè executiu
del Banc només poden ser nomenats després d’haver consultat
el Parlament. Amb l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa, el
Parlament té competències per adoptar, conjuntament amb el
Consell, les mesures que regulen les qüestions relatives a l’euro.
Al llarg dels dos últims anys, el Parlament, particularment a tra-
vés de la seva Comissió d’Afers Econòmics i Monetaris, ha aug-
mentat considerablement els debats que manté amb els prin-
cipals encarregats de la presa de decisions pel que fa a l’euro,
en un intent de clarificar millor la manera com es prenen les
decisions monetàries. En aquest sentit, el Parlament Europeu
ha esdevingut un dels pocs fòrums que actuen per millorar la
transparència en el govern de l’eurozona. Aquest enfocament
centrat en la transparència i la legitimitat democràtica caracte-
ritza la posició del Parlament en les negociacions sobre el nou
acord internacional sobre el govern econòmic.
Supervisar els treballs del Consell
A l’inici de cada «cimera europea» (o Consell Europeu), en què els
dirigents dels Estats membres adopten les orientacions polítiques
generals, el President del Parlament enuncia unes recomanacions
estratègiques. El President del Consell Europeu i l’Alt Representant
de la Unió per a Afers Estrangers –càrrecs nous introduïts pel Tractat
de Lisboa– es presenten regularment davant dels diputats per in-
formar-los de la seva actuació.
La Presidència del Consell, que ostenten per torn els ministres
nacio­ als, es reuneix regularment amb els presidents dels grups
n
polítics del Parlament Europeu i compareix en les sessions plenàries
per exposar el seu programa, donar compte dels resultats i debatre
amb els diputats. Sovint, la Presidència participa també en reunions
de les comissions parlamentàries.
21

22. Els diputats poden, en la sessió plenària o per escrit, plantejar pre-
guntes a la Presidència del Consell de la UE sobre qualsevol afer,
per exemple la necessitat d’adoptar mesures per posar remei a les
violacions dels drets humans, de la democràcia o de l’Estat de Dret.
GUARDIÀ DE LES LLIBERTATS I DE LA DEMOCRÀCIA
■ El Defensor del Poble Europeu
El Parlament elegeix el Defensor del Poble Europeu, que s’en-
carrega d’examinar els casos de «mala administració» de les
institucions de la Unió denunciats pels ciutadans i les em-
preses, amb la finalitat d’arribar a una resolució dels litigis.
Els eurodiputats defineixen també la normativa i les condici-
ons generals que regulen l’estatut i l’exercici de les funcions
d’aquesta institució. El Defensor del Poble Europeu treballa en
les instal·lacions del Parlament Europeu.
Cooperar estretament amb els Parlaments nacionals
El Parlament Europeu participa també en l’establiment i el mante-
niment de vincles estrets amb els Parlaments nacionals de la Unió
Europea. Aquesta cooperació interparlamentària tracta essenci-
alment d’accentuar el control democràtic i la responsabilitat de
les decisions adoptades a escala europea. Garanteix una més gran
transparència i obertura en el procés de presa de decisions.
La reforma dels Tractats implica encara més els Parlaments nacionals
en el procés institucional, sobretot en l’àmbit legislatiu. Aquests es-
devenen, en efecte, actors de ple dret a l’hora d’adoptar lleis euro-
pees, atès que els correspon avaluar, en particular, el respecte del
principi de subsidiarietat. Això implica que la Unió tan sols hi inter-
vé quan els objectius de l’acció prevista no es poden assolir de ma-
nera adequada a escala nacional o local. Si un nombre suficient de
Parlaments nacionals presenta una objecció a la conformitat d’una
proposta legislativa amb aquest principi, aquesta proposta s’haurà
de tornar a examinar i les institucions europees hauran de justificar
la possible decisió de seguir endavant amb el procediment.
A més, els Parlaments nacionals contribueixen de manera activa
en el funcionament adequat de la Unió, en participar en els proce-
diments de revisió dels Tractats i estar informats de les sol·licituds
d’adhesió a la UE.
22

