Bondia.cat 20/12/2013

20 DE DESEMBRE DEL 2013
NÚMERO 1.837 ANY 8

El primer diari gratuït i independent de Lleida
Tel.: 973 260 065 Fax: 973 261 067
Visita’ns també a:

p. 05

Increment
descomunal
del preu de
la llum: 11%

p. 10

El Govern, espantat, ara ho vol frenar
Dubtes a la subhasta d’energia d’ahir
Quasi l’electricitat més cara de la UE
p. 11

p. 03

Primera
jornada del
Màster de
Tennis a Lleida

Més del 50% d’ aturats
majors de 45 anys fa un
any que no tenen feina
p. 05

PSC i CiU presenten a
Lleida ciutat les ‘seves’
mocions de la consulta
p. 06

La Diputació negocia
que Alguaire rebi des
de l’estiu vols d’Israel

HERMÍNIA SIRVENT (AJUNTAMENT DE LLEIDA)

Lleida esporga 11.500 arbres
La campanya de manteniment hivernal a la ciutat,
que es va iniciar l’octubre, finalitzarà el mes de febrer
PUBLICITAT

HERMÍNIA SIRVENT (AJUNTAMENT DE LLEIDA)

La ciutat gaudeix dels i les
millors tennistes de tot
l’Estat. Ahir, en la jornada
inicial, Tommy Robredo
(foto) es va retirar per lesió

p. 06

La Justícia ‘enterra’ de
forma definitiva el mapa
eòlic aprovat l’any 2010

02

D'INTERÈS

BONDIA
DIVENDRES, 20 DE DESEMBRE DEL 2013

www.bondia.cat
meteo@bondia.cat

El temps a Lleida

Serveis
TELÈFONS

Per fi arriba el sol a
Ponent i el termòmetre
pot pujar fins a 13 graus
Després de dues setmanes de boira a les
comarques de Ponent, que es van rematar
ahir amb la pluja, avui tornarà a lluir el sol i
les temperatures màximes a la plana poden
pujar fins als 13 graus. Aquesta climatologia
positiva, però, no es viurà a les comarques
del Pirineu, on s’esperaven precipitacions de
neu aquesta matinada, que es podrien estendre fins a mig matí d’avui fins al vessant nord.
La cota de neu se situa en sols 800 metres.

Seguretat
Emergèncias

112

Mossos d’Esquadra

973 700 050

Atenció a la Dona (Mossos)

Ext. 5000

Policia

08.19 h
17.29 h

091

Guàrdia Civil Atenció Ciutadà
900 101 062
Guàrdia Urbana

092/973 700 600

Urgències mèdiques
ICS

Minvant

973 221 516

Hosp. Arnau de Vilanova

973 705 200

Hospital de Sta. Maria

973 727 222

Urgències Tàrrega

973 310 852

Comitè Anti-sida

973 221 212

Alcohòlics Anòmims

629 779 654

Comedores compulsivos

676 060 624

Fibrolleida

649 873 838

Creu Roja
Lleida

DISSABTE

DIUMENGE

973 279 900

Agramunt

973 390 880

Balaguer

973 445 795

Cervera

973 532 084

Les Borges Blanques

973 143 493

Mollerussa

973 711 282

Tàrrega

973 500 679

Serveis funeraris

973 237 206

Servei de suport en el Dol de Ponent
973 501 503
Bus Lleida-Andorra

973 352 379

Estació d’Autobusos

973 268 500

FARMÀCIES D’AVUI
De 09.00 a 22.00 h
Seuma. Mariola, 39
Anadon. Balmes, 44
PUBLICITAT

De 22.00 a 09.00 h
Redondo. Àger, 23 (Bordeta)

FARMÀCIES DEMÀ
De 09.00 a 22.00 h
Garrós. Prat de la Riba, 53
Baquero. Riu Ebre, 10 (Cappont)
De 22.00 a 09.00 h
Baldomà. Alcalde Recasens, 21

AL·LÈRGIES
Nivell de risc d’al·lèrgia: 0, nul; 1, baix; 2, mitjà; 3,
alt; 4, màxim. Nivells de previsió: A, en augment;
=, estable; D, en descens; ?, situació excepcional.

Del 16 al 22 de desembre
Parietària
Gramínies
Olivera
Artemísia
Avellaner
Blets
Crucíferes
Freixe

0
0
0
0
0
0
0
0

=
=
=
=
=
=
=
A

Melcoratge
Palmeres
Xiprers
Alternaria
Cladosporium

0
0
1
2
3

=
=
=
=
=

AVUI 03

BONDIA

Més de la meitat dels aturats majors
de 45 anys fa un anyque no té feina
La UGT denuncia que se’ls considera “massa grans per treballar, però massa joves per jubilar-se”
LAURA CORTÉS (ACN)

REDACCIÓ. LLEIDA

Més de la meitat dels aturats
majors de 45 anys a Lleida són
aturats de llarga durada, és a
dir fa més d’un any que estan a
l’atur. Aquest col·lectiu es troba
en risc d’exclusió social ja que,
tal com va denunciar UGT a les
Terres de Lleida durant un esmorzar amb la premsa, són
“massa grans per treballar però
massa joves per jubilar-se”.
Aquestes dades les recull un informe presentat ahir pel sindicat, amb dades extretes de l’Observatori d’Empresa i Ocupació
de la Generalitat. Mentre el conjunt de persones a l’atur a la demarcació de Lleida s’ha reduït en
630 aquest últim any, les persones aturades majors de 45
anys és l’únic col·lectiu que ha
augmentat, concretament en
664 del 2012 al 2013.
Fa un any, les persones a
l’atur més grans de 45 anys representaven el 38,39% del toPUBLICITAT

tal a la demarcació de Lleida. Un
any després, aquest percentatge és del 41,28%, amb un augment concret de 664 persones.
Pel que fa a aquest col·lectiu,
el número d’aturats de llarga durada també ha augmentat, en
gairebé un miler de persones.
Mentre el novembre de 2012,
5.943 persones més grans de 45
anys que estaven a l’atur feia
més d’un any que estaven en
aquesta situació, el novembre de
2013 en són 6.892.
En aquest grup d’edat, a més,
pel que fa a la tipologia de contractes, s’ha augmentat un 11,1%
la temporalitat i s’ha reduït la
contractació indefinida en un
22,2%, la qual cosa, segons denuncia UGT, suposa una “precarietat absoluta”. Hi ha casos en
què, segons el sindicat, s’ha
aprofitat la reforma laboral per
“desfer-se” dels treballadors
amb més antiguitat “perquè sortia més barat que abans.

Un col·lectiu en risc
d’exclusió social
És l’únic grup de parats
que ha augmentat

Les denúncies del
sindicat a Lleida
S’aprofita la reforma
laboral per despatxar-los
Representants d’UGT a Lleida ahir durant una roda de premsa

EXCLUSIÓ DEL MERCAT LABORAL I MALA JUBILACIÓ

Un col·lectiu amb
poca ‘facilitat’ per
tornar a treballar
UGT a les Terres de Lleida
alerta del perill que suposa
que aquest col·lectiu engran-

deixi les llistes de l’atur ja que
els majors de 45 anys sense
feina sempre han estat un
col·lectiu en risc d’exclusió social ja que són persones amb
càrregues familiars que fan
complicada la mobilitat o el
reciclatge. A més, recorden,

la seva exclusió del mercat de
treball condiciona de manera molt greu la seva pensió de
jubilació ja que són els últims 15 anys de la vida laboral aquells que determinen la
quantia de la pensió a l’hora
de jubilar-se.

OPINIÓ
ISBN 1886-6883. Dipòsit legal L-61-2006. Control de PGD.

