Introducció a la Geografia

La geografia és la ciència que estudia
com les relacions socials transformen el
territori seguint les estructures
econòmiques, polítiques i culturals
contemporànies i com diferents actors
interactuen amb relacions de poder i
domini sobre l’espai.
γεωγραφία
Geo (terra)
però
1. QUÈ ÉS LA GEOGRAFIA?
graphos (descripció)

La geografia és la ciència que estudia
com les relacions socials transformen el
territori seguint les estructures
econòmiques, polítiques i culturals
contemporànies i com diferents actors
interactuen amb relacions de poder i
domini sobre l’espai.
γεωγραφία
Geo (terra)
però
graphos (descripció)

La geografia estudia la
relació entre els fenòmens
que actuen sobre el territori,
per tant és una ciència que
s’ajuda molt de la
interdisciplinarietat.
BIOLOGIA
BIOGEOGRAFIA
GEOGRAFIA
SOCIAL
És una ciència mixta que
s’ajuda d’altres ciències per
a analitzar el seu objecte
d’estudi: els paisatges.

La geografia estudia els llocs i les regions perquè són
l’exemple perfecte de l’espai on interactuen diversos factors.

Un paisatge és una construcció social.
NATURA
SOCIETAT
Reflecteix el passat, el present,
els factors naturals i humans,
xarxes, permanències, nodes,
dinamismes, relacions, barreres.
Són una expressió material i
conceptual de les interrelacions
humanes amb la natura.

Què penseu que és la geografia?
Informació territorial: saber-
se els rius, les muntanyes i
les comarques.

Què penseu que és la
geografia?
Saber relacional: orientació i
memòria espacial.

Què penseu que és la geografia?
Disciplina acadèmica: dins d’un marc científic per al saber
institucionalitzat o dissident.

La geografia és saber pensar el territori de forma crítica.
Ofereix pautes de
comprensió i
interpretació de què
passa al planeta i al
nostre món.
Proposa formes
d’explicació i
implicació.
La mirada crítica ha de servir per a qüestionar discursos i
interpretacions acceptades socialment.

Serveix per a analitzar i interpretar el territori.
Serveix per a ordenar i transformar ciutats i territoris.

Serveix per a pensar i planificar el futur.
Serveix per a proposar alternatives cíviques, socials, ambientals,
culturals i solidàries.

Es constitueix a partir dels intercanvis entre el medi natural i
els éssers humans i ofereix possibilitats, recursos i obstacles.
2. QUÈ ÉS L’ESPAI?

L’espai pot ser:
Un escenari físic de relacions
entre humans i medi natural.
Una part de la Terra caracteritzada
amb trets propis = REGIÓ.
Un producte social de les accions antròpiques.

Per localitzar-nos sobre l’espai hem acordat una xarxa de línies imaginàries que
formen eixos de coordenades. Aquestes línies són els paral·lels i els meridians
amb els que mesurem les coordenades: longitud i latitud.

Els paral·lels són
perpendiculars a l’eix de la
Terra i el major és el
paral·lel de l’Equador
(paral·lel 0º) que divideix
la terra en dos hemisferis.
Sobre els paral·lels es mesura la
latitud de 0º a 90º al nord i al
sud de l’Equador.

Els meridians són semicercles
que van de pol a pol. El
principal és el meridià de
Greenwich (meridià 0º).
meridià de Greenwich.
Sobre els meridians es
mesura la longitud de 0º a
180º tan a l’est com a l’oest
del meridià de Greenwich.

hemisferi
boreal
hemisferi
austral

Els tròpics de Càncer
(23,27º de latitud nord) i
Capricorn (23,27º de
latitud sud) són els punts
on el sol es situa en
vertical durant els
solsticis (estiu al de
Càncer i el d’hivern al de
Capricorn).

És localitzable en relació a la superfície terrestre per
coordenades geogràfiques.
És representable amb mapes o
plànols.

Estableix espais homogenis (paisatges físics, ciutat, regió, país, etc)
basats en característiques comunes que mai seran iguals, però sí
semblants.

Delimita fronteres i límits per destacar trets específics concrets.