23. ■ El Parlament Europeu
i les ampliacions de la UE
La Unió Europea no pot acceptar nous Estats membres
sense l’aprovació del Parlament. Els diputats europeus
verifiquen particularment que els candidats a l’adhesió
respectin els criteris polítics i econòmics establerts pels
Tractats i molt especialment els drets humans.
Qualsevol Estat europeu que respecta els valors de la UE i es
compromet a promoure’ls pot sol·licitar l’adhesió a la Unió. La
sol·licitud s’adreça al Consell, que es pronuncia per unanimitat
després de consultar la Comissió i obtenir l’aprovació del Parla-
ment Europeu.
Si bé les negociacions amb els països candidats i les dates d’ad-
hesió són competència del Consell i de la Comissió, els diputats
europeus tenen al seu càrrec la supervisió del procediment fins
al moment de l’adhesió, per tal d’assegurar-se que es complei-
xin totes les condicions imposades pel Tractat.
En efecte, qualsevol país que presenta la seva candidatura d’ad-
hesió a la Unió Europea ha de respectar els «criteris de Copen-
haguen», anomenats així perquè en aquesta ciutat, el 1993, els
caps d’Estat i de Govern van decidir les condicions d’admissió
(els criteris s’han reforçat posteriorment).
Més concretament, per poder ser membre de la UE, un país can-
didat ha de complir els tres criteris següents:
— Un criteri polític: la presència d’institucions estables que ga-
ranteixin la democràcia, l’Estat de Dret, els drets humans i el
respecte i la protecció de les minories.
23

24. — Un criteri econòmic: l’existència d’una economia de mercat
viable i la capacitat per fer front a les forces del mercat i a la
pressió de la concurrència a l’interior de la Unió.
— Un criteri respecte al «cabal comunitari»: l’aptitud per assumir
les obligacions derivades de l’adhesió i, en especial, de subs-
EL PARLAMENT EUROPEU I LES AMPLIACIONS DE LA UE
criure els objectius d’unió política, econòmica i monetària.
A més, el Parlament ha demanat que es tinguin en compte l’estat
de preparació dels països candidats i la capacitat d’absorció de
la Unió. Aquests últims anys, els diputats europeus han debatut
aquesta qüestió en moltes ocasions. També han donat llum verd
a l’inici de les negociacions amb Turquia i Croàcia, i han donat su-
port a les candidatures de l’Antiga República Iugoslava de Mace-
dònia, de Montenegro i d’Islàndia.
■ La UE de 6 a 28 membres
Gener 1958 Alemanya de l’Oest, Bèlgica, França,
Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos
Gener 1973 Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit
Gener 1981 Grècia
Gener 1986 Espanya i Portugal
Novembre 1990 Reunificació d’Alemanya, integració de
l’antiga Alemanya de l’Est
Gener 1995 Àustria, Finlàndia i Suècia
Maig 2004 Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria,
Letònia, Lituània, Malta, Polònia,
la República Txeca i Xipre
Gener 2007 Bulgària i Romania
Juliol 2013 Adhesió prevista de Croàcia
La «retirada voluntària de la Unió»
El Tractat de Lisboa permet ara que un Estat membre es retiri de la
Unió si ho desitja. Les modalitats de sortida hauran de ser definides
per un acord entre els governs dels Estats membres que s’haurà
de sotmetre a l’aprovació prèvia del Parlament Europeu. El país en
qüestió manté, no obstant això, la possibilitat de tornar a ser mem-
bre de la Unió, a condició de sotmetre’s novament al procediment
d’adhesió.
24

25. ■ El Parlament Europeu
al món
El Parlament Europeu ha de donar la seva conformitat per
a la major part dels acords internacionals celebrats per la
Unió i participa en la definició de la política de desenvo-
lupament i d’ajut humanitari de la UE. A més, els diputats
fan pesar la seva influència en la política exterior euro-
pea i mantenen llaços estrets amb els legisladors de tot el
món. L’hemicicle del Parlament Europeu constitueix tam-
bé una important tribuna per als dirigents internacionals
i altres personalitats.
En les relacions amb la resta del món, la Unió promou els seus
valors i interessos i contribueix a la protecció dels seus ciuta-
dans. Treballa a favor de la pau, la seguretat, el desenvolupa-
ment sostenible del planeta, la solidaritat entre els pobles, el
comerç lliure i equitatiu, l’eradicació de la pobresa i la protecció
dels drets humans, i també per l’estricte respecte i el desenvolu-
pament del Dret internacional.
25

