David aubert estudi_impacte_energetic

“Sovint oblidem que l’arquitecte no és només aquell que diu com
s’han de construir els edificis, sinó també qui té l’obligació de
decidir les formes d’ocupació del territori, així com la manera
com l’espai s’ha d’adequar a les condicions de la vida humana.
És un tema difícil, però hem d’afrontar-lo: no s’hi pot passar de
puntetes si volem que la nostra feina trobi alguna ressonància en
la societat a la qual va destinada” (...)
Carlos Martí Arís, Llocs Públics en la Natura

universitat de Girona
PFC 2011
ÍNDEX
A PRINCIPIS I PREMISSES
B LES ENERGIES INCORPORADES
01 Materials
02 Sistemes
C LES EINES BIOCLIMÀTIQUES
01 Condicionants
02 Estratègies
03 Estudi
energètic
D LA CIUTAT D’OLOT
01 Anàlisi urbà
02 Planejament
03 Problemàtica
04 Primeres traces
E IMPLANTACIÓ AL BARRI DEL XIPRER
01 Condicionants
02 Resposta
03 Justificació
F L’AGRUPACIÓ: DE LA UNITAT AL
SISTEMA
01 Plantes bloc
02 Alçats seccions
03 Configuració
04 Tipologies
G L’HABITATGE PASSIU:
DESENVOLUPAMENT
01 Construcció
02 Instal·lacions
03 Estructura
H BIBLIOGRAFIA
Arquitecturaconscient:EStudid’impacteenergètic

PRINCIPIS I PREMISSES
A
El model especulatiu que ha regit l’àmbit de l’edificació els últims anys ha estat
molt perjudicial per la major part de la població, pel territori i pel medi ambient.
La constatació que el canvi climàtic s’està produïnt encara no s’ha entès per la
societat. L’edificació, i en particular la vivenda, és un dels sectors que més han
d’evolucionar en el camí cap a una societat més sostenible.
Tots aquests factors posen de manifest que necessitem un nou replantejament
arquitectònic basat en l’equilibri entre aspectes socials, ambientals i econòmics.
Es pretén estudiar quines alternatives es poden plantejar a nivell edificatori per tal
que l’arquitectura esdevingui més sostenible i s’allunyi del model vigent, a través
d’un projecte de vivendes, que afronta una problemàtica real, concretament em-
plaçat en l’única zona de sòl urbanitzable de la ciutat d’Olot.
L’objectiu és donar resposta a la situació actual, analitzant solucions on la nova
implantació urbana tingui una incidència ambiental menor i presentar una con-
traproposta edificatòria a l’ajuntament de la ciutat, la qual contingui conclusions
extretes directament d’un estudi acurat sobre l’impacte energètic de la intervenció
al territori.
L’abast de la investigació no conclou trobant una única resposta tècnica a petita
escala que resol problemes sostenibles concrets, sinó que parteix d’un punt de
vista més ampli, que permet des de l’inici, incorporar estratègies que reforcen i
donen coherència a la sostenibilitat del conjunt.
Per tant, l’estudi es concentra en l’anàlisi energètic d’un mòdul d’habitatge
col•lectiu, comparant la incidència a nivell energètic al llarg de la construcció, vida
útil, desmuntatge i/o reutilització del models treballats.

4
REFLEXIÓ SOBRE LA PERCEPCIÓ ACTUAL DE
L’HABITATGE
Una gran part de la massa edificada de la ciutat està dedicada a la
residència. Aquest fet incontrovertible ja ho exemplificava fa qua-
ranta anys l’arquitecte italià Aldo Rossi en el llibre de “L’arquitectura
de la ciutat”. D’acord amb aquesta constatació, els espais urbans
metropolitans estan formalment definits per edificis residencials, per
altre banda una ínfima part del construït, pertany a l’arquitectura
monumental.
L’èmfasi contemporani en l’obra individual, ha motivat que els arqui-
tectes pretenguin constantment realitzar obres singulars o dissenys
revolucionaris. Tot i així, la possibilitat convinatòria de l’edificació re-
sidencial, és escassa. Ja que no existeixen més enllà d’una dotxena
de possibilitats realment diferents en funció del tipus de vivenda.
L’arquitectura de la residència queda definida en primer lloc per la
forma en que s’estructuren les relacions humanes i principalment
col•lectives. L’organització sociològica de la família es un concep-
te que ha evolucionat històricament. Des de familia extensa, on
s’inclouen varis parents fora del nucli de pares i fills, fins a habitat-
ges individuals i families monoparentals.
La forma de vida en general ha experimentat transformacions radi-
cals al llarg del segle XX. Però la concepció mercantilista de la resi-
dència ha centrat el producte ofertat en una idea familiar estàndar,
consistent en dos pares amb un o varis fills. Agafant aquest aspecte
de base estandaritzada de la residència, es podria concloure que la
versatilitat real és escassa en els tipus d’agrupacions arquitectòni-
ques que defineixen el panorama de les nostres ciutats.
[1]
[2]
[3]
[4]
Una primera classificació de la residència distingira entre edifcis
unifamiliars i col•lectius, dintre d’aquests últims, aquells dedicats
a l’estructura familiar convenvional i aquells altres orientats a si-
tuacions específiques que podríem considerar també com resi-
dencials, sigui el cas d’hoteleres i comunitàries. L’organització co-
munitària de la vida col•lectiva s’ha relacionat històricament amb
situacions ànomales, per exemple, les utopies dels fourieristes o
les inspirades directament en el col•lectivisme de la propietat.
Aquests últims sistemes d’organització han donat lloc a edifi-
cis residencials singulars com, el Falnsteri o l’immoble Narkofin
d’inspiració constructivista, obra de l’arquitecte soviètic Moisej
Ginzburg.[3]
Un element que constitueix clarament un factor essencial en la di-
versitat de la forma tipològica de l’edificació residencial és la dispo-
sició dels elements de comunicació i accés. La situació d’escales i
ascensors estableix la pauta bàsica d’organització de l’arquitectura
residencial, val a dir possiblement que esdevinguin l’element con-
figurador de la forma final de l’edifici. Altres questions que tenen
també una influència relativa en les possibilitats de desenvolupa-
ment i varietat de l’arquitectura familiar són, la geometría de la par-
cela, el tamany en superfície, el perímetre de relació amb carrers,
places i parcs.
Podria ser un punt de partida vàlid, com a forma inicial d’organització
residencial en la ciutat foren els conglomerats de vivendes unifami-
liars, aïllats o adosats lateralment. Però a mesura que l’urbanisme
evoluciona cap a situacions més complexes apareix la construcció
d’arquitectures multifamiliars, ja des de l’antiguitat en el cas de les
insulaes de Roma.
La vivenda unifamiliar contemporànea és un camp d’experimentació
interessant, sobre tot quant l’edifici s’organitza de forma aïllada
dins de parceles amb una superfície extensa. Tot i això el model
d’habitatge aïllat que ofereix normalment el mercat immobiliari sol
quedar reduït a unes poques variacions sobre unes mateixes orga-
nitzacions en planta. Un sistema que s’ha imposat com a solució
intermedia entre les vivendes completament aïllades i l’edificació
col•lectiva, pot ser el de vivenda adosada en filera. Aquest fet ha
provocat des de la meitat del segle XX, a desenvolupaments uni-
familiars massius amb una densitat mitjana-alta. Un tipus de ciutat
que s’ha acceptat de forma innocent en els països desenvolupats.
El mateix podem entendre per la concepció que es té de les torres
de vivenda col•lectiva aïllada, arquitectònicament seria el cas de
la Unité d’Habitation de Marsella de Le Corbusier del 1952. Mes
recentment crida l’atenció l’experimentalisme desenvolupat al cen-
tre d’Europa que ha conduit a la producció de propostes curioses
com el conjunt de vivendes a Chassé, Holanda l’any 2001.[2]
Actualment, ens trobem delimitats per dos forces en tensió que fan
minvar les possibilitats del disseny residencial. Per una banda, una
creixent normativa dedicada a l’exigència d’uns mínims estàndards
i per una altre l’accés reiterat en l’ús de renovades solucions habi-
tacionals.
La necessària normativa pel control de determinats aspectes
d’habitabilitat, ha canviat cap a un sistema burocràtic excessiu que
controla l’ordenació de tot tipus d’elements arquitectònics, cons-
tructius i tecnològics. S’ha arribat a extrems insospitats quan fins i
tot normatives vigents com el Còdi Tècnic regulen l’espai necessari
que s’ha de preveure dins d’una cuina per les escombraries, amb
una bona intenció de garantir un reciclatge adequat, que acaba per
generar una desconfiança amb l’administració excessiva.
Per altre banda l’orientació del mercat cap a una permanent oferta
de novetats, juntament amb una arquitectura de l’espectacle, han
convertit el camp de la vivenda en una successiva parada de edi-
ficis de foto. Alhora que els esforços de les revistes professionals
contribueixen a fer créixer la sensació fictícia de renovació de for-
mes de la vivenda, quan en realitat en poques ocasions s’entra en
les veritables arrels transformadores.
La realitat és que els tipus arquitectònics lligats a la residència
presenten molt poques variants respecte a la seva organització en
planta. Que és on s’hauria de fer més reflexió.
Presentar alternatives des de la il•lusió dels estudiants i professors
universitaris per trobar noves solucions residencials.
Per això mateix, penso que ens hauríem de concentrar en aconse-
guir una millora real de la qualitat dels aspectes associats al confort
de l’usuari, alhora que es respecti i valori al lloc urbà en el que es
situïn.
Un primer pas passaria per aconseguir unes insercions urba-
nes, desvinculades de qualsevol monumentalitat espectacular on
l’aspecte que es valorés per sobre de qualsevol altre, fos la neces-
sitat de viure.
En aquesta línia, un plantejament innovador de les cases adosa-
des, és el que va suposar en el seu moment l’agrupació de cases
Kingo a Fredensborg al 1963, per Jorn Utzon.[1] En aquell cas, uni-
tats de vivenda amb pati privat s’obren a un espai enjardinat privat
d’ús de la comunitat, que actua de transició amb l’espai obert.
Les solucions de vivenda amb pati aporten moltes virtuds a l’usuari,
que provenen de la cultura mediterànea i que inexplicablement han
sigut rebutjades ultimament en la generació de formes residencials
contemporanies.
Un exemple interessant i recent d’agrupacions de vivendes pati,
podrien ser les construïdes per l’arquitecte Rem Koolhaas i OMA
en el 1990 al barri Nexus de la ciuta Japonesa de Fukuoka.[4]
Les vivendes agrupades col•lectivament en altura i amb adosa-
ment continuo lateral són el sistema més comú que podem trobar
ara mateix, com a model constructiu en desenvolupamenet. En
aquest cas les possibles organitzacions al voltant d’una escala i
més recentment en relació als ascensors, són bastant reduïdes. Es
poden trobar variants de 2, 3 i fins a 4 vivendes per replà, sempre
i quan l’edifici pugui disposar de façana a les dues bandes. El re-
curs a múltiples patis per la ventil•lació i iluminació es casi sempre
una obligació per garantir uns mínims d’habitabilitat dels espais
interiors i al mateix temps, realitzar un aprofitament massiu del sòl.
Els retranqueigs de les façanes respecte a les alineacions frontals,
impliquen una renúnci a una certa edificabilitat, per altre banda
sol millorar considerablement la forma urbana resultant així com la
qualitat habitable de les vivendes.
L’edificació col•lectiva en blocs i torres, que va tenir un èxit con-
siderable durant la segona meitat del segle passat, en gran part
gràcies a un desenvolupament conseqüent a les idees del movi-
ment modern. Aportaren unes condicions de confort adequades,
al mateix temps que permeteren una major intimitat dels espais
quotidians així com l’accés a vistes sobre el paisatge llunya de la
ciutat impensables en les trames urbanes convencionals.
Tot i així, l’ús masiu d’aquest grup de tipus residencial per satis-
fer les fortes necesitats de vivenda popular, sense plantejar-se cap
altre tipus de consideracions socials i col•lectives, ha generat la
seva concepció social com una forma de vida lligada a la pobresa
i marginació, generant un desprestigi del que no n’és directament
responsable la forma edificada.
El bloc d’edificis amb vivendes dúplex accessibles a través de llargs
passadissos és l’arquetip de l’edifici amb inseguretat i patologies
relacionades amb classes socials baixes, que també exemplifiquen
els barris desenvolupats durant la segona meitat del segle XX.

