Vila seca oberta al mediterrani

“Vila-seca oberta al
Mediterrani: Projecte
cultural al celler i a la finca
cooperativa de Vila-seca”
Musealització d’eines de la terra i centre
d’interpretació de la història agraria de Vila-
seca, amb l’adaptació d’espais per a la sala
d’espectacles del celler: Sala Soldò.

Interpretació del Patrimoni 1

Treballar un passat monumental
“ La concepción del proyecto inicial es, eminentemente cl{sico i el uso de las
proporciones áureas confiere al edificio una elegancia singular.
Posiblemente, también sea una de las bodegas menos conocidas, más
poco estudiadas y menos valoradas, incluso entre la población de Vila-
seca”. Josep Llop i Tous “ El Celler de Vila-seca: L’obra i la seva definició
geométrica”.
1- Necessitat de revalorar un patrimoni oblidat i maltractat pel temps.
2- Necessitat prèvia, de entendre el seu valor artístic, la seva
singularitat arquitectònica, la seva història, i funció: activitats i
persones que formaren part d’ella.
3- Necessitat d’una nova dinàmica social: cal presentar a la societat
altres opcions de cultura especialitzada enfront a les activitats del
turisme habitual del litoral tarragoní, que en aquesta zona no
explota gaire el seu patrimoni històric i natural.


Vila-seca i el seu entorn geogràfic
La configuració cartogràfica del terme municipal
de Vila-seca i Salou és format per les típiques terres
planeres del Camp de Tarragona. El cap de Salou
interromp però, la planúria i assoleix altituds
máximes de 70 metres sobre el nivel del mar.

Catalunya
Tarragona
Camp de
Tarragona

Vila-seca


Vila-seca i el seu entorn geogràfic
Plànols situació


1900 L’esforç vilasecà
Introducció històrica

A finals del s.XIX, Vila-seca va sofrir un intens canvi descendent en el
camp agrari, la fil·loxera i la plaga, va fer que començant el s.XX, el
cooperativisme prengués protagonisme. La vida agraria de Vila-seca es va
reeixir fins a finals del s.XX. Però en aquest periode, es van gestar molts
canvis a nivell social i cultural al terme. Es llavors quan comença l’activitat
teatral i musical que s’ha conservat fins als nostres dies.

1917 - Creació del Sindicat Agrícola i Caixa Rural. Adquisició del terreny
dels comtes de Sicart, al costat del castell de vila-seca, per a la
construcció del celler i la finca. La construcció del celler suposava unes
despeses extraordinàries. Però aquelles famílies camperoles dels primers
anys de s.XX, van prendre la decisió d'acceptar l'emissió d'obligacions del
Banc de Valls, amb la garantia del patrimoni de tots els associats. En cas
de fracassar en l'empresa, hagués originat la ruïna de totes aquelles
famílies. L'escriptura de compra va ser atorgada el 14 de desembre de
1918. Alhora es va encomanar el projecte a l'arquitecte Domènech i
Roura.


• 1919 - Se li va demanar celeritat a l'arquitecte
per poder començar les obres i el 10 març 1919
van començar. Les obres van finalitzar al 1920.

• 1920 - Es descarrega la primera carreta de
verema al celler del sindicat agrícola. La collita
de raïm blanc va ser de 1.597.788 kg amb un
grau de 14,44 º, i la de raïm negre, 139.044 kg
amb un grau de 14,88 º.

• 1929 - Es crea la secció de oleïcultura. S'inicien
Descarrega de la verema al celler de Vila-seca
les obres del nou local i la instal · lació de la
maquinària.

• 1930 - La secció dramàtica de l'Ateneu
representa Terra Baixa, d'Àngel Guimerà.
També va estrenar Rei i Senyor, El Cor del
Poble a Vila-seca.