04

BONDIA

DIRECTORI
Edita: Bondia Lleida SL
President: Jaume Ramon i Solé
Director: Josep Ramon Ribé
Redacció: Albert Guerrero
Director comercial: Carles Jiménez.
Administració: Arancha Pajuelo
Maquetació: J. Torrelles i Juanma Paquico
Coordinadora Bondia.cat: Lourdes Cardona
Carrer Vila Antònia, 6. 25007-Lleida.
Telèfon: 973 260 065.
Correu electrònic: info@bondia.cat.
Web: http://www.bondia.cat/

Editorial Amb la llum, no s’hi juga
L’anunci que el preu de la llum per a l’any vinent pujaria un 11% va commocionar
tot el país, ja que tot i que se sabia que la nova subhasta energètica implicaria cert
increment, el percentatge que ens ha pervingut ha esta certament descomunal.
Des del Govern central s’han afanyat a avisar que es demanarà una investigació
en tota la regla i que aquest increment encara no és ferm si, finalment, es detecta
que hi hagut un procés obscur. Sigui el que sigui, tingui la culpa qui la tingui, amb
notícies com aquesta el que encara sembla més sorprenent és que la gent no surti
en massa al carrer per demanar, com a mínim, una mica de justícia.

El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col·laboradors de la nostra secció de tribuna L’opinió del Bondia es reflecteix a través de la seva editorial. Bondia es reserva el dret de publicar els articles a l’edició del digital (www.bondia.cat).

Nofaigossiroll
Sara Vilà Galán

Diputada d’ICV-EUiA al
Parlament de Catalunya

Sempre que el papa “anava de
nit” a casa hi havia mal humor.
Ell dormia durant el matí i nosaltres érem a l’escola fins que la
sirena, amb so i reminiscències
de guerra civil, ganyolava a les
dotze de migdia i sortíem disparats cap a casa.Tres hores per
jugar i dinar fins les tres de la tarda quan repreníem la jornada escolar.
Encara que ens ho haguessin dit per activa i per passiva
que el pare anava de nit, quan
arribàvem a casa sovint ho fèiem
jugant i cridant pel que no trigava el primer – Shhhhtt...- de la
iaia, seguit d’un –no fassos siroll,
que ton pare dorm-.
La iaia feia el dinar, si hi havia macarrons em donava un
pessic de pollastre que havia bullit i jo en donava un tros a la Xina, la gata. Segurament era el
segell del pacte de silenci, tot seguit l’alternativa era anar a casa del Dani, del meu amic i veí
d’infància però també podia ser
que “el pare”, nom que li donàvem per distingir-lo del papa,
anés de nit. Fet que ens obligava a vagar entre carrers sense
asfaltar fins l’hora de dinar.
Lavida a la Paperera Alier SA
de Rosselló no era fàcil ni tampoc ho és ara per als treballadors.Torns de matí, tarda i nit rotatius que alteren sovint els bioritmes personals i els de les
famílies. No és senzill adaptarse entorn aquests horaris quan
la resta el món laboral, les escoles, els metges, les botigues, les
criatures no esperen i no hi entenen de torns de nit.
A LA ‘PAPELERA’ N’HI HA
PASSAT DE TOTS ELS COLORS

Ala “Papelera”, tal i com sempre n’hem dit al poble, n’hi ha
passat de tots colors entre treballadors i directius. Siguem

clars: la seva gestió no sempre
ha estat correcta car ja van tenir
un problema de legalitat fa molts
anys per delicte ecològic, i l’any
passat a conseqüència de la preocupació d’una bona part de rossellonesos/es, vam demanar
més transparència en la gestió
de l’abocador que es troba en
terme municipal. La Direcció
doncs no sempre ha fet les coses de la millor manera i ens ha
fet patir però això no treu que la
fàbrica sigui per nosaltres un
gran valor a Rosselló i que en
vulguem garantir el seu bon funcionament i continuïtat.
MANCA D’INFORMACIÓ

Ara, en un obrir i tancar d’ulls,
els treballadors també s’han
adonat de la manca d’informació a la que han estat sotmesos
durant molt temps. Una d’aquestes desinformacions ha estat
que la cogeneració d’energia
sustentava en part el bon funcionament de la fàbrica en època
de crisi.
Ara bé, aquesta també ha
estat i serà l’excusa perfecta per
al Govern de la Generalitat si només ens remetem a culpabilitzar
la Direcció de la fàbrica. El Conseller Felip Puig, en ser interpel·lat per una rossellonesa al
Parlament, va fugir d’estudi sabent que per molt matussera que
hagi estat la gestió de l’empresa, no pot ser tan nefasta quan
des que va començar la crisi el
seu aguant ha estat força estoic.
Certament fiava part dels
seus beneficis a les subvencions
que rebia de la cogeneració, sí,
però una fàbrica de paper reciclat o de qualsevol altre producte, que a més cogenerava energia per diversificar la seva activitat econòmica, poc es podia
pensar que el Govern del PPcanviaria les regles de joc a mitja
partida.
La reforma de la Llei del Sector Elèctric feta pel Govern Central va tenir lloc poc després de
l’estiu, i va fer entrar en contradicció els avanços fets cap a la
sostenibilitat impedint l’impuls

de l’autoconsum, és a dir,vetant
que els consumidors, siguin particulars o empreses, ens autogenerem i distribuïm o venem la
nostra pròpia energia. Com ho
fan? Amb barreres econòmiques
i administratives insalvables
com la prohibició, les sancions
o la retirada de subvencions, que
impliquen un atac a la democratització del sistema elèctric i un
retrocés en la nostra sobirania
energètica. A diferència de la
resta d’Estats Europeus, a Espanya, estem en ple retrocés i abolició de tot allò que soni a renovable o sostenible. Amb quina finalitat? Allargar lavida útil de les
centrals nuclears i el manteniment dels privilegis a les elèctriques, el sector nuclear i hidràulic. Però sobretot per assegurar el sistema de porta
giratòria estigui ben lubricada
per a que no els falti la feina als
garants d’aquestes polítiques
(Felipe González, Jose María Aznar, Elena Salgado, Miquel Roca, Narcís Serra... és a dir, CiU,
PSOE i PP. Partits i càrrecs públics que han passat a treballar
per les grans companyies elèctriques un cop derrotats electoralment).
CLARA VÍCTIMA DE LA REFORMA
ENERGÈTICA

La Paperera Alier SA de Rosselló també és una clara víctima
de la reforma energètica del PP,
i de tota aquesta merda si m’ho
permeteu. Una víctima de les
males polítiques dels nostres
Governs que fan que disminueixi la demanda i les condicions
laborals dels treballadors/es
amb la Reforma Laboral avalada per CiU i PP a Madrid.
Per si fos poc i per a qui pensi que som molt importants per
al Conseller, l’Alier és el problema número tres cents cinquanta mil (per dir algun número) de
la Generalitat de Catalunya
mentre el Conseller esmorza a la
Índia o a Colòmbia. A la província de Lleida hem vist com en el
darrer any una part molt important d’empreses han tancat les