LES ENERGIES INCORPORADES
B
Estudi energètic de les premisses sostenibles que el projecte incorporarà

B.Lesenergiesincorporades
1. Tipologies constructives
La manera com construïm ha anat evolucionant en
funció de la matèria primera disponible i la tecnologia
coneguda. Actualment, la tecnologia del transport
fa que no hi hagi fronteres en la disponi bilitat dels
materials en una zona geogràfica, la construcció no
té límits, tot és possible si econòmicament ens ho
podem permetre. L’explotació al màxim d’aquest
concepte ha provocat l’augment dràstic de la
contaminació i de l’impacte ecològic i econòmic de
l’edificació, provocant una consciència creixent de
la necessitat del canvi.
A grans trets, independentment del tipus d’edifici
que es busqui aconseguir, podem distingir tres
tipologies constructives diferents:
Construcció in situ - construcció humida -
construcció tradicional
A l’edat mitjana, és construïa amb els materials
disponibles en el mateix solar on s’havia d’emplaçar
la masia, si no hi havia pedres a prop, aquest no era
un bon lloc per construir. Mica en mica, el transport va
fer possible que els materials arribessin arreu, però
la manera de construir continuava essent la mateixa,
sumant peces de material generem elements, murs
i forjats. Aquest tipus de construcció tradicional és
caracteritza per un procés molt artesanal un grup
de persones mica en mica van aixecant l’edifici. Tot i
anomenar-ho artesanal, és un procés que s’ha anat
modernitzant, incloent les últimes tècniques i els
materials més moderns, però de totes maneres, és
un procés llarg que genera una quantitat important
de residus ja que és molt difícil predir exactament
quan material serà necessari pel total de l’obra i
aquest fet fa aparèixer sobres, fragments de peces
per adaptar-se a la mida,... i precisa de molts
“experts” (paleta, fuster, ferrer, electricista,....) per tal
de que tot es desenvolupi correctament.
L’anomenem construcció humida perquè la
presència de l’aigua per conformar els aglomerats
(morters, guixos,...) és molt present a l’obra. És molt
difícil que aquest procés sigui precís i net.
Construcció amb elements prefabricats -
construcció semi seca
La introducció de la industrialització en la
construcció s’han començat a prefabricar elements
que acabaran formant part de l’edifici. L’estructura
de formigó armat, panells de façana,... elements
que un cop en obra s’han de muntar. El fet de
prefabricar elements permet optimitzar al màxim
la matèria primera i controlar 100% l’execució
d’aquests. Aquest procés permet reduir el temps
d’execució de l’obra i introdueix uns controls de
qualitat importants ja que les peces fabricades
a taller tindran sempre una mida exacta i obliga a
les fetes in situ a ser perfectes per no haver-les de
rebutjar.
A partir de la introducció d’elements, aquest sistema
s’ha portat a l’extrem i una casa et pot arribar com
un moble de l’Ikea, amb totes les peces apunt per
ser muntat a lloc.
En diem construcció semi seca perquè tots
aquests elements s’han de muntar, acabar, introduir
instal•lacions, ... fet que fa aparèixer aglomerats per
connectar-los i sempre hi ha algun element que no
es pot prefabricar com els revestiments,... Aquets
procediment redueix el temps d’obra.
Construcció modular - construcció seca
La construcció prefabricada no ha deixat
d’evolucionar i ens porta a la construcció modular.
Sistema que es basa en la divisió de l’edifici en
unitats transportables fabricades 100% en un
procés industrialitzat amb tots els avantatges que
això comporta:
- Control continu i exhaustiu de la qualitat de la
construcció
- REducció del temps d’execució total (sumant
la manufactura i el muntatge) i temps mínim de
construcció en l’emplaçament, Reduint de manera
important costos.
- Optimització màxima dels materials, aprofitament
òptim de les seves propietats i incorporació de
materials de nova generació.
- Reducció de la generació de residus.
- Impacte ambiental mínim, per la reducció del
temps d’execució.
Aquest sistema constructiu en obra només s’ha
d’encaixar, com un puzle, només precisa de la
preparació del suport.
2. Necessitats del prototip:
2.1. requisits generals del prototip.
- Edifici baix consum energètic en totes les seves
fases des del projecte fins a la vida útil de l'edifici.
- Lleugeresa, com més lleuger sigui el prototip
menys haurà de ser la resistència del terreny que els
sustenti i més fàcil serà de transportar i manipular.
- Transportable, perquè la construcció del prototip
sigui rentable cal que es pugui desplaçar des del
lloc on es fabrica fins al lloc on es muntarà, per
això cal que compleixi les mides estàndards tant de
transport de carretera com de transport de tren de
mercaderies i /o vaixell.
- Reutilitzable, el fet de que els mòduls que formen
aquest tipus d'edifici en obra només s'encaixin,
permet que aquest aquest procés sigui reversible
i que en el cas de que aquest edifici deixi de ser
necessari es desmunti i es torni a col•locar en un
altre lloc.
- Econòmic, la realitat social actual fa que l'economia
sigui un tema més que vinculant alhora d'engegar un
nou projecte. El fet de que el prototip sigui assequible
n'assegura la seva viabilitat, futur i flexibilitat alhora
d'encaixar-se a diferents necessitats.
2.2. Requisits geogràfics
El fet de fer un edifici modular a partir de prototips
no vol dir que es descontextualitzi de l'entorn, un
dels requisits més importants de l'arquitectura és
adaptar-se al lloc i el projecte que ens ocupa no
n'és una excepció, pel que el disseny compleix els
requisits següents:
- Respecte de la densitat d'edificació establerta en el
planejament ______
- Façana sud amb una desviació de ±25º per assolir
l'aprofitament màxim de la radiació solar els dies
ennuvolats i alhora, per treure el màxim rendiment
dels sistemes d'estalvi energètic afegits en el disseny
del prototip.
3. Materials escollits
Els materials que formen el mòdul estan escollits a
consciència tenint en compte el cost del material, la
petjada carbònica i la interacció entre un material i
un altre.
- Acer- estructura metàl•lica, lleugera, amb
possibilitat de treballar amb càrregues contràries,
estructura del mòdul,
- Fromigó armat prefabricat - Estructura sobre la
que es recolzen els protorips, generadora de planta
baixa lliure i aparcament

Els materials:
La condició de sostenibilitat, des del punt de vista
físic, pot ser definida com el tancament del cicle dels
materials, el màxim exponent del qual seria arribar
en un cicle tancat, on no existisin residuos, sino que
els recursos es reciclessin constantment.
Tal condició es troba una impediment important, en el
model que caracteritza la industria actual, la qual es
fonamenta en un sistema lineal de producció fruit de la
revolució industrial on la seqüencia és la següent:
extracció > fabricació > ús > residu
En contraposició a aquest model trobem el model en que
es centra gran part d’aquest treball. Basat en l’ecologia
industrial, sistema similar pero que introdueix el concepte
del reciclatge. Per assolir aquest objectiu previament s’ha
d’abandonar el concepte de residu i podem obtenir el
següent esquema de producció:
reciclatge > fabricació > ús > reciclatge
La hipòtesi plantejada consisteix en que a partir dels
sistemes de construcció modular lleugera, fa possible la
tornada a fàbrica dels mòduls utilitzats, un cop a aquests
sel’s hi ha acabat la seva vida útil. Un cop a fàbrica
es poden reciclar o reutilitzar, amb l’evident procés de
manteniment pertinent.
Així, es pot generar un sistema de gestió de recursos
utilitzats en el cicle de vida dels edificis, aquest fet provoca
que es puguin reutilitzar fins a un 90% dels materials
emperats, fet impensable en una obra convencional on es
contempla que com a molt es pot arribar a reciclar fins a
un 10% dels materials utilitzats.
Impacte ambiental:
Les principals causes de l’impacte ambiental de
l’arquitectura, es troben en el consum de recursos
no renovables i en la generació de residuos
contaminants, aspectes en constant increment
dia a dia. El principal efecte es l’acceleració de la
destrució de l’espai natural, fet que es torna visible
quan observem la disminució de les reserves d’aigua
dolça o la contaminació de l’atmosfera degut a
l’emisió de gasos que causen l’efecte hivernacle, la
pluja àcida i la destrucció de la capa d’ozó.
La construcció i ús dels edificis a Catalunya, en comparació
amb l’impacte de la societat, implica:
- Un 32% del consum d’energia, principalment no
renovable.
- Un 30% de la generació d’emisions de CO2, efecte
hivernacle.
- Un 24% de les extraccions de materials de l’escorça
terrestre.
- Entre el 30% i el 40%, dels residuos sòlids generats.
- El 17% d’aigua potable consumida.
Si procedim a quantificar l’impacte ambiental de l’edificació
de vivendes, podem concloure:
- La fabricació dels materials necesaris per construir un
metre quadrat d’un edifici convencional pot suposar el
consum d’energia equivalent a 6000MJ o 1670 KWh, el
qual equival a 150 litres de benzina.
Com tancar el cicle dels materials:
Per tancar el cicle dels materials en l’edificació,
existeixen condicionants de diverses classes:
tècnics, de mercat, de gestió, d’organització,
econòmics i relatius a la propietat i la responsabilitat
sobre els bèns.
La gran dispersió geogràfica de la industria de la
construcció, la gran quantitat de agències que intervenen
en els procesos d’obra, i un gran ventall de materials,
components i sistemes constructius, dificulten la intenció
d’establir un mòdel edificatori que tanqui el cicle dels
materials, mitjançant el reciclatge o evitant residus amb la
reutilització.
Cal també explicar que als anteriors aspectes s’hi ha de
sumar la dispersió de les fonts naturals de recursos. Això
provoca que entre l’extracció dels materials fins a la seva
posta en obra, intervinguin un gran nombre de persones i
mitjans.
És possible que la percepció tradicional del que s’enten
com habitabilitat, ara posat sota el punt de mira de la
sostenibilitat mereixi una revisió. A partir de la qual es
pugui concloure que la resposta a l’habitabilitat no impliqui
necesàriament un immoble en propietat com, per exemple,
la no possesió d’un vehicle no implica la no mobilitat. Ja
que en aquest segon cas es poden satisfer les necesitats
de mobilitat humanes mitjançant alternatives al vehicle
privat com el transport públic, amb un impacte ambiental
significativament menor. Potser doncs, la solució en
l’àmbit de l’edificació consisteixi en crear un nou concepte
d’habitatge.
Existeixen formes alternatives de producció en
l’arquitectura, més interessants pel concepte del cicle
tancat dels materials, les quals encara no han sigut
àmpliament treballades.
Es tracta de la construcció modular lleugera, l’estudi i
projecció s’abordarà en els següents apartats, però cal
remarcar:
- Permet reduir el nombre de materials que conformen
l’edifici, determinant que siguin recildats, que es puguin
reciclar alhora que suposen un baix impacte energètic.
- Disminuir la quantitat de matèria per unitat de servei,
incloent la consisderació de l’energia incorporada.
- Garantir que el sistema constructiu pugui assumir la
substitució de parts, com també la deconstrucció total de
l’edifici.
L’objectiu central passa per crear més que un sistema
constructiu, es busca trobar un model de gestió. A partir
d’aquesta premissa l’interès en la construcció modular
no radica tant en la industrialització en si mateixa, sino les
condicions potencials que poden ajudar a tancar el cicle.
- L’ús d’aquest mateix edifici en condicions normals
durant el període d’un any i també expressat per metre
quadrat, pot suposar un consum de 500MJ o 140KWh,
que representen uns 12 lires de benzina. Si de tot plegat en
considerem una vida útil de 50 anys, sumada a l’afectació
de la producció dels materials, s’arriba a un valor total de
30.000 MJ/m2 aproximadament 8400 KWh/m2. O el que
seria el mateix 755 litres de benzina/m2 d’afectació.
- L’aigua en una vivenda convencional representa un
consum de 160 litres/persona i dia, la majoria de la qual es
destina a evaquar els residuos fecals de l’habitatge.
Solsament un 10% de l’aigua purificada que consumim la
destinem a beure’ns-la.
Tota la que acaba com a aigua residual, es a dir la que
no és apta per a cap mena d’ús, s’ha d’enviar a depurar-
se abans de tornar-se al cicle hidric d’on serà tornada a
captar.
- Els materials: la construcció d’un metre quadrat habitable
d’edificació estandard, suposa de mitjana la utilització de
2500kg de materials que ingresen directament a l’obra,
amb l’alt impacte ambiental que aquest fet provoca. Si
alhora considerem la quantitat de residuos que han sigut
generats durant l’extracció de les materies primeres i
la fabricació dels productes, el valor original es veurà
augmenat fins gairebé tres vegades més.
- Els residuos sòlids, que actualment es generen en els
proccesos de construcció, manteniment i enderroc dels
edificis implica una quantitat equivalent a 3Kg per persona
i dia, dels que com s’ha esmentat anteriorment, en poques
ocasions es pot garantir de que se’n recicli un 10%. Els
residuos domèstics representen 1,7kg per persona i dia,
amb una tasa de reciclatge que oscil·la al voltant del 15%.
El consum energètic, de l’edifici, esmentat anteriorment,
representa la generació de uns 2kg de CO2, per persona
i dia.
Europa l’any 2050
No és un mapa geogràfic, es compara el clima de les principals ciutat europes d’aqui 40 anys, amb la
situació climàtica actual. Per tant, podem veure com si es manté el ritme d’emissions toxiques per part
de l’esser humà, el clima de Barcelona o Berlin d’aquí 40 anys, serà equiparable al que actualment tenen
algunes ciutats del nord d’Africa. Veiem també que París tindra el clima actual del centre d’Espanya o que
viure a Londres d’aquí 40 anys serà com viure a Portugal ara. Cal reflexionar-hi per veure cap a on estem
redirigint el clima del nostra planeta amb molt poc temps.