26. No hi ha acords internacionals sense el Parlament
Europeu
Per a la majoria dels acords en què participa la Unió Europea cal
el consentiment dels diputats. Com a conseqüència, una sèrie
de protocols financers amb països tercers han estat rebutjats pel
EL PARLAMENT EUROPEU AL MÓN
Parlament en nom de la defensa dels drets humans.
A més, la Comissió ha d’informar el Parlament sobre l’estat en
què es troben les negociacions comercials multilaterals a nivell
de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) o bilaterals amb
països tercers. En el marc d’aquestes negociacions, els diputats
europeus formulen recomanacions i exerceixen la seva influèn-
cia a l’hora d’aprovar els resultats. En virtut del Tractat de Lisboa,
correspon ara al Parlament Europeu i al Consell, conjuntament,
adoptar els actes legislatius relatius a l’aplicació de la política co-
mercial comuna.
Un paper més important en la política de
desenvolupament i l’ajut humanitari
Les mesures necessàries per aplicar la política a favor dels paï-
sos en desenvolupament i la cooperació econòmica, financera
i tècnica amb la resta de països tercers són definides ara pel Par-
lament Europeu i el Consell en codecisió. Els principals objectius
són la lluita contra la pobresa i la promoció del bon govern, la
democràcia i els drets humans.
Els diputats han adquirit una funció legislativa en la política
d’ajut humanitari de la Unió, l’objectiu de la qual és aportar as-
sistència, auxili i protecció a les poblacions de països tercers víc-
times de catàstrofes naturals o causades per l’home.
26

27. ■ Cap a un Cos voluntari europeu d’ajut humanitari
El Parlament i el Consell han de fixar les modalitats de funci-
onament d’un nou Cos voluntari europeu que pretén establir
un marc per a les contribucions comunes dels joves europeus
a les accions de la Unió en l’àmbit de l’ajut humanitari.
EL PARLAMENT EUROPEU AL MÓN
Els diputats segueixen de prop la política exterior
de la UE
El Consell consulta el Parlament sobre les decisions importants
en matèria de política exterior. Els diputats poden posar en
qüestió les polítiques i emetre recomanacions. L’Alt Represen-
tant de la Unió per a Afers Estrangers i Política de Seguretat/
Vicepresident de la Comissió és convidat regularment a les ses-
sions plenàries perquè faci una relació detallada de les activitats
de la UE al món.
El Parlament té dret a exercir un control complet sobre el nou
Servei Europeu d’Acció Exterior, instituït pel Tractat de Lisboa.
Aquest servei està destinat a assegurar la coherència de la políti-
ca exterior de la Unió, tant a nivell polític com a nivell econòmic
i militar.
El Parlament s’esforça contínuament a establir llaços polítics,
econòmics i culturals amb altres Parlaments del món. Els dipu-
tats participen en l’Assemblea Parlamentària Paritària ACP-UE
(Àfrica, Carib i Pacífic – Unió Europea), en l’Assemblea Parlamen-
tària de la Unió per la Mediterrània (UPM), en què estan repre-
sentats, entre altres, l’Autoritat Palestina i Israel, en l’Assemblea
Parlamentària Euro-Llatinoamericana (Eurolat) i en l’Assemblea
Parlamentària de l’Associació Oriental de la UE (Euronest).
27

28. Els dirigents de tot el món són rebuts al Parlament
El Parlament Europeu convida regularment caps d’Estat, primers
ministres i altres personalitats de tot el món a prendre la paraula
davant dels diputats en la sessió plenària. Entre les personalitats
rebudes durant aquests últims anys hi ha el Rei Abdal·là II de
EL PARLAMENT EUROPEU AL MÓN
Jordània, el President de l’Autoritat Palestina Mahmud Abbas,
el President d’Ucraïna Viktor Juščenko, la Presidenta de Libèria
Ellen Johnson Sirleaf, el President d’Afganistan Amid Karzai, el
President de Bolívia Evo Morales, la Presidenta de Filipines Glo-
ria Macapagal-Arroyo, el President de Geòrgia Mikhail Saakašvili,
el Primer Ministre d’Israel Yitzhak Rabin i Ban Ki-moon, Secretari
General de l’Organització de les Nacions Unides.
28