• 1931 - La secció dramàtica dirigida per Ramon
Sendra Casas, va estrenar Els vells, El serral de
les garses i Cor i Amor És projecta la primera
pel · lícula sonora a Vila-seca: El rei del Jazz. Joves de la vila, representant Terra Baixa


1954 - El sindicat agrícola elabora 35.954,47
hectolitres de vi blanc, la collita més
productiva de tota la història del celler
cooperatiu. No obstant això, al febrer,
es produeixen forts i persistents gelades
que maltracten l'agricultura.
1960 - Apareix la indústria química i es
produeix la regressió de l'agricultura i
l'augment del turisme. Es va iniciar
l'ampliació per darrere del celler
seguint un esquema diferent, de la qual Part posterior del celler.

només han quedat els cups i les
arrencades dels pilars de formigó
armat.
1981 - El trull modifica tot el sistema
d'elaboració de l'oli, Substitueix els
rodets de pedra i les premses
hidràuliques per una nova planta
d'extracció d'oli.
1986 - S'acaben d'arrencar les poques vinyes
que quedaven en peu, i el celler posa fi Producció de l’oli actualment en la nau industrial

a l'activitat vitícola.


1991 - De 11.500 habitants només 66 són
camperols.
1993, 9 de Maig - Es realitza una remodelació
total de l'edifici i una modernització dels
serveis. La intervenció arquitectònica va
suposar un pressupost de 20 milions de
pessetes. La Cooperativa agrícola la formen
470 socis i els productes i serveis de
producció de:
ametlles, avellanes, oli, garrofes. Compten
amb un magatzem per les toves entre altres
productes. També oferien el servei de Caixa
A dalt: Espai després de l’última reforma. Abaix: Premi
Rural de l’Agroboriga de la cooperativa de Vila-seca

1995 - El trull rep un nou equipament mitjançant
el qual s'obté una major equitat en el
moment de determinar el rendiment
individual en cadascuna de les entrades d'oli.
1999 - Només queden 36 camperols.
2000 - La cooperativa agrícola de Vila-seca rep el
II premi internacional per l'oli d'oliva verge
Producció d’oli actualment
extra "Escomes", elaborat per la cooperativa.


L’esforç vilasecà
Resultats de l’història agraria

El Celler de vila-seca va començar la seva producció en el 1920 i va funcionar fins al
1986, ja que havien desaparegut totes les vinyes. No obstant això, és valorable
reconèixer la quantitat de vinya obtinguda el 1956 en comparació a dècades
anteriors i posteriors. Així com, no oblidar que la producció vinícola es feia a la
localitat segles abans de la construcció del celler: procés privat rudimentari i
producció d’aiguardent.
Altres productes van ser:
garrofes, tarongers, cereals, blat, sègol, lleguminoses, cigrons i faves. Es
conreava raïm blanc, negre, arròs, tomàquets (Els primers a arribar a Vilafranca
i Barcelona) i la població femenina es va encarregar especialment de fendre
vímet vermell (de Prades) i groc (Belga), per l'ús dels boters (centre de
contractació d'aquest producte a Catalunya).


Les plagues del camp i la crisi agrària, va fer que
els camperols s'unissin i creessin el sindicat
agrícola que oferia nous serveis per als socis: el
Celler, el magatzem de fertilitzants, la batedora
de cereals, les màquines de segar de tracció
animal, el forn, la ferreteria, l'obrador, el cafè
del sindicat, la Caixa Rural, el trull d'oli (una
mica més posterior).
Fotografía antiga del temps de verema al celler de la cooperativa

Treballadors sobre les tines del celler de Vila-seca Trull d’oli, en la cooperativa de Vila-seca


L'elaboració, criança i venda de vi va arribar a convertir-se en una
de les seccions més importants.

No obstant això, en l'actualitat els cultius predominants a Vila-
seca són: les avellanes, les garrofes i l'oliva. Comercialitzats a
través de l'Agrobotiga de la cooperativa de Vila-
seca, juntament amb: vi de capçanes, Gandesa, Nulles i Vilalba
dels Arcs, vi i cava de l’arboç, del Sarral, de la Unió Agrària de Fotografia antiga de la sala annexa al celler,
On treballaven el vi.
Reus, Llet envasada, sucs de fruita, Mel del Perelló, Arròs
d’Amposta, Patates de Prades.
A la finca de la cooperativa és realitza la producció d'oli. El
magatzem de les garrofes és troba en una de les Naus de la
finca.
De la Cooperativa Agrícola, a més de la producció a la Productes de l’Agrobtiga
finca, només és conserva la tenda, els oficines Amb la Caixa
Rural i el Magatzem.

