1. Mercè Rodoreda

4. Literatura:vàlvula d’escapament El seu matrimoni va ser un fracàs. Rodoreda va buscar una vàlvula d'escapament que li permetés fugir d'una vida massa monòtona. Aquest escapament el va trobar a la literatura. Va començar col·laborant amb diverses publicacions com La Veu de Catalunya, La Publicitat o Mirador . Va escriure també quatre novel·les que anys més tard va refusar ja que les considerava fruit de la seva inexperiència. Només va salvar-ne Aloma (1937). Tot i això la va reescriure l'any 1969 convertint-la en una obra completament diferent.

6. TÍTOLS MÉS IMPORTANTS   ··Aloma (··1938)  Vint-i-dos contes (··1958)  ··La plaça del Diamant (··1962)  ··El carrer de les Camèlies (··1966)  Jardí vora el mar (··1967)  La meva Cristina i altres contes (··1967)  ··Mirall trencat (··1974)  Semblava de seda i altres contes (··1978)  ··Viatges i flors (··1980)  Quanta, quanta guerra... (··1980)  La mort i la primavera (pòstuma, ··1986)  Isabel i Maria (pòstuma, ··1991 )

7. OBRES I LA VIDA DE LA MERCÈ RODOREDA A Ginebra va escriure la seva obra més aclamada, La plaça del Diamant (1962), considerada la novel·la més important de la narrativa catalana de postguerra. Ambientada en el barri barceloní de Gràcia, la novel·la explica la història de la Colometa, una dona com tantes d'altres a qui la guerra destrossà la vida i les il·lusions. La plaça del diamant és alhora una novel·la històrica, psicològica i de costums. De la seva època a Suïssa és també la novel·la El carrer de les Camèlies (Premi Sant Jordi 1966), el recull La meva Cristina i altres contes (1967) i les Flors de debò , de Viatges i flors . El senyal vell (referència al protagonista de la novel·la de Hermann Hesse, Demian ), xalet de Romanyà de la Selva on Rodoreda visqué de 1972 a 1980 i escrigué les seves darreres obres. L'any 1972 va tornar a Catalunya, després de la mort del seu company a Viena. S'instal·là a Romanyà de la Selva (Baix Empordà), al xalet de Carme Manrubia, juntament amb Susina Amat, totes dues amigues de l'època en la qual treballà al Comissariat de propaganda de la Generalitat. Allà va completar la seva novel·la més ambiciosa, Mirall trencat (1974) i el recull de contes Viatges i flors (1980). La seva darrera novel·la, Quanta, quanta guerra... es va publicar l'any 1980. Aquest mateix any va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Aquell mateix any, Rodoreda abandonà el xalet de Manrubia en el qual havia produït les seves tres darreres obres i es traslladà a un petit xalet que s'havia pogut construir a Romanyà mateix, al costat del de Manrubia. Finalment, Mercè Rodoreda va morir a Girona víctima d'un càncer l'any 1983. Per voluntat pròpia, fou enterrada al cementiri de Romanyà de la Selva.

8. L'ESTIL DE LES SEVES OBRES L'obra de Mercè Rodoreda ha estat comparada, pel seu estil i la seva capacitat de descripció, amb la de l'escriptora Virginia Woolf, a qui admirava. Algunes de les característiques recurrents dins l'obra de Rodoreda són una temàtica bàsicament femenina, amb una dona com a protagonista, i un estil narratiu poètic carregat de simbolisme. Les protagonistes de les seves novel·les són dones fràgils però que al mateix temps demostren una gran força interior. En són dues mostres clares la Natàlia de La plaça del diamant o la Cecília d' El carrer de les Camèlies . Rodoreda va saber descriure com ningú la societat catalana del segle XX i els canvis que va patir. El seu estil literari, tan personal, ha deixat empremta en molts escriptors posteriors.