C1 Cultura, participació i civisme digital

C.1 - Cultura, participació i civisme digital
Utilitzar de manera eficient, cívica i segura dels recursos de què disposa la
ciutadania en la societat digital, aplicant-los selectivament en els diversos
àmbits de la seva vida quotidiana, amb la finalitat del desenvolupament
personal, la participació i col·laboració en la societat.
1

Índex
• Recursos a través d'Internet i la resta de TIC
• Consulta informació, localitza i descarrega recursos diversos.
• Tràmits i compres per Internet de tipus complex.
• Diverses mesures de protecció per fer gestions en línia.
• Coneix principals eines col·laboratives avançades i d'intercanvi
d'informació
• Hàbits d’ergonomia, salut i medi ambient
• Seguretat i normativa a Internet
• Coneix l'entorn virtual MUVE (Multi - User Virtual Environment)
• Sindicació de continguts
2

Possibilitats de les TIC i Internet
La tecnologia: un món ple de possibilitats
• En l'actualitat ens situem a l'era de la “societat xarxa”, una societat que
permet, gràcies als avenços tecnològics, que la informació i el coneixement
circulin arreu del món, sense fronteres.
• Les possibilitats que ens ofereixen avui en dia aquestes tecnologies són
força àmplies.
3

Com a receptors d’informació:
• Podem cercar informació d’acord a diversos objectius (cercar adreces en un
plànol, cercar bibliografia, cercar informació per tal de realitzar un viatge,
cercar informació en una enciclopèdia…).
• Ens faciliten l'accés a informació que és permanentment actualitzada (per
exemple, a través dels formats digitals de premsa, televisió, ràdio…)
• Ens podem apropar a productes culturals de diversa tipologia: música,
cinema, literatura, assaig, arts plàstiques…
4

Com a productors d’informació:
• La innovació realitzada en el sector TIC ens facilita un ventall molt ampli
de possibilitats per tal d'abocar els nostres coneixements i produccions a la
xarxa d'Internet.
• Podem produir informació i continguts en diferents formats (àudio, vídeo,
presentacions d'hipertext, documents compartits, presentacions digitals, etc.)
i compartir-los a nivell mundial.
5

Com a ésser humans que ens relacionem:
• Podem establir contactes amb altres persones, prèviament conegudes o no.
A tal efecte, disposem d'eines com ara el correu electrònic, les llistes de
correu, els xats, els fòrums, les xarxes socials, etc. i, fins i tot, a través
d’instruments senzills i molt versàtils com ara els blocs.
• Aquestes eines ens serviran per:
• Relacionar-nos, comunicar-nos, apropar-nos.
• Intercanviar coneixements i reflexions.
6

Com a usuaris de serveis:
• Les TIC ens permeten accedir a determinats serveis que ens resultaran de
molta utilitat i ens estalviaran temps i desplaçaments.
• En algunes ocasions, trobem que són les administracions públiques les que
ofereixen aquests serveis; altres vegades, són les empreses privades les que
ho fan.
• Per posar exemples, alguns dels que més es fan servir són: la banca
electrònica, la presentació d'impostos a través d'Internet, les compres
electròniques, les inscripcions a cursos o formacions, la sol·licitud de
beques, etc.
• Ens faciliten l'obtenció o el gaudir de recursos gratuïts, com ara música,
vídeos, imatges, programes o jocs.
7

Índex
d'informació
8

Avaluació de la informació d’Internet
La informació d'Internet: avaluació de la seva fiabilitat
És fàcil publicar a Internet; tan fàcil que qualsevol persona, amb uns
coneixements mínims, ho pot fer. Per tant, quan naveguem per Internet i
obtenim informació, hem de tenir en compte aquest fet.
Com podem avaluar la fiabilitat de la informació que trobem?
• Contrastant-la: Si verifiquem diferents fonts d'informació, la possibilitat
d'error es redueix (tot i que no s'elimina).
• Fent servir llocs de reconegut prestigi: d’institucions fiables o llocs que
la comunitat d'internautes els reconeix com a fiables. Per exemple, el web de
la Generalitat de Catalunya, els Ajuntaments o l'Institut d'Estudis Catalans.
9

Avaluació de la informació d’Internet
La informació d'Internet: avaluació de la seva fiabilitat
Com podem avaluar la fiabilitat de la informació que trobem?
• Prioritzar llocs web amb sistemes de seguretat: ens donarà seguretat i
confiança en les nostres accions.
• Aplicant el sentit comú i un criteri de prudència i mantenint-nos
constantment informats: Habitualment la premsa i molts mitjans de
comunicació a Internet ens informen dels riscos presents en les noves
tecnologies. Cal tenir-los en compte, sense que aquests prevencions ens
impedeixin gaudir dels grans avantatges de les TIC.
10

Identificar casos de suplantació d'identitat
• En parlar de suplantació d'identitat fem referència a tècniques d'engany
utilitzades per certs individus que, fent-se passar per una persona o entitat de
confiança, intenten robar informació confidencial.
• Habitualment es fa mitjançant l'enviament de correus electrònics. Algunes
de les principals característiques que ens poden ajudar a identificar aquest
tipus de missatges poden ser:
• Correus que denoten certa urgència, tot demanant-nos dades privades
per tal de no perdre certs privilegis. En aquest sentit, cal tenir en
compte que cap entitat bancària ens demanarà mai cap dada important
per Internet.
11

Identificar casos de suplantació d'identitat
• Habitualment es fa mitjançant l'enviament de correus electrònics. Algunes
de les principals característiques que ens poden ajudar a identificar aquest
tipus de missatges poden ser:
• Correus que, recolzant-se en institucions de confiança (ex: ONG) ens
demanen certs donatius. En aquest sentit és important que, si dubtem de
la validesa d'una URL, escrivim la direcció directament a la barra del
navegador en comptes de clicar sobre l'enllaç del correu sospitós.
• Per a més informació en el següent enllaç trobareu una guia ràpida per
reconèixer webs falses que simulen ser d'entitats bancàries:
http://seguridad.internautas.org/html/863.html.
12