Sobre del Celler, considerada una catedral del vi, és un bé
patrimonial que no està protegit i es considera en perill. No es
realitza cap activitat.
Fotografía antiga del celler,


Les activitats que fins ara s'han desenvolupat més a la zona de Vila-seca i la Pineda están
destinades a l'oci i al turisme. Un model nou de desenvolupament per a l'acumulació del
capital i que de vegades no ha considerat els valors estètics, paisatgístics, històrics i culturals.

Vista aerea de Salou

Parc temàtic Port Aventura (Vila-seca, Salou)


Conèixer els espais passats.
Parts de la finca de la cooperativa
Part posterior ( D). Pati amb cups.
Balcó i magatzem. Antic pou (M) Deixalles
Deixalleria (L)

Casa adosada. Magatzem. (J)

Celler (A)
Nau. Magatzem.
Garrofes. (C)
Sala anexa al celler.
Maquinaria. 2 pisos (B)

Casa residencial
en desús (G)

Naus industrials.
Casa del guardia
Màquinaria, tines,
(F)
… (H)
Transformador
(I)

Espai aire lliure
Casa abandonada. (N)
Entrada Finca (K) Interpretació del Patrimoni 13
Deixalles (E)

Plànols del celler


Recreació de l’espai.

Perspectiva
desde la part posterior.


Programa Funcional Genèric
La sala d’ espectacles (A): s'ubicaria al celler, oferiría: obres de teatre que no
requereixen d'atrezzo, obres contemporànies, dansa, gales
líriques, concerts clàssics, concerts d'altres gèneres com:
jazz, pop, rock, pop-rock, ...

La sala lateral annexa (B), estaria musealitzada (ambdós pisos) per ser
visitada i tindria la funció de divulgar mitjançant el guia i els panells
laterals l'antic procediment de l'elaboració del vi a Vila-seca.

Les naus industrials (H) continuarien en el seu mateix ús de producció.

El centre d'interpretació (C), substitueix el magatzem de garrofes, aquesta nau
(i) oferirà les següents activitats: gestió de les visites per la finca de la
cooperativa, gestió de l'exposició, gestió de la sala de tallers
(xerrades, activitats, etc.) i del seu espai hivernacle. També gestió de rutes
culturals per Vila-seca.

Visites guiades pel celler
En aquest apartat farem un íncis en la visita
guiada ja esmentada en l’esquema funcional.
1 2 3

Amb aquest projecte les activitats económiques 4

de producció que es realitzen actualment en les
naus (B,C i D) d’oli, continuarien amb el mateix
El recorregut : centre
ús. Per tant, es farien visites guiades per les interpretació (1), Nau
instal·lacions a l’epoca de recollida d’olives i annexa del celler (2),
Celler(3), Nau industrial (4),
producció d’oli sobretot per grups escolars. Cafeteria /Tenda (5)

Visita guiada “ Oleïcultura en viu” : Activitat
per a grups, mín. 4 persones. Visita pel
celler, la nau anexa, les naus industrials amb
participació del públic en el procés de
l’embotellat, una petita degustació a l’espai de
cafeteria/tenda al final de la visita.

Col·laboracions
Per tal de que les activitats proposades començin a difondre’s amb més ressò,
el celler i la cooperativa de Vila-seca estarien en contacte amb les següents
entitats vila-secanes. Les col·laboracions serien mútues i necessàries.

• Ajuntament de Vila-seca
• Agrobotiga de la cooperativa de Vila-seca
• Biblioteca Pública de Vila-seca
• Patronat de Turisme de Vila-seca
• Vinyes del Terrer
• Escoles, instituts, universitat pública Rovira i Virgili (Turisme a Vila-seca)
• Conservatori de Vila-seca
• Escoles de Ball locals: Bailarte, Escuela de Danza Mª Begoña, etc.
• Associacions de barris: La Formiga, El Colomí, etc.
• Associacions juvenils: PIJ

A més a més, es buscarien patrocinadors comercials.

Necessitats comunes dels espais
1-Estudi dels espais, reformes i restauracions, substitució de portes i
finestres. Adecuar el sòl.
2- Neteja dels espais.
3- Habilitar servei elèctric, telefònic, d'aigua, gas ...