RESPONDRE A LA ORIENTACIÓ
En l’arquitectura sostenible, la relació entre el rendiment de
l’edifici i l’evolvent és fonamental. En qualsevol edifici s’espera
que el tancament aïlli del vent, la humitat i la pluja, que
permeti l’entrada de llum i aire, que conservi la calor alhora
que proporciona intimitat i seguretat. En un edifici sostenible,
també se li requereix que moderi els afectes del clima sobre
els sistemes energètics de l’edifici, que capti i acumuli la calor,
que redirigeixi la llum, controli el moviment de l’aire i l’energia.
Un tancament de més qualitat pot ser més car, però si millora
l’equilibri entre les pèrdues i l’aportació de calor, redueix les
necessitats de calefacció, elimina la necessitat de calefacció
perimetral o disminueix les factures de combustible, el cost
inicial es pot veure compensat pel posterior estalvi.
Per altre banda, un altre mètode si es busca aquesta reducció
de la factura particular de cada habitatge, passa per aprofitar
la única font gratuïta i renovable que tenim al nostre abast. El
sol, produeix energia de forma constant i interminable, que ens
arriba a la superfície terrestre a traves de la radiació, la qual
es pot quantificar i convertir amb energia. Així doncs es pot
establir, que en les latituds mediterrànies arriba una mitjana de
1000Wh/m2. Un dels pocs inconvenients de l’energia que ens
arriba del sòl, es que es pot veure minvada si les condicions
climatològiques li impedeixen el pas, en forma de núvols.
Tot i així s’ha estimat que com a mitjana es poden obtenir de
5KW a 6KW en el dia més desfavorable de l’any.
Per tant, esdevé indispensable, aprofitar el màxim aquesta
energia obtinguda del sol de forma gratuïta, orientant l’edifici
de la forma més optima per aquesta fi.
Podem establir també que l’orientació òptima per aprofitar-la
al màxim seria orientar l’edifici completament a sud, entenent
que aquest fet, a vegades pot ser un condicionant massa fort
per l’arquitectura i sobretot pel paisatge, es pot admetre una
variació no superior d’entre 25-30ºEST/OEST.
Apart de la radiació solar, l’estudi de les posicions al llarg
de l’any, és funamental pel disseny bioclimàtic del barri, tant
pels espais exteriors, com els interiors dels edifcis, es també
indispensable realitzar un estudi d’ombrejament per tal de
garantir que no es generin ombres no desitjades.
Finalment els elements vidriats poden ser més dinàmics per
respondre a canvis a curt i a llarg plaç en les condicions interiors
i exteriors. Tenen funcions més complexes, com permetre la
il•luminació natural, proporcionar vistes i comunicació amb
l’exterior, escalfar a través de l’ús controlat de l’aport solar i
CONCEPTE PASSIV HOUSE
Introduccio
Mapa europa, situacio climàtica
Clima mediterrani, que comporta
Parameters a complir i moralitat, com finalitat passiv haus
La captació de l’energia solar es fa aprofitant el disseny de l’edifici i
sense necessitat d’utilitzar sistemes mecànics; així podem aclimatar-
lo de forma natural.
La captació fa servir l’anomenat efecte d’hivernacle i la inèrcia
tèrmica. Hi ha diversos tipus de sistemes:
o Sistemes directes. El sol penetra directament a través de
l’envidrament a dins del recinte. És important que hi hagi masses
tèrmiques d’acumulació de calor als llocs on incideix la radiació.
o Sistemes semidirectes. Fan servir un adossat o hivernacle
com a espai intermedi entre l’exterior i l’interior. L’energia acumulada
en aquest espai intermedi es fa passar a voluntat a l’interior a través
d’un tancament mòbil.
o Sistemes indirectes. La captació la realitza directament
un element d’emmagatzematge disposat immediatament darrere
el vidre (a uns pocs centímetres). L’interior de l’habitatge s’hi troba
annexat. La calor emmagatzemada passa a l’interior per conducció,
convecció i radiació. L’element d ‘emmagatzematge pot ser un
parament de material d’alta capacitat calorífica, bidons d’aigua, llit
de pedres, etc., i pot ser una de les parets de l’habitació, el sostre o
el terra.
Requisits per la certificació segons l’estàndar Passiv Haus Institut.
Es complirà l’estandar Passivhaus, si es pot garantir el total
compliment dels paràmetres següents:
- Requeriment màxim per calefacció de 15KWh/m2any
- Requeriment màxim per refrigeració de 15KWh/m2any
- Obtenir un valor no superior a 0.6/h en el test de presurització
“Blower Door” n 50.
- Un consum d’energía primària per tots els sistemes (calefacció,
refrigeració, ACS, electricitat, ...) no superior a 120KWh/m2 any.
- Temperatures superiors a 17ºC en la cara interior de l’envolvent
tèrmica durant l’hivern.
2.1 Trajectòria solar
La trajectòria solar varia segons l’estació climàtica; l’altura del sol a l’estiu
és més gran que a l’hivern. Això influeix en la radiació rebuda per les
façanes verticals: a l’hivern, la façana sud rep la major part de la radiació,
pel fet que el sol és baix, mentre que les altres orientacions amb prous
feines reben radiació. A l’estiu, quan el sol incideix en un angle més
vertical al migdia, la façana sud rep menys radiació directa, mentre que
als matins i les tardes la radiació incideix especialment sobre les façanes
est i oest, respectivament.
2.2 Formes de transmissió de la calor
Conducció: és el fenomen pel qual els edificis perden calor a l’hivern a
través dels tancaments. Consisteix en la transmissió d’energia tèrmica a
través del material.
Convecció: calor que es “transporta” pel mateix moviment del fluid.
L’escalfament de l’aire fa que aquest s’elevi i s’acumuli a la part alta dels
edificis.
Radiació: el sol aporta energia exclusivament per radiació.
2.3 Capacitat calorífica i inèrcia tèrmica
Si un cos rep calor, li fa pujar la temperatura, i si és capaç d’emmagatzemar
molta calor es diu que té molta capacitat calorífica.
La “resistència” de la temperatura a reaccionar immediatament a les
aportacions de calor és el que anomenem inèrcia tèrmica.
La inèrcia tèrmica en un edifici duu dos fenòmens aparellats: el de
retard (de la temperatura interior respecte a la temperatura exterior), i el
d’esmorteïment (la variació interior de temperatura no és tan gran com la
variació exterior).
2.4 Efecte d’hivernacle
És el fenomen pel qual la radiació entra en un espai i queda atrapada, tot
escalfant-lo.
Es produeix en espais on almenys un dels tancaments és de vidre,
transparent a la radiació visible, però és opac a la radiació infraroja. Quan
els raigs del sol entren, la radiació és absorbida pels objectes de dins,
que s’escalfen i emeten radiació infraroja. Aquesta no es pot escapar
perquè el vidre hi és opac.
2.5 Calor de vaporització
L’aigua, per evaporar-se, necessita calor, que adquireix de l’entorn
immediat, tot refredant-lo. Per això els llocs on hi ha aigua són més
frescs. Les plantes transpiren contínuament, eliminant aigua en forma de
vapor. Per això els llocs on hi ha plantes són també més frescs.
2.6 Microclima i ubicació
L’entorn físic està directament relacionat amb el climàtic i fa
referència a l’emplaçament de l’edifici. Els factors principals són:
Transmitància tèrmica de diferents tipus de marcs
Factors Característiques
Altitud La temperatura atmosfèrica disminueix entre 0,5º C i 1º C
cada 100 m.
Distància al mar El mar fa de regulador tèrmic, eleva el nivell
d’humitat i crea règims especials de vents anomenats brises
marines i de terra.
Orografía Els llocs més elevats són més ventilats, reben més
radiació solar i tenen menys humitat que les valls i depressions.
Proximitat de vegetació Para la acción del viento, hace de
regulador térmico, actúa como filtro de polvo etc., el ruido y los
contaminantes.
Emplaçaments urbans Presència de microclimes amb
augment de temperatura, augment de contaminació i possibles
obstruccions de la insolació entre les diferents construccions
veïnes.

LA CIUTAT D’OLOT
C
En el següent anàlisi de la ciutat d’Olot, es pot apreciar una greu mancança amb la
relació del teixit urbà de la ciutat amb el límit del parc natural de la zona volcànica
de la garrotxa.
Aquestaproblemàticapodriaesdevenirdesegonordreenunteixiturbàquesolament
delimitès en punts concrets amb un parc natural. Dins del cas específic de la ciutat
d’Olot, aquesta problemàtica passa a ser vigent en gairebé tot el perímetre de la
ciutat, i així doncs un fet més que rellevant.
Parlant amb els tècnics municipals de la ciutat d’Olot, se’n pot extreure una escassa
o tímida intenció de materialitzar una millor interacció entre la ciutat i el parc.
Per altre banda, sembla com els encarregats de planificar la zona volcànica de la
garrotxa es mostren reticents en possibles actuacions que intervinguin en els límits
de les zones. Segurament per raons justificades de preservar i mantenir el màxim
possible la integritat natural dels paratges que rodegen el municipi.
Degut aquest fet, sembla que l’única solució viable per dur a terme aquesta
aproximació i connexió del teixit ha de ser en territori urbà. És per això s’han de
buscar zones encara poc consolidades o que encara no estiguin urbanitzades
per tal de capgirar la tendència edificatoria que ha regit el transcurs de l’evolució
d’aquesta ciutat.
Els anàlisis de la ciutat i el seu planejament treuen a la llum que la reserva de sòl
urbanitzable de la ciutat d’Olot està a punt d’esgotar-se. I solament queda un últim
sector de sòl urbanitzable no-delimitat.
El qual s’emplaça just en el límit entre l’espai lliure natural i el barri residencial del
pla de dalt. Un sector molt interessant per dur a terme el projecte, per varis motius:
la proximitat amb el centre, l’estreta relació amb diverses trames urbanes de la
ciutat i sobretot pel fet que permeti elaborar una contraproposta, al planejament
actual, fent ús i reflexionant constantment amb conceptes sobre el consum dels
recursos i l’energia.

IMPLANTACIÓ AL BARRI DEL XIPRER
D
LA INTERVENCIÓ URBANÍSTICA PREVEU L’EXECUCIÓ DE 439 HABITATGES,
EN UN TAPÍS D’ESPAIS PÚBLICS INTEGRATS EN EL MEDI AMBIENT.
Elprincipidedesenvolupamentsostenibleconstitueixunnouparadigma,generador
d’una consciència social sobre el respecte a la naturalesa i la utilització racional
dels recursos, inclós el sòl i les construccions necessàries per a l’establiment i
desenvolupament de la vida humana.
L’altura de l’edificació oscil·la entre 2 i 4 plantes, és coherent amb l’entorn i allibera
espai per a una zona verda variada de superfícies filtrants que afegeixen a l’espai
públic la idea de flexibilitat, polivalència, economia i sostenibilitat, a través
d’un disseny senzill però acurat.
En aquest punt, és important recordar que el planejament aprovat per a
l’ajuntament dedica la major part de la superfície lliure a l’asfalt, en aquesta
proposta es pretén crear un espai públic actiu integral, una zona d’activitat
comunitària.
La intervenció minimitza la quantitat d’espai asfaltat i potencia les espècies vegetals
que requereixen un manteniment mínim.
Per permetre un bon ús de l’espai, amb solucions senzilles i econòmiques, tots
els serveis urbans es concentren en un anell perimetral al que CADA EDIFICI
CONNECTA EN UN SOL PUNT. També els vehicles rodats segueixen aquests anell,
tot i que dins d’aquest, i degut a un concepte de superfícies semi-soterrades, el
vehicle gairebé esdevé innexistent i es dóna preferència al peató.