seves portes. L’any passat, davant la nostra impotència, es
desmantellava Tradema al Solsonès, acomiadant 142 treballadors, i afectant 160 indirectes.
Aquest any ens colpejava la notícia dels treballadors de Copirineo signant l’acord per l’extinció
de 42 contractes laborals.
Concretament a Lleida s’han
destruït 31.305 llocs de treball
des de l’any 2008, des que es
va posar en funcionament la reforma laboral al 2012. Pensemhi bé, d’això també en té la culpa la Direcció de l’Alier de Rosselló?
Quan s’han produït nou cents
vint-i-quatre EROs en una província que no arriba a 440.000
habitants el problema no el té
una empresa, ni dues sinó totes,
el problema d’Alier és la conseqüència d’una política d’inacció
del Departament d’empresa i
ocupació del Govern de la Generalitat i del Govern de l’Estat que
ens duu directament a la ruïna i
al fracàs.
Davant aquesta evidència i
repartiment de responsabilitats
n’hi ha que prefereixen refregarse a l’espatlla del Conseller de
torn i riure-li les gràcies, fer-li cas
quan el Conseller els digui “no
feu soroll” mentre els dona un
encenall de pollastre, que generalment sol ser la promesa d’un
futur inversor que no arriba mai.
On són els inversors promesos
per Tradema i Copirineo?
Certament les negociacions

fortes seran amb la Direcció de
l’Empresa però cada “palo” que
aguanti sa seuavela. S’ha de lluitar a Rosselló, a la Generalitat i
al Parlament, i el meu grup polític també ho fa a Madrid tot demanant responsabilitats. Si hem
de patir acomiadaments, almenys fem-ho lluitant i pressionant als nostres governants
fent-los treure els colors fins que
s’arremanguin entre tots per salvar les nostres empreses. Tant
l’empresa com els treballadors,
però sobretot els ciutadans de
Rosselló, hem de fer pinya, plantar cara als Governs i als poders
econòmics. Perquè avui són ells,
i demà seran uns altres.
ALTERNATIVA A LA CRISI A
AQUESTES POLÍTIQUES

Hi ha alternativa a aquesta
crisi i a aquestes polítiques, encara podem plantar-nos davant
la injustícia i el deute que no hem
generat, davant els autèntics
responsables de la crisi que no
són els treballadors de l’Alier ni
cap altra empresa de Lleida. Hi
ha alternativa i encara som a
temps de salvar l’Alier i de no tornar a caure en els mateixos errors i apostar per un nou model
productiu que inclogui l’economia social i del bé comú en els
seus plantejaments. Una economia justa que ens deixi viure a
tots i totes en pau, llibertat i dignitat.
I sí, farem siroll perquè l’Alier
no es tanca!

LLEIDA 05

BONDIA

PSC i CiU presenten les ‘seves mocions’ 11.500 arbres esporgats
al ple sobre la consulta al dret de decidir a la campanya hivernal
A diferència de la de CiU, la del PSC vol que el referèndum es pacti amb l’Estat Les tasques, iniciades l’octubre, acabaran el febrer
REDACCIÓ. LLEIDA

El ple de dilluns de l’Ajuntament
de Lleida tindrà entre els seus
punts sengles mocions sobre la
celebració de la consulta sobre
el dret de decidir. La moció de
CiU és perquè Lleida doni suport
a l’acord entre la majoria de les
forces polítiques representades
al Parlament per a la celebració

Licitació pel
manteniment
de via pública
REDACCIÓ. LLEIDA

La Comissió d’Urbanismeva donar llum verda al plec per a licitació del Pla de manteniment,
conservació i millora de lavia pública de la ciutat per als 2014 i
2015 amb un import bianual
d’1.144.800 €. És la campanya
de manteniment de la via pública, tant les voreres com les calçades, i dels espais públics urbans, que inclou una brigada
d’acció immediata per actuar
de forma inmediata les 24 hores
del dia a qualsevol incidència.

‘Excel·lència’
per 2 unitats
de l’Arnau
REDACCIÓ. LLEIDA

La Unitat de Malalties de la Pleura de l’Arnau, i la Unitat de Maneig Integral de l’Obesitat, del
Servei d’Endocrinologia, han estat reconegudes com a unitats
d’excel·lència. A més, la Unitat
de Maneig Integral de l’Obesitat de l’Arnau ha estat reconeguda per la Societat Europea per
a l’Estudi de l’Obesitat (EASO)
com a centre d’excel·lència.

El Bus Turístic
de Lleida
torna el Nadal
REDACCIÓ. LLEIDA

El Bus Turístic torna amb motiu
de les festes de Nadal, amb un
nou itinerari i amb novetats en
l’àudio, que s’ha adaptat amb
música de temàtica nadalenca.
Com a novetat en el recorregut
cal destacar que el Bus Turístic
també atansarà els usuaris fins
als barris de l’Escorxador i a Cappont, zones molt comercials i
atractives durant aquestes festes.

d’una consulta on el poble de Catalunya decideixi, de manera lliure i democràtica, el seu futur
col·lectiu el pròxim 9 de novembre del 2014. El cap de l’oposició, Joan Ramon Zaballos (CiU),
va recorda que amb diàleg s’ha
pogut arribar a acords amb el
PSC, com és el cas dels pressupostos per al 2014.
PUBLICITAT

Per la seva part, la moció del PSC
planteja que la consulta sigui
pactada i acordada entre la Generalitat i el Govern estatal, i que
la Generalitat, amb el màxim suport del Parlament, dialogui amb
el Govern de l’Estat. Més que
previsiblement, l’altre grup municipal la Paeria, el PP,votarà en
contra de les dues mocions.

REDACCIÓ. LLEIDA

La Paeria continua amb els treballs per esporgar 11.500 arbres
durant la campanya d’esporga
hivernal, que va començar a l’octubre i que s’allargarà fins al febrer. Aquests dies les tasques
se centren en diversos punts de
la ciutat, com l’avinguda Blondel.
Com cada any s’esporguen els

arbres de la ciutat per garantirne el bon estat, així com per evitar les caigudes de branques que
ocasionen molèsties o envaeixen
la via pública. L’esporga dels arbres es fa principalment a l’hivern, amb els arbres caducifolis,
perquè és quan aturen el seu
creixement i quan menys problemes hi ha amb les ferides.

06

COMARQUES

BONDIA

Alguairepodriarebrea
l’estiuvolsdesd’Israel
La Diputació negocia amb una vintena de turoperadors
DIPUTACIÓ DE LLEIDA

REDACCIÓ. LLEIDA

La Diputació de Lleida negocia
amb una vintena de touroperadors israelians per facilitar que
alguns dels 15.000 turistes
d’aquest país que cada any visiten el Pirineu lleidatà puguin
arribar a Catalunya amb vols
xàrters a través de l’Aeroport
de Lleida-Alguaire durant els
mesos d’estiu de l’any vinent.
El president de la Diputació,
Joan Reñé, ha explicat que les
converses estan “molt avançades” i s’ha mostrat convençut
que les condicions que plantegen aquests touroperadors “no

El mapa eòlic aprovat el
2010, del tot enterrat
Els ecologistes esperen el mateix del pla de 2012
ACN. LLEIDA

El Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya (TSJC) ha enterrat definitivament el mapa eòlic
aprovat l’any2010. L’alt tribunal
ha anul·lat l’acord de Govern que
tirava endavant el pla, bàsicament per dos motius. El primer
perquè no es va fer l’avaluació
ambiental corresponent. I el segon perquè no es va respectar

la normativa europea sobre participació ciutadana. Tot i que a
finals de l’any passat el govern
de CiU ja va aprovar un nou mapa eòlic, aquest segon pla també es troba als tribunals perquè
els ecologistes -com ja van fer
amb el primer- l’han recorregut.
Precisament, les entitats confien que la resolució delTSJC serveixi de base per suspendre’l.

Membres de la corporació amb periodistes en l’esmorzar de Nadal

són un obstacle per fer-ho viable”. La Diputació preveu que
abans de l’estiu s’hagi enllestit

la senyalització de les quatre rutes pirinenques quevan utilitzar
molts jueus per fugir dels nazis.