4- Contemplar personal en:
Professional: Especialistes sobre patrimoni, art, historia, monitors de
lleure, actors,...
Equip tècnic.
Estudiants en pràctiques
Equip de vigilància i seguretat

Treballadors a la cafeteria / botiga .


Actuacions sobre el bé patrimonial
Necessitats específiques

A) El Celler

Recepció

Sala d’espectacles

Accés a lavabo

Sala técnics

Vestuaris

Habilitat per fer visita guiada

Entrades: Principal façana, Façana del celler de Vila-seca

1 lateral a la finca, 2 part de darrere (D)

• Divisió de l'espai. Creació de doble façana (mur amb obertura). A l'interior d'aquest nou
espai es crea doble pis

Planol de planta, amb marcada divisió per a la façana interior

Recreació de la façana i doble pis que respecta
L’ocul de la façana original.

Primera planta:
Mòdul Informació /
seguretat . Accés a
lavabos per un
passadís (sud).

Pis superior: Estudi
Tècnic i vestuaris
(sud). Es conserva
bidó original de
Plànol de l’interior, zona d’acces al labavo i recepció. En primer pis, vestuaris. decoració.

Plànol de l’interior, zona de recepció amb seguretat, i en primer pis sala técnica.


Estructura Base: Escenari central, seients a nivell del escenari amb taula
i tribunes al mur lateral ( 2 nivells).

A dalt: Dissenys dels taulells que
estaran enfront de l’escenari.

Exemples de morfologies de teatres i tribunes.
El nostre projecte aposta per una menor suntuositat Interpretació del Patrimoni 23
pero la proximitat del públic al escenari.

Interior celler.


10 Tribunes:
2 nivells, amb escales/rampa que
enllaçen primera planta (escenari) i
primer pis ( 2ª secció de tribuna).

S’utilitzaría els suports de les tines
conservades per la morfología i
disseny de les tribunes.
Fotografíes dels suports de les tines en els murs laterals

Plànol amb distribució d’ espais

Morfologia de les entrades a la Sala Soldò
Si ens fixem per entrar a la zona
de l’escenari, les tribunes taparien
les entrades per tant, per pasar de
l’arc de l’entrada a l’escenari i
poder accedir al nivell de tribuna
correponent, es faría un petit
túnel amb un disseny de volta
amb maò, més adient amb el
disseny original de les parets i els
suports de les tines. El túnel no
permetría un nivell de tribuna
doble, només una superior al
primer pis.


-Llums a la part superior i als costats
de l'escenari (baixes). També sobre de
les tribunes: en el mur lateral al costat
de les finestres.

Exemple de disseny de pasarel·la per col·locar en el nostre celler: al primer pis de tribunes.

- Decoració: Ús de les tines per a
decoració de la sala. Proposant una
intervenció per convertir-los en closca
d'altaveus o a l’entrada del celler on es
troba la recepció.

Tines de grans dimensions a l’interior


B) Sala anexa al celler

Sala annexa al celler entrada per finca

2 pisos. Es comuniquen per l’escala de cargol.

Musealització de l’espai.
Habilitat per fer visites guiades teatralitzades
Entrada: Finca , celler ( per escala de cargol).
Escales de cargol

• Planta Baixa.

Sala annexa, maquinaria Maquinaria i escales de cargol amb accés al
celler. (dreta)

Afegim:

- Dos panells didáctics en forma esquemática i gràfica
sobre l’elaboració del vi: Cóm funcionaba la maquinaria
de la sala i el procés de elaboració del vi.

- Dos reproduccions a gran format de fotografíes de
l’epoca amdós costats de les torres.
Exemples de panells


Abaix: Fotografies antigues de l’epoca, es
col·locarien a la sala annexa, primer pis.

Interior de les torres. S’aplicaria una recreació de l’espai historicista.

Conserva teulada original

• Pis inferior.
Pis inferior de la nau annexa
al celler. Vista desde l’entrada
enreixada de l’entrada. A má
dreta veiem l’escala de cargol
que conecta amb el celler.

Entrada per
Interior del pis
inferior, encara
la finca
hi ha maquinaria
per restaurar.


c) Nau magatzem.

Exterior nau, part davantera i part de darrere amb columnes.