E.Leseinesbioclimàtiques
ELECCIÓ DE L’ÚLTIMA BOSSA DE SÒL
URBANITZABLE NO-DELIMITAT DE LA
CIUTAT D’OLOT
Es buscava un emplaçament conegut, que oferís
un ventall ampli de possibilitats per desenvoupar i
treballar amb un conjunt d’aspectes sostenibles.
Com s’ha explicat en la introducció d’aquest treball,
la sostenibilitat s’enten no des del punt de vista
de l’optimització d’una solució coneguda a nivell
constructiu.
La sostenibilitat també engloba altres premisses tan o
més importants que el detall constructiu.
Premisses com l’elecció de la orientació, el tamany
dels espais lliures en front dels espais verds, la
disposició dels vials i la relació de la trama urbana
amb els habitatges.
Aquests motius sumats a l’anterior anàlisi de la
ciutat d’Olot ens porten en un marc inmillorable per
desenvolupar aquest projecte.
Així doncs s’aborda la solució d’un sector problematic,
d’una ciutat enmarcada en un entorn immillorable, la
qual no respon aquest últim fet de forma cohernt i
dona l’esquena als espais lliures que la rodejen.
Fotos aeres del sector treballat en el projecte, mostren l’estat actual i d’ actual d’aquests darrers anys.
Vista panoràmica de 360º dels del centre del solar.

D.ImplantacióalbarridelXiprer
CONTRAPROPOSTA DES DE L’ÀMBIT ACADÈMIC e.1:10000
POUM CIUTAT D’OLOT VIGENT e.1:10000

RESPONDRE A L’ENTORN
Cal fer una reflexió obligada, un cop escollida l’orientació, sobre l’entorn
immediat que rodeja el projecte i les diverses possiblitats que ofereix per
tal que aquest s’hi adapti.
Obviament podem extrapolar diversos punts de vista, els quals poden
tenir unes premisses i reflexions molt variades, totes d’elles encertades
en funció del punt de vista d’analisi que s’utilitzi. Per tant, a analitzar de
forma comparativa quines virtuds poden aportar al projecte les diverses
formes d’afrontar-lo.
Per tal de realitzar la comparativa de les diverses implantacions en el
terreny, s’estableixen els següents quatre paràmetres de comparació.
Les pèrdues energètiques degut a la pròpia arquitectura de l’habitatge
amb KWh, les emissions emesses amb CO2, durant la construcció de
l’habitatge, l’afectació econòmica per unitat i el nombre de persones a
que dona servei.
Edifici en altura, com a contraposició de l’anterior
tipologia edificatòria, una de les principals virtuds
es que permet deslliurar una quantitat important de
superfície lliure en planta...
Edifici en molta altura, extrapola les mateixes
qualitats que la tipologia anterior, però a l’extrem.
Això provoca
Edifici pb+4 Edifici aixecat del terreny
pàrquing semisoterrat
Edifici aixecat del terreny
Parking i vial semisoterrat
Barri actual, baixa densitat, alta ocupació en planta.
Aquest mode d’implantació destinat majoritàriament
a barris dormitoris perifèrics. Presenta algunes
virtuds i qualitats espaials, tot i que podem
determinar que degut a la baixa densitat d’agrupació,
l’afectació del perímetre d’evolvent per habitatge...

ANALISI I SIMULACIÓ ENERGÈTICA
Amb la finalitat d’establir un mètode de treball científic s’elabora un anàlisi
comparatiu, sobre un modul tipus, en el qual s’hi realitzen un seguit de
canvis com es mostrarà en les següents làmines.
Per tal de poder estudiar els efectes energètics d’utilitzar diferents
elements i sistemes arquitectònics, es determina un habitatge aïllat d’una
sola planta i de dimensions simples, amb una superfície útil de 91m2.
Se li otorguen els valors de transmitància tèrmica que exigeix el CTE
segons la zona climàtica del projecte, els quals són:
- Transmitància límit en façana i contacte terreny 0,66 W/m2K
- Transmitància límit coberta 0,38 W/m2K
A partir d’aquestes premisses autoimposades, es modela i simula
l’edifici en questió, i les seves variants, això servirà per tal de poder
treure conclusions arquitectòniques amb la intenció d’aplicar els resultats
favorables en la posterior proposta.
El procediment d’estudi que s’ha seguit, ha estat el d’obtenir dades de
diferents aspectes relacionats intrinsecament amb l’energia consumida,
perduda, emesa per l’habitatge durant la vida útil d’aquest.
I les variables introduides al habitatge base han sigut les relacionades
amb l’aport energètic del sol, tals com, voladius, proteccions verticals,
galeries, com també aspectes relacionats amb l’estalvi energètic com
espais de transcisió, que actuaran com a coixi tèrmic.
En la pàgina lateral, s’introdueixen els mitjans de comparació, els quals
han estat extrets d’un programa de simulació virtual del comportament
tèrmic de l’habitatge en forma de gràfiques anuals.
GRÀFICA APORT ENERGÈTIC EN L’HABITATGE
Es posen en un mateix gràfic i en la mateixa escala de comparació:
- GROC: Aport d’energia en Kwh/dia, obtinguda de la radiació solar
- VERMELL: El consum necesàri de calefacció per garantir comfort.
- BLAU: El consum necesàri de refrigeració per garantir comfort.
GRÀFICA CONSUM COMBUSTIBLES
- GRIS CLAR: Consum de gas natural, calefacció
- GRIS FOSC: Consum elèctric refrigeració i resta habitatge
GRÀFICA PÈRDUES ENERGÈTIQUES
- BLAU CLAR: Energia perduda per obertures
- BLAU FOSC: Energia perduda pels murs perimetrals, coberta i contacte
amb el terreny.
PROGRAMARI UTILITZAT
S’utilitza per modelar i simular, un potent programa de calcul i energètic
desenvolupat pel govern dels EUA amb col·laboració amb l’empresa
privada del Regne Unit propietaria del programa de modelació
DesignBuidler.

HABITATGE TIPUS 01
HABITATGE TIPUS 02
HABITATGE TIPUS 03
HABITATGE TIPUS 04
planta,alçat i secció e.1:200 planta,alçat i secció e.1:200
CONTROL
Es comença l’estudi energètic modelitzant un habitatge tipus
d’una superfície útil estàndar de 91 m2.
Per realitzar aquesta simulació i com totes les seguents,
s’han utilitzat les dades de Transmitància termica per terres,
parets, sostres i obertures que dicte la normativa vigent CTE,
per la zona climàtica i geogràfica corresponent al projecte
arquitectònic.
S’estableixen tres parametres de comparació per cada model
d’habitatge, el primer paràmetre es l’aport energètic, pel Sol
(groc), la Calefacció (vermell) i la refrigeració (blau). En la
segona gràfica es comparen els consums de combustible
amb KWh/any.
Finalment, també es realitza un estudi de perdues
energètiques.
Cal comentar que les diferents tipologies d’estudi han estat
modelades amb un programa energètic informatic amb un
potent motor de simulació, el programa en questió es l’energy
plus, desenvolupat pel govern dels EUA.
I utilitzat mundialment, gràcies a la seva fiabilitat i precisió de
càlcul.
PROTECCIONS SOLARS
No satisfet amb els resultats del model anterior, es busca
augmentar la protecció solar i amb aquest fet millorar el control
d’aport energètic mitjançant l’execució d’unes orelles laterals
que evitaran l’entrada d’energia de radiació en les primeres i
últimes hores del dia dels mesos més calurosos de l’any.
PROTECCIÓ SOLAR
Mitjançant en aquest cas particular l’execució d’un voladiu, es
pretén control l’entrada energètica per l’obertura de sud, en
els mesos en que aquest fet és perjudicial per aconseguir un
confort òptim dins l’habitatge.
CONTENIDOR ENERGÈTIC
Es preten establir un metode de treball científic on a partir
d’un habitatge tipus o control, s’hi van realitzant diverses
modificacions, progressives, per tal de contrastar i poder
comprovar els canvis que aporten.
En aquest cas, es tracta del mateix habitatge anterior, el
qual se li ha multiplicat la superficie vidriada de façana sud
per 3.
Aquest fet es pot veure clarament reflexat en les gràfiques.

HABITATGE TIPUS 05
HABITATGE TIPUS 06
HABITATGE TIPUS 07
HABITATGE TIPUS 08
GALERIA A SUD
Aprofitant la configuració arquitectònica anterior, es procedeix
a generar un nou recinte, tancant l’espai amb un vidre senzill,
podem conformar una galeria a sud.
Aquesta estratègia arquitectònica ja utilitzada des de
l’antiguitat, és molt beneficiosa energèticament. Es genera un
receptacle que actua com a contenidor tèrmic. Els raig del sol,
en entrar pel vidre, canvien la longitud d’ona dels mateixos i
queden atrapats dins d’aquest “hivernacle”. El qual degut
aquest fet, acumular gran quantitat d’energia calorífica, la qual
pot servir per escalfar l’habitatge.
ENTALPIA.
Per explicar aquest apartat cal introduir un nou concepte. Què
és l’explicació fisica del comportament de l’aigua a l’evaporar-
se. Aquesta per naturalesa en el procés d’evaporació roba
calor de l’ambient per passar de l’estat líquid al gasos. I el
procés mitjançant el qual ho fa, s’anomena Entalpia. Grafiat
en l’àbac psicomètric anterior, es pot arribar a justificar el
refredament d’un espai mitjançant l’aportació de particules
d’aigua en suspensió (vaporitzant-hi aigua).
Si traslladem aquest fenòmen físic en el nostre model
d’estudi, podem veure que si s’emmagatzema aigua de la
pluja de la coberta, aquesta tan sols amb la pròpia gravetat
i amb un ruixador, es pot pulveritzar dins les galeries de nord
i sud, refredant, l’ambient sensiblement, fet que directament
pot repercutir en la disminució de la temperatura interior de
l’habitatge.
GALERIA A SUD i NORD
Els avantatges de situar una galeria a sud que faci de trampa
energètica, estan recolzats per una llarga tradició arquitectonica
i el bon ús de la pràctica.
Ara bé, en aquest estudi, es vol comprovar quins avantatges
pot aportar mimetitzar aquest element arquitectònic, però en
aquesta ocasió situant-lo en la façana nord.
A priori, esta clar que no jugarà el paper de escalfar l’edifici,
però es demostra que la seva presència fa disminuir les
pèrdues per transmisió arquitectònica i el consum energètic, ja
que actua de coixí termic tan durant l’estiu com l’hivern.
MUR TROMBE
L’últim objecte d’estudi, es comprovar l’afectació climàtica
d’un mur trombe en aquest habitatge.
El principi del mur trombe és molt simple, substituir l’obtenció
directe de radiació solar de sud, per acumulació en forma
d’inèrcia tèrmica dins dels murs de l’edifici.
I d’aquesta manera, l’energia acumulada en forma de calor
ajuda a regular la temperatura interior de l’habitatge en els
mesos més desfavorables de l’any.

tipologies
delaideaalprojecte
finalment, la combinatòria de les 7 tipologies genera un ampli ventall de blocs d’habiatgesfinalment, la combinatòria de les 7 tipologies genera un ampli ventall de blocs d’habiatges
partim de l’habitatge mínim, unitat de 4x3x12mpartim de l’habitatge mínim, unitat de 4x3x12m
si a més introduïm una petita variació a la unitat....si a més introduïm una petita variació a la unitat....
es generen 7 tipologies diferents d’habitatgeses generen 7 tipologies diferents d’habitatges
capaç de combinar-se amb ell mateixcapaç de combinar-se amb ell mateix

tipologies
combinatòriadetipologies
Com s’ha explicat a la pàgina anterior, a partir de
l’agregació dels mòduls unitaris, s’aconsegueixen
diferents tipologies d’habitatges.
Cadascuna d’elles respon a unes necessitats
específiques i es pretén poder donar-hi una resposta el
més adequada i personal possible.
A continuació es fa un desenvolupament del les 7
tipologies més importants que es plantegen.
S’entén que totes accepten un marge de variació, a
base de la combinatòria de tots els elements plantejats,
en les habitacions, cuines, estar... enriquint més el
sistema, sense deixar de banda el seu funcionament.