29. ■ En primer lloc,
els drets humans
A Europa, com en el món, el Parlament Europeu treballa en
defensa dels drets humans, les llibertats fonamentals i la
democràcia. Envia observadors als quatre punts cardinals
del planeta per tal de vetllar pel bon desenvolupament de
les eleccions. Els diputats procuren que els acords econòmics
i comercials signats per la UE amb països tercers respectin els
drets humans, i atorguen cada any el Premi Sàkharov a per-
sones que lluiten per «la llibertat de consciència».
El Parlament vetlla perquè els drets humans figurin al capdavant
de les preocupacions europees. Pren iniciatives en àmbits com
la prevenció de la tortura, la protecció de les minories, la preven-
ció de conflictes, la promoció dels drets de la dona i dels infants
i la protecció dels activistes que defensin els drets humans.
A més, el Parlament Europeu sosté activament la creació i el
treball de tribunals internacionals, com ara el Tribunal Penal In-
ternacional o els tribunals creats específicament per jutjar els
autors de crims de guerra a l’antiga Iugoslàvia i a Rwanda.
29

30. Denunciar les violacions dels drets humans
En cada sessió plenària a Estrasburg, els diputats europeus ana-
litzen les situacions crítiques en matèria de respecte dels drets
humans en diferents regions del món. El Parlament aprova re-
gularment resolucions en què convida les institucions europees
EN PRIMER LLOC, ELS DRETS HUMANS
o els governs a prendre mesures immediates per posar fi a les
violacions dels drets fonamentals.
Cada any, el Parlament publica un informe sobre la situació dels
drets humans al món i amb aquestes denúncies manté l’atenció
de la UE i del món en els casos més greus. En aquests informes
ha denunciat, per exemple, el genocidi de Dārfūr, les violacions
de les llibertats a la Xina i els crims comesos a Txetxènia.
■ El Parlament Europeu s’oposa amb fermesa a la
pena de mort
El Parlament Europeu condemna fermament la pena de mort
en tots els casos i en totes les circumstàncies. Els seus diputats,
en repetides ocasions, han advocat per una moratòria mun-
dial i incondicional sobre les execucions, que s’instituiria mit-
jançant una resolució de les Nacions Unides. El Parlament vol,
amb aquesta mesura, afirmar el valor universal de la vida i de
la dignitat humana.
30

31. Garantir eleccions democràtiques
Delegacions de diputats europeus s’envien regularment a paï-
sos tercers en el marc de missions d’observació electoral. Aques-
tes delegacions vigilen el desenvolupament de l’escrutini en el
seu conjunt i assenyalen a les autoritats i a la comunitat interna-
EN PRIMER LLOC, ELS DRETS HUMANS
cional els eventuals atacs contra els drets dels ciutadans. Dipu-
tats europeus han participat, per exemple, en missions d’obser-
vació electoral a Libèria, a la República Democràtica del Congo,
als territoris palestins i a Ucraïna.
Assegurar que els drets humans tinguin un lloc en
els acords internacionals
El Parlament Europeu té el poder de rebutjar la celebració
d’acords importants amb països tercers si constata violacions
dels drets humans i dels principis democràtics. També exigeix
el respecte estricte de les clàusules relatives als drets humans
que s’inclouen sistemàticament en aquest tipus d’acords i que
en preveuen la rescissió en els casos extrems.
D
E
M
O
C
R
À
C
I
31
A