Canvia i evoluciona, les relacions passades condicionen les
del present.

Està en constant evolució.
Palimpsest: superposició
d’estructures morfològiques
identificables d’èpoques diferents.

3. QUINS TIPUS DE GEOGRAFIA HI HA?
GEOGRAFIA
FÍSICA
CLIMATOLOGIA
HIDROLOGIA
GEOMORFOLOGIA
BIOGEOGRAFIA
Estudia els climes i la seva
influència en la vida humana.
Estudia les aigües de la
superfície terrestre.
Estudia el relleu terrestre,
el seu origen, evolució i
relació amb l’ésser humà.
Estudia la distribució dels éssers vius
(fauna i flora) i les seves causes.
Estudia els elements i
fenòmens naturals que
donen lloc als paisatges
terrestres. Fa servir
coneixements de
biologia, geologia,
meteorologia....

GEOGRAFIA
HUMANA
GEOGRAFIA DE
LA POBLACIÓ
GEOGRAFIA
ECONÒMICA
GEOGRAFIA
URBANA
Estudia els patrons de distribució de les
persones sobre l’espai i els processos
històrics que els han originat.
Analitza les relacions
entre l’individu i l’entorn
natural. S’ajuda de
l’arqueologia, la història,
la sociologia, l’economia,
la demografia, etc.
GEOGRAFIA
RURAL
GEOGRAFIA
POLÍTICA
Estudia els processos econòmics i les
seves implicacions sobre les societats
humanes.
Estudia les ciutats, la seva població,
característiques, evolució, funcions i
problemàtiques.
Estudia el món rural, els sistemes
agraris, les activitats econòmiques
que s’hi duen a terme i
problemàtiques.
Estudia les relacions internacionals
entre els països i els processos
polítics dins dels països. S’ajuda de la
geopolítica.

GEOGRAFIA
REGIONAL
Estudia una àrea en concret
amb tota la seva complexitat i
com a espai on es donen els
intercanvis entre fenòmens.
Poden ser concrets o abstractes, locals o globals: són combinacions de
complexitats que es poden donar a qualsevol escala.

4. DE QUÈ TREBALLA UNA PERSONA GEÒGRAFA?
Sistemes d’Informació Geogràfica:
representació espacial, visualització
de dades territorials, anàlisi del
territori, cartografia, estudiar i produir
gràfiques, analitzar estadístiques,
anàlisi per teledetecció, etc.
Medi ambient:
problemes i solucions
ambientals, accions
sobre el territori. Gestió
d’espais naturals,
estudis ambientals i
d’impacte, plans
d’emergència
meteorològica,
educació ambiental,
etc.
Planificació urbana: actuacions
públiques i privades sobre la ciutat i el
territori. Planificació urbanística,
ambiental. Ordenació territorial,
urbanisme, anàlisi del paisatges,
polítiques de sol, mobilitat i transport, etc.

4. DE QUÈ TREBALLA UNA PERSONA GEÒGRAFA?
Desenvolupament regional:
interrelació entre llocs i les escales,
processos socials, econòmics,
polítics, ambientals, culturals. Gestió
de polítiques de desenvolupament
turístic, social i local; geomàrqueting,
solidaritat.
Divulgació i educació:
comunicació, visualització
de la informació, economia
d’oci cultural i ecològic,
divulgació editorial o
multimèdia, guies turístics,
patrimoni natural i cultural,
educació secundària o
postobligatòria (batxillerat o
universitat)
Estudis socials, polítics i culturals:
estudis de població, projecció
demogràfica; recerca privada o pública;
estudis de gènere; polítiques públics;
gestió cultural i turística; anàlisi política i
participació ciutadana.

amb mapes
5. COM ES REPRESENTA LA INFORMACIÓ?