tipologies
la combinatòria de les 7 tipologies... ...genera un ampli ventall indefinit de blocs d’habiatges

planta emplaçament e.1:10000

L’AGRUPACIÓ: DE LA UNITAT AL SISTEMA
F

F.l’agrupació:delaunitatalsistema
plantes
planta baixa modul tipus e.1:200
blochabitatgesplantes
AGRUPACIÓ TIPUS
Com s’ha explicat anteriorment el projecte es nodreix d’una
reflexió sobre la consciència amb el consum energètic.
Juntament d’una intenció paisatgística extreta de l’actual
situació de l’emplaçament i la ciutat.
I finalment aquests factors són determinants per acabar
configurant l’agrupació de diferents blocs i definir un nou
àmbit urbà innexistent.
Blocs d’habitatges que anteriorment ja s’han mostrat
i explicat, però que ara es decideix agafar-ne un de
representatiu per desenvolupar-lo, primer a nivell bàsic,
per acabar estudiant minusiosament un dels mòduls que
configuren aquests blocs de vivenda urbana col·lectiva.
planta aparcament modul tipus e.1:200

plantes
planta primera modul tipus e.1:200
planta segona modul tipus e.1:200

plantes
planta coberta modul tipus e.1:200
planta quarta modul tipus e.1:200planta tercera modul tipus e.1:200

seccionsialçats
SL01_secció longitudinal modul tipus e.1:200ST01_secció transversal modul tipus e.1:200
blochabitatgesalçatsiseccions
AGRUPACIÓ TIPUS
Com s’ha explicat anteriorment el projecte es nodreix d’una
reflexió sobre la consciència amb el consum energètic.
Juntament d’una intenció paisatgística extreta de l’actual
situació de l’emplaçament i la ciutat.
I finalment aquests factors són determinants per acabar
configurant l’agrupació de diferents blocs i definir un nou
àmbit urbà innexistent.
Blocs d’habitatges que anteriorment ja s’han mostrat
i explicat, però que ara es decideix agafar-ne un de
representatiu per desenvolupar-lo, primer a nivell bàsic,
per acabar estudiant minusiosament un dels mòduls que
configuren aquests blocs de vivenda urbana col·lectiva.
ST01
SL01

seccionsialçats
ST02
SL02

seccionsialçats
ST03
SL03

seccionsialçats
ST04
FAÇANA NORD modul tipus e.1:200ST04_secció transversal modul tipus e.1:200

seccionsialçats
FAÇANA SUD modul tipus e.1:200TESTER modul tipus e.1:200

tipologies
Tot i semblar un sistema tancat, cadascuna de les
tipologies proposades accepta variacions per part de
l’usuari, per poder fer-se l’habitatge a mida per tal que
respongui a totes les seves necessitats.
A continuació s’exposen les tipologies més
representatives del projecte
Habitatge tipus 1
sup: 40m2
e.1:100
Habitatge tipus 3
sup: 80m2
e.1:100
Habitatge tipus 2
sup: 80m2
e.1:100
planta baixa
planta baixa planta pisplanta baixa

tipologies
Habitatge tipus 4
sup: 100m2
e.1:100
planta baixa planta pis
Habitatge tipus 5
sup: 100m2
e.1:100
Habitatge tipus 6
sup: 100m2
e.1:100
Habitatge tipus 7
sup: 140m2
e.1:100

L’HABITATGE PASSIU: DESENVOLUPAMENT
GESTRUCTURA
G.01

G.l’habitatgepassiu:desenvolupament
estructura
sistemaestructural
L’ESTRUCTURA
Es presenta una solució estructural particular. Degut a les
premisses del projecte anteriorment ja explicades, la unitat
bàsica i primaria esdevé un modul de 4x12mx3m, la unió
dels quals primer completa l’habitatge particular i desprès
el bloc de vivenda col·lectiva.
Aquest fet implica directament un estudi més acurat a
lo habitual amb l’estructura, ja que s’introdueixen molts
conceptes nous per a ser solucionats.
Alhora s’introdueix dins la reflexió previa al càlcul estructural
un incís en la normativa vigent i en la forma d’aplicar-la.
Actualment i sobretot per raons de segueretat, trobem alts
coeficients de seguretat que condicionent el resultat final
arquitectònic de l’edifici.
Coeficients que majoren accions i minoren materials, per
tal de evitar possibles errors humans. Coeficients que
alhora necesàris es poden interpretar des d’un punt de
vista de la sostenibilitat i l’estalvi energètic en els materials
que entren dins l’obra.
La normativa vigent CTE, contempla varis condicionants
i restriccions, en tots els aspectes de l’edifici, però
habitualment el més determinant i amb escreix és la
limitació de la fletxa activa de servei que contempla tal
normativa.
Aquestes fet indispensable per garantir uns mínims de
seguretat, però implica el sobredimensionament de fins
a 4 vegades de les capacitats reals d’alguns elements
constructis, els quals per garantir un mínim de deformada
estan solicitats nomes d’un 10-15% de les seves capacitats
reals.
El projecte contempla, sense sortir-se de la normativa
estructural que limita la fletxa a la llum dividit per 400,
treballar amb un tipus d’estructura que aprofiti més la
capacitat dels materials i per tant optimitzar els recursos.
Així doncs, es presenta la solució dels mòduls a traves de
l’estructura tipus Vierendell, la qual mitjançant nusos rigids
entre pilars i forjats, i un dimensionament dels elements
verticals de l’estructura per transmetre moment entre les
diferents plantes, es poden reduir recursos, facilitar el
muntatge, cobrir llums mes grans, admetre voladius i
sobretot un aspecte important que incorpora la concepció
del projecte, fer d’aquesta estructura transportable i
muntable en grua.
Aquest últim fet, i com s’explica en les làmines següents,
implica que els elements estructurals estiguin sol·licitats de
forma oposada durant l’isat amb grua, de quan estiguin
col·locades a obra.
fonamentació e.1:200
sostre planta baixa e.1:200
detall mur de contenció TIPUS 1 e.1:50detall riostres TIPUS 1 i TIPUS 2

estructura
sostre planta segona e.1:200
sostre planta primera e.1:200secció estructural e.1:200

estructura
sostre planta quarta e.1:200
sostre planta tercera e.1:200quadre de pilars

estructura
diagrama axil
diagrama tallants
diagrama moments
deformada planta estructural mòdul tipus e.1:100

estructura
detall unió estructura metàl·lica e.1:20
detall unió mòdul amb biga prefabricada de formigó e.1:20
detall unió pilar - jàssera - biga e.1:20 anàlisi estructural del comportament del mòdul
modelatge i extrapolació de la deformada

INSTAL·LACIONS
G.02

En aquest projecte s’intenten incorporar diferents
estratègies d’estalvi de consum d’aigua i la seva
reutilització, les que afecten al sistema de sanejament són
les següents:
1. es recullen i es reutilitzen les aigües de la pluja
en el sistema de regadiu dels espais verds i en els
vaporitzadors.
2. les aigües grises provinents de les dutxes i piques es
filtren amb l’ajuda del mur vegetal i s’emmagatzemen i es
reutilitzen posteriorment en els inodors.
3. es planteja la construcció separativa de xarxes
d’evacuació d’aigües grises i aigües negres.
Hem de ser conscients de la repercussió
del consum d’aigua en el medi ambient.
consum Hconsum H22
O = consum ENERGIAO = consum ENERGIA
Consumir més aigua de la necessària és un comportament
insolidari, tant amb la resta d’humans com també amb els
altres éssers vius. Per això, hem de d’utilitzar només l’aigua
imprescindible.
La manca continuada de pluges en episodis de
sequera provoca la reducció de les reserves d’aigua als
embassaments i aqüífers i, per aquesta raó, en aquests
casos, és encara més important utilitzar l’aigua d’una
manera racional.
L’Agència Catalana de l’Aigua, seguint les directrius
de la Directiva marc de l’aigua, desenvolupa una sèrie
d’instruments i plans de gestió que tenen com a finalitat
que es tendeixi a l’ús responsable, a la reutilització i per
tant, a la reducció del consum, al mateix temps que es
recuperen els aqüífers contaminats.
Podem arribar a consumir entre 100 i 200 litres d’aigua
potable per persona i dia. La vida domèstica quotidiana
genera un consum continu d’aigua, que es pot reduir si
prenem mesures conscients per tal d’estalviar-la.
Un anàlisi acurat ens mostra que: una petita part es destina
realment al consum humà, però aquesta no sol ser superior
als 10-15 litres; és a dir, menys del 10%.
Podríem estimar que aproximadament un 60% s’empra per
a diverses aplicacions com podrien ser neteja domèstica,
higiene personal, rec en general, etc.
Majoritàriament aquesta aigua no precisa estrictament que
sigui apta per al consum humà llevat del delicat cas de la
higiene personal, on part d’aquesta aigua (especialment
en el cas dels infants) podria ingerir-se accidentalment. De
qualsevol manera una aigua “raonablement” neta, podria
ser emprada per a la neteja i rec sense necessitat d’una
potabilització prèvia. En general, a aquest tipus d’aigües,
sense contaminació fecal, se les acostuma a denominar
aigües grises.
Per últim, prop del 25-30% de l’aigua que entra en un
habitatge se sol emprar en els inodors per a l’eliminació de
l’orina i la femta. Aquesta aigua és la que porta un elevat
grau de contaminació bacteriològica, sent patològica per
a l’ésser humà. Acostumem a nomenar aquestes aigües
com a aigües negres.
Podem concloure que el 100% de l’aigua que entra en
un habitatge, aigua apta per al consum humà, acaba
convertint-se pràcticament en la seva totalitat en aigües
negres sense reutilització en cap dels processos.
planta sanejament habitatge simplex e.1.75
esquema justificació nucli d’instal·lacions
instal·laciós d’aigües pluvials
instal·lació d’aigües grises
instal·lació d’aigües negres
instal·laciódesanejament
distribució soterrània de les instal·lacions generals interciutadanes e.1:75
planta aparcament instal·lació de sanejament e.1:200
instal·lacions

funcionament mur vegetal
EL MUR VEGETAL
Les parets vegetals multipliquen l’àrea vegetal de
l’espai urbà, són un bé estètic i alhora contribueixen a
la descontaminació, ja que consumeixen CO2. A més,
compleixen la funció de barrera tèrmica i aïllament acústic
dels edificis.
No obstant, el sistema Babylon, no respon únicament a
aquests requisits, sinó que està compost per un panell
vegetal que filtra i regenera les aigües grises per la seva
reutilització.
Els jardins verticals normalment requereixen un sistema de
fertirrigació que suposa un consum d’aigua i nutrients. En
canvi, el sistema babylon, al irrigar-se amb aigües grises
garantitza de forma sostenible i ecològica el subministra
hídric i de nutrients per la flora del mur vegetal.
Les aigües residuals generades a les dutxes es condueixen
per gravetat a un dipòsit de pretractament. Llavors les
aigües es bombegen fins la part superior del mur des d’on
per gravetat passen a través del mur esdevenint depurada
pels microorganismes naturals del substrat.
L’elecció del substrat i les plantes idònies garantitza un
ambient totalment aeròbic que dóna com a resultat una
depuració eficaç evitant les males olors. A la part inferior
del mur es recull l’aigua filtrada, es porta a un dipòsit i
seguidament és conduïda a les cisternes dels wàters de
l’edifici.
secció transversal instal·lació de sanejament e.1:150
instal·lacions

