1. L’Ajuntament de Barcelona torna a atacar les Escoles Bressol
Aquesta darrera setmana les escoles bressol han estat un altre cop, menyspreades per l’IMEB.
Algunes empreses han anunciat que es reduirà una hora de l’ajudant de cuina, i per tant el seu
sou es veurà afectat. Serunion, és una d’aquestes empreses.
Quin és el motiu? Qui ha pres aquesta decisió al marge de les necessitats d’una cuina d’escola
bressol? Han estat prèviament informades les persones afectades? Demostra molt poc tracte
humà que ni tan sols s’hagi informat al personal de cuina d’aquesta possibilitat.
Estem arribant a l’extrem en que una empresa passarà per sobre del funcionament d’un projecte
educatiu d’una escola? I sobretot, quin paper està jugant l’IMEB permetent que això es tiri
endavant?
Segons l’IMEB els plecs de condicions permeten aquesta opció en el cas que no s’arribi al
nombre d’infants que es contracten en un principi amb l’empresa. I com que la cuina està
privatitzada, l’IMEB diu que no cal informar les escoles perquè això és un tema de l’empresa que
ho gestiona. Però algú ha tingut en compte el que suposa el funcionament d’una cuina a bressol?
Com s’organitzen? Com és l’espai? L’edifici? Quin és el projecte d’escola? Les empreses només
veuen els números.
Un exemple més, de com la privatització dels serveis està repercutint en els funcionaments i
organitzacions de les escoles, oblidant que a dins hi treballen persones i que les relacions van
més enllà del camí laboral.
Els equips es troben cada cop més aïllats de decisions importants que afectaran el seu dia a dia, i
les direccions han de gestionar com poden, la diversitat d’empreses que es troben ara mateix en
una mateixa escola, amb la impotència de veure com al final, qui té la decisió, és l’empresa en si
mateixa.
En quin lloc deixa això al projecte educatiu de l’escola? Les empreses no han de dir-nos com
organitzar-nos, ni el què hem de fer, hem de construir conjuntament, i està clar que amb tanta
empresa, i tantes modalitats de gestió això cada vegada és més complicat. I el pitjor és que
l’IMEB i tots els seus departaments no donen cap tipus de suport o solució, i ja fa molt de temps
que es renta les mans.
Fa molts anys que el model d’escola bressol municipal de Barcelona està sent atacat, però és en
els darrers anys que els esdeveniments s’estan precipitant, i amb l’excusa de la crisi, juntament
amb el canvi a un govern que concep l’escola bressol sota una altra mirada que no és pedagògica
estan fent que en poc temps el model municipal de qualitat, i que era un referent pedagògic
estigui en perill d’extinció.

2. Amb els anys, es va ampliar la xarxa de bressol. El cost d’aquesta ampliació va ser un canvi de
model: la desaparició del doble torn. Un fet que, malgrat el resultat negatiu majoritari que es va
manifestar en referèndum, es va tirar endavant. El doble torn es basava en que dues
educadores es feien càrrec d’un grup d’infants, i coincidien totes dues en l’horari d’11:30 a 15:00.
Dues responsabilitats compartides sota el mateix paraigües. L’ampliació d’aquesta xarxa va
suposar eliminar el doble torn, deixant una educadora per grup i externalitzant les estones del
migdia d’11:30 a 15:00. Un altre cop, empreses privades entraven dins l’escola pública.
Ara, L’Institut Municipal d’Educació ha aplicat de manera impositiva un nou model allunyat de la
qualitat a la que molts mestres, educadores i famílies volem arribar. I molt allunyat de les
recomanacions de la Unió Europea.
Un nou model que privatitza tres escoles bressol, redueix hores del personal de suport (ja
privatitzat), i augmenta el número d’infants per grup. Un nou model que mina les condicions
d’atenció individualitzada que tot infant necessita per créixer.
El mateix setembre de 2012, a més d’anunciar aquestes noves mesures organitzatives,
l’Ajuntament de Barcelona, augmentava la quota a les famílies un 10% (de 261,40 a 296 euros en
quota completa) de les quotes mensuals.