Identificar correu maliciós
• Anomenem Spam o correu brossa a aquells correus enviats massivament
que el destinatari o destinatària rep sense desitjar-ho.
• Algunes de les característiques que ens poden fer sospitar que un missatge
sigui Spam poden ser:
• Que la persona que ens hagi enviat el missatge ens sigui desconeguda
o tingui un nom estrany (com podria ser “todocitas” o “supersexxy”).
• Que el missatge que ens ha arribat estigui en altres llengües.
• Que l'assumpte del missatge sigui sospitós, tot oferint grans ofertes o
productes miraculosos.
• Actualment la majoria de gestors de correu contenen filtres anti-spam per
ajudar-nos a detectar el correu brossa.
13

Identificar programari maliciós
• Malauradament, el programari maliciós està present a la xarxa adoptant
diferents formats, entre els quals podem trobar, per exemple, els troians, les
portes falses o el programari espia.
• No sempre és fàcil identificar el programari maliciós (de fet, els seus
creadors desenvolupen estratègies perquè així sigui), de manera que una de
les maneres d'anar sobre segur és fer servir el sentit comú, tenint cura de què
i des d'on descarreguem un programa i obtenint el màxim d'informació
entorn d'aquestes qüestions.
• D'aquesta manera, una bona manera de no tenir problemes amb el
programari és fer servir llocs de descàrrega oficials del creador del
programa.
14

Conèixer i configurar els sistemes de protecció
• És important tenir en compte que necessitem protegir el nostre ordinador
de tots aquests riscos.
• Tot i que hi ha solucions molt complertes en el mercat, són de programari
propietari i de pagament, i per això no en recomanem cap en especial.
• No obstant això, hi ha diferents solucions de lliure distribució que, de
forma conjunta, ens ajudaran a mantenir-nos el més protegits possible.
15

Tallafocs (o firewall)
• Un tallafocs és, senzillament, un filtre que ens ajuda a prendre control
sobre totes les comunicacions que entren i surten del nostre ordinador,
permetent o tallant el pas del flux d'informació.
• Els sistemes operatius actuals porten incorporada aquesta funcionalitat.
• Ens ajuden a detectar comunicacions no esperades i no desitjades i, per
tant, a prevenir possibles abusos.
16

Antivirus
• Existeixen multitud de programes (gratuïts i de pagament) per tal de
prevenir-los i cal parar atenció en la importància de mantenir actualitzat el
banc de definicions de virus d'aquests programes, de manera que les noves
possibilitats d'infecció siguin neutralitzades a temps.
• A diari apareixen noves versions i mutacions dels virus, que a vegades es
propaguen molt ràpidament a nivell mundial. Aquesta actualització, general,
es realitza de forma automàtica per part del propi programa antivirus.
• Aquests programes ens permeten decidir què volem que es faci quan es
realitza una detecció: esborrar l'arxiu infectat, ficar l'arxiu en “quarantena” o
ignorar-lo.
17

Antivirus
• Programes gratuïts:
• Microsoft Security Essentials:
• http://windows.microsoft.com/mse
• Avast Antivirus:
• http://www.avast.com
•Avira Antivirus
• http://www.avira.com
18

Antiespíes
• Existeixen diferents solucions antiespies de caràcter gratuït, com ara Anti
Malware-Bytes:
• http://www.malwarebytes.org/
• Són de configuració molt similar als antivirus i ens permeten detectar
possibles programes espies i decidir què és el que volem fer-ne.
• Sovint, les actualitzacions de les definicions d'amenaces cal realitzar-les de
forma manual.
19

Índex
d'informació
20

Fer gestions de la banca en línia
• Una innumerable quantitat d'institucions financeres permeten als seus
clients, avui en dia, realitzar gestions a través d'Internet. És el que es coneix
com a banca en línia.
• Per gaudir d'aquest servei, és habitual signar un contracte amb l'entitat
financera. És en aquest document on es detallen les condicions del servei.
• Un cop el o la client ha signat el contracte amb l'entitat financera, aquesta li
facilita els següents elements:
• L'adreça web a través de la qual podrà accedir al servei.
•El nom d'usuari. Aquesta és una dada imprescindible.
•La contrasenya. Aquesta contrasenya tindrà determinades
característiques, que l'entitat bancaria estableix. És habitual que el/la
client pugui modificar-la i personalitzar-la.
21

• Treballar amb la banca en línia permet,
a més d'accedir a la informació sobre les
nostres operacions bancàries, realitzar
determinades operacions.
• Per tal de fer-ho, l'entitat financera ens
donarà, en signar el contracte, un segon
sistema de protecció, que haurem
d'emprar sempre que vulguem realitzar
determinades gestions que impliquin un
cert risc per a la nostra seguretat. Sol ser
una tarja amb determinats codis que
haurem d'introduir sempre que la
interfície ens ho demani.
22

• Així, podrem:
• Fer traspassos o transferències.
• Contractar nous serveis amb l'entitat financera.
• Realitzar pagaments.
• Presentar impostos.
• Recarregar telèfons mòbils.
• Domiciliar la nòmina,
• etc.
• Canviar les dades personals del nostre compte.
• Configurar alertes personalitzades (avisos via SMS al telèfon mòbil
o via correu electrònic)
• Personalitzar la interfície de la nostra banca en línia: fer més
accessibles els serveis que utilitzem més freqüentment.
23

Concertar cites per a gestions públiques i fer tràmits
• Cada dia més, Internet ens ajuda a concertar tràmits per realitzar
determinades gestions amb les administracions públiques. D'aquesta manera,
ens estalviem desplaçaments innecessaris i/o trucades telefòniques.
• Cal tenir en compte que les diferents administracions públiques (estatal,
autonòmica i local) treballen per tal d'augmentar els serveis en línia que
ofereixen a la ciutadania. El número de tràmits que estan disponibles
augmenta dia a dia. Podem tenir una bona idea dels que hi ha disponibles
navegant pel web de l’Oficina Virtual de Tràmits:
• http://www20.gencat.cat/portal/site/OVT/
24

Concertar cites per a gestions públiques i fer tràmits
• Alguns exemples:
• Demanar cita per renovar el DNI.
• Inscriure’s per realitzar una prova de català.
• Inscriure’s per obtenir el certificat ACTIC.
• Cada una de les gestions a realitzar té les seves peculiaritats. N'hi ha que
demanen un certificat digital a l'usuari i també n'hi ha que no. En aquestes,
caldrà que el/la consumidor/a proporcioni determinada informació personal
que resulti suficient per tal d'acreditar-se abans de fer el tràmit.
25