Centre d’interpretació .
Exposició d’eines agrícoles.
Sala de tallers/Audiovisual
(Accés arcada mateixa nau)

Entrada per la finca (2 )
Interior nau. Veiem les garrofes abocades
al sòl.

Taulell (1),
Fullets informatius.
Maqueta Celler a petita escala.
Afegim panells de l’exposició (5),
Cistelles per posar ingredients al peu dels panells
(5: avellana, ametlla, tarongers, olives, garrofes),
Cadires (24 +2),
Taules allargades per tallers (4), Maqueta del celler del Sindicat Agrícola
Pantalla per audiovisual (zona tallers) de Sant Isidre, a Nulles

Fotografíes del Museu d’Espluga del
Francolí.


AUDIOVISUAL DE L’EXPOSICIÓ
Història del celler de Vila-seca (noucentisme,
l'obra, arquitecte, ...)

Dibuix del celler realitzat pels alumnes de sisé del col·legi Mestral a Vila-
seca

EXPOSICIÓ
"Vila-seca, oberta al Mediterrani"
Exposició de la història agrària de Vila-seca amb la mostra d'eines agrícoles, panells de la història
agrícola de Vila-seca i audiovisual sobre la construcció del celler, noucentisme i l'arquitecte. Mostres
dels cultius en cistelles.

Premsa
Parts fragmentades del molí del trull d’oli.

Parts fragmentades del molí.
Al fons màquina per seleccionar les garrofes.

Recipient del trull d'oli
Bascula

Màquina per a la graduació del vi,
Aparell no identificat, exemple de
per controlar el nivell de alchol
màquinaria encara per estudiar i
classificar. Bascula amb contrapesos


Informació dels panells de l'exposició:

• Panell 1. Història Agricola s. XV - XVII: Baixa edat mitjana i edat moderna. Crisi de
producció / suspensió a causa dels atacs de pirates.
• Panel 2. Història Agricola s.XVIII: Edat Moderna. Nous conreus i plantacions. El port de
Salou.
• Panell 3. Història Agricola s.XIX: Edat Contemporània. Plagues, nova crisi.
• Panell 4. Història Agricola s.XX: Edat contemporània. Creació del sindicat de la
cooperativa agrícola, construcció del celler, tafona, ferreteria, el cafè del sindicat, ...
• Panell 5. Història Agricola s.XX. Actualitat. Crisi en el sector agrari. Cooperativa agrícola
de Vila-seca, que es conrea actualment, nous projectes

Fotografía d’un espai musealitzat, exemple del nostre
centre d’interpretació a efectes de disseny interior.


TALLERS
Per a nens:

• Gimcana. Joc de pistes teatralitzat. Funció: participació dels
nens per reconèixer eines i productes de la terra. Referències a
les mateixes eines de la sala i productes exposats a les cistelles.
• Taller Contacontes : Llegendes autòctones: del camp "La
llegenda del garrofer de Vila-seca", d'anècdotes del poble
adaptades "Guerra dels Metges“.
Contacontes a la Biblioteca de la Zona
Nord (Alcoi)
Per adolescents:

• Taller: Cultivar a l'hivernacle utilitzar eines antigues
(reproduccions).
• Taller Artístic: com expressar la teva identitat. Es reflexiona
sobre el patrimoni, les arrels i les identitats amb el lloc.
Utilizant una cámera els joves es fan fotos que exempliquin la
seva identitat.

Per adults i adolescents:

• Taller Desxifrar el Lunario: Es donen a conèixer algunes
recomanacions del Lunario de l'any.
• Taller gastronòmic: Aprendre a cuinar dos plats senzills amb
Taller gastronòmic de cuina romana al
productes de la terra. ( col·laboració de l’Agrobotiga de vila-
Llobregat
seca).

Conferència d’inauguració
Conferència: "Els ideals romàntics de la societat catalana agrària“

Literatura noucentista i la seva vinculació amb la literatura històric-romàntica que
reflecteix de manera idealitzada les històries locals que al s.XX fan una mirada
cap al passat en la recerca de la seva història i identitat. La història de vila-seca en
la seva gran part va ser agrària i els seus conflictes amb pirates van afectar a la
producció fins al s.XVIII. La literatura i la poesia, reflecteixen a través de les seves
històries i personatges els ideals i moralitat del s.XX. Angel Guimerà és un
exemple d'això amb les seves obres Terra Baixa / Mar i cel, molt conegudes en els
àmbits intel·lectuals de la vila.

