Usos, possibilitats i limits de les TIC. Grup: M2 Professor: Marc Fuertes Alpiste

1. Clàudia Padilla Puig LA MEVA TECNOAUTOBIOGRAFIA

2. 1992 Llavors res em feia pensar que avui en dia des d’un petit aparell que cap a la butxaca poguéssim accedir a fotografies, vídeos, música, mapes, a la xarxa i a l’agenda telefònica. Recordo com el meu tiet feia anar les mans sobre el teclat blanc dels ordinadors de llavors, ell va ser qui em va acostar per primer cop al món de les tecnologies posant-me a la seva falda i deixant-me ordenar amb el ratolí a un grup de soldats d’un antic Age of Empires, que construís una fortalesa. D’aquesta manera, inconscientment i de forma anecdòtica és com vaig iniciar la meva relació amb les TIC, que igual que jo han anat canviat amb el pas dels anys.

3. Quan tenia 9 anys va entrar el primer ordinador a casa meva, un “totxo” d’aquells blancs i amb el Windows 97. El meu tiet me’l va donar perquè comencés a familiaritzar-me amb les diferents parts del disc dur, les carpetes i documents. Al cap d’uns anys i aprofitant que ja el necessitava per determinades feines de l’escola vam canviar-lo per un de pantalla plana i amb el Windows XP Home edition, aquest de primera primeríssima ma. Internet vam trigar a tenir-ne, els meus pares per desconeixença en desconfiaven i quan van decidir-se enlloc de per l’ADSL, es van decantar per una lenta i limitada connexió d’aquelles del routter sorollós que impossibilitava el telèfon quan l’estaves fent servir.

4. Avui a casa hi ha dos ordinadors, l’XPde pantalla plana amb ADSL per cable, i un portàtil amb Windows vista i connexió wiffi amb el qual (tot i les dificultats del principi per la compatibilitat dels programes) habitualment treballo. Mai no m’han agradat massa les tecnologies, però no em resulten difícils i m’adono de que ha arribat un punt en el que les hem fet necessàries pel dia a dia. La televisió digital, els correus electrònics… ara no tenir-ne o no saber-los utilitzar és sinònim de menys oportunitats i enlloc de ser beneficis (Que és pel que estan dissenyades) ens perjudiquen. Veig la meva mare com ha hagut d’aprendre a fer servir l’ordinador perquè li ho exigia la feina o com els meus avis es van haver de comprar un TDT si volien veure la televisió.

5. FOTOGRAFIES I MÚSICA Avui en dia és molt fàcil perdre’n. Al poder descarregar i emmagatzemar documents com aquests en els ordinadors tendim a convertir els discs durs en arxivadors gegants (i ara amb el facebook ni això, les penges i ja està) i ens despreocupem per tenir una copia física de tot el que hi posem... bé, ens en despreocupem fins que ho perdem. Quan vaig fer 12 els meus pares van comprar una càmera de fotos nova, com l’altre que teníem anava amb piles i tot el que feies ho havies de portar a revelar però aquesta ja tenia zoom i un aspecte molt més semblant a les càmeres analògiques d’ara. Quan vaig fer 15 anys em van regalar una càmera digital compacta, porto gairebé 2 anys sense revelar ni imprimir fotografies. I quan ho faig la meva butxaca pateix molt.

6. La música sempre m’ha acompanyat. A casa tenim un equip de música molt vell amb radio, casset i plat per vinils. Si volem escoltar algun CD utilitzem el DVD, per no haver de fer-ho amb 14 anys vaig demanar per l’aniversari un DiscMan. Llavors comprava cd’s, ara també perquè m’agrada tenir-ne originals però menys perquè són cars i amb programes com l’Ares o el mateix Spotify no haig de pagar res per escoltar música. I el mateix amb les pel·lícules tot i tenir DVD i un aparell VHS. Recordo un cop que ens va tocar en una rifa una minicadena, la vaig tenir a la meva habitació i farà 2 anys que vaig canviar-la per un reproductor de música d’aquells que pots enxufar-hil’IPOD. Tinc un IPODnanosense càmera i no faig servir ni la meitat d’accessoris que té, abans d’aquest havia tingut un MP3.

7. Si no tinc ni fotos, ni vídeos, ni arxius a l’IPOD és perquè no m’agrada ajuntar-ho tot. Igual que amb els mòbils. Tinc un Samsung vell que no és tàctil, amb bluetooth i amb una càmera que no funciona massa bé, si el porto a la butxaca dels pantalons el bony que fa és enorme però m’agrada i al cap i a la fi, fa el que ha de fer un telèfon: trucar. És el tercer mòbil que ha passat per les meves mans, sóc molt despistada. Ara amb els telèfons tàctils i amb les Blackberries la gent està 24 hores connectada a Internet, porta la música en el mateix telèfon el qual si poses en horitzontal i enfoques bé fa fotos amb més nitidesa que moltes càmeres digitals, i no cal ni que es compri un GPS.

8. VIDEOJOCS El mateix passa amb aquests. La meva tieta em va regala malgrat la negativa dels meus pares una GameBoy Color quan tenia 10 anys, amb ella l’únic que podia fer era jugar. Ara veig a la meva germana que amb 8 anys i com tots els nens de la seva classe té una Nintendo DS, amb aquesta maquineta a part de jugar, pot fer fotos, i fer partides o intercanviar coses amb altres jugadors connectant-les amb una espècie de bluetooth.

9. Però és que amb l’Aina, les coses a l’escola ja són molt diferents: tenen pissarres digitals, i des de ben petits ja els ensenyen a fer servir el Gmaili la plataforma de la institució, una pàgina amb fòrums, noticies i recursos web per els pares i els nens. Amb la idea d’estalviar temps, aquesta tendència de la xarxa ha fet que igual que la meva mare ara demana entrevista amb els professors a través de la web que deia abans, jo aquest any m’hagi estalviat la cua per renovar-me el DNI demanant hora on-linei que més d’un cop hagi pogut comprar bitllets d’avió sense moure’m de casa. D’AQUÍ RES (VOLGUEM O NO) L’ÚNIC QUE ENS SEPARARÀ D’ACONSEGUIR QUALSEVOL COSA QUE DESITJEM SERÀ UNCLICK!