PUBLICITAT

CONSELL COMARCAL DEL SOLSONÈS

El Solsonès enllesteix les obres en un antic molí
El Consell Comarcal del Solsonès ha finalitzat les obres de restauració de l’edifici del molí fariner de l’antic salí de Cambrils. Es preveu que les instal·lacions rehabilitades siguin un
important punt d’atracció turística i econòmica de la zona.

Vilanova de Els plens de
Banat clama Cervera, en
arranjar la via diferit
REDACCIÓ. VILANOVA DE BANAT

REDACCIÓ. CERVERA

Els veïns de Vilanova de Banat
no defalleixen i demanen que
s’arrangi la carretera d’accés a la
població, que actualment es troba en molt mal estat. El col·lectiu s’ha reunit novament amb
l’alcalde d’Alàs i Cerc, Bartomeu Majoral, per parlar de les
possibles solucions tenint en
compte l’actual context econòmic. Segons Amics de Vilanova
de Banat, es busquen els fons
necessaris per pagar les obres.

En el darrer Ple de la Paeria es
va aprovar la difusió de les sessions públiques dels Plens Municipals a través de laweb municipal. El Ple Municipal de la Paeria s’enregistrà i després
s’emetrà en diferit. Aquesta actuació és una de les primeres accions que ja es porta a terme del
Pla de Govern de Cervera 20142015. El document també s’està distribuint per totes les cases
del municipi.

Les Garrigues també
premiarà la “millor idea”

L’Espai Macià inaugura
‘La Ruta del vi de Lleida’

REDACCIÓ. LES BORGES BLANQUES


El Consell de les Garrigues juntament amb el Consorci Garrigues per al Desenvolupament
delTerritori convoquen el7è Premi Jove Emprenedor i el1r Premi Idea de negoci.

Un tast de vi i maridatge del celler Clos Pons va donar el tret de
sortida a la integració de les Borges dins La Ruta del Vi de Lleida
de la DO Costers del Segre, impulsada per Turisme de Lleida.

BONDIA

PUBLICITAT 07

08

NADAL A LES BORGES

BONDIA

Les Borges programa unavintena
d’activitats per celebrar el Nadal
Els actes arrenquen avui amb un festival al Casal de la Gent Gran i acabaran el dia de Reis amb ball

Les Borges Blanques vol celebrar les festes de Nadal com cal
i per fer-ho l’Ajuntament ha programat una vintena d’actes entre avui 20 de desembre i el dia
de Reis.
El Parc de Nadal i la Cavalcada de Reis són dues de les activitats estrella, pel gran nombre
d’assistents que apleguen, però
el programa d’activitats nadalenc de la capital de les Garrigues no només s’adreça als més
petits.
Les activitats comencen
aquesta tarda (17h) amb l’actuació de la Coral i un grup d’Escala en Hi-fi al Casal de la Gent
Gran; inclouen la 17a edició del
Sardanadal, que es farà demà a
partir de les 18h o un homenatge a Francesc Macià en motiu
del 80è aniversari de la seva
mort (el dia de Nadal al matí).
Però els protagonistes indiscutibles de les festes seran els
PUBLICITAT

menuts, que diumenge podran
participar amb els seus pares
en la pujada del pessebre als
Bessons; la vigília de Nadal podran gaudir d’un espectacle de
titelles amb l’obra Els Pastorets,
Fum, fum, fum a càrrec de la
Companyia Sebastià Vergés, el
Caga-Tió que organitza el Grup
d’Esplai Apassomi (el dia 24 a

Ampli ventall de
propostes infantils
El Parc de Nadal o la
Cavalcada de Reis són
les activitats estrella

Iniciatives per a totes
les edats
Música, concerts,
sardanes o l’homenatge
a Francesc Macià

les 19h); la Festa del CagaTió als
Grums (diumenge a partir de
les 22:30h); o el recorregut de
l’home dels nassos (el dia 31 a
partir de les 11h).
El Parc de Nadal obrirà del 27,
al 30 de desembre i del 2 al 4 de
gener de les 16:30 a les 20:30h
al Pavelló de l’Oli i el Poliesportiu Francesc Macià. El preu de
l’entrada és de 3 euros, si bé es
poden adquirir abonaments de
18 euros per tots els dies (preus
reduïts per als socis de l’Esplai
Apassomi). D’entre les activitats
específiques que inclou, cal destacar la 5a edició del Projecte
Acció Local Jocs antics i tradicionals (divendres 27de les 16:30
a les 18:30h) o la visita del patge reial (dilluns 30 a les 19h).
Ses Magestats arribaran el
dia 5 a les 18h a l’estació de trens
de la capital garriguenca, que
completa el programa festiu
amb concerts i una sonada revetlla de Cap d’Any.

AJUNTAMENT DE LES BORGES BLANQUES

Propostes de tota mena al Parc de Nadal
L’Esplai Apassomi, en col·laboració amb l’Ajuntament de les Borges Blanques, organitza el Parc de Nadal a la capital de les Garrigues, que cada tarda comptarà amb activitats específiques per
fer passar unes bones vacances a la mainada.


Reactivar el territori,
ajudar les persones

El Pirineu ja té
l’abonament per
viatjar en autobús
a Barcelona a
meitat de preu

Polítiques
d’habitatge
centrades en
evitar els
desnonaments

La planificació
urbana es
converteix en
l’eina per reactivar
l’economia

01

02 DIVENDRES, 20 DE DESEMBRE DEL 2013
TERRITORI I SOSTENIBILITAT

Rodalies territorials de Lleida al 2014
Els serveis de Rodalies estructuren la mobilitat a l’entorn de
les grans àrees metropolitanes
de les quatre capitals catalanes
i faciliten l’intercanvi modal amb
els serveis regionals. La nova
configuració dels serveis ferroviaris de Rodalies de Catalunya
comprèn, per tant, la implantació de serveis territorials de rodalia a Tarragona, Girona i Lleida.
Aquesta reordenació del servei permetrà crear una nova
oferta que servirà per millorar la
comunicació entre les principals
poblacions de les diferents regions metropolitanes.
En el cas de Lleida, el Departament de Territori i Sostenibilitat i la Diputació de Lleida han
realitzat un estudi per determinar l’oferta de serveis ferroviaris a la demarcació en funció de
la demanda real existent.
De les conclusions de l’estudi esmentat es deriva la necessitat de combinar de forma adequada els serveis de transport
ferroviari i per carretera per tal
de donar una cobertura adequada a la demanda de mobilitat de
la rodalia de Lleida.
D’aquesta manera, es preveu
un increment del nivell de servei ferroviari del corredor Lleida-Cervera mentre que en el cas
de les comunicacions amb Balaguer, les Borges Blanques i Almacelles, la millora de servei es
farà mitjançant els serveis de

principal de millorar la qualitat
de servei.
S’incorpora, com a principals novetats, un pla d’actuacions per a millorar la qualitat del
servei per valor de 165 MEUR i
dota el Govern d’instruments de
control de la gestió, amb la possibilitat d’imposar penalitzacions en cas d’incompliments contractuals de l’operadora.

