PRESENTACIÓ 6

1. AUGUSTE
RODIN
CARLA CAIMARI MATAS
HISTÒRIA DE L'ART
ESCOLA SUPERIOR DE DISSENY
R1B

2. ÍNDEX
● BIOGRAFIA
● TIPUS D'ART
● OBRES MÉS
CARACTERÍSTIQUES

3. BIOGRAFIA
● VIDA
Auguste Rodin va néixer a París el 12 de novembre
del 1840 dins d' una família modesta i morí el 17 de
novembre del 1917. El seu pare Jean-Baptiste
s'instal·là a París en 1830, fent feina de comanador
per la Prefectura de Policia. La mare, Marie Cheffer
era de la Lorena. Va tenir dues germanes, na María i
na Clothilde, fruit d'altres matrimonis del pare.
● FORMACIÓ
Va començar la seva formació reglada el 1854, quan
va ingressar a La Petite École. En aquesta institució
va rebre clase de molts pintors importants de
l'època. Al mateix temps que estudiava a La Petite
École, va ser deixeble de Barye, especialista en
anatomia animal del Museu Nacional d'Història
Natural, i va treballar a l'estudi de Louis-Robert
Carrier-Belleuse.
Després d'abandonar La Petite École, va intentar
ingressar a l'Escola de Belles Arts de París, essent
rebutjat tres vegades. Viatjà a Itàlia l'any 1875 on
restà impressionat per l'obra de Miquel Àngel.
També era admirador de l'art gòtic i va recórrer les
catedrals de França el 1877.

4. Cal destacar la presència de
dues de les dones més
imoprtants de la seva vida:
● La primera va ser la seva
companya de tota la vida, Rose
Beuret, amb la qual es va casar
el 29 de gener de 1917 i va tenir
un fill.
● L'altra que va exercir una
influència importantíssima a la
vida de l'artista va ser Camille
Claudel, qui va ser part del grup
d'estudiants que va acceptar
Rodin. Es diu que a partir del
seu encontre amb Camille
Claudell què Rodin va acometre
la representació de temes
obertament eròtics i sexuals.

5. ART DE L'AUTOR
Va ser un artista dedicat principalment a l'escultura i el dibuix. La
seva obra prefigura l'escultura modernista i el realisme, el vigor i el
classicisme hi són sempre presents. Va tenir una influència
enorme en els escultors del segle XX. Artistes com Camille
Claudel, Maillol, Brancusi, Matisse, Giacometti o Chillida, entre
d'altres, o l'escriptor Rainer Maria Rilke[5] van ser fortament
influenciats per l'obra i personalitat de Rodin. Algú hi pot veure
alguna repercussió en els nuus de Egon Schiele.

6. OBRES MÉS
CARACTERÍSTIQUES
L'obra més ambiciosa de
Rodin va ser la Porta de
l'Infern. A partir d'aquesta
realitzà tres obres també molt
importants: el bes, el fill pròdig
i el pensador.

7. LA PORTA DE L'INFERN
Medeix 6,35 m d'alt, 4
d'ample i 1 de profundidad.
Conté 180 figures que tenen
dimensions entre 15 cm i 1m.
Foren encarregades per
l'Estat. Es troba al museu de
Rodin a París i és una obra
escultòrica basada en La
Divina Comedia de Dante i
en els poemes de Baudelaire
de la seva obra Las flores del
Mal. Dins d'aquesta obra se
n'integren moltes
d'importants, que entre totes
formen aquest gran pòrtic.

8. EL BES
Aquesta obra formava part
de les Portes de l'Infern,
però va ser separada de
les portes i integraren una
altra parella a la columna
inferior dreta. Al principi,
Rodin volia titular l'obra
com a Francesca de
Rimini, però al referir-se
amb aquest nom a Paolo i
Francesca (Personatges
de Dante disn d'una obra
escandalosa en aquell
temps) ho substituí per El
bes.

9. EL PENSADOR
El pensador és una de les més famoses
escultures en bronze d'Auguste Rodin. La
peça, anomenada originalment El poeta,
formava part d'una comissió del Museu d'Arts
Decoratives de París per crear un monumental
portal basat en La Divina Comèdia de Dante.
Cadascuna de les estàtues representava un
dels personatges principals del poema èpic. El
pensador, en el seu origen, buscava
representar a Dante davant les Portes de
l'Infern ponderant el seu gran poema.
L'escultura és un nu, ja que Rodin desitjava
una figura heroica a l'estil de Miquel Àngel per
representar tant el pensar com la poesia.
Existeixen més de vint versions de l'escultura
en diferents museus arreu del món. Algunes
són versions ampliades de l'original; altres, de
diferents proporcions.
El Pensador està fos en bronze i va ser acabat
el 1880. Auguste Rodin fou ajudat per fer
aquesta obra pel seu deixeble Miguel
anomenat l'Asturià.