Compra de productes
• Un altre dels grans avantatges que ofereix la xarxa és que ens pot donar
una multiplicitat de serveis. A través d'Internet tenim la possibilitat
d'adquirir productes de tota mena i sense desplaçar-nos del nostre
domicili!
• A través d'Internet podem:
• Comprar productes de primera necessitat.
• Adquirir productes d'oci: entrades per al cinema, teatre, viatges arreu
del món, etc.
• Adquirir llibres, revistes, premsa, música, vídeos, etc.
• Aconseguir productes tecnològics (programari, maquinari, etc.)
• Comprar mobiliari, roba, complements.
• I moltes coses més… no hi ha límits!
26

Compra de productes
• No obstant això, també hi ha alguns inconvenients:
• Cal tenir en compte que a través d'Internet estem comprant productes
a companyies que poden estar ubicades en qualsevol lloc del món. La
legislació i els drets aplicables a aquesta transacció pot no coincidir
amb la nostra. No obstant això, d'acord amb les nostres lleis estatals, i si
no s'especifica el contrari, és aplicable la nostra normativa i la nostra
jurisdicció (més concretament, la del lloc físic on es situa el
comprador).
• Com a mesura complementària, podem contactar amb el venedor (amb
l'empresa) per demanar més informació al voltant d'un producte concret
o de les característiques de la relació comercial que establirem.
27

Compra de productes
• Passos de compra:
• Mirar l’oferta de productes (catàleg).
• Seleccionar els productes desitjats i afegir-los a la cistella.
• Confirmar la cistella i realitzar el pagament
• Caldrà facilitar dades personals (nom, adreça d’enviament,...)
• Caldrà de facilitar informació relativa a la forma de pagament
(domiciliació bancària, dades de la targeta de crèdit).
• Hi ha comerços que permeten registrar-se. És de gran utilitat si som
compradors habituals, ja que redueix el temps de compra i la introducció de
dades personals.
28

Índex
d'informació
29

Elements bàsics per fer gestions en línia
Usuari i contrasenya
• La major part d’espais virtuals on podem fer gestions, ens demanen que ens
registrem.
• A cada registre ens poden demanar unes dades diferents, obligatòries i/o
opcionals.
• IMPORTANT: Hem de recordar, com a mínim, el nom d’usuari i la
contrasenya escollida per poder accedir a posteriori.
• Alguns llocs ofereixen la opció de “Recordatori de contrasenya”. En aquest
cas, potser que ens preguntin la resposta a una pregunta de seguretat.
Aquesta resposta l’especifiquem en el moment del registre.
30

Usuari i contrasenya
• Les dades més habituals són:
• Nom d’usuari (a vegades pot ser el correu electrònic).
• Correu electrònic.
• Contrasenya.
• Dades identificatives: nom, cognoms, data de naixement, població...
• Altres dades:
• Dades bancàries (compte corrent o targeta). Hem d’anar en compte
amb donar aquesta informació, assegurant-nos que no ho fem a llocs
fraudulents. Ens ho poden demanar si ens estem subscrivint a un servei
de pagament o a un portal de compres.
• Pregunta de seguretat
• Gustos o interessos. S’utilitzen per enviar publicitat.
31

Accés segur a un lloc web
• Per assegurar-nos que terceres persones no tindran accés a la informació
que estem enviant, hi ha dos elements en els quals ens podem fixar:
• Navegació segura: El lloc web comença per https://
• Entitat verificada: La presència d’una icona amb forma de cadenat.
32

La signatura electrònica
• Es tracta d'una eina o utilitat que ens permet “signar” documents
digitalment, de manera que amb la nostra signatura electrònica podem
aconseguir les mateixes finalitats que amb la nostra signatura “manual”.
• Actualment, els DNI-e incorporen una signatura electrònica personal.
• És important recordar la contrasenya/clau per poder-la utilitzar.
• Hem de tenir en compte que el seu ús encara no s'ha estès i que, per tant,
no és molt freqüent. No obstant, cada vegada més les administracions
públiques estan incorporant aplicacions d'aquest tipus de signatura.
33

Exemples d’ús de la signatura electrònica
• Seu virtual de l’Agència Tributaria
• http://www.aeat.es
• Servei d’Ocupació de Catalunya
• http://www.oficinadetreball.cat/
• Oficina virtual de la Seguretat Social
• http://www.seg-social.es/
34

Índex
d'informació
35

Què és una Eina Col·laborativa
• Hi ha diferents eines que anomenem eines col·laboratives. Són instruments
que ens ajuden a intercanviar informació o comunicació de forma que altres
persones la poden rebre i enviar-nos, a la vegada, més informació.
• La seva virtut està, precisament, en aquest intercanvi amb d'altres persones.
• Podem establir dues categories:
• D'una banda, les eines de col·laboració síncrona: aquelles que ens
permeten interactuar a temps real amb d'altres persones.
• D'una altra, les eines de col·laboració asíncrona, que són aquelles que
han estat creades per tal d'afavorir la interacció, però no necessàriament
a temps real. És la suma de les intervencions de les persones les que els
atorguen aquest caràcter de col·laboració.
36

Eines principals
En temps real:
El xat
• Permet als participants tenir converses sincròniques en temps real a través
del web i la seva característica més destacada és la immediatesa.
• Poden ser del tipus un-a-un o amb diferents persones a la mateixa vegada.
• Existeixen diferents modalitats: text, audio i video.
Pissarres digitals:
• Permeten intercanviar tota mena d’informació de forma instantània i
interactiva i les aules digitals o entorns virtuals d’ensenyament-
aprenentatge, espais web que incorporen diferents eines (com ara “pissarres
digitals”) i que afavoreixen la col·laboració.
37

Eines principals
El mateix espai, en temps diferent:
Els debats virtuals o fòrums:
• Són canals de comunicació asíncrona permanents que es desenvolupen a
través de planes o portals web.
• Habitualment, cada tema genera un nou “fil” i això permet que les
converses quedin arxivades per temes.
• Els participants poden intervenir bé obrint un “nou fil de conversa” o bé
donant resposta a una intervenció anterior.
• Generalment, les intervencions més recents en un fòrum apareixen
arxivades en primer lloc.
38

