5. Nasqué el 1911 a Castalla al si d'una
família rural acomodada.
Començà la seua carrera com a
escriptor i periodista el 1930 amb
19 anys.
Proclamada la República
desenvolupà la seua faceta política,
que hagué de ser restringida durant
el franquisme.
Vora la dècada dels 60 començà a
contactar, en la clandestinitat, amb
els nacionalistes valencians més
rellevants que havien sobreviscut la
guerra, participant en nombroses
tertúlies i posant les bases de la
recuperació dels anys posteriors.
6. Després de la mort de Franco, Enric
Valor pogué difondre lliurement les
seues idees i obra literària i
començà a rebre homenatges,
distincions d'agraïment i premis
literaris i lingüístics.
Fins i tot es promogué com a
candidat al Premi Nobel de
Literatura poc abans de la seua
mort a València en el 2000.
7. Amb Carles Salvador i Sanchis i
Guarner, va ser un del grans
propulsors de la normativització
del català al País Valencià,
difonent la gramàtica de Pompeu
Fabra.
El 1983 publicà “La flexió verbal”
(Tres i Quatre), posant ordre en
l‘àmplia dialectalització de la
conjugació verbal del País
Valencià i que és encara un
referent per a la normativa actual
dels verbs valencians.
8. La part de la seua obra més important és la
narrativa.
L'ambició d'Aleix (1950-1960).
La idea de l'emigrant (1982).
Presenta la dualitat modernista camp/ciutat i un
estil amb un llenguatge molt acurat. Mostra les
tradicions i la llengua pura del camp.
9. -Trilogia sobre Cassana (nom literari de Castalla):
- “Sense la terra promesa” (1982),
-“Temps de batuda” (1983) i
-“Enllà de l'horitzó” (1991).
És una gran saga on retrata la societat de
principis del segle XX.
“Enllà de l'horitzó”, l'última novel·la de la trilogia,
narra en primera persona com l'esclat de la Guerra
Civil agafa el narrador-protagonista (Frederic,
professor de València que passa l'estiu al mas
familiar) a Cassana.
10. La rondalla és una narració de transmissió oral i d’autoría
anònima, sobre uns fets que es presenten com a imaginaris. Es
caracteritza per l’ús d’una série de fórmules fixes que inicien i
tanquen el relat.
11. La seua obra més coneguda són
les Rondalles valencianes
(1950-1958), on recopila i dóna
caràcter literari a 36 rondalles
populars valencianes, de gran
valor folklòric i narratiu.
Altres obres d'estil similar són
les Narracions de la Foia de
Castalla (1953) i Meravelles i
picardies (1964-1970).
12. Aquestes Rondalles valencianes es classifiquen en tres tipus:
Rondalles meravelloses: On intervenen éssers humans
dotats de facultats sobrenaturals i objectes amb virtuts
màgiques que ajuden l’heroi a arribar al seu fi.
Rondalles de costums: que reflecteixen la manera de
viure de la societat agrària, amb persones que resolen es
conflictes sense cap ajuda meravellosa.
Rondalles d’animals: en què els personatges són
animals humanitzats; les més pròximes a les faules.
13. Les rondalles d’Enric Valor presenten unes característiques
que les diferencien d’altres reculls rondallístics:
La història es situa en uns espais valencians concrets: la
Serra i la Foia de Castalla, Bèlgida...
No hi ha sols un treball de recopilació propi folklorista,
sinó un acte de creació literària.
Hi ha una selecció de rondalles d’acord amb criteris de
“bon gust”; sabem per declaracions de l’autor que algunes
rondalles han estat modificades o no publicades perquè
són massa grolleres o escatològiques.