Els mapes són eines visuals que descriuen relacions espacials. Són
una abstracció simbòlica que es fa sobre un fenomen real que vol ser
explicat, analitzat, interpretat i valorat. S’ha de saber quin tipus de
mapa fer servir.
5. COM ES REPRESENTA LA INFORMACIÓ?

la CARTOGRAFIA
és una ciència basada en
matemàtiques per determinar la
forma i les dimensions de la
Terra.
és un art per les seves
qualitats estètiques,
didàctiques i llegibles.
és una tècnica pels instruments i tècniques concretes.
no té com a objectiu
representar de forma
exacta i fidel la realitat
sinó comprendre i
conceptualitzar el món.
5. QUINES TÈCNIQUES HI HA?

En cartografia aquest problema es resol amb les projeccions que
tenen una correspondència biunívoca, és a dir que un punt correspon al
mateix punt dels dos elements. Però també tenen distorsions.

Projecció de
Mercator
Gerhard Kremer
(Gerardus Mercator)
fou un cartògraf
flamenc del segle XVI
que va proposar
aquesta projecció que
respecta la forma però
no la superfície.

Projecció de
Gall - Peters
James Gall, un clergue
escocès a finals del XIX
va proposar aquesta
projecció que respecta
les superfícies però no
la forma del globus i fuig
de l’eurocentrisme. Arno
Peters, un cineasta
alemany el va acabar de
perfeccionar el 1987.
Eurocentrisme: estudiar o jutjar qualsevol fenomen social, cultural o
històric des del punt de vista europeu.

L’Ala Oest de la Casa Blanca
(sèrie de TV, 1999)
https://www.the
truesize.com/

La projecció polar o zenital. El centre
de la projecció és un dels pols.
Representen les superfícies amb una
gran aproximació a la realitat.
Projecció cilíndrica. Utilitza un
cilindre i s’hi projecta la superfície
esfèrica. Xarxes de paral·lels i
meridians perpendiculars, la
deformació augmenta com més a prop
dels pols. Projecció de Mercator,
Peters, etc.

La projecció de Van Wijk és la més
acceptada en base a un miriàedre, un
polígon amb un gran nombre de
cares, obtenint poques distorsions en
formes, àrees i distàncies.
Projecció cònica o d’Albers. Es fa
servir per representar mapes de gran
escala corresponents a latituds
mitjanes i altes, on la deformació és
menor.

septentrional
meridional
oriental
occidental

L’escala és la proporció que existeix entre
una longitud mesurada sobre el mapa i la
longitud corresponent a la realitat.
Escala numèrica (1:50000, 1:25000, etc.). Indica la
relació entre la realitat i el mapa en forma de quocient, el
numerador és la distància sobre el mapa i el
denominador la distància en la realitat.
Escala
gràfica:
Segment
graduat que
indica la
proporció.

Parlem de gran escala quan el denominador és petit: 1:25, 1:100,
1:5000, 1:10.000 i d’escala petita quan el denominador és gran:
1:100000, 1:200000, 1:1000000…
A major escala,
major és el detall
en què es
representa la
realitat. A menor
escala, menor és
el detall en què
es representa la
realitat.

TÍTOL
FONT
LLEGENDA
ESCALA
ORIENTACIÓ
Sempre s’ha
de citar el lloc
d’on s’ha
extret el mapa
(si es sap).
Ens dona la
informació
bàsica.
Explica el codi
amb el qual
interpretem la
informació.
La proporció
de les
mesures.
Sempre
apuntarà al
nord.

Quins tipus de mapes hi ha?
• Topogràfic o físic
• Temàtic de coropletes
• Temàtic d’isolínies
• Temàtic de fluxos
• Temàtic de figures
• Temàtic de diagrames
• Temàtic anamòrfic
• Temàtic de punts
• Temàtic polític

• Mapa topogràfic
o físic
utilitza escales molt grans per representar superfícies molt petites, per
tant proporciona informació molt detallada dels elements físics i els
elements que defineixen el paisatge.
mapa físic de corbes de nivell
mapa físic corocromàtic
Corba de nivell: línia imaginària que
uneix els punts d’una mateixa altitud.

• Mapa temàtic
polític
mostren les divisions administratives polítiques (municipis, comarques,
províncies, comunitats autònomes, estats, etc.)

