Conclusions del Fòrum de la professió mèdica - Àmbit Recerca i Innovació http://www.comb.cat/cat/altres/forum/home.asp

1. CONCLUSIONS
DEL FÒRUM DE
LA PROFESSIÓ MÈDICA
ÀMBIT RECERCA I INNOVACIÓ

3. Introducció
• Alt grau de desenvolupament de la recerca i la innovació
(R+I) en salut.
• La recerca i la innovació clíniques tenen origen i destí
íntimament imbricats amb l’assistència.
• La crisi econòmica obliga a garantir la màxima eficiència
possible en la utilització dels recursos públics.

4. Beneficis de la R+I
• Es disposa de millor informació generada localment per a
prendre les decisions clíniques i sanitàries.
• El retorn econòmic de la inversió feta pot superar amb
escreix l’aportació inicial.
• S’aprofita el talent dels professionals i per tant els fa més
satisfets i implicats en el sistema sanitari.
• S’estenen els valors del mètode científic que poden ser
molt útils en àmbits assistencials i de gestió.

5. Alguns problemes...
• Manca una estratègia pública més clara de recerca i
innovació en salut, on es perfilin bé les necessitats
existents, les prioritats i uns recursos proporcionals i
raonables.
• La situació actual presenta moltes oportunitats de
millora:
– gran diversitat de projectes espontanis que no responen a cap
priorització ni coordinació
– desequilibris entre el volum de la inversió i la prevalença de les
malalties, entre les estructures creades i la seva necessitat o viabilitat,
entre determinants tipus de recerca i d’altres també importants
– insuficient transparència en els mecanismes d’assignació i avaluació.

6. Alguns problemes...
• El sistema sanitari públic no inverteix prou i ho fa de
manera poc explícita en aquella recerca i innovació que
poden contribuir a fer-lo millor i més sostenible.
• La col·laboració estratègica entre la recerca i la
innovació amb finançament públic o privat és encara poc
freqüent i quan existeix, els aspectes que afecten als
professionals implicats no solen estar prou ben regulats.
• Hi ha recerca que no és de bona qualitat, pot fer més
mal que bé i per tant és ineficient.

7. Propostes
• Què podem fer els professionals?
• En què hauria de canviar el sistema
sanitari?
• En què necessitaríem que canviessin les
organitzacions?

8. Què podem fer els professionals? (1)
• La crisi econòmica ens obliga a prioritzar aquella recerca
i innovació que pugui donar resposta a les necessitats
actuals de la població i del sistema sanitari. Per tant, en
èpoques de crisi, cal fer més recerca i innovació que mai
però hem de fer bé i de manera eficient la que pertoca.
• Cal estimular la recerca sobre l’eficàcia, efectivitat i cost-
efectivitat dels fàrmacs i també d’altres procediments o
prestacions terapèutiques o diagnòstiques, donat que es
tracta d’aspectes fonamentals per a la sostenibilitat del
sistema públic de salut.

9. Què podem fer els professionals? (2)
• Cal potenciar o crear xarxes temàtiques de recerca o
innovació biomèdica i/o plataformes de suport a la
recerca cooperativa amb capacitat per realitzar grans
projectes col·laboratius. Això permetria la inclusió d’un
nombre molt elevat de participants en un termini més curt
de temps, amb una recollida exhaustiva i àmplia de
mostres biològiques i/o dades biomèdiques, i aprofitar les
diverses aportacions de cada part.
• Cal millorar la difusió dels avenços derivats de la recerca
i la innovació que s’aconsegueixen en el nostre entorn,
per així afavorir el seu impacte sanitari, social i el
finançament.

10. Què podem fer els professionals? (3)
• Cal respectar i fer respectar els compromisos ètics de la
recerca científica, independentment de quina sigui la font
de finançament. Entre aquells compromisos, destacaríem
els següents:
– pertinença i viabilitat de la recerca;
– rigor i qualitat metodològica tant en les etapes de disseny com en
el desenvolupament, anàlisi i publicació;
– transparència respecte als possibles conflictes d’interès;

11. En què hauria de canviar el
sistema sanitari? (1)
• Caldria disposar d’un Pla Estratègic de Recerca i Innovació en
Salut, on s’especifiquin els objectius a mig i llarg termini i en
els quals prioritzar els possibles projectes de recerca i
innovació. Especial rellevància hi han de tenir els orientats a
generar informació d’utilitat immediata per al propi sistema.
• El finançament públic hauria de contribuir a balancejar els
desequilibris existents entre la recerca en medicaments i la
resta de recerca aplicada no farmacològica. Els criteris de
priorització també haurien de tenir en compte l’impacte social
de les distintes malalties i les necessitats i interessos
expressats directament pels pacients afectats.

