Presentació de diapositives elaborada per l'alumnat de 2n d'ESO de l'institut Príncep de Viana després de participar a la projecció de la pel·lícula "Terraferma" del Cicle de Cinema i Drets dels Infants, curs 2016-17, i també d'haver treballat a l'aula els drets relacionats amb el film i proposats a la guia didàctica.

1. ELS INFANTS, LA
PRIORITAT
Dret a romandre amb la seva família

2. DRET DELS INFANTS REFUGIATS HA
ROMANDRE AMB ELS SEUS PARES
DRET DELS INFANTS REFUGIATS HA ROMANDRE
AMB ELS SEUS PARES

3. Protagonista i narrador:
Amanda Ortega
Yuliya Shelestyuk
Romerson Soto
Acotacions: Anna Ripoll
Germà gran: :Romerson Soto
Jana: Alexandra
Personatges

4. Protagonsita: Acabava d’arribar a a aquest país llunyà, després de que
les ones em fuetegessin la cara i m’arraulissin contra el cos del meu
germà gran, que em desplacessin cap avall, i cap a dalt, i altre cop
amunt… Em trobava dessolat. La meva mare plorava i el meu pare
romania en el silenci més impregnable que hi podia regnar. Però ja havia
arribat. Estava aquí. Ho havia aconseguit, havia arribat a terra, després de
la fam, el mal i la desesperació… I milers de patiments més. Tot oblidat,
havia arribat. I tot i que intentava treure’m-ho del cap, m’era impossible
imaginar-me que succeiria ara, al arribar a terra ferma i que m’acollissin,
si es que ho volien fer… Un futur tan incert… que fins i tot m’espantava.

5. El meu germà es despertà des del seu llit i s’incorporà:
- Què farem quan sortim d’aquí?-li vaig preguntar.
- En aquest lloc ens curen de les malalties, i ens donen asil durant un temps. Es
com un centre on residim una temporada curta. Després… No ho sé. Més val viure
l’ara i no el després.- em va contestar.
Vaig mirar al sostre, era com el meu cel. Tan blau i tan extens… Sempre estaria
per a acollir-me. Amb ell si que podia pensar en el després.
***

6. Protagonista:- Ha passat molt de temps. Tant que sembla una eternitat.
Jana: -Però, que ha canviat? Com va ser la teva vida lluny d’aquí? I per què vas
venir?- la Jana, tan impacient com sempre, demana.
Protagonista:- Mira, al meu país hi havia molts conflictes. Volíem fugir d’allà, però
no teníem diners. - vaig dirigir una mirada fugissera a la Jana, la veïna, que em
mirava atentament. - Els meus pares em van agafar a mi i al meu germà i ens van
ficar a una llanxa inflable.
Jana:- Com la meva joguina!
Protagonista:- Si, molt semblant. Tot i que el que anàvem a fer no era un joc. Era la
crua realitat. El vaixell va navegar en condicions molt dolentes, amb fam, malalties,
a la frontera amb la mort.

7. Jana:-Com de dolent?
Protagonsita: - No ho vull recordar, no li ho desitjo a ningú, el que vaig patir. Però
al arribar aquí…
Protagonista: -Al arribar aquí em van acollir en un centre on em van cuidar uns
vuit mesos. Em van proporcionar asil. Després, els serveis socials em van ajudar i
els meus pares van aconseguir una feina. Mal pagada, però una feina. Així vam
trobar un piset, aquí al costat del teu, i vàrem instal·lar-nos. El meu germà va
trobar feina a una fàbrica i jo vaig anar a l’institut, on em van ensenyar l’idioma i
els coneixements bàsics. Per sort, sempre he pogut estar amb la meva família,
que m’han recolzat i ajudat en els moments més difícils.

8. Sense ells no hauria sigut res. Bé, hauria sigut un cadàver.
Jana:- Ohh. - la Jana fa com que ho assimila, tot i que mai podrà arribar a saber el
que han viscut els ulls del seu jove veí. - Llavors la família és del meś important en
situacions difícils, oi?
Narrador: ***
Homes i dones acudeixen al rescat dels cossos quasi bé inerts que hi ha per l’aigua,
entre ells una dona, que amb força puja a la barca un pobre nen que s’ofega.
- Ja ha passat tot. Com et dius?
- Aaquil- xiuxiueja el nen. La dona somriu amb serenitat.
- Jo em dic Jana. - li regala un últim somriure i es llença a l’aigua a socórrer al
següent.

9. GRÀCIES PER LA SEVA ATENCIÓ
Gràcies per la vostra atenció
Esperem que us hagi agradat