Es realizaría a la zona de
tallers i audiovisual del
centre d’interpretació.

Conferència “Patrimonio Rural en la
Región Pampeana” , per l’Arquitecte
Carlos Moreno ( Argentina)


D) Part Posterior del celler

Part del darrere del celler. Part d’ampliació als anys 60.

Parking
Classificació de maquinària, extracció ferros que sobresurten dels cups.
Adequar sòl i marcar places. Eliminació mur de maó.


E) Casa Abandonada
• Necessitem barra, petita cuina/ magatzem. Taules i cadires.
• Quadres amb fotografies antigues de Vila-seca. Prestatgeria en mur per mostra de productes
(petita sucursal de la botiga de la cooperativa. Venda de vi promoció de les Vinyes del Terrer)

Reconstrucció virtual de l’espai

• Servei Cafeteria
• Servei Tenda

Fotografía de la casa abandonada que
trobem a l’entrada de la cooperativa.

F) Caseta del Guarda
G) Casa residencial en
desús
I) Transformador
-Per accedir als lavabos ( caseta del guarda)
s’ha d’accedir desde l’interior del celler pel
passadis de recepció. Fotografía aérea de la cooperativa. Señalem
caseta del guarda en vermell, transformador
-La casa residencial en desús, i el en verd, i casa residencial en desús en blau.
transformador serien espais per rehabilitar i
unir amb la caseta del guarda. Així tindriem
molt més espai.

Caseta del guarda Veièm: entrada, transformador, caseta del
Casa residencial en desús (interior
guarda i façana del celler.
finca i darrere de la casa del guarda)

Caseta del guarda, i façana del celler.

Reconstrucció de
l’espai unificat.


Noves perspectives
sobre l’espai de la
cooperativa.
Dissenys arquitectònics

Per acabar, s’ha seleccionat alguns exemples de
dissenys per aplicar als edificis de la Fotografía de bodegas Luzón, Murçia
cooperativa.

En particular a les naus industrials, el centre
d’interpretació i la cafetería.


BIBLIOGRAFÍA
- AA.DD.: Actas del XII Congreso de la Asociación Española de Expertos Científicos en Turismo': Vila-seca (Tarragona) 12 al 14 de
Diciembre de 2007. Universitat Rovira i Virgili, Asociación Española de…, Vila-seca, 2010.
- AA.VV.: Vila-seca, Mirall de futur, 30 anys d’ajuntaments en democràcia, Ed. Viena, Barcelona, 2010.
- GIRONÉS, Josep.: Fets, anècdotes i contalles de la fatarella, Vila-seca…, Ed. Mª Dolors Puñet, Vila-seca, 1996.
- LAQUESTA, Raquel.: Catedrals del vi. Ed. Angle, Barcelona, 2009.
- MORELL i TORRADEMÈ.: Historia de Vila-seca, Ed. Ajuntament de Vila-seca, Vila-seca, 1998.
IDEM.: Diccionari històric d’eines agrícoles de Vila-seca. Ed, Ajuntament de Vila-seca, Vila-seca, 1994.
- IDEM.: Pàgines de la història de Vila-seca de Solcina. Ed. Ajuntament de Vila-seca, Vila-seca, 1990.
- IDEM.: Cronologia de Vila-seca, Ed. Ajuntament de Vila-seca, Vila-seca, 2003.
- MORELL i PINEDA, Josep.: Vila-seca. Ed. Cossetània, vol. 10, Col·lecció La creu del Terme, Valls, 2001.
- GARRIGA, Montserrat.: Ateneu Pi i Maragall de Vila-seca, 75 anys d’historia (1929-2004), Ed. Ateneu Pi i Maragall, Vila-
seca, 2004.
- PÉREZ, Albert.: Història de les cooperatives a Catalunya, Ed. Crítica, Barcelona, 1989.
- FRANCES, Gemma.: Gènere, Agricultura i representació de les dones en les cooperatives agràries a Catalunya. Ed,
Generalitat de Catalunya, Institut Català de la dona, Anglofort, 2003.
- Col·legi CEIP Mestral.: El Celler de Vila-seca [Recurs electrònic], Vila-seca, 2002.
- LLOP, Josep.: “El Celler de Vila-Seca : L'Obra i la seva definició Geomètrica”, Recull Josep Maria Jujol i Gibert (1869-1949),
Tarragona : Estació de Recerca Bibliogràfica iDocumental "Margalló del Balcó", 1999. P. 155-164.
- TOUS , Joan.: El Olivo, situación y perspectivas en Tarragona. Ed. Diputación de Tarragona, Tarragona, 1990.
- VV.AA.: Itinerario histórico por Vila-seca. Ed. Ayuntamiento de Vila-seca, Diputación de Tarragona, Tarragona, 2002.
- VV.AA.: Historia de Vila-seca, Ed. Ajuntament de Vila-seca, Vila-seca, 1991.
- VV.AA.: Vila-seca al tombant del segle XXI, Ed. Viena, Barcelona, 1999.
- VV.AA.: Cooperativa Agrícola de Vila-seca, Ed. Viena, Barcelona, 2001.
- VV.AA.: Vila-seca, núm.67, Col·lecció imatges i records, Ed. Viena Columna, Barcelona,1997.
- VV.AA.: Vila-seca II, núm 83, Col·lecció imatges i records, Ed. Viena Columna, Barcelona, 1997.

