1. T1 QUÈ ÉS la FILOSOFIA?

3. I tu, què en saps de la Filosofia? http://youtu.be/-ujsb5i035I

4. Què vol dir la paraula Filosofia en les frases següents? “ Aquesta és la filosofia de la nostra empresa” “ Podem aprendre de la gent gran una filosofia de la vida” “ L’existència humana és un dels temes de la filosofia” “ Josep Guardiola no és un entrenador, és un filòsof” Ara intenteu entre tots a classe definir què és la Filosofia.

5. 1. L'ORIGEN HISTÒRIC de la FILOSOFIA

6. Vídeo: El Naixement de la Filosofia www.youtube.com/watch?v=WLSklddFFDY&feature=player_embedded

10. El Saber Filosòfic

11. Aristòtil: la saviesa La saviesa ( sophía ) l’atribuïm en les arts als més consumats en elles, per exemple, a Fídies com a escultor i a Políclet com a creador d’estàtues, no indicant amb ells sinó que la saviesa és l’excel·lència d’un art. Pensem d’alguns homes que són savis en general, i no en un sentit parcial o determinat [...] De manera que és evident que la saviesa és el més perfecte dels modes de coneixement. El savi, per consegüent, no sols ha de conèixer el que deriva dels principis, sinó posseir a més a més la veritat sobre els principis. De manera que la saviesa serà intel·lecte i ciència [ nous kai epistéme ], per així dir-ho, la ciència capital dels objectes més estimats. Aristòtil, Ètica a Nicòmac , VI, 7, 1141a (Centro de Estudios Constitucionales, Madrid 1985, p. 93-94). ___________________________ Plató : el desig de saber - Ara bé -vaig continuar-, no són el mateix el desig de saber i la filosofia? [ to ge philomathés kai philósophon tautón ] - El mateix, en efecte -va convenir. - Podem, doncs, admetre confiadament que perquè l’home es mostri plàcid amb els seus familiars i coneguts és necessari que sigui filòsof i àvid de saber [ philósophon kai philomathé ] per natura? Plató, La república , II, 15, 376b (Centro de Estudios Constitucionales, Madrid 1981, p. 90). ________________ ___________

12. Xavier Rubert de Ventós : de la importància de veure-hi fosc És quan dormo que hi veig clar, diu el vers de Foix. I bé, fer filosofia és en certa manera ser prou valent o prou ingenu per acceptar que no hi veiem clar. Per acceptar el desconcert i fins i tot el desfici que ens produeix el que no entenem. Sovint se cita com a frase inaugural de la filosofia l’expressió de Sòcrates: «Només sé que no sé res». I és que, efectivament, la filosofia ni sap gaire ni dóna quasi res. No dóna, per exemple, ni la seguretat que ens ofereix la ciència, ni el gust que produeix l’art, ni el consol que ens pot donar la religió. La filosofia no clou, ni culmina, ni satisfà res; la filosofia és més aviat el corc, el verí, la inquietud, l’eterna recerca del pensament insatisfet, el cul d’en Jaumet de l’esperit. Atrevir-se doncs a no veure-hi clar i, en lloc de buscar desesperadament una resposta o un significat per a totes les coses (una explicació, un text, un mot, un concepte per apaivagar la nostra angoixa), acceptar que tot sovint no les entenem, això és una actitud filosòfica. Una actitud que més que buscar respostes, el que fa és burxar en les incerteses i qüestionar les preguntes mateixes. [...] Filòsof, en efecte, és aquell qui veu en cada resposta o claredat un nou problema o una nova foscúria. D’aquí ve que en lloc de respondre les preguntes tendeixi a dur-les més enllà, i cal reconèixer que en això s’assembla molt a les criatures. X. Rubert de Ventós, Per què filosofia? ____________________________________________________ És quan dormo que hi veig clar, diu el vers de Foix. Doncs bé, jo penso que el vers podria complementar-se amb un «és quan estic despert que hi veig fosc». I tant més fosc hi veig, en efecte, com més m’estimo o més m’interessa el tema en qüestió. En certa manera les coses es desenfoquen i esdevenen borroses quan més ens hi apropem: com si tots legats patíssim d’una rara hipermetropia teòrica. Enfront d’allò que no ens interessa ni ens estimem massa, tenim sovint la sensació que ja sabem «de què va» («ah sí, és un típic això o allò»), però només que comencem a estimar-nos-la i a conèixer-la de debò, de seguida sentim que no entenem la cosa o la persona tant com voldríem. D’aquí que jo subscrigui plenament la sentència d’aquell savi xinès que deia que «qui tot ho entén... és que està mal informat». Sentència que podríem complementar encara, com ho hem fet amb el vers de Foix, amb un «només creiem entendre perfectament... allò que, en el fons del fons, no ens importa». X. Rubert de Ventós, De la importància de veure-hi fosc ___________________________