Eines principals
Els blocs o diaris a Internet:
• Es tracta d'eines nascudes per compartir vivències, inquietuds, opinions,
reflexions, etc.
• En el seu origen, els blocs o bitàcoles eren eines estrictament personals,
però cada dia hi ha més blocs col·lectius.
• La seva virtut principal és que l'autor publica de forma molt ràpida i
senzilla els continguts, i els visitants del lloc poden enviar-li comentaris i
aportacions, produint-se d'aquesta manera molta interacció. És habitual
trobar contingut de tot tipus (text, imatge, àudio, vídeo, hipertext, etc.)
39

Eines principals
Les enciclopèdies virtuals o “wikis”
• Podem definir la “wiki”, de forma molt senzilla, com aquell espai
compartit on tothom pot incorporar, modificar i, fins i tot, esborrar
continguts.
• Destaca d'aquesta eina, principalment, el fet que els continguts esborrats o
modificats es poden recuperar, revisant l'historial de modificacions i desfent
els canvis.
• Aquesta tecnologia representa l'essència del treball col·laboratiu, ja que
deixa en mans de la comunitat la responsabilitat dels continguts publicats.
• L'exemple per excel·lència és la “Wikipèdia”.
40

Eines principals
Sistemes de correu electrònic:
• Permeten redactar, enviar i rebre missatges utilitzant sistemes de
comunicació electrònica.
• Habitualment l’emissor de la comunicació es dirigeix a un o més
destinataris.
41

Eines principals
Grups de notícies i llistes de distribució: Similars als sistemes de correu
electrònic, els missatges estan destinats a un grup de persones.
• Calendaris de treball: afavoreixen la planificació, la cooperació i la gestió
col·laborativa de l’agenda del grup.
• Documents en línia: n’hi ha de diferents tipologies (per exemple, els
“Googledocs”). En tots els casos, es tracta de documents que, en funció dels
permisos atorgats a diferents grups d’usuaris, es modifiquen de forma
col·laborativa i asíncrona.
• Sistemes de directoris compartits: permeten intercanviar documentació
independentment del seu format.
42

Participació a fòrums (debats virtuals)
• Participar en els debats virtuals o fòrums és una gran oportunitat per tal
d'intercanviar informació amb diferents persones que poden estar fent les
seves aportacions des de diferents punts de la geografia mundial.
• Els debats virtuals, tal i com hem explicat anteriorment, es duen a terme de
forma no sincrònica (cada participant efectua les seves aportacions en
moments diferents).
• Hi ha diferents tipologies de fòrums a la xarxa mundial d'Internet:
• Fòrums temàtics i especialitzats o generalistes
• Fòrums públics i privats.
• Fòrums restringits. Poden ser públics o privats, però només hi poden
participar determinat tipus de persones (que pel seu perfil, compromís o
objectiu resulten les adequades).
43

Els rols
En qualsevol fòrum, és habitual trobar que les persones que hi participen
assumeixen diferents rols:
• Administrador: és qui defineix els permisos d'accés i de publicació
que tindran les persones participants.
• Moderador: és qui s'ocupa d'ordenar les aportacions d'acord amb
diferents criteris. Intervé sovint per tal de recordar les normes de
participació, esborrar els continguts poc apropiats, fer indicacions, etc.
• Participant: les persones que aporten els seus continguts.
• Visitant: les persones que no realitzen cap aportació (potser perquè no
estan autoritzades o, simplement, no desitgen aportar cap contingut,
però sí tenir accés al que d'altres han publicat).
44

Consells per a la participació en un fòrum
• En primer lloc, val la pena recordar que en els espais de fòrum conversa un
grup de persones i que, per tant, cal que la gent es tracti guardant respecte a
les normes d'urbanitat que apliquem habitualment en converses reals.
Aquesta és la millor guia que podem tenir.
• D'una altra banda, és important destacar que la comunicació virtual no
permet acompanyar el nostre missatge amb informació complementària (el
to de la nostra veu, la nostra postura corporal…). És per això que no és
recomanable emprar paraules amb doble sentit, intervenir amb doble
intenció, etc.
45

• Fer presentacions o acomiadaments molt formals o llargs, és innecessari.
• Sí que cal saludar breument a l'inici de la nostra intervenció i signar els
missatges amb el nostre nom, perquè quedi clar que el missatge ha finalitzat.
• Publicar un missatge diferent per a cada tema. Si teniu la intenció de tractar
diferents temes, és millor fer-ho a través de diferents missatges.
• Indicar una línia d'assumpte clara, que defineixi el contingut dels vostres
missatges. Així serà fàcil localitzar-los posteriorment. Cal evitar indicar
assumptes com ara “Hola”, “Resposta al missatge anterior” o deixar la línia
d'assumpte en blanc.
46

• Si el vostre missatge és una resposta a un missatge publicat anteriorment
per una altra persona, cal que feu un “contesta”. D'aquesta manera la
conversa quedarà desada de forma ordenada i es podrà fer un seguiment de
la seqüència de comentaris sobre el mateix tema amb molta facilitat.
• Si voleu mostrar el vostre acord/desacord amb una part d'un missatge
anterior, cal citar-lo i explicar els motius. Cal ser respectuós, breu i clar en
les argumentacions.
• Empreu les majúscules si voleu indicar que esteu cridant; en cas contrari,
feu servir la norma general.
47

• Podeu emprar “emoticones” per indicar el vostre to de veu, però no és
recomanable fer-ho molt sovint, perquè es produeix cansament en el
receptor.
• Si voleu adjuntar algun arxiu, ho podeu fer, però tingueu en compte que
normalment existeix una limitació referent a la mida de l'arxiu.
48

Participació a xats (xerrades en línia)
• D'acord amb el diccionari de la llengua Catalana de l'Institut d'Estudis
Catalans, un xat és una comunicació simultània entre diverses persones a
través d’Internet.
• D'una banda, aquesta comunicació es pot dur a terme entre dues o més
persones i de forma pública o privada.
• D'una altra, el xat pot consistir en l'intercanvi de comunicació escrita,
verbal -conferència- o de vídeo -videoconferència-.
• Igual que en els fòrums públics, existeix la figura moderadora, que actua
per tal de fer respectar les normes del xat i que pot, fins i tot, expulsar alguna
de les persones participants si pensa que aquesta no es comporta de forma
adequada.
49

