Elles i l'Art

1. DONES IL·LUSTRADORES
Projecte ELLES I L’ART, 5è Cas Capiscol 2014-2015

2. PER COMENÇAR...

3. Feim recerca
1
De petita, sempre li havien agradat els contes plens de dibuixos. Tant li feia si eren de persones o d’
animals, si hi sortien vehicles, edificis, invents... Desconeixia què eren els gèneres.
Mai s’havia parat a pensar amb la feinada que hi havia darrera de tots aquells contes. Recordava quan
passejava de la mà de la seva padrina davant d’aquells prestatges plens de llibres de totes mides i de
mils colors. I recordava com després, un cop a casa, totes dues llegien el llibre que havia triat.
Cada cop que compraven un llibre se sentien com a dues heroïnes que havien rescatat un tresor perdut i
frissaven d’arribar a casa i descobrir tot el que s’amagava entre les seves pàgines: viatges, aventures,
emocions... Cada llibre era una nova sorpresa.
En canvi, a la seva germana petita no sempre li havien agradat els llibres. De fet, quan era petita no li
agradaven gens i s’enfadava cada vegada que n’hi compraven un, i no en volia llegir cap. A sobre a l’
escola li feien llegir contes! Fins que un dia, de més gran, va descobrir que llegir no era tan avorrit com es
pensava, que fins i tot podia ser interessant, o divertit, o pràctic (especialment si el què volies era
aprendre a fer coses). I sabeu què és el més curiós? Que de gran va voler estudiar biblioteconomia i
ara treballava envoltada de llibres i arxius.
[Font de la imatge]

4. Feim recerca
1
1. Què és una il·lustració?
2. En què consisteix la feina d’un il·lustrador?
3. Sabries anomenar 10 tipus d’il·lustracions? (per ex: un llibre científic)
4. Quines passes hem de seguir per il·lustrar un conte?
5. Taller: il·lustrau el text
El taller amb la il·lustradora Margalida Vinyes ens donarà resposta a aquestes preguntes.
A més, els alumnes il·lustraran una de les lectures treballades a classe.

5. 1 Feim recerca
Taller amb Margalida Vinyes, il·lustradora (20 octubre 2014)
Coses que ens ha explicat na Margalida...
Un il·lustrador/-a és un professional que ha de comunicar
amb la imatge.
Per poder dedicar-te al dibuix has de tenir vocació.
Vocació és sentir-se inspirat per fer el que més t’agrada. No
poder dedicar-se al que més t’agrada pot conduir a una
frustració.
La majoria d’il·lustradors actualment són Free Lance (fan
feina pel seu compte).

6. 1 Feim recerca
Tipus d’il·lustracions:
● Il.lustracions científiques
● Portades de revista
● Per editorials
● Pictogrames per a hotels...
● Contes (infantils...)
● Còmics
● Retrats
● Mapes
● Mascotes
● Emoticones
● Premsa
● Logo o anagrama
● Merchandasing
● Làmines
● Inventar personatges
● Felicitacions
● Publicitat
● Gràfics en moviment

7. 1 Feim recerca
Passes per a il·lustrar un conte:
● Llegir el text o la lectura a il·lustrar
● Decidir l’estructura del conte
● Contar les pàgines (ha de ser múltiple de 4)
● Cercar documentació (llocs, personatges, objectes...)
● Realitzar esbossos (“Pensar amb la mà”)
● Decidir les il·lustracions i calcar-les (taules de llum)
● Original a color (tècnica de color digital amb tauletes)
● Decidir tipografies
● Corrector lingüístic
● Impremta (cal revisar els colors)
● Presentació del llibre
● Altres: anacronismes, glossari, portada i contraportada, logos...

8. 1 Feim recerca
Muntatge amb il·lustracions fetes pels alumnes a partir de la lectura
Una excursió accidentada (Santillana, 5è de Primària)

9. Vocabulari
2
Aquell matí es va aixecar inspirada, havia dormit molt bé i, en somnis, havia imaginat un seguit d’
idees que volia plasmar. Va entrar al seu estudi i, després de deixar l’ou i el tassó d’aigua damunt
la taula, es va posar el davantal. Per les claraboies començaven a filtrar-se els primers raigs de sol.
Va anar directament a la calaixera, i va obrir el primer calaix, amb una mà va agafar un papir i amb l’
altra el pergamí, però de seguida els va deixar anar. Aquesta vegada aprofitaria aquell tros de fusta
que havia estat reservant durant tant de temps, seria el suport ideal.
Asseguda a la taula, va agafar l’ou, el va picar a la cantonada, amb molta cura, va separar-ne la
clara. Ara començava la part més delicada, amb les mans lleugerament humides, s’havia de passar
el rovell d’un palmell a l’altre, per tal de deixar-lo ben net. Les seves mans semblaven les d’un mag,
fent un joc de mans. A continuació, va pinçar-ne la bosseta i va vessar el contingut dins d’un bol. Hi
va afegir un poc d’aigua i ho va remenar suaument. Tot seguit va obrir el primer pot de pigments
amb molt de compte, gairebé no gosava ni respirar, mentre que amb una cullereta extreia un poc d’
aquella pols blavosa i l’abocava al mateix bol en què hi tenia la mescla. Dolçament, mentre pensava
amb les imatges que li venien al cap, va acabar de barrejar-ho.
Ho tenia tot a punt per començar.
[Font de la imatge]