Aquest curs l’IIMEB ha decidit que ja no retorna a les famílies els diners corresponents als dies
que aquell infant no ha fet ús del servei de menjador. Fins ara, a partir del cinquè dia que un
infant faltava a l’escola, aquells diners es retornaven. Però si no es retornen aquests diners a les
famílies, i a l’empresa de cuina només se li paguen els menús reals....on van a parar aquests
diners que rep l’IMEB?
Al gener d’aquest any s’anunciava que possiblement s’apujarà un 21% l’IVA dels menjadors
escolars, i des del mateix IMEB es va parlant de la possibilitat de fer del tot externalitzada-
privatitzada l’hora d’atenció als infants de 8 a 9 del matí a l’escola bressol, assumint les famílies
aquest cost i encarint abusivament el preu total per l’educació dels infants a l’escola bressol.
Això és el preu d’una plaça pública? Com podem permetre que pugin les quotes i es rebaixi la
qualitat del servei?
Durant el curs, els arguments de l’alcalde Xavier Trias, i el regidor Gerard Ardanuy, s’han anat
desmuntant per si sols, i han destapat el que ja sabíem. No és una qüestió de diners, és una
qüestió d’ideologia. Els infants, per aquest govern, són mobles que poden anar amuntegant en un
número de metres quadrats determinats per un decret, que obvia les característiques d’un infant
de 0 a 3 anys.

3. L’argument de la necessitat d’augmentar ràtios per una alta demanda s’ha vist desmuntat per
l’evidència que l’augment de quotes, en els temps complicats per a moltes famílies, ha fet que
moltes places hagin quedat vacants. L’Ajuntament però, no ha permès que funcionessin grups
amb ràtios per sota del que havien imposat demostrant un cop més que no els importen els
infants. Ells volen escoles plenes, i no els importa com estiguin.
A més, s’ha anunciat el tancament de l’Escola Bressol Trinitat Nova.
D’altra banda, ja s’ha anunciat via el Pla d’Actuació Municipal de Barcelona, amb la complicitat del
PSC i el suport d’ERC, l’obertura de sis escoles bressol més de gestió privada per a aquest
període de mandat. Com pot ser que, si ens estan dient que no hi ha diners, i a sobre, estem
tenint baixes i vacants per motius econòmics, s’aposti per construir més escoles?
L’Ajuntament de Barcelona ha repetit més d’un cop, que és un Ajuntament solvent, que no té
dèficit, i que fins i tot, compensa els diners que no arriben de la Generalitat. Això ofèn els
professionals que treballem cada dia per aquests infants i les seves famílies, demostra les
mentides que han anat dient durant aquest temps sobre la qüestió econòmica.
Ara que ja estem sent testimonis directes del que està suposant aquest canvi de model per a les
famílies, els infants i els educadors, hem de continuar demanant la retirada de les 3 mesures, la
dimissió del regidor d’Educació Gerard Ardanuy i del gerent Manel Medeiros.
Hem de denunciar el silenci i suport del Servei de Bressol de l’IMEB, la Direcció de Centres que
els fa corresponsables del que està passant a les escoles bressol, i del seu desmantellament. I
hem d’instar l’alcalde de les persones, Xavier Trias, que aturi aquest abús constant a l’educació
dels més petits, i assumeixi el compromís real amb la petita infància, des de la mirada dels
professionals que hi treballem, i no des dels números posats sobre un paper.
I no podem oblidar que les nostres condicions laborals estan sent també atacades constantment, i
que aquesta setmana hem rebut un altre cop, que col·loca molts professionals ens situacions
personals complicades, mentre hem de veure publicats els seus ingressos anuals :
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/02/06/catalunya/1360189104_829063.html
Hem de dir PROU a aquest maltractament cap a les bressol i els infants. No podem deixar que el
desànim ens impedeixi veure que tenim força. Hem de dir prou per dignitat.
Hem de dir un PROU basat en el compromís, la solidaritat amb els altres i la voluntat de canviar
aquest món que ens volen deixar. No podem fomentar la nostra lluita només des del melic de
bressol de Barcelona, sinó amb la mirada àmplia cap a un sistema que cada dia més ens
demostra que ens està abandonant, i on les nostres mans i les nostres veus són l’eina de canvi.