Xat públic
Es duu a terme a través de dos sistemes diferents:
• Programes o aplicacions especialment dissenyats. Cada vegada són
menys habituals, ja que s'està imposant l'ús de les eines web).
• Aplicacions web: aquestes eines permeten la confluència de diferents
persones que, a través de la interfície, es comuniquen entre si.
• És freqüent trobar que els espais web estan dividits en diferents “sales”.
Cada sala o racó del xat és totalment independent de la resta dels espais.
• Algunes de les pàgines web de xat més conegudes son xat.cat o terra-
chat.
50

Xat privat
Hi ha dues possibilitats:
• Aplicació especialment dissenyada a tal efecte. (Messenger o Skype).
Qualsevol d'aquests programes requereix ser instal·lat en el nostre ordinador.
A més a més, serà necessari enregistrar-se i donar-se d'alta en el servei, per
tal de tenir un compte personal.
• Plataforma web. (Facebook o xat Gmail). Cal seleccionar el nom del
participant i obrir un diàleg privat amb ell .
51

Entrar i participar-hi
En funció del tipus de xat escollit, caldrà:
• Donar-se d'alta en la plataforma, o bé fer servir el nom d'usuari i
contrasenya habitual, o
• Escollir un nom o pseudònim provisional, que deixarà de ser vàlid un cop
tanquem el nostre navegador.
• I amb això, ja estarem preparats per començar.
52

Expressar vivències, opinions i sentiments (blocs)
• Els blocs van néixer com a diaris personals, per tal de poder expressar les
opinions, les reflexions o les experiències dels seus participants.
• Avui en dia, existeixen moltes tipologies de blocs, entre els quals cal tenir
molt en compte els blocs temàtics i especialitzats.
• Els blocs són pàgines web que es construeixen de forma molt senzilla i que
tenen certes peculiaritats: habitualment els seus continguts s'indexen de
forma cronològica (el més recent és el primer en aparèixer a la portada del
web) i es classifiquen, a través d'etiquetes (en anglès, tags) d'acord amb el
seu contingut.
• També podem trobar que un bloc tingui diferents “pàgines”, és a dir, que
classifiqui els seus continguts en diferents seccions, dintre de les quals
trobarem les aportacions distribuïdes de forma cronològica.
53

• Els blocs poden ser editats per una o més d'una persones, que tenen la
consideració d'autors. La o les persones que creen el bloc són les que
decideixen qui podrà participar-hi com autor o autora.
• Existeixen plataformes multi-blocs, que ofereixen servei gratuït (també de
pagament) i faciliten la creació d'aquests tipus d'espais a totes les persones
que es registrin a través d'un formulari. Més enllà, hi ha comunitats tancades
que ofereixen la plataforma als seus membres (com ara, el Departament
d'Educació)
• En l'àmbit comercial, entre els d'ús més habitual, trobem els de Blogger o
de Wordpress (són gratuïts).
54

Com publicar-hi?
Les “entrades” o aportacions al bloc compten amb la següent estructura:
• Un títol
• La data de la publicació de cada article.
• El contingut en si mateix (text, imatges, vídeos).
• Les etiquetes o TAGS.
• La possibilitat que qualsevol visitant pugui fer un comentari. El o la
propietari del bloc pot eliminar aquesta possibilitat.
• Els autors del bloc publiquen les seves entrades a través del panell de
control: una eina que facilita la publicació de les entrades, la moderació dels
comentaris, així com d'altres utilitats de la plataforma.
55

Aportar coneixements a enciclopèdies virtuals
• Les enciclopèdies virtuals o “wikis” són eines que ens permeten compartir
continguts de diferent tipologia i generar-los de forma col·laborativa.
• La Vikipèdia és una de les “wikis” més conegudes a Catalunya.
• Qualsevol participant enregistrat pot accedir als continguts i també:
• Esborrar-los o modificar-los totalment o parcialment.
• Afegir noves aportacions.
• Les “wikis” conserven la informació de totes les aportacions (la història de
les modificacions fetes), de manera que és fàcil recuperar el contingut
esborrat de forma accidental o malintencionada.
• És habitual que hi hagi persones que exerceixen el rol de moderador o
administrador. La seva funció és establir les normes de funcionament,
vetllar per la qualitat dels continguts, evitar esborrats accidentals i, en casos
greus, expulsar als autors que no es comportin de forma adequada.
56

Aportar coneixements a enciclopèdies virtuals
Participar en una "wiki"
• El més habitual és que sigui necessari enregistrar-se en la plataforma abans
de poder participar-hi.
• Recordeu: sempre que participem en un espai col·laboratiu, hem de
respectar les normes establertes. És interessant llegir-les abans de començar!
57

Índex
d'informació
58

Tenir cura de la higiene postural
• Actualment, molts i moltes de nosaltres ens passem gran quantitat d'hores
davant d'un ordinador. Per tal que la nostra salut no se'n ressenti, és vital
mantenir una bona postura quan ens situem davant d'una pantalla.
• Alguns aspectes a tenir en compte pel que fa a la higiene postural en el
treball amb ordinadors poden ser:
• Monitor, és important situar-lo en una superfície estable just davant
de nosaltres, a una distància d'entre 55 i 70 centímetres. Si la pantalla
estigués a un costat, hauríem de mantenir el coll en torsió contínua fet
que ens podria causar dolor i cansament. La part superior de la pantalla
hauria de quedar a l'alçada dels nostres ulls o just per sota.
• Teclat, és important deixar un espai entre aquest i l'extrem de la taula
per tal de poder recolzar els canells, els quals han d'estar al mateix
nivell que els colzes.
59

Tenir cura de la higiene postural
• Alguns aspectes a tenir en compte pel que fa a la higiene postural en el
treball amb ordinadors poden ser:
• Ratolí, cal que aquest s'adapti al màxim a les nostres necessitats. Per
exemple, si som esquerrans haurem de posar-lo a la part esquerra de
l'ordinador i configurar les opcions dels botons correctament.
• Cadira, cal que sigui d'una alçada adequada, que ens permeti accedir
còmodament a l'ordinador alhora que ens deixi recolzar els peus a terra
(si això no succeeix podem utilitzar un recolzapeus). També és molt
important que el respatller de la cadira que triem s'ajusti a la nostra
zona lumbar.
• Si hem de treballar amb documents, és important col·locar-los sobre
un faristol, de manera que no haguem de forçar el coll en voler-los
visualitzar.
60