La xarxa de Rodalies de Lleida millorarà les seves prestacions i el servei que presta als seus clients

transport per carretera mantenint en el cas de les Borges Blanques els serveis ferroviaris existents.
Es complementarà l’oferta
ferroviària amb serveis de bus.
Per garantir una coordinació eficient s’ubicaran les parades
d’autobús el més a prop possible de les estacions de tren. A
més, tota la mobilitat es veurà
reforçada per la posada en marxa d’una línia de la xarxa exprés.cat en el corredor LleidaCervera.
Actualment n’hi ha 6 en marxa a la demarcació de Barcelona però en total se n’implanta-

ran 40 a tot el territori. Aquestes línies concentren fins el 40%
de la demanda, amb més de 21
milions deviatgers anuals en total.
Per al director general de
Transports i Mobilitat de la Generalitat, Pere Padrosa, el desplegament de les rodalies territorials suposarà una “millora
significativa” en els desplaçaments i que això ha de permetre fer un salt de “qualitat” en la
mobilitat a tota la demarcació,
especialment per les connexions
que hi haurà amb els altres modes de transport. “
Tenim un país raonablement

madur en matèria d’infraestructures i el nostre desafiament és
fer una gestió intel·ligent de la
mobilitat, en el qual les rodalies
territorials hi tenen un paper
molt important”, explica Pere
Padrosa
Compromís amb la qualitat
El desplegament de les Rodalies territorials està inclòs el nou
contracte de servei públic per a
la gestió de Rodalies i Regionals que han subscrit la Generalitat i Renfe i que fixa una nova relació entre l’administració
titular del servei i l’operadora
que el presta, amb l’objectiu

Infraestructures prioritàries
D’altra banda, recentment el
Departament de Territori i Sostenibilitat ha assolit un acord
amb el Ministeri de Foment per
a desenvolupar un programa
d’actuacions prioritàries per a la
millora de les infraestructures de
la xarxa de Rodalies i Regionals
per valor de més de 300 milions
d’euros.
Aquest pla recull una cinquantena de mesures, que corresponen a aquelles que més beneficis a curt termini poden comportar quant a seguretat,
fiabilitat i funcionalitat de la xarxa.
El programa s’executarà en 2
anys i inclou obres en infraestructures, instal·lacions i estacions, al voltant dels eixos següents:
- Millora de la seguretat i fiabilitat del servei- Millora de la funcionalitat
del servei.
- Millora de l’accessibilitat i
modernització de les estacions.

El Pirineu de Lleida ja disposa de l’abonament
perviatjar en bus a Barcelona a meitat de preu
El nou títol de transport és multipersonal, utilitza la tecnologia de validació sense contacte i permet fer 10 viatges en 120 dies
El Departament de Territori i
Sostenibilitat ja ha desplegat el
nou abonament multiviatge T10/120 a totes les comarques pirinenques de Lleida. El nou títol
de transport suposa un estalvi
d’un 50% del preu del bitllet senzill en els trajectes de la línia
d’autobús interurbana. L’actuació, que és un pas previ al desplegament del sistema tarifari
integrat, neix amb l’objectiu de
millorar la competitivitat del
transport públic, i dotar els viatgers d’una xarxa eficient a preus
atractius que contribueixi a estendre’n l’ús. L’abonament es
pot comprar a les estacions d’autobusos i als consells comarcals
de cada zona.
El títol de transport T10/120
és multipersonal i per tant el poden utilitzar els membres d’una
mateixa família o un grup d’usuaris per fer els seus desplaça-

ments de forma conjunta.
Aquest títol de transport utilitza la tecnologia de validació
sense contacte, es pot recarregar a bord dels propis autobusos.
El Departament de TES ja ha
estès la targeta T-10/120 a set
comarques i ha cobert tota la zona de muntanya de Lleida així
com bona part de les comarques
centrals. Actualment està funcionant al Berguedà, l’Alt Urgell,
el Solsonès, la Cerdanya, Val
d’Aran, Pallars Jussà i Pallars Sobirà. I diumenge s’hi afegeix l’Alta Ribagorça. Allà on ja està implantada està tenint molta acceptació, amb un increment de
viatges de fins al 65% en alguns casos.
Pel que fa als viatges realitzats, destacar que la línia des
de l’Alt Urgell fins a Barcelona,
més de 18.000.

Un dels autobusos que des de Barcelona connecta amb les comarques pirinenques i la Catalunya Central


03


OBERTURA COMERCIALAEROPORTDE LA SEU

El Departament de Territori i Sostenibilitat, el Ministeri de Foment i el Govern
d’Andorra han acordat impulsar les actuacions necessàries per a la conversió de
l’aeroport de la Seu d’Urgell, que actualment és d’ús privat, a infraestructura d’ús
públic, el que li permetrà rebre transport
comercial. L’objectiu és dur a terme tots
els tràmits necessaris i les actuacions
pendents per poder operar per a la campanya de l’estiu del 2014.
D’acord amb això, ja s’ha celebrat una
primera reunió entre els tres governs en
la qual totes les parts han mostrat la màxima predisposició a dur a terme totes
les actuacions necessàries en el termini
més breu possible. Per part de la Generalitat, les actuacions pendents, d’un cost
aproximat d’un milió d’euros, són:
Dotació dels mitjans (materials i hu-

mans) necessaris per la prestació del servei de salvament i extinció d’incendis a
l’aeroport
Inversió en equips de seguretat: arcs
de seguretat i escàner
Instal·lació d’una estació meteorològica aeronàutica automatitzada que faciliti informació als pilots.
Procés per a la implantació d’un Servei d’Informació en Vol en Aeròdrom
(AFIS).
Estudi de seguretat associat a la disponibilitat del Servei d’Informació deVol
d’Aeròdrom (AFIS)
De fet, la Generalitat ja ha dut a terme diverses actuacions d’adaptació de
la instal·lació a infraestructura d’ús públic, entre elles l’adequació de diferents
elements del camp de vols i d’altres espais amb un impacte directe en l’operativa. L’any passat es van dur a terme els
treballs de reemplaçament i adequació
del tancament perimetral i la millora del
paviment de pista adequant-se la seva
senyalització, tantvertical com horitzontal.
Actualment, l’aeroport de la Seu disposa de:
Pista: 1.267 (pista útil) x 28 metres
Plataforma estacionament: 80.000
m2
Aparcament exterior per a vehicles
Edificis:
Edifici terminal (oficines de l’aeroport,
restaurant i oficines)
Edifici EPIE (equip de primera intervenció i emergències)
Edifici polivalent
Central elèctrica
Hangars
Prop de 7.000 vols des de la seva reobertura, ara fa tres anys

AERONPARK A LLEIDA
L’empresa Aeronpark va començar el juliol les obres d’adequació dels terrenys
de l’Aeroport de Lleida-Alguaire on instal·larà el nou parc de serveis aeronàutics adreçats a l’aviació comercial.
La nova plataforma d’Aeronpark oferirà principalment serveis d’estacionament i manteniment d’avions comercials, així com de desballestament i reciclatge d’aeronaus que hagin acabat la
seva vida útil. Aeronpark ha estat ultimant en aquets darrers mesos tots els

AEROPORT LLEIDA-ALGUAIRE
L’aeroport de Lleida va obrir el Gener de
2010, tres anys després s’han identificat dos nínxols de mercat que són: el turisme d’esquí i l’industrial. Per aquest
motiu s’ha treballat més intensament
aconseguint en el cas del turisme contracte amb Thomas Cook i pel que fa a
l’industrial aconseguint basar tres empreses a l’aeroport.
2013
El 22 de desembre comencen els vols
de Thomas Cook-Nielsen a l’aeroport:
aquesta vegada amb vols que provenen
de Manchester, Gatwick, Birmingham,
Southampton i Bristol. La diferencia amb
l’any passat és que hi ha el vol de
Southampton (que queda substituït pel
que hi havia l’any passat a Gatwick, que
eren 2).
Es preveuen també venda de bitllets
per anar a Anglaterra (sempre que hi
hagi places) igual que l’anypassat. I també hi ha destinació Vielha pels turistes, i
no només Andorra, també com l’anypassat.
Empreses
3 empreses instal·lades a l’aeroport:
-RS Aviation
-Singular Aircraft (més informació a
sota)
Aeronpark (abans Air Hoster).
Altres activitats
Rodatges anuncis/photoshooting: 1
de Volvo i 2 de Peugeot
Lloguer de l’espais per a activitats:
- Afrucat (que va sortir per Televisió
de Catalunya)
- Jornada Cooperar per a crear el pas-

sat 1 d’octubre organitzat per Agència
Catalana de Turisme amb uns 100 assistents (agències deviatges, promotors,
etc.)
- Cursa popular el dia 12 d’octubre:
10km pel perímetre de l’aeroport.
- Continuem amb el conveni amb Les
Heures per a fer el cicle formatiu d’atenció i gestió aeroportuària
- Conveni amb el Banc dels Aliments
Activitats aeronàutiques
- Campionat d’Espanya de vols acrobàtics al maig,
- Octobertairfest el passat 5 d’octubre (trobada i exhibicions aèries de aviació general, velers, avions de rescat de
bombers, etc.)
- Concentració d’ULM’s el passat 30
de juny.