32. Política d’asil i lluita contra el tràfic d’éssers
humans
El Tractat de Lisboa insta la UE a desenvolupar una política co-
muna en matèria d’asil encaminada a oferir un estatut adequat
a qualsevol refugiat polític, establint procediments comuns per
EN PRIMER LLOC, ELS DRETS HUMANS
a la concessió i la retirada de la protecció, com també normes
referents a les condicions d’acollida dels sol·licitants.
La política comuna d’immigració de la Unió busca, entre altres
coses, garantir un tracte equitatiu als nacionals de països tercers
que resideixin legalment als Estats membres. En aquest marc,
el Parlament Europeu treballa ara per l’adopció de mesures
per lluitar contra el tràfic d’éssers humans, especialment dones
i infants.
El Premi Sàkharov a la llibertat de consciència
El Premi Sàkharov a la llibertat de consciència, que deu el nom
al científic i dissident rus Andrei Sàhkarov, té per objecte retre
homenatge a les persones o organitzacions que defensen els
drets humans, la democràcia i la llibertat d’expressió, i que llui-
ten contra la intolerància i l’opressió a tot el món.
Creat el 1988, cada any el Parlament Europeu concedeix el guar-
dó durant una sessió solemne organitzada a Estrasburg. Si el ca-
lendari del Parlament ho permet, el Premi es lliura en la data més
pròxima possible al 10 de desembre, aniversari de la signatura
de la Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions
Unides el 1948.
Entre els guardonats podem citar Nelson Mandela (Sud-àfrica),
Alexander Dubček (Txecoslovàquia), les Madres de la Plaza de
Mayo (Argentina), Aung San Suu Kyi (Birmània), Ibrahim Rugova
(Kosovo), l’Organització de les Nacions Unides i el seu Secretari
General del moment Kofi Annan, Hu Jia (Xina), Memorial (asso-
ciació que defensa els drets humans a Rússia), i els representants
de la Primavera àrab.
32

33. ■ Els engranatges del
Parlament Europeu
La vida i el treball del Parlament Europeu es desenvolu-
pen al ritme d’un calendari dividit en setmanes de dife-
rents colors: rosa, vermell, blau, turquesa... Cada color
correspon a una fase de l’activitat parlamentària. Per
a l’òptim desenvolupament dels treballs cal una bona or-
ganització i suport administratiu. La maquinària està ben
greixada. Cadascú sap quina és la seva funció i res no es
deixa a les mans de l’atzar.
Setmanes «rosa» per a les comissions
parlamentàries
El Parlament Europeu disposa de 20 comissions parlamentàries
permanents, especialitzades en diferents temes, com el medi
ambient, els transports, la indústria o el pressupost. Represen-
ten les diferents orientacions polítiques de l’Assemblea i estan
constituïdes per un nombre variable de diputats; la seva tasca
és preparar el treball de la sessió plenària.
Durant les reunions de les comissions, els diputats procedeixen
a una primera sèrie de debats i votacions sobre informes que
expressen el seu punt de vista sobre els projectes de lleis o el
projecte de pressupost de la UE per a l’any següent. Elaboren
també «informes d’iniciativa» en què recomanen a la Comissió
Europea o als governs dels Estats membres que actuïn en un
àmbit concret.
33

34. ■ Comissions especials i comissions d’investigació
Si s’escau, el Parlament pot instituir comissions especials o co-
missions d’investigació. Per exemple, el 1996, una comissió
d’investigació es va encarregar de verificar si la Comissió i els
governs havien gestionat bé l’epidèmia anomenada de les
ELS ENGRANATGES DEL PARLAMENT EUROPEU
«vaques boges». Després del naufragi del petrolier Prestige,
els diputats van constituir, el 2003, una comissió per estudi-
ar els mitjans per reforçar la seguretat marítima. El 2006, una
comissió va examinar les activitats de la CIA a Europa després
que la premsa revelés que presumptes terroristes haurien es-
tat transferits i detinguts il·legalment en països europeus pels
serveis secrets dels Estats Units. El 2007 es va instituir una co-
missió temporal per estudiar les possibles respostes europe-
es al canvi climàtic. El 2009 es va crear una comissió especial
per proposar mesures per fer els mercats financers més sans
i estables després de la crisi financera, econòmica i social que
ha afectat tot el món.
Setmanes «vermelles» per a la sessió plenària
La sessió plenària és el moment culminant de la vida parlamen-
tària. Reuneix tots els diputats europeus en l’hemicicle a Estras-
burg i, per a sessions addicionals més breus, a Brusselles. En
aquestes sessions es debaten novament, s’esmenen i es voten
els informes aprovats en comissió. D’aquesta manera es reflec-
teix la posició oficial del Parlament Europeu.
A més dels informes, els diputats europeus aproven «resoluci-
ons» o interroguen directament els representants de la Comis-
sió o del Consell sobre temes d’actualitat. Reben la visita de caps
d’Estat i de Govern i de personalitats de tot el món.
34

