Mar Langa, professora de llengua i literatura castellana, i Daniel Climent, professor de ciències de la natura, tots dos a l'IES Badia del Baver, d'Alacant, en la primera dècada del segle XXI, van preparar aquesta conferència sobre les plantes en la literatura. Una mostra de les possibilitats d'interacció entre camps epistemològics i didàctics sovint separats. L'etnobotànica o relació entre els grups humans i les plantes també s'ha donat al voltant del valor simbòlic, poètic, literari, de les plantes. Ací se'n mostren alguns exemples.

1. Daniel Climent i GinerMar Langa Pizarro
John Everett Millais, Ophelia (1852). Tate Gallery (Londres). Model: Elisabeth Siddal

2. “És Ell qui fa baixar del cel l’aigua amb la qual
[…] produïm […] les palmeres carregades
amb raïms de dàtils, les vinyes i els olivars, i
els magraners pareguts i diversos […]
en ells hi ha signes”
Alcorà, Sura 6, 99
Posta de sol a La Menara (Marràqueix)

3. Salms, 92:12
“Floreix el
just com la
palmera”
Càntic dels Càntics:
Descripció de l’amat (5:10-13):
“Els seus cabells, […] raïms de
palmera”.

4. Càntic dels Càntics
Descripció de l’amada (7:7)
“Ets esvelta com una palmera”
Dieci fanciulle in costume
succinto.
Mosaic. Villa Romana del
Casale (Sicília). S. III-IV

5. Noé “es va embriagar del seu vi i quedà despullat”
Gènesi 9:21
“qui bega la meua sang tindrà la vida eterna”
Joan 6:54
“Jo sóc l’autèntic cep i el meu Pare el vinyater”
Joan 15:1

6. Omar Kayyam (1040-1121):
Si al cel hi ha hurís i vi, com diu el mulà,
el nostre premi dalt serà beure i amar.
Jo comence a gaudir i buidar copes en vida,
disposant la meua ànima per al plaer d’allà.
Pintures a un restaurant
(antic hamman). Shirad
(Iran)
Palau Bagh-e Eram (S XIX)
Decoració exterior
Shirad (Iran)

7. Andaluces de Jaén
aceituneros altivos,
decidme en el alma: ¿quién,
quién levantó los olivos?
No los levantó la nada,
ni el dinero, ni el señor,
sino la tierra callada,
el trabajo y el sudor.
Unidos al agua pura,
y a los planetas unidos,
los tres dieron la hermosura
de los troncos retorcidos.
Miguel Hernández
“[…] i l’olivera els va
respondre [als arbres]:
- He de deixar el meu
oli, pel qual m’estimen
déus i homes, per
presumir entre
vosaltres, que sols
m’oferiu ésser rei?”
Jutges 9:8
Oliveres, Jaén, Andalusia

8. “Faràs el mant de l’efod tot
blau […] i en les seues orles
faràs magranes de blau,
porpra i carmesí”
Èxode 28: 31-33
“l’obra que va fer Salomó per a la casa de Jehovà: […]
quatre-centes magranes per als capitells”
(1 Reis, 7: 40-42; també en 2 Crónicas, 4:13)

9. Càntic dels Càntics
“Les teues galtes són
com dos talls de
magrana” (4:3)
“Et donaria a beure vi
perfumat i el most de
les meues magranes”
(8:2)
Juan de Yepes (Juan de
la Cruz), Cántico
espiritual:
“Y el mosto de granadas
gustaremos”Proserpina (1874), Dante Gabriel Rossetti
(Tate Gallery, Londres); model: Jane Morris

10. Plantes
i
Literatures
Gravat al Museu Patín
Anvers (Bèlgica)
Octubre a la Vall D’Ordesa
(Osca, Aragó)

11. Gaspar Jaén i Urbán,
La Festa:
Alfàbigues de Agost pels
carrers del record (I)
Al capçal, cósils de lliris,
mates d’alfàbiga (XXV)
Romanç del bon alacantí
Eduard Irles i Garrigós
En tartaneta de fira
munta el bon alacantí
Fragàncies d’or i alfàbega
embalsamen el matí

12. Giovanni Boccaccio (1313-1375)
El Decameró: Lizabetta
(conte V del dia IV)
John Keats (1795-1821)
Isabella, or the pot of basil
Isabella i el test d'alfàbega, Holman
Hunt, 1867

13. Dafne i el llorer
Ovidi, Les Metamorfosis (I: 452-565):
“el cos cenyisca amb una escorça ben fina, els
cabells en fullatge es transformen, els
braços en branques; aquells peus corredors
arrelen formant un tronc i la corona una
copa; només la bellesa conserva”.
Gian Lorenzo Bernini
Apolo i Dafne (1624)
Galeria dels Uffizi
(Florència)

14. Garcilaso, Sonet XIII:
Fábula de Apolo y Dafne
A Dafne ya los brazos le crecían
y en luengos ramos vueltos se mostraban;
en verdes hojas vi que se tornaban
los cabellos que al oro escurecían.
De áspera corteza se cubrían
los tiernos miembros que aún bullendo estaban;
los blancos pies en tierra se hincaban
y en torcidas raíces se volvían.