SINGULAR AIRCRAFT
tràmits i acords necessaris per iniciar la
seva activitat amb plenes garanties de
servei i qualitat. Les noves activitats a
l’Aeronpark podran generar al final de la
primera fase uns 15 llocs de treball directes i 50 d’indirectes. Els promotors d’Air
Hoster han iniciat també converses amb
diverses empreses dedicades entre d’altres activitats a la seguretat aeronàutica i l’aviònica interessades a instal·lar-se
en el nou parc aeronàutic d’Alguaire per
oferir serveis complementaris que comprenguin tot el ventall necessari per assolir un parc aeronàutic referencial.
Els clients potencials dels serveis
d’Aeronpark són sobretot aquelles companyies d’aviació comercial que tenen
operacions a Europa o al nord d’Àfrica i
Pròxim Orient; altres companyies operadores devols o empreses de leasing. L’aeroport lleidatà reuneix unes condicions
òptimes per al desenvolupament d’una
plataforma d’aquestes característiques
per la ubicació, les comunicacions, els
terrenys i la pista d’aterratge de què
disposa.
L’objectiu final d’Aeronpark és convertir el parc aeronàutic de Lleida-Alguaire
en una referència internacional com a
plataforma de serveis aeronàutics EASA
145 i centre tecnològic i de formació de
Tècnics de Manteniment (TMA), amb el
pàrquing d’avions comercials més gran i
amb millors dotacions d’Europa.

El secretari deTerritori i Mobilitat, Ricard
Font, juntament amb el director executiu de Singular Aircraft, Luis Carrillo van
presentar el maig el projecte d’avió amfibi no tripulat en fase de desenvolupament, SA03, que usarà l’aeroport de Lleida-Alguaire com a entorn de proves, sense canviar l’horari operatiu de l’aeroport.
La vocació de la companyia és de
permanència a Lleida-Alguaire, amb un
període de proves inicial de més de 12
mesos, condicionat a que l’Agència Estatal de Seguretat Aèria atorgui els permisos de vol corresponents al prototipus. Es tracta d’un projecte sense cap
cost per la Generalitat, que percebrà ingressos en concepte de lloguer d’oficines i els derivats de la utilització de les
instal·lacions aeroportuàries. Singular
Aircraft ha signat un acord amb Aeroports de la Generalitat perquè en un futur proper l’empresa catalana pugui establir-se amb una base de muntatge a
l’aeroport lleidatà.
L’SA03 és un avió que redueix al màxim els costos d’adquisició i d’operació,
utilitzant tecnologies d’altres sectors
com l’automoció. La nau té gran facilitat
d’operació en entorns difícils: orografia
complexa, pistes d’aterratge irregulars,
etc. i una autonomia de més de 40 hores de vol. Es vol iniciar la producció el
2014.
Els usos que s’esperen estan vin-

culats a operacions que puguin presentar risc pels pilots o resultin molts costoses a nivell d’explotació. Així es preveu
que les seves aplicacions puguin ser extinció d’incendis, transport i distribució
en zones remotes, vigilància, plantació/pulverització.
Singular Aircraft és un projecte concebut, promogut i desenvolupat a Catalunya, que compta amb un equip de més
de 20 persones desenvolupant el projecte i una inversió que supera els 3 M€.


Un Corredor estratègic al servei de la recuperació
econòmica i la cohesió territorial
Constitueix una infraestructura de transport estratègic per a Catalunya, atès que connecta les principals àrees d’activitat econòmica i
infraestructures portuàries, aeroportuàries i logístiques del país amb la resta del litoral peninsular i amb Europa
El Corredor Mediterrani és una
infraestructura de transport estratègic per a Catalunya, atès
que connecta les principals àrees d’activitat econòmica i infraestructures portuàries, aeroportuàries i logístiques del país amb
la resta del litoral peninsular i
amb Europa. És un eix prioritari
tant per a vertebrar el país i donar resposta a les necessitats de
mobilitat, com per a garantir la
millora de la competitivitat de
l’economia catalana.
El Corredor sovint s’associa
només a un eix ferroviari d’alta
velocitat per a passatgers, però, de fet, està format per un
conjunt d’infraestructures encaminades a configurar una oferta ferroviària adequada tant
per al transport de mercaderies
com de viatgers, que respongui
a les necessitats de connectivitat, qualitat i capacitat, vertebri
el territori i potenciï l’activitat
econòmica, alhora que minimitzi els impactes ambientals que
genera el transport.
Aquest eix és la columnavertebral de l’Euroregió Arc Mediterrani (EURAM), una regió econòmica que concentra alguna de
les principals àrees urbanes de
la península i on viu el 40% de
l’estat espanyol; més de 16 milions de persones. La regió metropolitana de Barcelona, amb prop
de 5 milions d’habitants, és l’àmbit territorial amb més pes demogràfic d’aquesta Euroregió.
A l’EURAM es genera el 40%
del PIB espanyol, aglutina més

del 50% de la producció industrial i agrària estatal envalor. Així mateix, d’aquesta regió surt el
60% de les exportacions de l’Estat. El Corredor Mediterrani representa prop del 50% del trànsit total de mercaderies de l’estat espanyol, la quota del
ferrocarril respecte el transport
per carretera és molt baixa, entorn al 2-3%, i té encara molt
marge de creixement fins arribar avalors propers al 20% que
són els dels països del nostre entorn.
L’aposta pel corredor i pel
transport per ferrocarril, més eficient, comporta una reducció de
la congestió a les carreteres generada pel trànsit de camions i
de les emissions de contaminants i dels gasos d’efecte hivernacle, amb els consegüents beneficis ambientals, socials i també econòmics. Així, es calcula
que l’eix ferroviari significarà
deixar d’emetre unes 900.000
tones de CO2 l’any, el 6% de totes les emissions generades pel
sector transports a Catalunya.
El full de ruta
El Corredor Mediterrani esdevé, doncs, una peça clau per al
país, que cal desenvolupar en diverses etapes, tot prioritzant les
actuacions que poden tenir un
major retorn social i econòmic.
És un mitjà, no una fi en si mateix. Per tal de treure el màxim
rendiment social i econòmic del
Corredor Mediterrani, la infraestructura és condició necessària

però no suficient; cal tenir en
compte altres aspectes que són
essencials. La promoció d’instruments de gestió de la mobilitat i
del transport de mercaderies, així com la definició d’un projecte
urbanístic i territorial associat a
la infraestructura, són cabdals.
Així, l’estratègia del Govern
de la Generalitat en el marc del
Corredor Mediterrani es configura en quatre eixos bàsics
La infraestructura, mitjançant
l’Agenda Catalana del Corredor
Mediterrani, un document que
ha posat els elements necessaris per facilitar la implantació
d’unes actuacions que bàsicament ha d’impulsar l’administració de l’Estat.