• Mapa temàtic
de coropletes
assenyalen valors mitjans d’unitats de superfície. Utilitzen colors i trames
de major o menor intensitat per representar la importància d’un mateix fet.
Es representen en unitats administratives o unitats físiques. Les dades
acostumen a tractar-se estadísticament per convertir-los de nombres
absoluts a relatius.

• Mapa temàtic
d’isolínies
També anomenats d’isopletes, utilitzen línies corbes que uneixen punts
d’igual valor.
mapa temàtic
d’isotermes (línies que
uneixen punts amb la
mateixa temperatura)
mapa temàtic d’isòbares
(línies que uneixen punts
amb la mateixa pressió
atmosfèrica)
mapa temàtic
d’isohietes (línies que
uneixen punts amb la
mateixa precipitació)

• Mapa temàtic
de fluxos
També poden ser de fletxes i s’utilitzen per representar la direcció d’un flux.
Mostren l’origen i el destí i la grossor és proporcional al volum.
Flux: moviment de persones d’un lloc a un altre.

• Mapa temàtic
de figures
els mapes de figures utilitzen esferes o quadrats (o algun altre símbol). La
seva grandària és proporcional al seu valor.

• Mapa temàtic
de diagrames
on se superposen en una unitat de superfície per mostrar visualment
una informació de dades quantificades

• Mapa temàtic
anamòrfic
canvien la grandària real dels espais per fer-la proporcional al fet que
cartografien.

• Mapa temàtic
de punts
mapa quantitatiu en el qual la distribució espacial d’un determinat fenomen
o objecte és representada mitjançant punts, especificats a la llegenda.

6. QUINES ALTRES FONTS D’INFORMACIÓ HI HA?
• Ortofotos un conjunt de fotografies aèries rectificades per adaptar-se a la forma del
terreny. Serveixen per veure trames urbanes o paisatges fàcilment.

• Fotografies
aèries
fotografia del terreny des de posició elevada per a obtenir més informació
amb finalitats cartogràfiques. Poden ser verticals, horitzontals o obliqües.

• Plànols
mostren en detall parts de l’entramat urbà, elements viaris,
infraestructures, zones verdes, etc.

• Gràfiques
lineals
s’utilitzen per a estudiar l’evolució d’un o diversos fenòmens en un període
de temps. La variable temps es representa en l’eix horitzontal (abscisses) i
les dades estudiades en l’eix vertical (ordenades).

• Gràfiques de
barres
Compara fenòmens en diverses unitats espacials o temporals. Sobre un
eix la variable estudiada se situa en l’eix horitzontal (abscisses) i la
mesura en l’eix vertical (ordenades). En podem trobar de diferents tipus:
verticals, horitzontals, compostes, etc.

• Gràfiques
sectorials o
circulars
S’utilitzen per estudiar la composició d’un fenomen. El cercle complet
suposa el 100% del fenomen estudiat, mentre que cadascuna de les
parts que el componen es representen mitjançant sectors, proporcionals
al percentatge de participació de les parts en el total

• Climogrames són la combinació d’un gràfic de barres (precipitacions) i un lineal
(temperatures). Per a fer possible la seva lectura, el valor de les
precipitacions ha de ser el doble que el de les temperatures.

• Histogrames o
piràmides de població
ens permet estudiar l’estructura demogràfica de la població en
un moment concret.

• Clisèries ens mostren per pisos d’altitud la diferent composició vegetal d’una zona.

• Diagrames de
dispersió
veure la relació que hi ha entre dues variables. El gràfic més adient per fer-
ne la representació és el diagrama de dispersió. Consisteix a considerar
cada parell de dades com les coordenades d’un punt al pla

• Taules
estadístiques
són sèries numèriques que informen sobre el valor d’una o més variables.
Permeten fer càlculs i utilitzar-los per a confeccionar mapes o gràfics.
Poden ser simples (una sola variable) o múltiples (diverses variables).

• Fotografies Són la captura d’un moment concret i d’un paisatge concret.

• Textos Expressen l’opinió d’una persona o exposen dades o informació
amb certa objectivitat.

Introducció a la Geografia

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Semelhante a Introducció a la Geografia

Semelhante a Introducció a la Geografia (15)

Introducció a la Geografia