15. Rosa i assutzena
QUEVEDO
Esa color de rosa y azucena
y ese mirar sabroso, dulce, honesto,
y ese hermoso cuello, blanco, enhiesto,
y boca de rubís y perlas llena; […]
esa rica y hermosa primavera
cuyas flores de gracias y hermosura
ofendellas no puede el tiempo airado
son ocasión que viva yo, y que muera,
y son de mi descanso y mi ventura
principio y fin, y alivio del cuidado.
Garcilaso
En tanto que de rosa y azucena
se muestra la color en vuestro gesto,
y que vuestro mirar ardiente, honesto,
enciende al corazón y lo refrena;
y en tanto que el cabello, que en la vena
del oro se escogió, con vuelo presto,
por el hermoso cuello blanco, enhiesto,
el viento mueve, esparce y desordena:
coged de vuestra alegre primavera
el dulce fruto, antes que el tiempo airado
cubra de nieve la hermosa cumbre;
marchitará la rosa el viento helado.
Todo lo mudará la edad ligera
por no hacer mudanza en su costumbre.

16. Teodor
Llorente
FLORETA
SENS
NOM
Quan passege al camp, m’agrada
(¡infantívola afició!),
cullir floretes silvestres,
quan més silvestres, millor.
Una trobí amagadeta
entre el fullaram del bosc [...]
-¿Quina és aquesta floreta?-
li preguntí a un vell pastor.
Me contestà: -¿Eixa floreta?
Una floreta sens nom. [...]
¡Quantes com ella, oblidades,
desconegudes de tots,
belles floretes de l’ànima,
se mustiguen en lo món!
Poetes, reis de la citra,
que aneu cullint brillants flors:
feu replega, feu replega
d’estes floretes sens nom.
Claude Monet.
Coquelicots. 1873
Museu d’Orsay (París)

17. - Ara comprendràs que la teua
rosa es única al món
[…] Es va dirigir el Princepet
novamente a les roses: […]
- Sou belles, però […] ningú no
pot morir per vosaltres […] la
meua rosa […] és sense cap
dubte més important que totes
vosaltres, car […] ella és la
meua rosa...

18. Botica bereber
Aquella cueva del herbolario
se me ofrecía como un breviario [...]
¡El heliotropo! tan eclatante
con su académico griego pedante [...]
¡Coca! A tu arcana norma energética
rimo estas prosas de apologética [...]
El opio evoca sueños azules,
lacas, tortugas, leves chaúles [...]
¡Verdes venenos! ¡Yerbas letales
de paraísos artificiales!
A todos vence la marihuana
Que da la ciencia del Ramayana
Abres el sésamo de la alegría,
Cáñamo verde, kif de Turquía [...]
Se apagó el fuego de mi cachimba,
y no consigo ver una letra.
Mientras enciendo –taramba y timba
tumba y taramba– pongo una &
Valle Inclán, “La cueva del herbolario”

19. Caravaggio: Baco (1594).
Galeria Gorghese (Roma)
“Cal estar sempre ebri. De què? De vi,
de poesia o de virtut, com vulgueu.
Però embriagueu-vos”
Baudelaire: Petits poèmes en prose, 33

20. Mar Langa Pizarro Daniel Climent i Giner

21. John Everett Millais, Ophelia (1852). Tate Gallery (Londres). Model: Elisabeth Siddal
Hi ha un desmai que creix vora el rierol, reflectint les
ploroses fulles en el cristall del corrent: hi anà guarnida
de garlandes, de ranuncles, ortigues, margarides i
orquídies, a les quals els pastors grollers han posat un
malnom però que les donzelles anomenen “dits de
mort”. Quan pujava per les branques més vinclades per
penjar les garlandes, la més maligna es va trencar: els
trofeus de flors i ella mateixa van caure al rierol plorós.
William Shakespeare, Hamlet, 4, VII
Mar Langa Pizarro Daniel Climent i Giner
En les aigües profondes que bresolen estrelles,
blanca i càndida, Ofèlia flota com un gran lliri,
[...] els salzes tremolosos ploren contra els muscles
i, pel front en somnis, la bova es plega.
Els arrissats nenúfars sospiren al seu costat,
mentre ella es desperta, en el vern adormit