35. Setmanes «blaves» per als grups polítics
Els diputats europeus
S
s’agrupen en funció de les 20
01 02 03
E
afinitats polítiques i no per 1
52 1
2
2
9
3
16
4
23 30
5 5 6
6
7
13
8
20 27
9 9 10
5
11
12
12
19
13
26
2 3 10 17 24 31 7 14 21 28 6 13 20 27
nacionalitats. Per constituir 3 4 11 18 25 1 8 15 22 29 7 14 21 28
ELS ENGRANATGES DEL PARLAMENT EUROPEU
4 5 12 19 26 2 9 16 23 1 8 15 22 29
T
5 6 13 20 27 3 10 17 24 2 9 16 23 30
6 7 14 21 28 4 11 18 25 3 10 17 24 31
un grup polític cal reunir un 7 1 8 15
04
22 29 5 12 19
05
26 4 11 18
06
25
13 14 15 16 17 18 18 19 20 21 22 22 23 24 25 26
nombre mínim de diputats 1 2 9 16 23 30 7 14 21 28 4 11 18 25
M
2 3 10 17 24 1 8 15 22 29 5 12 19 26
3 4 11 18 25 2 9 16 23 30 6 13 20 27
4 5 12 19 26 3 10 17 24 31 7 14 21 28
procedents de diferents Es- 5
6
7 1
6
7
8
13
14
15
20
21
22
27
28
29
4
5
6
11
12
13
18
19
20
25
26
27
1
2
3
8
9
10
15
16
17
22
23
24
29
30
07 08 09
tats membres. Els diputats
A
26 27 28 29 30 31 31 32 33 34 35 35 36 37 38 39
1 2 9 16 23 30 6 13 20 27 3 10 17 24
3 10 28 4 11 18 25
que no s’adhereixen a cap
2 17 24 31 7 14 21
3 4 11 18 25 1 8 15 22 29 5 12 19 26
4 5 12 19 26 2 9 16 23 30 6 13 20 27
5 6 13 20 27 3 10 17 24 31 7 14 21 28
N
grup s’uneixen d’ofici als «no 7 14 1 8 15 22 29
6 21 28 4 11 18 25
7 1 8 15 22 29 5 12 19 26 2 9 16 23 30
10 11 12
inscrits».
40 41 42 43 44 44 45 46 47 48 48 49 50 51 52 1
1 1 8 15 22 29 5 12 19 26 3 10 17 24 31
2 2 9 16 23 30 6 13 20 27 4 11 18 25
E
3 3 10 17 24 31 7 14 21 28 5 12 19 26
4 4 11 18 25 1 8 15 22 29 6 13 20 27
5 5 12 19 26 2 9 16 23 30 7 14 21 28
6 6 13 20 27 3 10 17 24 1 8 15 22 29
7 7 14 21 28 4 11 18 25 2 9 16 23 30
Durant les «setmanes de
S
grups», que, en general,
precedeixen les sessions ple-
nàries, cada grup polític coordina i formula les posicions que de-
fensarà després davant de l’Assemblea sobre cadascun dels temes
inscrits en l’ordre del dia de la sessió.
Setmanes «turquesa»: els diputats en les seves
circumscripcions o en missió
Algunes setmanes de l’any estan reservades al treball dels dipu-
tats europeus en les seves circumscripcions per tal que es trobin
amb els electors, o bé a missions ad hoc en altres indrets del món.
■ I vostè, quina llengua parla?
El Parlament Europeu disposa d’un servei totalment multilin-
güe per a totes les sessions plenàries i altres reunions, en el
curs de les quals els diputats poden expressar-se en qualsevol
llengua oficial de la UE. Totes les al·locucions són traduïdes si-
multàniament pels intèrprets. Gràcies als traductors, els docu-
ments de treball del Parlament estan disponibles en totes les
llengües oficials de la Unió Europea. Això reflecteix i dóna valor
a la diversitat cultural de la Unió Europea i fa accessible als ciu-
tadans el treball dels diputats.
35