12. En què hauria de canviar el
sistema sanitari? (2)
• Donada la proliferació de centres de recerca biomèdica, seria
recomanable estudiar la seva concentració, integració o, si
més no, coordinació entre ells a fi de reduir i optimitzar les
despeses d’estructura i gestió administrativa.
• La inversió pública en recerca i innovació ha d’abastar no tan
sols la subvenció finalista de projectes sinó també la promoció
del teixit productiu públic-privat mitjançant mesures d’estímul
fiscal i financer.
• Caldria crear millors condicions i mecanismes per atreure més
finançament de la recerca i la innovació per part del patronatge
privat.

13. En què hauria de canviar el
sistema sanitari? (3)
 Cal aprofitar els possibles beneficis de la recerca finançada
per la indústria privada perquè permet avançar en la
consecució de millores terapèutiques per als malalts, finançar
programes de recerca no sempre atractius, produir
“overheads” i estalviar una quantitat considerable de fàrmacs.
 Les relacions amb la indústria s’han d’establir en un marc
institucional on quedin perfectament regulades, de manera que
no es malmetin els objectius científics, s’evitin o controlin els
possibles conflictes d’interès i no interfereixin en la
corresponent política assistencial.

14. En què hauria de canviar el
sistema sanitari? (4)
 El sistema sanitari hauria d’incorporar mesures per
millorar la innovació, com poden ser:
 recolzar als professionals sanitaris amb esperit emprenedor
 promocionar la innovació
 ajudar als centres a detectar idees innovadores i oportunitats
 protegir/defensar els interessos locals
 transferir/donar valor a la tecnologia
 apropar el món del capital risc al de les idees sanitàries
 establir acords de col·laboració amb una gran diversitat d’interlocutors
 Cal establir una efectiva i contínua política d’avaluació i
comunicació de la productivitat científica i la innovació
sanitària.

15. En què necessitaríem que
canviessin les organitzacions? (1)
 Cal que existeixi una política de recerca i innovació a
cada centre:
 d’acord amb les seves característiques i possibilitats
 que estableixi les aliances necessàries amb d’altres àmbits i organismes
 que vetlli per l’aprofitament de tot el seu potencial humà
 que faciliti el temps i recursos necessaris per a impulsar els projectes
 que eviti activitats o pràctiques pernicioses o simplement improductives.

16. En què necessitaríem que
canviessin les organitzacions? (2)
• Abans d’introduir una innovació en un centre determinat cal
analitzar molt bé la seva necessitat, eficàcia, efectivitat,
seguretat, costos, etc... i el seu valor afegit, a través de
comissions institucionals o grups d’experts. Igualment es
podria fer amb les tecnologies o prestacions ja disponibles.
• Cal que existeixi una avaluació de l’activitat dels professionals
dedicats a la innovació i a la recerca en base a objectius
específics i diferenciats, el compliment dels quals hauria de
tenir un reconeixement material.
• El procés d’implantació d’una innovació, si es fa de manera
rigorosa, pot ser una font inestimable de nous projectes.

17. Conclusions
• No es pot deixar d’impulsar la recerca i la innovació en temps de
crisi econòmica però aquesta ens obliga a ser més objectius, explícits,
eficients i compromesos èticament en la utilització dels recursos
disponibles.
• Cal establir objectius de recerca i innovació del sistema sanitari en
base a les necessitats de salut dels ciutadans i pacients i a la possible
contribució complementària del finançament privat i a partir dels quals
prioritzar els possibles projectes.
• Cal crear o potenciar les xarxes de recerca i d’innovació biomèdica
que permetin la canalització de les millors propostes, la suma d’esforços i
la participació integrada de centres i professionals.
• Cal prioritzar la recerca sobre l’eficàcia, efectivitat i cost-
efectivitat tant dels fàrmacs com de les altres prestacions terapèutiques
o diagnòstiques i alhora promoure la incorporació ordenada d’aquelles
innovacions que hagin demostrat el seu valor afegit.
• Cal que existeixi una avaluació continuada de les activitats de recerca
i innovació que tingui en compte els resultats assolits i les noves
necessitats o oportunitats.