L’operativitat, buscant la cooperació de tots els agents implicats: operadors d’infraestructura, operadors logístics, carregadors, etc... per dinamitzar els
serveis que han de fer realitat el
corredor. El territori, determinant totes les potencialitats que
aquestes noves infraestructures
i serveis poden oferir, tant en
l’àmbit de la logística com de
l’activitat econòmica en general.
La cooperació internacional.
El Corredor Mediterrani ha de
servir per ampliar el nostre hinterland i afavorir la internacionalització de la nostra economia.
La infraestructura
La Generalitat ha elaborat
l’Agenda Catalana del Corredor
Mediterrani, que fixa les infraestructures ferroviàries, a executar per part de les administracions, que garanteixin les condicions de capacitat i prestacions necessàries per al transport de viatgers i mercaderies i
la programació dels treballs a
curt, mig i llarg termini. A més de
les tasques tècniques, el Govern
treballa amb la resta d’administracions i agents socioeconòmics catalans per tal de concertar les actuacions a dur a terme.
La configuració essencial del
Corredor ha de ser: una línia d’altavelocitat d’ús preferent perviatgers que connecti les principals ciutats i aeroports del corredor; també, una línia d’ús
preferent per mercaderies que
enllaci els ports, centres logístics i principals àrees d’activitat
econòmica que eviti, quan sigui
possible, el pas pel centre dels
principals nuclis urbans i sigui
segregada respecte les línies de
rodalies quan es pugui compro-

L’aposta pel corredo
pel transport p
ferrocarril reduirà
congestió a l
carreteres generada p
trànsit de camion
l’emissió
contaminan
metre la seva capacitat o operativitat. Actualment, quant a les
infraestructures ferroviàries, les
actuacions prioritàriessón:
Mercaderies
Resoldre els colls d’ampolla,
pel que fa al nombre devies i capacitat dels corredors:
- Duplicació de lavia convencional entreVandellós iTarragona, actualment en obres
- Implantació del 3r carril al
corredor València-Castellbisbal
Connexió en ample internacional i ibèric dels ports de Barcelona i deTarragona i connexió en
ample internacional centres de
mercaderies i de producció
Creació o remodelació de terminals ferroviàries intermodals
Viatgers
Finalitzar la xarxa d’altavelocitat catalana:
- Completar les estacions previstes sobre la línia d’alta velocitat Camp deTarragona-Frontera francesa.
- Nova línia d’alta velocitat
Castelló-Tarragona
Connectar aeroports a la xarxa ferroviària d’alta velocitat.

or i
per
à la
les
pel
ns i
de
nts


05


Polítiques socials d’habitatge per lluitar contra l’exclusió
Evitar el desallotjament de l’habitatge habitual i pal·liar les conseqüències si ja s’ha perdut, prioritats de la poliítica social d’habitatge
La crisi econòmica ha comportat greus problemes a moltes
famílies per continuar pagant el
seu domicili habitual, bé sigui
amb un lloguer o una hipoteca;
unes dificultats que poden acabar desembocant en un desnonament. És per això que una de
les prioritats del Departament de
TES són les polítiques socials
d’habitatge per evitar l’exclusió
per motius residencials, vehiculades mitjançant l’Agència de
l’Habitatge de Catalunya.
Com a mostra de la importància cabdal que es concedeix a
aquesta vessant de l’acció del
Departament, cal dir que entre
els mesos de gener i octubre
d’enguany, un total de 24.457famílies en han rebut algun tipus
d’ajut públic, un 33,4% més que
en el mateix període de l’any
passat. D’altra banda, els pressupostos de 2014 preveuen destinar 58,5 MEUR a les polítiques
d’habitatge.
Evitar el desallotjament de
l’habitatge habitual, en primer
terme, i pal·liar les conseqüències de la seva pèrdua si aquesta
s’arriba a produir, en segon lloc,
són les prioritats de la política
social d’habitatge del Departament de TES.
Polítiques per evitar la pèrdua de l’habitatge
Per seguir a casa seva malgrat possibles problemes econòmics, els ciutadans compten
amb línies d’ajut disponibles:
Per pagar el lloguer: fins a
l’octubre s’ha ajudat a 19.678 fa-

mílies de rendes baixes a pagar
el lloguer del seu pis, evitant així entrar en situacions de risc.
Ajuts als llogaters residents al
parc públic de la Generalitat:
1.465 famílies usuàries del parc
públic d’habitatges de Catalunya han rebut ajuts implícits
per pagar casa seva fins a octubre d’enguany
Ajuts d’especial urgència a famílies que han contret deutes: En
cas que les famílies es trobin ja
en una situació d’especial urgència davant la possibilitat de perdre la seva residència habitual,
bé sigui per impagament dels rebuts del lloguer o bé de les quotes hipotecàries, també poden
optar a un ajut específic de fins
a 3.000 euros per sortir d’aquesta situació.
L’objectiu d’aquesta línia és
evitar un desnonament imminent, possibilitant la permanència de la família al seu habitatge i, per tant, l’ajut és de caràcter puntual, amb la voluntat
de cancel·lar els deutes. Aquesta línia de prestacions ha evitat
un total de 4.199 (suma de tot
2012 i de gener a octubre de
2013) desnonaments a Catalunya els darrers dos anys.
Polítiques per minimitzar les
conseqüències del desnonament
En cas que el desnonament ja
hagi tingut lloc, l’Agència de
l’Habitatge de Catalunya té també diversos mecanismes per minimitzar les seves conseqüències, amb independència de què

Un dels convenis signats pel servei de mediació hipotecària Ofideute, en aquest cas amb l’Ajuntament de la Seu

sigui per impagament del lloguer
o de la hipoteca. Cal tenir present que, segons les dades del
Consell General del Poder Judicial, al 1r semestre d’enguany
s’han practicat a Catalunya
9.256 llançaments. D’aquests,
un 68% es deuen a l’impagament del lloguer, un 27% són
execucions hipotecàries, i la resta correspon a altres causes.
Ajut d’urgència per a persones
ja desnonades: Els ajuts són d’un
màxim també de 3.000 euros
anuals, vehiculats a través de
l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. Aquest import serveix
per ajudar a pagar el lloguer d’un
altre pis durant un màxim d’un
any, que podrà incloure també
les despeses de fiança.