13. Karl Jaspers La paraula grega filòsof (philosophos) es va formar en oposició a sophós. És a dir, l’amant del coneixement, a diferència de qui, en possessió del coneixement s’anomenava savi. Aquest sentit de la paraula perdura fins avui: la recerca de la veritat -no la possessió de la veritat- és l’essència de la filosofia. [...] Filosofia vol dir fer camí. Les seves preguntes són més essencials que les seves respostes, i cada resposta es converteix en una nova pregunta. Karl Jaspers, Introducció a la filosofia . ___________________ Bertrand Russell: eI valor de la filosofia De fet, el valor de la filosofia es troba en la seva incertesa. L’home que no té cap matís de filosofia, va per la vida presoner dels prejudicis que deriven del sentit comú, de les creences habituals del seu temps i del seu país, i de les que s’han desenvolupat en el seu esperit sense la cooperació ni el consentiment de la seva raó. Des del moment en què comencem a filosofar, trobem [...] que fins els objectes més ordinaris plantegen problemes als quals només podem donar respostes incompletes. La filosofia, encara que incapaç de dir-nos amb certesa quina és la vertadera resposta als dubtes que suscita, és capaç de suggerir diverses possibilitats que amplien els nostres pensaments i ens alliberen de la tirania del costum. Així, en disminuir el nostre sentiment de certesa sobre el que són les coses, augmenta en força grau el nostre coneixement del que pot ser; refusa el dogmatisme dels que no s’han introduït mai a la regió del dubte alliberador. [...] Per resumir la nostra anàlisi sobre el valor de la filosofia: la filosofia ha de ser estudiada, no per les respostes concretes als problemes que planteja, ja que, en general, cap resposta precisa no pot ser coneguda com a vertadera, sinó més aviat pel valor dels mateixos problemes; perquè aquests problemes amplien la nostra concepció de les coses que són possibles, enriqueixen la nostra imaginació intel·lectual i disminueixen, minven la seguretat dogmàtica que tanca l’esperit a la investigació; però, sobretot, perquè per a la grandesa de l’univers que la filosofia contempla, l’esperit també es fa gran i arriba a ser capaç de la unió amb l’univers que constitueix el seu bé suprem. Bertrand Russell, Els problemes de la filosofia

16. 4.3. La FILOSOFIA, SUPERACIÓ del MITE Abans que la Filosofia hi havia les narracions mítiques També tractaven d’explicar la realitat, el funcionament del món i el seu origen Per a fer això recorrien a allò que tenien davant, a allò que els resultava més conegut per a explicar allò desconegut És per això que van personificar les forces de la naturalesa

17. En totes les societats i cultures primitives, la vida consisteix, primordialment, en una lluita aferrissada per obtenir del medi tot el necessari per a la supervivència : Però sovint el medi es mostra hostil : A l’estiu i a la tardor els arbres donen fruit, a l’hivern no; a voltes hi ha una sequera persistent, a voltes una tempesta malmet la collita,... allotjament aliment Aparellament sexual PER QUÈ?

27. La Filosofia i els problemes de la vida quotidiana

28. 4.5. FILOSOFIA, FONAMENT i ORIGEN de l'ÈTICA

29. La Filosofia pretén donar sentit a l’ existència humana Una existència plena d’interrogants, d’anhels de respostes, de pors,...

31. 5.1. La FILOSOFIA com a CRÍTICA de la CULTURA Si la Filosofia constitueix un marc de referència en el qual els éssers humans troben respostes a les seves inquietuds, l' acceptació passiva d'aquest marc de referència significa : L'oblit de la recerca de sentit La renúncia a la pròpia activitat L'acceptació d'allò donat Això significa La pèrdua de la capacitat d'admiració que va iniciar el procés El consegüent perill de retorn a l'animalitat (els animals imiten) La Filosofia en qüestionar-se aquestes respostes establertes evita que es caigui en aquest parany

38. Què és Filosofia? - AAVV

40. REFLEXIONS CRÍTIQUES DE LA FILOSOFIA &quot;Els filòsofs no han fet altra cosa que interpretar el món, el que cal és transformar-lo.&quot; (K. Marx) &quot;L'univers no es discuteix; s'expressa. I la filosofia no l'expressa. No comencem a viure realment més que al final de la filosofia, sobre les seves runes, quan hem comprés la seva terrible nul·litat...&quot; (Cioran) &quot;Sí, és cert, filosofar no només no serveix per a res, sinó que, a més no pot ni ha de servir absolutament per a res <útil>, per a res <pràctic>. El privilegi té el nom de llibertat. Filosofar és, sobretot, un obrar lliure i per aquesta raó, no serveix de res ni per a res.&quot; (Pieper) SÍNTESI &quot;Què és la filosofia i quin és el seu valor, és una cosa molt discutida. O se n'esperen revelacions extraordinàries o bé se la deixa de banda indiferentment, com un tipus de pensament que no té sentit. Se la mira amb respecte, com la tasca important d'uns homes insòlits o bé se la menysprea com el rumiar d'uns somiatruites. Se la considera com una cosa que interessa a tothom i que per tant deu ser, en el fons, simple i comprensible, i o bé se la descriu com tan difícil que ocupar-se'n resulta desesperant.&quot; (Jaspers)

41. Cites Filosofia – Muy Interesante

42. Exercici Ara et toca a tu, fes la teva pròpia definició de Filosofia

43. Què és la Filosofia? - QUINO, Mafalda