Configurar característiques visuals de la pantalla
• A l'hora de configurar les característiques visuals de la pantalla i per tal
d'evitar cansament i irritació visual innecessaris, hem de tenir en compte tres
conceptes bàsics: el color, la lluentor i el contrast.
• Habitualment, es pot configurar des dels botons de l apantalla.
• El color que visualitzem a la pantalla sorgeix d'una combinació de
verd, blau i vermell. Les opcions de configuració ens permeten definir
una major o menor presència de cadascun d'aquests colors.
• La lluentor (també anomenada lluminositat) no és més que la
quantitat de llum existent. Els canvis en la lluentor, enfosqueixen o
aclareixen allò que apareix a la pantalla.
• En parlar de contrast fem referència a la diferència de lluentor entre
el punt més clar i el més fosc d'una imatge.
61

Organitzar l’espai de treball
• A l'hora d'organitzar el nostre espai de treball ens hem de plantejar dos
principis: comoditat i seguretat. Partint d'aquí, algunes mesures a tenir en
compte poden ser:
• Tenir prou superfície de treball lliure sobre la taula com per poder
moure el ratolí amb comoditat.
• Vetllar per una correcta col·locació i organització dels cables de
corrent, de manera que no hi hagi mal contacte o altres possibles perills
com podrien ser les ensopegades.
• Pel que fa a la llum, col·locarem l'ordinador en paral·lel i a certa
distància de la llum natural. Cal que il·lumini la zona de treball però no
incideixi directament sobre els nostres ulls o monitors.
• Pel que fa a les condicions ambientals, vetllarem per tal que ens siguin
grates, tot controlant el nivell de so i la temperatura.
62

Utilitzar protectors de pantalla
La utilització d'un protector de pantalla ens allunyarà de problemes causats
per la permanència d'una mateixa imatge durant molt de temps en el nostre
monitor, com pot ser el fet que aquesta imatge quedi sobreimpresa a mode
d'imatge fantasma (permanentment o temporal), tot dificultant la
visualització correcta dels continguts del nostre ordinador.
Podem configurar les opcions del protector de pantalla des de les propietats
de pantalla del sistem aoperatiu.
63

Pautar rutines de descans i gimnàstica
Si hem de treballar moltes hores davant d'un ordinador i no volem que la
nostra salut se'n ressenti, és important tenir en compte els següents consells:
• Fer una pausa cada hora de treball, fent un petit passeig per, per exemple,
anar-nos a buscar un got d'aigua.
• De manera regular, separar els ulls de la pantalla i mirar a algun punt
llunyà.
• De tant en tant fer petits exercicis de coll, girant-lo cap a un costat i cap a
l'altre.
• Fer estirament de cames i braços cada cert temps, per tal que no ens quedin
garratibats.
64

Fer un ús responsable del material fungible
El fet de ser persones que volem extreure totes les possibilitats a l'ús de les
tecnologies, no ha de ser contrari a ser ciutadans i ciutadanes compromesos
amb el medi ambient.
Anomenem material fungible a aquells recursos que es consumeixen en ser
utilitzats. D'aquesta manera, és important que abans d'usar un material
pensem si aquesta acció és realment necessària.
65

Algunes possibles alternatives que ens ajudaran a ser més ecològics i
ecològiques poden ser:
• Abans d'imprimir quelcom, assegurar-nos que realment necessitem una
versió impresa d'aquest document, estalviant-nos d'aquesta manera tinta i
paper. Potser desant una còpia al nostre ordinador en tindrem prou. Si
necessitem disposar del document en diferents espais físics, una bona
alternativa pot ser enviar-nos-el per “e-mail” o portar-lo guardat dins una
clau USB.
• Abans de gravar dades en un CD o DVD podem reflexionar entorn de si
aquest fet és realment necessari. Potser són dades que cal modificar en un
futur i desant-les en un USB ja en tindrem prou, evitant-nos malgastar
recursos.
66

Reutilització
Un cop emprat el material fungible, i abans de reciclar-lo, un pas intermedi
pot ser la seva reutilització. En aquest sentit, algunes possibilitats poden ser:
• Emprar el revers dels fulls impresos per fer esborranys o documents d'ús
propi.
• Emprar cartutxos de tinta reutilitzables, de manera que en gastar-se la tinta
es pugui reomplir sense necessitat de malgastar un nou cartutx contenidor.
67

Tractar correctament els residus tecnològics
Un cop acabada la vida útil del material tecnològic, és important gestionar
correctament la manera com ens desfem d'aquests residus:
• Els perifèrics informàtics obsolets, com ara impressores o monitors que ja
no ens siguin d'utilitat, no poden deixar-se en els contenidors habituals, sinó
que cal portar-los a espais de gestió de residus específics, com poden ser les
deixalleries o punts verds.
• El mateix passa amb els cartutxos de tinta i amb els CD i DVD els quals,
després de ser recollits selectivament, són traslladats a plantes industrials que
els tracten amb l'objectiu de crear nous productes, com per exemple
retrovisors de cotxes.
• Si voleu més informació entorn de la gestió de residus podeu consultar
l'espai web de l'Agència de Residus de Catalunya.
68

Índex
d'informació
69

La importància de la seguretat al món digital
El dret a la protecció
L'Agència Catalana de Protecció de Dades| ens informa en la seva pàgina
web del següent:
“Totes les persones tenim el dret fonamental a la protecció de les nostres
dades personals, que implica la possibilitat de controlar què es fa amb
aquestes dades, és a dir, de saber qui té informació sobre nosaltres, quina
és aquesta informació, d'on prové, per a quina finalitat es tenen les dades i
a qui es faciliten, en tant que es tracta d'informació que no pertany a qui la
gestiona, sinó al titular de les dades.”
70