10. RECORREGUT HISTÒRIC

11. Recorregut històric
Taller amb Diana Farràs (19 novembre 2014)

12. 3 Les primeres il·lustracions
Alguna vegada s’havia demanat d’on li venia aquella passió pels contes que compartia amb la seva padrina.
La seva padrina li havia explicat que a ella també li agradava molt llegir i dibuixar. Una vegada, la padrina va
treure una carpeta vella d’un calaix i li va mostrar unes il·lustracions que hi guardava, i que havia dibuixat
ella feia molts d’anys.
Si a ella li agradava tant dibuixar, com a la seva padrina, potser a la padrina de la seva padrina també, i a la
repadrina de la seva repadrina. Des de quan hi podria haver hagut dones il·lustradores, a la seva família?
Es va imaginar volant a través del temps, passant enrere, fins els orígens, fins a la prehistòria. I si aquella
dona que jugava amb els seus fills volgués fer un dibuix per ells com ho hagués fet? Potser hauria agafat un
tronquet i hauria dibuixat una gallina en terra, però aquell dibuix s’hauria esborrat tot d’una. D’aquesta
època feia tant de temps que avui en dia només es podrien conservar els dibuixos amagats de la pluja, del
vent, de les trepitjades...
I es va imaginar aquella dona, dins la cova il·luminada per un foc central i els seus fills que la miraven.
Havia estat tallant un tros de carn per donar de menjar als seus fills i ara volia jugar amb ells. Els faria un
dibuix a la paret amb allò que tenia més a mà i els pinzells serien els seus propis dits. El negre el podria
aconseguir amb la cendra de la foguera però era pols, com ho podria fer per convertir-lo en pintura? Amb
greix animal. Va mesclar el greix amb la cendra i li va quedar una pasta, hi va sucar els dits i va deixar la
empremta a la paret. Els nins la miraven bocabadats. I ella va continuar...
La Història de l’Art.
Ed Andantino

13. 3 Les primeres il·lustracions
Estudis recents suggereixen que la
pintura rupestre trobada a les coves
haurien estat majorment realitzades per
dones (pel tamany de la mà i les
empremtes dels dits).
Font de la imatge Font de les imatges
Font de la imatge
Font de la imatge
Font de la imatge

14. 4 Els primers texts il·lustrats
Llegint havia descobert el significat de paraules que en un primer moment li sonaven estranyes, com civilització. De petita, la
seva mare li havia dit que quan trobés una paraula estranya no s’espantés, que la llegís a poc a poc ci-vi-lit-za-ció i que pensés d’
on podria venir, que com més llegís més fàcil li seria. Era com un joc, i cada vegada que hi jugava li semblava més fàcil: en
aquest cas, civilització venia de ci-vi-tat (que llegit en llatí sonaria: qui-ui-tat), és a dir: ciutat.
Les primeres civilitzacions van ser, per tant, les primeres ciutats, que es varen crear quan la gent va
deixar de viure en petits grupets per passar a conviure plegats en un gran poble. La gent que hi vivia s’
havien de passar missatges dels uns als altres, o entre un poble i un altre. Hi havia qui, per exemple,
necessitava sumar els doblers que guanyava en el seu negoci venent menhirs. La gent va començar
agafant allò que tenia més a mà: una escorça d’arbre, una placa de cera, una llosa de fang o un tros
de metall, i, amb un punxó, hi gravaven allò que volien deixar anotat.
Les ciutats creixien i evolucionaven, sobretot en civilitzacions com la grega, l’egípcia o la romana. Els
escrits s’acumulaven, uns parlaven de ciències, altres dels astres, altres de normes i de lleis per conviure
tots plegats, altres d’arquitectura i urbanisme, altres d’educació, altres volien deixar escrit tot allò que
havien viscut... Els suports van haver d’ evolucionar, havien de ser més pràctics, més bons de transportar
i més fàcils d’emmagatzemar i així van passar a fer servir papirs enrotllats.
Els textos s’il·lustraven per a fer-los més entenedors, per explicar amb imatges allò que era difícil d’
explicar amb paraules, per plasmar una idea o un descobriments o una fantasia... I els rotlles de papirs
s’acumulaven en els prestatges de les biblioteques. I si una avantpassada seva hagués pogut custodiar
la biblioteca més gran d’aquell temps?
[Font de la imatge] Àgora,2009

15. 4 Els primers texts il·lustrats
Font de la imatge
Font de la imatge
Font de la imatge
Font de la imatge
Font de la imatge
Font de la imatge
Font de la imatge
Font de la imatge
Font de la imatge
Font de la imatge
Un carrer al llarg del
temps. Ed. Blume

16. CRÈDITS

17. Amb la participació de les il.lustradores:
Margalida Vinyes
Ana Buendía
Beatriz Colom
Cristina Torbellina
Eva Barceló
Marga Roig
Redacció i coordinació del projecte:
Diana Farràs i Àngela Artigues
CP Cas Capiscol, 2014-2015