instal·laciódesubministramentd’aigua
planta aparcament instal·lació de subministrament d’aigua e.1:200 esquema justificació nucli d’instal·lacions
planta d’aigua habitatge simplex e.1.75
ACS Aigua Calenta Sanitària
AFS Aigua Freda Sanitària
ARP Aigua Reciclada de la Pluja
AGR Aigua Grisa Reciclada
Actualment existeixen components eficients
que poden reduir considerablement la
quantitat d’aigua utilitzada en un edifici
sense afectar als nivells de confort de les
persones que l’habiten.
Els models eficients de dutxes, aparells sanitaris i aixetes
consumeixen la meitat o menys d’aigua que utilitzen els
models estàndard. Quan s’ha calculat l’estalvi que aporta
la col•locació d’aquest tipus d’aparells, s’ha tingut en
compte també l’estalvi energètic necessari per produir
aigua calenta sanitària, com també la reducció del consum
d’aigua mesurada pel comptador.
En els aparells sanitaris s’estableix el següent criteri de
mesura, és el volum d’aigua consumit per cada descàrrega.
Els aparells sanitaris apareguts recentment poden reduir el
consum per descàrrega fins a 6-7litres.
En aixetes, la clau per reduir aigua passa per l’ús
responsable de l’usuari. Però també poden instal•lar-se
vàlvules que permetin tancar el flux d’aigua i mantenir la
temperatura constant durant la seva utilització. També es
poden equipar airejadors per aconseguir una reducció de
fins a uns 8l/min.
Es obvi que una dutxa consumirà menys aigua que una
banyera, l’efecte es veu encara més incrementat quan
s’utilitzen dutxes d’alta eficiència que redueixen encara
més el consum d’aigua, sobretot el d’aigua calenta.
ACS
Com ja s’ha esmentat anteriorment, el principal aspecte
a tenir en compte per tal de reduir al màxim la despesa
energètica, és trobar una font alternativa per la generació
de l’Aigua Calenta Sanitària. Es decideix abordar aquesta
problemàtica, i la font d’energia és el subsòl, també
coneguda com energia geotèrmica.
A diferència del que generalment es pensa, l’energia extreta
a través de perforacions profundes fins a centenars de
metres en el sòl terrestre, no prové del centre del planeta
(no és l’escalfor del nucli). Sinó que aquesta energia és
deguda a la incidència dels raig solars a l’escorça terrestre,
i aquesta actua com a un gran contenidor d’energia
tèrmica ja que té una inèrcia tèrmica molt alta, mostrant
una temperatura constant al llarg de tot l’any.
D’aquesta forma i utilitzant una bomba inversora de calor
podem bescanviar-ne energia i posteriorment escalfar
aigua.
instal·lacions

instal·lacions
esquema recorregut instal·lació subministrament d’aigua
En el nostre cas particular tenim que:
[ consum diari ] = 40litres/persona a 40ºC
[ NP ] = 15 habitatges x 3,33 persones = 50persones
[ Y ] = 0.4
[ k ] = 0.75, confort mitjà
[ consum diari ] x [ NP ] x [ Y ] x [ k ] = 600 litres d’aigua a 40ºC /h
Un cop establert aquest volum, si es vol reduir la quantitat
d’aigua emmagatzemada es pot fer treballar la bomba
geotèrmica a més pressió per tal de que escalfi l’aigua
del circuit fins a acostar-se als 60ºC i amb un petit
serpentí elèctric acabar de garantir que l’aigua arribi dins
l’acumulador a 60ºC en èpoques de l’any desfavorables o
en casos de pèrdua de càrrega.
La intenció és garantir la demanda d’ACS amb menys
volum emmagatzemat. Així doncs amb una vàlvula de
regulació de temperatura en la sortida del dipòsit, es
barrejarà amb AFS fins aconseguir la temperatura de
servei de 40ºC.
D’aquesta manera també s’evita l’aparició d’agents
patògens (salmonel•la) dins del dipòsit, on l’aigua està en
repòs i la probabilitat d’aparició d’aquests agents és major
en temperatures de 40ºC i impossible a 60ºC.
Tenint en compte les necessitats d’aigua calenta sanitària,
es dimensiona l’acumulació, íntimament relacionada amb
la potència de la bomba de calor geotèrmica.
Així doncs s’ha establert una acumulació de 500l,
repartida amb 2 acumuladors de 250l, amb un
mòdul de producció d’ACS instantània de 35 l/min
d’aigua a 40ºC.
secció transversal subministrament d’aigua e.1:150
El sistema d’obtenció d’energia mitjançant bombes
geotèrmiques segueix un principi molt senzill. Com en
d’altres aparells apareix el concepte de “COP” (Coeficient
of Performance).
En el cas concret d’un tipus d’instal•lació geotèrmica
entre 20 i 160m de profunditat (en funció del terreny), es
poden obtenir valors de COP de 4-5, i simplement aquest
valors signifiquen que per cada 1 KW gastat en el sistema
s’obtenen de 4-5KW d’energia.
Cal fer un petit incís, ja que es podria caure en la fal•làcia
que el sistema té un rendiment del 400 o 500%, i això no
és possible. Una màquina no podrà tenir mai un rendiment
del 100% o superior, tal i com diuen els primers principis
de la física redactats per Newton.
Per tant, com s’explica que estiguem parlant d’un
sistema de geotèrmia que obté 4-5KW per cada KW
gastat? El secret resideix en que aquests KW, no son
generats pel sistema, sinó que aquesta energia es troba
emmagatzemada dins de l’escorça terrestre i simplement
el que realitza la bomba geotèrmica és transportar-la a
l’exterior en forma de calor.
Així doncs, ja que l’energia del sòl terrestre és gratuïta i
renovable (procedeix del sol) només consumirem 1KW
d’energia elèctrica (que pot ser de procedència solar, si
s’ha obtingut mitjançant plaques fotovoltaiques) i obtenir
de 4-5 KW per escalfar l’aigua calenta.
Així anem a dimensionar el sistema per l’aportació d’ACS:
S’estableix que el consum diari d’ACS és de 40l/
persona, amb un total de 15 habitatges i una mitjana
de 3.33 persones per habitatge, el consum total d’ACS
a 40ºC serà de 2000litres. I la potència necessària de la
instal•lació per escalfar aquest volum d’aigua durant tot
un dia correspondran a 12KW.
Un cop establertes les necessitats tèrmiques de la
instal•lació procedim a dimensionar-la.
En quant a la captació geotèrmica, s’ha de suposar que
l’energia obtinguda del subsòl serà utilitzada per la bomba
de calor geotèrmica per entregar la potència necessària.
D’aquesta manera podem dissenyar el camp de captació
geotèrmica en quant al nombre de pous, profunditat i
disposició dels quals.
Un cop definides les necessitats es determina l’esquema
més adequat per la instal•lació amb els components
necessaris:
- Circuit de pous,
- Bomba de calor geotèrmica
- Acumulador
CAPTACIÓ GEOTÈRMICA AMB TERRA MAX 70HGL
Pèrdues de càrrega 16KPa
Bomba de pous recomanada WILO TOP S 50/100
Circuits necessaris 12
Longitud total tubs 2500m
Volum de Glicol necessari 425l
Sondejos geotèrmics necessaris 5
Profunditat del sondeig 100m
Cabdal mínim de glicol 11.3ms/h
Potència tèrmica nominal
entregada
42.03 KW
Potència elèctrica nominal
consumida
8.25 KW
COP
entrada a 5 impulsió a 35ºC
5.54
Dimensions (cm) 125x145x79
Pes 625 kg
Temperatura màxima 55ºC
Cabdal mínim d’aigua 8.2 m3/h
Pèrdues de càrrega per
calefacció
12 kPa
Degut a que la utilització d’ACS no és constant al llarg del dia, s’ha de preveure un espai d’emmagatzematge
d’aigua calenta que pugui solucionar aquests pics de demanda i que durant la resta del dia la bomba geotèrmica
haurà escalfat.
Per tal de dimensionar la quantitat de m3, que s’han d’emmagatzemar utilitzarem el procediment següent:
1. S’haurà de conèixer prèviament la naturalesa de la demanda així com el nombre de demandes individuals o
grups de punts de consum (NP).
El gremi d’instal•ladors estableix que de mitjana es pot considerar un consum de 40litres/dia d’ACS a 40ºC per
persona.
2. El projecte desenvolupa un bloc de múltiples vivendes, per aquest motiu s’aplica un coeficient de simultaneïtat
anomenat (Y) que va en funció de la quantitat de (NP).
3. La relació es directe, es multiplica el nombre de (NP) per la quantitat de litres/dia a 40ºC i amb el coeficient
(Y), es pot establir quina demanda té l’edifici cada hora.
4. A continuació segons el grau de confort (K), que es vulgui atorgar al projecte es minora el resultat anterior.
5. Finalment, un cop obtingut el valor de litres/hora a 40ºC, només cal consultar els catàlegs dels fabricants per
saber el volum que haurem de tenir acumulat.
esquema bomba i producció ACS mitjançant geotermia
ACUMULADORS D'AIGUA A 40ºCACUMULADORS D'AIGUA A 40ºC

planta aparcament instal·lació de subministrament elèctric e.1:200
instal·lacióelèctrica
planta d’electricitat habitatge simplex e.1.75
m Consum (h a
Zona serveis 6 20W 4h 480Wh
Estar/menjador 3 24W 6h 423Wh
Habitacions 4 20W 1h 80Wh
Terrassa nord 1 14 3h 42Wh
Terrassa sud 1 14 3h 42Wh
Frigorífic 1 150W 6h 900Wh
TV 1 90W 3h 270Wh
Ordinadors 2 30W 2h 60Wh
Cuina/forn 1 450W 2.25h 878Wh
Varis 2 90W 2.75h 510Wh
Rentadora 1 1200W 1h 1200Wh
Assecadora 1 900W 1h 900Wh
TOTAAAL 5285Wh
Degut a l’exempció de col•locar plaques solars per obtenir
ACS, degut a que es pot garantir la demanda d’aquesta
instal•lació mitjançant una altre font d’energia renovable,
com és la bomba geotèrmica, el projecte contempla
substituir les hipotètiques plaques solars que s’haurien
d’haver col•locat segons els decrets vigents per plaques
fotovoltaiques que generin electricitat.
En una primera intenció de fer que l’edifici fos completament
autònom de qualsevol xarxa pública, es planteja l’opció de
que les pròpies plaques solars abasteixin el 100% de la
demanda dels habitatges, com dels aparells auxiliars del
bloc, i així poder realitzar una instal•lació exempta de tot
el que pot comportar el fet de contractar els serveis de
l’empresa de subministrament elèctric.
Aquesta intenció seria totalment possible, ja que com es
mostra en els càlculs del quadre de l’esquerra, s’observa
que diàriament hi ha una despesa total de 5285 Wh per
habitatge.
Segons el fabricant de les plaques fotovoltaiques podem
determinar que el rendiment d’aquestes és d’aproximada
ment un 15%. Es considera que la radiació de Whp,
procedent del sol és de 1000Whp/m2.
Si volem acumular l’energia necessària per satisfer les
demandes d’un habitatge en tot un dia, haurem d’acumular
els anteriors 5,285KWh, duran tot un dia.
Però abans haurem de saber de quantes hores podem
considerar que les plaques fotovoltaiques treballen a
rendiment màxim. Per determinar-ho consultem les dades
de l’atles de radiació solar a Catalunya.
I establim que:
En el cas més desfavorable, 21de desembre (solstici
d’hivern) es poden considerar una mitjana de 5hp.
Per tant, si disposem d’una superfície en la coberta de
48m2 en planta, determinem que podrem col•locar
31.5m2 de plaques fotovoltaiques inclinades 50º, respecte
l’horitzontal.
Si per cada m2 de placa solar fotovoltaica es té un
rendiment del 15% d’una radiació solar de 1000Whp,
durant 5hp, establim que es pot generar un total de:
1000 x 0.15 x 31.5 x 5 = 23,625 KWh
que repartits pels 4 habitatges als que han de donar servei
surt a: 5,906 KWh per habitatge, energia superior a la
estimada anteriorment de consum mitjà per dia i habitatge
de 5.285KWh.
Per tant l’energia sobrant servirà per amortitzar la
instal•lació amb més rapidesa.
Però en un segon estudi, d’adequació de la instal•lació
dins les necessitats dels usuaris del bloc, es desestima
la intenció de voler romandre desconnectat de la xarxa
pública d’electricitat.
Els principals motius estan relacionats amb l’element que
permet i diferencia una instal•lació fotovoltaica autònoma
d’una que no ho és, són les bateries d’emmagatzematge
d’energia. Actualment, aquest continua essent un dels
principals problemes de l’energia elèctrica, la dificultat de
ser emmagatzemada.
Això provoca que si es vol mantenir l’edifici com a
autosuficient, apareguin grans quantitats de bateries
elèctriques per emmagatzemar l’energia produïda durant
les hores de radiació solar de la coberta que satisfaran la
demanda energètica de les vivendes durant tot el dia.
Aquestes instal•lacions de bateries, a part del risc potencial
i la previsió d’espais, plantegen un inconvenient econòmic
que acaba per ser considerablement important la part que
haurien de d’assumir usuaris i determinant per decidir no
assumir aquesta instal•lació.
Tot i així, l’edifici continua generant la mateixa quantitat
d’electricitat que gasta, fet que el fa sostenible i rendible
pels seus usuaris, ja que veuen compensada la seva
factura de la companyia elèctrica a través de la venda de
l’energia que les plaques de l’edifici produeixen.
instal·lacions