Quines són les nostres dades personals?
Novament, acudim a la definició que publica l'Agència Catalana de
Protecció de Dades:
“Són totes les dades referents a la nostra persona que ens identifiquen o ens
poden arribar a identificar: nom, cognoms, DNI, adreça postal i electrònica,
número de telèfon, característiques físiques, veu, fotografies o altres
imatges, etc.”
“També són dades personals les que fan referència a l'origen racial o ètnic,
la salut i la vida sexual, i les que revelen la ideologia, l'afiliació sindical, la
religió i les creences. Aquestes dades es consideren sensibles i estan
especialment protegides per la llei.”
71

Quins drets tenim sobre les nostres dades personals?
Respecte de les nostres dades personals, tenim dret a (Drets ARCO):
• ser informats al respecte de les dades que qualsevol entitat, empresa o
institució conserva,
• a accedir-hi i consultar-les,
• i rectificar-les o cancel·lar-les i oposar-nos-hi.
També tenim dret a revocar el consentiment que prèviament haurem atorgat
per tal que les nostres dades es conservin en fitxers i/o registres. D'altres
drets son:
• Dret d'impugnació de valoracions.
• Dret a la indemnització.
72

Perquè és especialment important la protecció al món digital?
• La “societat xarxa” o societat de la informació ha ocupat els espais digitals
amb plenitud de recursos. Això implica que la informació viatja i es
multiplica gairebé de forma exponencial i també que arriba -o pot arribar- a
molts destinataris. Mai ha estat tan fàcil compartir informació a nivell
mundial!
• El risc de perdre el control de la informació personal és molt alt, tenint en
compte que l'accés pot produir-se a nivell mundial, amb tot el que això
implica.
73

Perquè és especialment important la protecció al món digital?
• No obstant això, és habitual que, quan participem a Internet, tinguem una
sensació de “falsa intimitat”. Hauríem de pensar que, en termes generals i
especialment en les xarxes socials i en els espais més interactius, participar
en Internet és com participar a la plaça del poble. Cal tenir prudència, sense
arribar a l'excés, ja que hi ha mesures que ens poden ajudar a tenir una bona
experiència a Internet. Cal recordar que no només hem de protegir les
nostres dades, també ho hem de fer amb les dels nostres familiars i coneguts.
• És important tenir cura de la seguretat de la informació i de les dades
personals, dades que estan especialment protegides per l'article 18 de la
Constitució espanyola, que garanteix el dret a l'honor, a la intimitat personal
i familiar i a la pròpia imatge. L'article 31 de l'Estatut d'Autonomia de
Catalunya també garanteix aquesta protecció.
74

Mesures per garantir la privacitat
Garantir la seguretat i privadesa de la nostra informació és essencial i hi ha
diferents mesures que podem considerar per tal que tot vagi bé.
Les mesures que podem prendre
Hi ha dos factors a tenir en compte:
• A qui estem oferint aquesta informació.
• A través de quin tipus d'aplicació (entorn web o servei de missatgeria
o sistema de comunicació) estem enviant informació.
75

Amb qui estem compartint aquesta informació?
Si estem oferint informació personal o privada a una institució o entitat
pública o privada, haurem d'assegurar-nos que és realment aquesta
institució o entitat i que es farà un ús correcte de les dades que enviem
En aquest cas, ens hem de preguntar:
• Aquesta institució o entitat o empresa ha contactat amb nosaltres? Per
quina via? És aquesta institució i no una altra que es fa passar per ella?.
• Confiem en aquesta institució, entitat o empresa? Ens sembla que és prou
prestigiosa com per confiar-li les nostres dades? La seva web està enllaçada
des d'espais web en els quals confiem?
76

Amb qui estem compartint aquesta informació?
Si estem oferint informació privada a una persona coneguda o
desconeguda. El concepte de “conegut” és relatiu, més encara quan es tracta
de relacions establertes a través de la xarxa d'Internet.
En aquest cas, ens hem de preguntar:
• Estem segurs que aquesta persona és qui diu ser? Ens podria estar
enganyant? Coneixem les seves intencions?
• Si la resposta és: “sí, podria enganyar-me”, caldrà d'actuar amb cautela
(penseu que penjar una foto a un bloc i una descripció totalment falsa de la
pròpia identitat està avui en dia a l'abast de tothom).
•Si tenim dubtes… precaució!
77

Valorar el risc de donar informació confidencial
Quan duem a terme l'acció de navegar per Internet per tal de gaudir d'un
temps d'oci, treballar, comunicar-nos, encarregar un servei, efectuar una
compra, o dur a terme qualsevol altra acció, és molt important tenir en
compte quina informació personal volem oferir i quins riscos estem
afrontant. Un cop haguem entès els riscos, podrem prendre decisions
eficaces.
Proporcionar informació personal.
D'acord amb la Llei de Protecció de Dades Personals, la nostra informació
personal està protegida. Això, però, no vol dir que totes les persones i
institucions amb les quals tenim relació a través de la Xarxa d'Internet actuïn
d'acord amb aquesta protecció. Per exemple, les empreses que estan en
d'altres països no estan subjectes a les nostres lleis, i, per tant, no estan
obligades a complir-les.
78

Perquè es podria fer servir aquesta informació?
Alguns exemples:
• Una empresa que comercia amb productes turístics s'assabenta que ens
agraden els esports d'aventura. Vam participar en un concurs al nostre
supermercat i vam donar autorització per tal que ens enviïn informació
personalitzada. Aquesta empresa comparteix la seva base de dades amb un
consorci d'empreses turístiques que ens omplen la bústia de correu electrònic
amb missatges que no desitgem.
• Hem comprat un cotxe i aquesta informació cau en mans d'un consorci
d'empreses d'assegurances, els comercials de les quals ens truquen sempre a
l'hora del sopar per oferir-nos els seus serveis.
79

Alguns exemples:
• Hem canviat de casa i hem instal·lat un nou telèfon. Com que el nou
número figura a les guies telefòniques públiques, les companyies de
telefonia mòbil ens truquen a diari per tal d'oferir-nos els seus serveis.
• Participem activament en una comunitat a Internet i hi hem ubicat
informació personal: el nostre telèfon i la nostra bústia de correu electrònic,
informació sobre el nostre lloc de treball i una fotografia nostra. Un dels
membres s'enamora dels “nostres encants” i… ara ja sap on ens pot molestar!
• Algú s’ofereix vendre una moto de segona mà. No coneixem a aquesta
persona, però li facilitem les nostres dades personals i bancàries per tancar el
tracte. Cal fer algun aclariment?
80