36. Qui fa què al Parlament Europeu
El President del Parlament Europeu, elegit pels diputats euro-
peus per a un mandat de dos anys i mig, desenvolupa un paper
essencial: dirigeix el conjunt de les activitats de la Institució, pre-
sideix les sessions plenàries i signa el pressupost i les lleis adop-
ELS ENGRANATGES DEL PARLAMENT EUROPEU
tades amb el Consell. És el representant del Parlament en les
relacions internacionals amb les altres institucions de la Unió. El
Parlament té 14 vicepresidents, cadascun amb una competèn-
cia específica.
La Conferència de Presidents reuneix a l’entorn del President
del Parlament els presidents de tots els grups polítics. Organit-
za i programa els treballs del Parlament, com ara el calendari
i l’ordre del dia de les sessions plenàries, o la composició de les
comissions i les delegacions.
La Mesa és l’òrgan encarregat de regular les qüestions adminis-
tratives, de personal i d’organització del Parlament. Està cons-
tituïda pel President del Parlament Europeu i vicepresidents
i qüestors elegits pels diputats. La Mesa és també competent
per al pressupost del Parlament.
La Conferència de Presidents de Comissió és l’òrgan polític del
Parlament que reuneix els presidents de totes les comissions
parlamentàries. Aquest òrgan supervisa els progressos de les
tasques que es realitzen en les comissions i assegura la coope-
ració i la coordinació entre les comissions parlamentàries en les
seves activitats legislatives i no legislatives.
Els diputats europeus i el Parlament tenen al seu servei una
gran administració. La Secretaria General té la missió d’assistir
a la totalitat dels diputats en l’exercici del seu mandat. Compta
amb prop de 5.600 persones (la cinquena part de les quals són
traductors i intèrprets), que treballen a Brusselles, a Luxemburg,
a Estrasburg i a les oficines d’informació dels Estats membres. Si
hi afegim les 900 persones que treballen per als grups polítics
i els 1.600 assistents dels diputats, són més de 8.000 les persones
que fan funcionar la «màquina» parlamentària.
36

37. ■ A prop seu
Brussel·les, Luxemburg i Estrasburg són els llocs de tre-
ball del Parlament Europeu, però tothom, sense moure’s
de casa, en pot seguir el funcionament. Confortablement
instal·lat davant de l’ordinador, vostè pot assistir a una
sessió plenària, consultar els documents i els comunicats
de premsa o formular preguntes en línia sobre temes eu-
ropeus. I totes les capitals de la Unió disposen d’oficines
d’informació al seu servei.
El web: una finestra oberta sobre el Parlament
L’adreça és fàcil de recordar –www.europarl.europa.eu– i tothom hi
pot trobar, en qualsevol llengua oficial de la UE, una gran quantitat d’in-
formes interessants que el concerneixen. En efecte, el web del Parla-
ment Europeu posseeix un menú molt complet; tant si desitja obtenir
informació sobre els últims treballs parlamentaris, com seguir en direc-
te els debats i les votacions en comissió i en sessió plenària, conèixer
millor els diputats europeus, presentar una petició o, simplement, in-
formar-se sobre el funcionament de la Institució, el web li proporciona
les respostes.
I
N
T
E
R
N
E
37
T