La quantitat d’energia consumida pel sistema
d’il•luminació, dependrà del consum dels equips i del
temps durant el que estiguin operatius. La reducció de
qualsevol d’aquests factors reduirà el consum.
El consum de llum elèctrica contribueix als guanys de calor
en l’interior de l’edifici. Aquest fet pot ajudar a compensar
la càrrega de calefacció durant els mesos d’hivern, però és
perjudicial en els mesos d’estiu. Una millora en l’eficiència
energètica del sistema d’il•luminació durant l’hivern es
veurà compensada per el corresponent augment de
càrrega de calefacció.
Tot i així, degut a que la calefacció prové normalment
d’una font més eficaç (respecte a l’energia primària) i
amb un cost menor, es produiran uns guanys nets tant en
termes de cost com de consum d’energia. I durant l’estiu
s’aconseguirà reduir tant el cost d’il•luminació com la
necessitat de refrigeració.
Els ascensors sense engranatges consumeixen
una fracció de l’energia que consumeixen els
ascensors convencionals, i també redueixen
l’impacta mediambiental dels edificis.
Un ascensor convencional de tracció, amb capacitat per
vuit persones, instal•lat en un edifici de vivendes amb
una intensitat de trànsit d’uns 100.000 recorreguts anuals,
consumeix uns 3.000KWh anuals. En la mateixa situació
un ascensor hidràulic consumirà 4.200Kwh, en canvi
un ascensor sense engranatges, consumirà 1.800Kwh.
Aquest tipus d’ascensors també genera puntes de càrrega
menors, el que suposa fusibles més petits i quotes de
connexió més baixa.
Una altre avantatge dels ascensors sense engranatges
es que la sala de màquines, pot ser més petita o inclús
innecessària, el que suposa una reducció d’espai i
materials, comparat amb ascensors convencionals.
Per altra banda la maquinària es subjecte a una estructura
metàl•lica i no a un mur de càrrega, estalviant-te aquest
segon. El disc de la única part mòbil de l’ascensor té una
velocitat de rotació inferior a la d’un motor tradicional.
95rpm de l’ascensor sense engranatges, en front dels
1.500rpm de l’ascensor convencional, fet que redueix el
soroll i les vibracions.
Finalment el fet clau dels ascensors sense engranatges,
és que substitueixen els cables i politges, per una corretja
de goma micro reforçada amb filaments d’acer. Fet que
fa innecessari el manteniment amb lubricant i d’aquesta
forma es poden estalviar els residus produïts d’aquest
anterior procés.
secció transversal subministrament elèctric e.1:150
esquema generació energia plaques fotovoltàiques
esquema recorregut elèctric
Com ja s’ha explicat anteriorment, cada mòdul el podem dividir en 2 parts, una opaca i
l’altra transparent.
Entenem per la part opaca la que conté el nucli de serveis, amb la cuina i el bany, i les
habitacions.
A la transparent hi pertanyen els patis de Nord i Sud i la sala d’estar-menjador.
Per l’el·lecció del tipus de lluminàries col·locades en les estances dels habitatges es
tenen en compte aquestes condicions esmentades.
Per tant doncs, trobem 2 tipus molt diferenciats d’il·luminació, una puntual i estàtica a la
zona opaca, i una linial i dinàmica a la zona transparent.
Per aconseguir un efecte d’il·luminació concentrada s’ha
escollit el “Downlight Pixel Plus Led“ de Iguzzini, per garantir
una bona il·luminació, amb un baix consum i una màxima
rendibilitat.
Es col·loca la versió “warm” per tal que l’ambient generat sigui
prou íntim i càlid.
Per aconseguir un efecte d’il·luminació difosa a l’interior de la
sala d’estar-menjador s’ha escollit ”l’IN30” d’Iguzzini, mínima
expressió d’il·luminació linial encasatada al parament horitzontal
marcant un ritme. El fet que sigui fluorescent garanteix un
consum molt baix, i s’aconsegueix una llum càlida amb el
difosor d’opal que la mateixa lluminària porta.
Per donar continuïtat a la lluminària anterior, amb un linialitat
repetida però apte per exteriors, col·loquem també un
fluorescent, concretament el “Linealuce” d’Iguzzini. D’aquesta
manera garantim un mateix tipus d’ill·luminació en tot l’espai
donant-hi una continuïtat i una atmosfera agradable. El fet que
també sigui fluorescent afavoreix a un baix consum.
instal·lacions

planta calefacció per terra radiant habitatge simplex e.1.75
Un envolupant exterior hermètic i ben aïllat,
no solament redueix les pèrdues de calor,
sinó que també permet que el sistema
mecànic de calefacció hagi de ser menor,
el qual redueix la inversió inicial i el consum
energètic a llarg termini.
Pensar en sistemes passius de captació de radiació solar
a Sud, com sistemes de contenció i espais de transició
a nord, poden ajudar a disminuir les pèrdues globals de
l’habitatge.
El projecte incorpora varies estratègies encaminades a
mantenir aquest discurs. Estratègies solars passives com:
Situar un espai de captació a Sud, però no amb relació
directe amb l’interior de l’habitatge, fet que faria que durant
les hores sense aportació de radiació solar, l’obertura
es convertís en un problema de pèrdues de càrrega
energètica. En canvi es situa una doble pell de vidre amb
un pati/terrassa enmig, que actua de galeria i on s’hi
produeix l’efecte hivernacle.
Els raigs solars en entrar dins la galeria canvien de longitud
d’ona fet que provoca que l’energia quedi reclosa dins
d’aquesta doble pell. En hores de núvol aquest espai de
galeria actua com a coixí tèrmic entre l’interior confortable i
l’exterior fred, per evitar i reduir les pèrdues energètiques.
Un altre element passiu, per tal de ajudar a reduir el
consum energètic, és la construcció d’un mur trombe en
la façana sud.
Aquest element té la funció de contenidor d’inèrcia, la seva
finalitat directe no és tan escalfar l’habitatge, si no, més
aviat mantenir-lo dins una temperatura constant sense
salts tèrmics entre dia i nit, i aconseguir el confort durant
les 24h del dia.
L’aportació energètica del mur dins l’habitatge actua
de suport del sistema primari de calefacció reduint-ne la
demanda d’aquest segon
Com a sistema principal de calefacció de l’habitatge es
planteja la col•locació de tubs d’aigua calenta sota del
paviment en les zones interiors de l’habitatge, que serien:
(cuina, menjador, sala d’estar, bany i habitacions)
instal·lacions
instal·laciódecalefacció
planta aparcament instal·lació de calefacció e.1:200

ENERGIA A PARTIR D’UNA BOMBA GEOTÈRMICA
El sistema d’obtenció d’energia a partir del subsòl terrestre,
és el mateix que en el cas de l’ACS, en aquest cas però,
s’utilitza per transportar la calor fins dins de l’habitatge i
mantenir-lo en confort en les èpoques més fredes de l’any.
Ara bé, cal remarcar la principal diferència entre el sistema
de calefacció per terra radiant i el sistema d’ACS.
Tot i que ambdós parteixen del mateix inici, en aquest cas,
es tracta d’un sistema de circuit tancat. Això significa que
l’aigua escalfada per la bomba geotèrmica recircula una
vegada i una altre portant calor del dipòsit on prèviament
s’haurà emmagatzemat l’energia fins a l’interior de
l’habitatge.
Això es tradueix en què l’aigua del circuit es reaprofita una
vegada i una altra, i s’haurà d’emmagatzemar apart de
l’ACS, ja que no és apta pel consum humà.
Aquest fet pot implicar algun inconvenient com desdoblar
el sistema de dipòsits d’emmagatzematge. Però aquesta
qüestió incorpora més pros que contres, ja que el fet de
tractar l’ACS (apte pel consum humà) de forma separada
de l’aigua del circuit de calefacció, farà que puguem
emmagatzemar, aquesta segona a 40ºC i no a 60ºC com
és el cas de l’ACS.
Així anem a dimensionar el sistema:
En el cas més desfavorable tenim un bloc de 15habitatges
amb una superfície mitjana de 80m2 per habitatge, això fa
una superfície total de 1200m2 total a calefactar amb terra
radiant.
Podem establir que per tal d’aconseguir calefactar un
habitatge a l’hivern, en el dia més desfavorable s’ha de
poder garantir una emissió de 50W/m2 del terra radiant.
Per tant, les necessitats de potència de la instal•lació
sumaran un total de 60KW.
Tenint en compte les necessitats de calefacció, es
dimensiona l’acumulació, íntimament relacionada amb la
potència de la bomba de calor geotèrmica. En funció de la
potència necessària de calefacció es dimensiona el volum
d’acumulació d’inèrcia, , segons l’ocupació i seguint les
directrius anteriors.
Així doncs s’ha establert una acumulació
de 1200l, repartida amb 2 acumuladors de
600l.
APORTACIÓ ENERGÈTICA A TRAVÉS DEL MUR TROMBE
En els dies més favorables d’hivern pot aportar fins a
500W/m2 a l’interior de l’habitatge, i normalment l’aportació
mitjana d’un mur d’aquestes característiques es quantifica
d’entre 250-400W/m2.
Això significa que amb un mur de 6m2 com és el cas del
projecte, es podrien suplir puntualment fins a un 75% de la
demanda energètica de calor i de forma habitual sempre
i quan hi hagués presència de radiació solar es podria
garantir la cobertura del 25% de consum energètic del
sistema de calefacció.
instal·lacions
secció sistema de calefacció per terra radiant i geotèrmia e.1:150esquema funcionament mur trombe en les diferents èpoques de l’any
esquema circuit tancat funcionament terra radiant
estiuventilació estiuhivern ventilació hivern

CONSTRUCCIÓ
G.03

construcció
elmòdulplantaconstructiva
EL MÒDUL
Com ja s’ha explicat, a partir d’un mòdul base, apareixen
diferents tipus d’habitatges segons si són d’una planta o
dues, simplex i dúplex. Dins d’aquesta classificació també
podem trobar algunes variacions ja desenvolupades
anteriorment.
Aquí s’explica el mòdul tipus, com es construeix, com
funciona, a través del desenvolupament d’un habitatge
dúplex, entenent aquest exemple representatiu com el
sistema constructiu de tot el projecte.
planta baixa modul tipus e.1:50planta aparcament
planta baixa
planta primera
planta segona
planta tercera
planta quarta
planta coberta

construcció
planta aparcament
planta baixa
planta primera
planta segona
planta tercera
planta quarta
planta coberta
planta pis modul tipus e.1:50