Alguns exemples molt il·lustratius (vídeos):
• http://blip.tv/file/2107425
81

La importància de contrasenyes complexes i segures
És important que les contrasenyes siguin i estiguin segures:
• No fer servir dades personals com a part de la contrasenya (com ara la
dates de naixement, adreces postals, el número de DNI o seguretat social, ni,
en general, qualsevol dada que es pugui associar amb nosaltres)
• És recomanable que la contrasenya inclogui lletres i números, majúscules i
minúscules, i si és possible, que tingui com a mínim 8 o 9 caràcters.
• Tenir cura d'aquestes contrasenyes: evitarem anotar-les o comunicar-les
fins i tot als nostres familiars i/o amics. No és desconfiança, és que potser
ells o elles no les vigilen prou!
• És aconsellable tenir diferents contrasenyes, de tal manera que la pèrdua
-l'oblit- d'una no afecti a totes les nostres eines. Podem tenir contrasenyes
més llargues o complexes per aquelles coses que hem de protegir millor i
contrasenyes més senzilles per a les eines que fem servir habitualment.
82

La importància de contrasenyes complexes i segures
Recuperar la contrasenya
És habitual que oblidem la nostra contrasenya. La major part dels sistemes
ofereixen “recuperar la contrasenya”.
Existeixen diferents opcions i generalment depèn del sistema:
• En el moment de enregistrar-nos com a usuaris se'ns demana proporcionar
una adreça de correu electrònic, on el sistema ens enviarà un missatge.
• Quan es tracta d'un compte de correu electrònic, sovint ens trobem dues
alternatives. Facilitar un compte de correu electrònic alternatiu o escollir una
pregunta, la resposta de la qual només coneixem nosaltres.
• Sigui com sigui, en el moment de recuperar la contrasenya, és molt
important llegir atentament les instruccions que ens proporcionen, ja que tot
i que responen a patrons comuns, és possible que hi hagi algunes diferències.
83

Índex
d'informació
84

Concepte d’entorn virtual multiusuari/ària
El terme prové de l'anglès Multi-user virtual environment i se sol presentar
en la forma abreujada MUVE.
Es tracta d'un entorn en línia (cosa que vol dir que integra més d'una
aplicació) en el qual les persones participants poden interactuar tant amb les
aplicacions com amb d'altres participants, és a dir, marcar una línia narrativa,
escollir i configurar personatges…
Els mons virtuals i els videojocs interactius són exemples de MUVE.
• Second Life: http://secondlife.com/
• Travian: http://www.travian.net
85

Diferenciació entre l'ús lúdic i l’educatiu
S'han explorat les possibilitats de la interacció en mons virtuals al camp de la
formació.
Un exemple n'és el projecte promogut per la Unió Europea, MUVEnation.
• http://muvenation.org/
També l'Institut Obert de Catalunya ha obert aules a Second Life.
86

Conscienciació del risc d’addicció
L'addicte a Internet fa de la Xarxa una prioritat més important que la família,
amics i treball.
Perfil de la persona addicta:
• Una actitud compulsiva respecte a Internet.
• Es connecta diverses vegades al dia i si no pot fer-ho pateix una espècie de
síndrome d'abstinència.
• Es pot arribar a mostrar irascible i fins i tot violent
• Abandonament de la relació amb les amistats de sempre i cerca d'altres
relacions a Internet
Des de l'espai web de Catsalut, podeu accedir a la pàgina sobre les
addiccions als jocs en línia.
87

Índex
d'informació
88

El concepte de sindicació de continguts
La sindicació de continguts o RSS permet rebre, de forma molt eficaç i
senzilla, informació actualitzada de les pàgines web favorites de la persona
usuària. Aquesta tecnologia treballa de forma automàtica i ràpida.
Per tal que una persona pugui rebre informació de les novetats en una pàgina
web cal:
• Que la plana web tingui disponible el servei RSS.
• Que la persona usuària tingui el que s'anomena un lector RSS, és a dir, que
disposi o bé d'un programari específic o bé que hagi obtingut un servei de
sindicació de continguts en línia (a través d'una pàgina web).
• Els lectors RSS estalvien temps ja que, gràcies a la seva lectura, les
persones s'assabenten, en temps gairebé real, de les novetats en les pàgines
web que han escollit prèviament. Resulten de gran utilitat en el cas de les
web que s'actualitzen amb una certa freqüència.
89

Sindicar-se als continguts
Ens centrarem en la sindicació de continguts a través d'aplicacions en línia,
ja que ofereix alguns avantatges que considerem molt convenients:
• La lectura de les nostres fonts d'informació estarà sempre disponible, des
de qualsevol ordinador.
• Evitarem instal·lar programari i actualitzacions d'aquest programari en el
nostre ordinador.
• Ens centrarem en l'ús del iGoogle, ja que aquesta plataforma ens ofereix
serveis complementaris que, en un futur, poden ser de gran utilitat.
• http://www.google.es/ig
90

Consultar, manipular i eliminar les sindicacions
Els lectors de continguts ens permeten realitzar diverses accions i, entre
d'altres, tenim la possibilitat de:
• Adquirir noves fonts de continguts
• Eliminar fonts de continguts
• Enviar els continguts escollits
• Veurem com fer-ho a iGoogle
• http://www.google.es/ig
91

Bibliografia i recursos utilitzats
• C1. Cultura, participació i civisme digital. Servei de formació i
desenvolupament. Generalitat de Catalunya - Departament d’ensenyament.
http://www.xtec.cat/pas-centres/material/803805/altres/c1n1.pdf
• Balart, Laura; Bujalance, Susana; Pradas, Carlos. Acreditació de
competències en TIC. Nivell 1 – bàsic. Publicacions Altaria, SL. 2011.
• Formació PAS. Generalitat de Catalunya.
http://phobos.xtec.cat/a8914115/dokuwiki/doku.php
92

C1 Cultura, participació i civisme digital

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Mais procurados (12)

Destaque

Destaque (20)

Semelhante a C1 Cultura, participació i civisme digital

Semelhante a C1 Cultura, participació i civisme digital (20)

Mais de Digital Granollers

Mais de Digital Granollers (20)

C1 Cultura, participació i civisme digital