WEBGRAFÍA
• Página web de la Biblioteca de Vila-seca, que trata de forma especial la historia local.
http://www.bibliotecavila-seca.cat/
• Bodegas Luzón – Diseños:
http://fotos.lainformacion.com/fotos/bodegas-luzon-graffitea-sus-instalaciones-para-explicar-el-
proceso-de-elaboracion-de-vinos-a-los-visitantes_l1T8BFAks92VfnLnpcmKT2/
• Bodegas de Logroño / 'Catarsis. Conciertos en bodegas de Logroño'
http://www.bodegasdelogrono.com/
• Vintae . Vino, música y escultura. Maridaje perfecto.
http://vintae.com/blog/tag/bodegas-otazu/
• El correo.com- Concierto de Niccolo Paganini en las Bodegas Darien
http://www.elcorreo.com/vizcaya/20080420/la-rioja/pentagrama-corazon-vino-20080420.html
• Teatro Auditorium centro Provincial de las Artes
http://programacionauditorium.blogspot.com.es/2009/11/salas.html
• Informació sobre concert de Musica antiga a una bodega de Logroño:
http://gallimo.blogspot.com.es/2010/03/este-sabado-27-de-marzo-en-bodegas.html


• Disseny arquitectònic Espacio Blanco
http://espacio-blanco.com/categoria/diseno/
• Blog Som Aquí!!! – Reportatge activitats per a nens.
http://webfacil.tinet.org/lmasat/12416
• Canal de Cultura y Ocio , daculturayocio.com, ¿Sabes de bodegas modernistas?
http://culturayocio.diariodeavisos.com/2012/07/06/sabes-de-bodegas-modernistas/
• Ara.cat, Informació sobre la Exposició Caixa Forum “cellers, cooperativisme i
modernisme al CaixaForum”
http://www.ara.cat/cultura/Cellers-cooperativisme-modernisme-
CaixaForum_0_731326995.html
- Vinyes del Terrer
http://terrer.net/
- Pagina web de la publicación del Lunario 2013
http://www.lunario.es/

VISITES
CELLER DE LA COOPERATIVA FALSET MARÇÀ
CELLER DE POBOLEDA Fotografíes a Poboleda


Visita al celler de la cooperativa Falset Marçà


Si el patrimonio no está complementado con la vida, no está inserto en
ella, no existe, desaparece. Si viene una autoridad y pone placa de
bronce y decreta patrimonio, pero la comunidad no lo asume, eso va a
durar hasta que se pudra el bronce de la placa, será letra muerta. Lo que
refleja el sentir de la gente, sube como espuma. Hay una cuestión de
vida atrás.

Hernán Rodríguez Villegas: Reflexiones sobre Identidad y Patrimonio


Vila seca oberta al mediterrani

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Destaque

Destaque (12)

Semelhante a Vila seca oberta al mediterrani

Semelhante a Vila seca oberta al mediterrani (20)

Vila seca oberta al mediterrani