construcció
secció transversal A e.1:50
elmòdulseccióconstructiva
secció A

construcció
secció transversal B e.1:50
secció B

construcció
secció longitudinal e.1:50

construcció
COBERTA TIPUS 01, TRANSITABLE:
de l’exterior a l’interior, paviment flotant mitjançant peces de terrasso col•locades amb
separadors per tal de generar una cambra d’aire ventilada.
Seguidament aïllament tèrmic, mitjançant plaques d’aglomerat de suro expandit (ICB)
Característiques tècniques:
o densitat 100-120 Kg/m3
o conductivitat tèrmica 0.040w/m2 a 20ºC
o permeabilitat al vapor 0 . 0 0 2 / 0 . 0 0 6 g /
h.m.mmHg
o Pressió límit 150kPa
o Pressió màxima en condicions flexibles 50kPa
o Mides 1000x500mm
o Gruix de 10 a 300mm
Sota del qual es garantitzarà la impermeabilització de l’edifici, a través de una capa de
suro projectat (composat per pols de suro, resines acríliques, grases vegetals i aigua)
Característiques:
o Temperatura d’aplicació: entre -5ºC i 55ºC
o Assecatge 60min aprox a 20ºC
o Fraguat entre 8 i 28 hores
o Pes específic 0.7 gr/cm3
o Moviment de junta màxim 15%
o Resistència a la temperatura -40ºC-220ºC
o Adherència 11.5Kg/cm2
o Dilatació màxima 25% del seu espessor
o Transpiració 75%
o Impermeabilitat 100%
Capa de formació de pendents amb formigó airejat, densitat 125 kg/m2.
Forjat de fusta contralaminada, segons fabricant cal 146mm de gruix per garantir
sobrecàrregues i resistència al foc, assegurant una fletxa activa de servei dins la
normativa vigent que defineix que serà de la llum total a cobrir dividit per 400.
Fals sostre de plaques de cartró guix separat 25cm del forjat. Fixades mecànicament a
la subestructura metàl•lica del mòdul prefabricat.
- COBERTA TIPUS 02, NO TRANSITABLE INVERTIDA I AJARDINADA:
Formada per un sistema de mantes de sèrum vegetals, que necessiten un gruix de terres
molt reduït (així reduïm pes propi de l’edifici) i no necessiten cap mena de manteniment.
Sota les quals es situa una primera capa geotèxtil per protegir els elements de possibles
arrels o fauna que de presència espontània en la primera capa del tancament.
La següent capa te forma de petits cubilots estancs, amb forats puntuals per deixar
passar l’excés d’aigua, d’aquesta forma es pot emmagatzemar de forma efectiva la
quantitat exacte per garantir la supervivència de les especies vegetals.
Per qüestions de seguretat es torna a repetir la col•locació d’una nova capa geotèxtil.
Seguidament aïllament tèrmic, mitjançant plaques d’aglomerat de suro expandit (ICB)
Característiques tècniques:
o densitat 100-120 Kg/m3
o conductivitat tèrmica 0.040w/m2 a 20ºC
o permeabilitat al vapor 0 . 0 0 2 / 0 . 0 0 6 g /
h.m.mmHg
o Pressió límit 150kPa
o Pressió màxima en condicions flexibles 50kPa
o Mides 1000x500mm
o Gruix de 10 a 300mm
Sota del qual es garantitzarà la impermeabilització de l’edifici, a través de una capa de
suro projectat (composat per pols de suro, resines acríliques, grases vegetals i aigua)
Característiques:
o Temperatura d’aplicació: entre -5ºC i 55ºC
o Assecatge 60min aprox a 20ºC
o Fraguat entre 8 i 28 hores
o Pes específic 0.7 gr/cm3
o Moviment de junta màxim 15%
o Resistència a la temperatura -40ºC-220ºC
o Adherència 11.5Kg/cm2
o Dilatació màxima 25% del seu espessor
o Transpiració 75%
o Impermeabilitat 100%
Capa de formació de pendents amb formigó airejat, densitat 125 kg/m2.
Forjat de fusta contralaminada, segons fabricant cal 146mm de gruix per garantir
sobrecàrregues i resistència al foc, assegurant una fletxa activa de servei dins la
normativa vigent que defineix que serà de la llum total a cobrir dividit per 400.
Fals sostre de plaques de cartró guix separat 25cm del forjat. Fixades mecànicament a
la subestructura metàl•lica del mòdul prefabricat.

construcció
elmòduldetallsconstructius
PREVIS
- Moviment de terres
Excavació de terres per a buidada el semi soterrani, de fins a 1.75 m de fondària, en
terreny compacte, amb mitjans mecànics i càrrega mecànica sobre camió.
- Connexió presa terra
Cable de coure. Unions per soldadura aluminotèrmica. En tot el perímetre de la llosa
de
fonamentació.
Piqueta metàl•lica de presa de terra.
SISTEMA ESTRUCTURAL
- Fonaments
Fonament en sabates aïllades, i riostres de formigó armat segons projecte (HA-25/F/20/
IIa) abocat amb bomba, armadura d’acer en barres corrugades.
Es realitzen pous de fonamentació per arribar fins a l’estrat resistent i assegurar un
anclatgé adequat a aquest per part de la fonamentació de no menys de 40cm.
- Estructura vertical
Mur de formigó armat, per a revestir, formigó HA-25/B/10/I abocat amb bomba i
armadura d’acer en barres corrugades.
Pilar prefabricat, formigó
Puntualment: mur formigó 35cm si contenció de terres 25cm si acabat. Amb el
corresponent sistema de drenatges i capes filtrants.
Pilar prefabricat, formigó
- Estructura horitzontal
Jàssera prefabricada, formigó.
Biga prefabricada, formigó amb esperes per rebre l’estructura metàl•lica, la qual anirà
fixada mecànicament (unió cargolada) a l’estructura prefabricada de formigó armat.
Mòdul d’acer, amb perfils conformats rectangulars S275
Perfils primaris horitzontals tub rectangular 200.100.10
Perfils primaris verticals 300.100.10 / 200.100.10
Perfils secundaris horitzontals 150.100.8
- Passera i mur vegetal
Estructura principal mitjançant perfils conformats metàl•lics a base de tubulars de
100.100.10
- Escales
Escales metàl•liques, transportades i muntades a obra, distingim dos tipus, escala
d’us restringit particular pels habitatges amb dúplex i escala comunitària del bloc.
SISTEMA EVOLVENT
- Tancaments exteriors
Façana ventilada de panells rectangulars de Viroc (fusta reciclada +ciment) col•locats
sense marcar junta vertical i emfatitzant la horitzontal (així pot actuar com a façana
ventilada)
Aïllament tèrmic tipus Gutex, resistent a la humitat.
Rastrellat de fusta natural de pi, per tal d’aguantar el panells anteriors, fixacions
mecàniques a traves de perfilaria d’acer
Sistema de cartró guix subjectat amb els corresponents perfils d’acer galvanitzat
especificats segons fabricant, tipus de placa normal amb diferents gruixos. On s’hagi
de garantir una protecció del foc RF60, mínim la col•locació d’una placa de 19mm o
dues de 10mm.
En l’interior d’aquest sistema de plaques de cartró guix es genera una cambra d’aire
estanca que actua alhora de aïllament tèrmic, degut a la baixa transmitància de l’aire.
I on conté embeguda els perfils primaris de l’estructura metàl•lica, d’aquesta forma
aconseguim acomplir dos objectius alhora situant-los dins el cartró guix
1- protecció del foc a traves del mateix cartró guix
2- evitem l’existència de ponts tèrmics per contacte directe entre exterior /interior
dels perfils metàl•lics.
Seguidament una nova capa d’aïllament tèrmic, en aquest cas, Gutex normal, és molt
important l’augment de les capes d’aïllament tèrmic degut a la voluntat d’acostar-se
als canons establerts per les “passiv haus” i alhora per minimitzar els punts conflictius
potencials de generar ponts tèrmics.
Aquest anterior aïllament es situa embegut dins el rastrellat del revestiment interior, el
qual tornarà a ser format per panells de viroc negre, en aquest cas però sense marcar
juntes segons DB-HS.
Característiques de l’aïllament tèrmic, amb procedència de virutes de fusta reciclades:
o densitat 45 Kg/m3
o conductivitat tèrmica 0.038 W/mK
o Valor nominal resistència tèrmica 3 . 0 5
(m2K/W)
o Difusió del vapor ½
o Capacitat calorífica 2100 J/kgK
sistema de lames mòbil i
correderes per garantir la
protecció solar en els mesos
d’estiu en el mur trombe i la
terrassa sud
mur trombe composat per
vidre de 6mm
càmera d’aire de 10cm
mur d’arliblock
càmera d’aire de 7’5cm
envà de pladur amb aïllament
tèrmic
fusteries lumeal
encastades dins el mur
sistema de lames graven
escupidor metàl·lic
façana ventilada de viroc
fixada sobre rastrells de fus-
ta amb aïllament de fibres de
fusta natural (gutex) 7cm
estructura metàl·lica tubular
d’acer conformat 300.100.10
embeguda dins de doble
pell de cartró guix, e:19mm
revestiment interior amb
plaques de viroc fixades
sobre rastrellat de fusta i
amb aïllament

construcció
SISTEMA D’ACABATS
-ACABATS DE SOSTRES
Cel ras registrable de plaques de guix laminat amb acabat llis.
-ACABATS DE PARETS
Parets interiors poden ser de plaques de cartró guix hidròfugues a en les càmbres
humides, pintades amb pintura plàstic i/ o aplacat sobre rastrells de fusta de color negra
sense marcar junta.
-ACABATS DE TERRES
Paviments interiors de l’habitatge parquet de fusta natural flotant sobre sistema de
calefacció radiant amb tubs d’aigua.
P aviment exterior de terrasso flotant subjectat amb suports peus drets generant una
càmera ventilada acutant de protecció aïllament, per on es realitza el desaigua.
SISTEMA DE CONDICIONAMENT I INSTAL•LACIONS
-EVACUACIÓ D’AIGUA
Desguàs d’aparell sanitari amb tub de polipropilè de paret tricapa per a evacuació
insonoritzada, de DN 110 mm, fins a baixant, caixa o clavegueró. Conducte de ventilació
de tub de polipropilè de paret tricapa per a evacuació insonoritzada, de DN 90 mm,
incloses les peces especials i fixat mecànicament amb brides.
-VENTIL•LACIÓ
Xemeneia col•lectiva metàl•lica de construcció modular, per a l’evacuació de fums i
l’aportació d’aire. Conducte flexible d’extracció individual per cuina, amb tub d’alumini i
ventilació individual per bany, amb tub de PVC. Sistema de ventil•lació forçada.
-SUBMINISTRAMENT AIGUA
Escomesa amb conducte de polietilè, clau de pas general, bateria de comptadors
amb claus de pas de retenció. Instal•lació interior d’AS i ACS mitjançant canonades de
polietilè en cel ras. Escalfador acumulador elèctric.
-CALEFACCIÓ TERRA RADIANT
Instal•lació de calefacció per a interior mitjançant terra radiant, txt
-ENLLUMENAT
Escomesa elèctrica des de la xarxa general fins al mòdul comptador, inclosa caixa
general de
protecció. Mòdul de comptadors centralitzat. Instal•lació elèctrica, muntatge encastat.
Tubs, canals, caixes de derivació i cablejat. Punts de llum amb les corresponents
enceses i commutacions.
-INSTAL•LACIONS CONTRA INCENDIS (detecció i prevenció)
Extintor manual de pols seca polivalent, de càrrega 6 kg, amb pressió incorporada,
pintat, amb suport a paret. Sensor tèrmic termovelocimètric per a instal•lació contra
incendis analògica, encastat en cel ras. Retenedor electromagnètic per a tancament
automàtic de portes, amb placa de muntatge, interruptor d’accionament manual.
-TELECOMUNICACIONS
Armari per a recinte d’instal•lacions de telecomunicacions modular (RITM), de
construcció monobloc, amb cos de planxa d’acer lacat i 1 porta de planxa d’acer lacat,
amb placa de muntatge de fusta hidrofugada, muntat sobre el paviment.
Instal•lació de telefonia des de punt de connexió exterior CTNE, en muntatge encastat
amb tubs
tipus reflex, caixes de connexió, derivadors i cablejat amb cable telefònic. Mecanismes
de color
blanc.
Instal•lació interior de TV i FM, en muntatge encastat amb tubs tipus reflex, caixes de
connexió i
cablejat amb cable coaxial.
Equipaments
-CUINES
Aparells sanitaris
Aigüera d’acer inoxidable, encastada.
Extractor industrial d’acer inoxidable col•locat en cel ras.
-BANYS
Aparells sanitaris
Lavabo d’encimera.
Inodor de tanc baix i sortida vertical, col•locat sobre paviment. Fluxor amb aixeta
regulació.
façana ventilada de viroc
fixada sobre rastrells de fus-
ta amb aïllament de fibres de
fusta natural (gutex) 7cm
estructura metàl·lica tubular
d’acer conformat 300.100.10
embeguda dins de doble
pell de cartró guix, e:19mm
revestiment interior amb
plaques de viroc fixades
sobre rastrellat de fusta i
amb aïllament
nucli
d’instal·lacions de l’habitatge
revestit i aïllat amb sistema
pladur
cuina modular
paviment ceràmic
sistema d’armaris i calaixos
d’encimera
sistema d’armaris de paret
campana i extractor enrasat
a cel ras
cuina d’inducció i forn
aigüera d’acer inoxidable de
2 piques
nevera - congelador
rentaplats
bany
paviment ceràmic
inodor de tanc baix i sortida
vertical, col•locat sobre
paviment
fluxor amb aixeta regulació
dutxa sobre paviment incli-
nat i desaigua
lavabo d’encimera encastat
sistema de rentadora i
secadora
detall nucli instal·lacions e.1:20

David aubert estudi_impacte_energetic

David aubert estudi_impacte_energetic

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Destaque

Destaque (20)

David aubert estudi_impacte_energetic