38. Perquè el públic conegui i entengui la seva activitat, el Parla-
ment dóna també als ciutadans accés als diferents documents
a través del registre en línia. També estan disponibles els arxius
històrics.
A PROP SEU
Europarltv: la televisió del Parlament a Internet
Seguir l’actualitat europea, veure els diputats en acció, descobrir
les bambolines del Parlament i observar en directe els seus tre-
balls és possible a www.europarltv.eu. La televisió en línia del
Parlament Europeu proposa un conjunt de quatre canals dirigits
a públics diferents: des dels joves en edat escolar als professi-
onals, passants pels ciutadans que s’interessen per la política
europea.
Vostè es fa preguntes? Dirigeixi’s a la bústia
electrònica del Parlament
En efecte, el web és molt complet, però de vegades és difícil
orientar-se en el «laberint» de la Unió Europea. El Parlament Eu-
ropeu disposa d’una bústia electrònica on tothom pot dipositar
les seves preguntes, sol·licitar informacions o presentar propos-
tes sobre àmbits d’activitat de la UE. Cada any, el Parlament res-
pon desenes de milers de missatges enviats pels ciutadans.
Informats com els periodistes
Els mitjans de comunicació tenen un paper important per apro-
ximar els ciutadans a les institucions que els representen. El Par-
lament disposa d’un servei de premsa que informa els periodis-
tes sobre els debats parlamentaris del dia i els resultats de les
votacions. Aquestes informacions estan disponibles per al pú-
blic en general al web multilingüe. Els periodistes també poden
comptar amb un suport logístic i tècnic i sobre la disponibilitat
de material audiovisual (fotografies, vídeos, arxius d’àudio, etc.).
El servei de premsa organitza conferències de premsa i semina-
ris sobre temes d’actualitat europea.
38

39. Visitar el Parlament
Vostè ha trobat força informació al web però li agradaria veure
de manera concreta com treballa el Parlament Europeu i allò
que fa per vostè? Com més de 300.000 persones cada any,
vostè té la possibilitat de visitar, en grup o individualment, els
A PROP SEU
llocs de treball a Estrasburg, Brussel·les o Luxemburg per as-
sistir a les sessions plenàries i trobar-se amb els seus diputats.
N’hi ha prou que es posi en contacte amb la Unitat de Visites
i Seminaris, que organitza visites guiades en totes les llengües
oficials de la Unió Europea per facilitar una visió del funciona-
ment i de la funció del Parlament i donar una resposta a les
seves preguntes.
Amb motiu del Dia d’Europa, el 9 de maig, els hemicicles del
Parlament a Estrasburg i Brussel·les són accessibles al públic en
el marc de les jornades de «portes obertes». Cada any, prop de
40.000 persones aprofiten aquesta ocasió per visitar els llocs
i informar-se sobre les activitats del Parlament Europeu.
Des de l’octubre del 2011, un nou Centre de Visitants, el Parla-
mentarium, d’accés lliure i obert set dies a la setmana, presen-
ta una exposició interactiva sobre la història i el funcionament
del Parlament Europeu i sobre l’impacte de les seves decisions
en la vida quotidiana dels ciutadans. Mitjançant un joc de rol
multimèdia, els joves visitants poden fins i tot ser «diputats per
un dia».
V
I
S
I
T
E
39
S

40. Les oficines d’informació al servei dels ciutadans
Hi ha oficines d’informació del Parlament Europeu en totes les
capitals de la Unió Europea, i altres oficines regionals en alguns
Estats membres. Serveixen per facilitar els contactes directes en-
tre els ciutadans i la institució que els representa.
A PROP SEU
Les oficines d’informació realitzen campanyes d’informació so-
bre diverses qüestions europees. Organitzen seminaris i confe-
rències, en particular per als estudiants, els multiplicadors d’opi-
nió i els mitjans de comunicació.
Les oficines d’informació organitzen també fòrums descentralit-
zats on els diputats europeus, les autoritats locals, els ciutadans
i els representants de diferents categories socioprofessionals de-
baten les polítiques més importants per a les regions en qüestió.
Organitzen també trobades entre els parlamentaris europeus
i representants nacionals o locals, la premsa i el públic.
Posi’s en contacte amb els seus diputats
El Parlament és, abans que res, els seus diputats. Ells són els qui,
en virtut del mandat que els han confiat els ciutadans en les
eleccions europees, voten les lleis i prenen les iniciatives políti-
ques que tenen efectes en la nostra vida quotidiana, o inspiren
l’enfocament europeu de les grans qüestions internacionals.
Els seus noms, adeces, números de telèfon i adreces electrò-
niques figuren en fitxes personals disponibles al web, dins del
menú «Els seus diputats». Aquí es poden trobar també els cur-
rículums, circumscripcions i afiliacions polítiques, i les funcions
i els treballs que han dut a terme en el si del Parlament.
Els contactes figuren a les pàgines 56-59
40