Mesa d’Emergències Socials:
creada a meitat del 2012 amb la
finalitat de vehicular les recerques d’un habitatge públic per
a persones en situació social
urgent. Entre elles, tot i que no
exclusivament, es troben les que
han patit un desnonament.
Eines de mediació: Ofideute
Unavegada una família constata els problemes per fer front
als seus impagaments vinculats
a l’habitatge de lloguer o al préstec hipotecari, es fa necessari
trobar una solució, a banda dels
ajuts públics als què pugui optar. Amb aquesta finalitat, l’any
2010 es va posar en marxa Ofideute, un servei depenent de
l’Agència de l’Habitatge de Ca-

talunya que atén les consultes
de la ciutadania respecte els
seus préstecs hipotecaris i que
actua com a mitjancer i negociador amb les entitats bancàries
en casos de dificultats per fer
front al pagament de les quotes.
Els resultats obtinguts en
aquests tres anys de funcionament de l’Ofideute són molt positius. S’han atès 6.123 famílies, de les quals han rebut assessorament 1.945 i s’han
iniciat 3.096 processos d’intermediació. De les mediacions tancades, un 59,41% dels casos s’ha
resolt amb una solució pactada.
A Lleida, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya es troba al
carrer Clot de les Monges, 6-8

CARLES SALA, SECRETARI D’HABITATGE

“Lavoluntat és sempre que cap família quedi desatesa”
Quins passos aconsellaria a un
ciutadà que tingui problemes
per pagar el lloguer o la hipoteca del seu habitatge, o una
persona que es vegi en risc de
ser desnonada? A on es poden
dirigir?
Des de l’Agència hem posat
en marxa diversos mecanismes
per atendre les famílies amb problemes relacionats amb l’habitatge. Tenim el servei de mediació hipotecària Ofideute, que
atén a les famílies amb problemes per fer front a les seves quotes d’hipoteca. És important que
es dirigeixin a aquest servei tan
aviat com prevegin que podran
tenir dificultats de pagament. En
el darrer anytambé hem creat un
nou ajut per a famílies que ja han
estat desnonades i tenim els
ajuts per al pagament del llo-

guer, que s’atorguen en funció
de la renda familiar.
Com actua l’Agència davant
un desnonament?
Els serveis socials municipals
s’ocupen d’atendre les famílies
que han patit un procés de desnonament. La Mesa d’Emergències de la Generalitat actua per
atorgar un habitatge de lloguer
a un preu molt assequible a
aquelles famílies que tenen una
urgència imminent. La voluntat
és sempre que cap família quedi desatesa.
Com valora el Pla de Xoc per
adjudicar habitatges buits?
Els habitatges buits que actualment administra l’Agència
han disminuït considerablement

des que esva endegar la campanya del Pla de Xoc, que ha consistit en passar els habitatges de
compra a lloguer o a lloguer amb
opció de compra, baixar els
preus dels lloguers i fer més àgils
els processos d’adjudicació. El
resultat ha estat molt positiu i
actualment no tenim habitatges
buits en zones amb demanda.
Quan preveuen que podran
fer-se noves convocatòries
d’ajuts a la rehabilitació?
Treballem amb la perspectiva d’obrir una convocatòria de
subvencions a la rehabilitació el
2014, que anirà molt enfocada a
eficiència energètica i accessibilitat, tenint molt present també el nivell de renda de les famílies per poder accedir als ajuts.


La custòdia del territori: compromís
amb el medi i la dinamització
Mitjançant acords, les entitats de custòdia assessoren els propietaris de finques perquè adoptin una gestió orientada a la conservació
dels valors i els recursos

La custòdia del territori és una
modalitat de conservació dels
valors naturals, culturals i paisatgístics del territori, basada en
acords voluntaris entre els propietaris de finques i entitats sense ànim de lucre. En els acords
s’especifiquen els objectius de
conservació, millora i gestió de
les finques o d’elements concrets de gran valor natural, paisatgístic o cultural. Es tracta
d’una figura que prové del món
anglosaxó i que s’aplica en espais que tenen un interès especial per a la conservació, bé es
tracti d’ambients forestals com
agrícoles, fluvials, marins o urbans.
Gran part de les finques en
custòdia solen ser de propietat
privada, tot i que de vegades se
signen acords per a finques municipals o terrenys de domini públic, com ara els espais costaners, els rius i les rieres.

te, una col·laboració continuada entre les parts. Els acords inclouen la durada de la relació i
detallen els compromisos, que
són lliures i negociables i que poden afectar a la totalitat de la finca o només a una part.
Segons el cas, el titular pot retenir la gestió de la finca però assumint certs compromisos de
conservació, amb el suport i la

Beneficis
Els propietaris dels terrenys
i les entitats sense ànim de lucre
signen els anomenats acords
de custòdia, que solen establir,
per escrit i en forma de contrac-

col·laboració de l’entitat. Igualment, el propietari dels terrenys
té l’opció de conservar la propietat però transferir la gestió a
l’entitat. Finalment, en alguns
casos l’entitat rep la propietat

La custòdia es basa
en l’aproximació
transversal a la
gestió del medi
ambient i la
participació directa
de la societat civil en
la biodiversitat

plena del terreny i ha de vetllar
per la seva conservació a llarg
termini.
En països com Catalunya, on
gran part dels terrenys que cal
conservar es troben en finques
privades, els acords de custòdia
del territori suposen un valuós
complement a l’acció de les administracions públiques. És per
aquest motiu que el Departament deTerritori i Sostenibilitat
de la Generalitat té la voluntat
d’impulsar aquesta modalitat de
conservació.
La Xarxa de Custòdia delTerritori
La Xarxa de Custòdia delTerritori (xct) és una organització
sense ànim de lucre constituïda
per entitats, institucions i persones quevolen impulsar el desenvolupament i l’ús de la custòdia
del territori al nostre país. Actualment té més de 150 organitzacions associades que es dediquen a aplicar aquesta estratègia innovadora per a la
conservació del territori i la seva biodiversitat, basada en la
col•laboració de tots els agents
de la societat.

Conservació de la trenca i altres espècies estèpiques prioritàries
Un dels projectes que ha obtingut ajuts del Departament
de Territori i Sostenibilitat és el
de custòdia als secans protegits de la Plana de Lleida per a la
conservació de la trenca i altres
espècies estèpiques prioritàries, liderat per l’Associació
d’Amics del Centre de Recuperació de Fauna de Vallcalent i
l’AssociacióTrenca. L’àmbit d’ac-

tuació és la finca de Torre-ribera, que forma part de la zona
d’especial protecció de les aus
(ZEPA) de Mas de Melons-Alfés,
on ja es treballa amb un acord
verbal amb la propietat. El projecte preveu ampliar el nombre
d’acords de custòdia en aquest
espai i en altres secans de la Plana de Lleida. El principi rector del
programa és fer compatible l’ús
del territori amb la conservació
i millora dels elements naturals
i paisatgístics.


07


La planificació urbana com a eina per reactivar l’economia
La Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme impulsa el desenvolupament d’almenys 10 arèes estratègiques
El Departament deTES dóna
una importància cabdal al planejament urbanístic com a eina per
reactivar l’economia des de la seva mateixa base, la de facilitar
els terrenys i l’ordenació necessària per facilitar la implantació
de noves activitats o incentivarne d’existents.
Precisament amb aquest objectiu, el Departament ha identificat una desena de sectors estratègics, que poden actuar com
a tractors de desenvolupament
econòmic en les seves àrees d’influència i que es desenvoluparan
mitjançant l’aprovació de 10
Plans directors estratègics
(PDU) fins el 2017, tot i que la
llista no està tancada. Alguns
d’aquests PDU serviran per estructurar zones on no s’havia actuat fins ara i altres, per impulsar infraestructures ja existents
amb un alt potencial de desenvolupament.
Es tracta dels PDU del Parc
d’Innovació del Cuir i la Marroquineria d’Igualada-Jorba, dels
LOGIS Penedès i Empordà, de
Salt-Vilablareix, del Centre Direccional de Cerdanyola-Parc de
l’Alba, del circuit Barcelona-Catalunya, de l’eix Riera de Caldes
Sud, de la Granvia-Llobregat, i
del Delta del Llobregat i de BCN
World.
La Llei de Territori
El Departament de TES treballa en la redacció d’una Llei de
Territori amb l’objectiu d’aplegar
en un únic marc normatiu tota la
legislació relacionada amb l’ordenació i gestió del territori per

Él planejament
estarà enllestit en un
termini de poc més
d’un any, és el
que es coneix
com “urbanisme
exprés”

Aposta del
Departament per
estimular l’economia,
sobretot els sectors
que li són afins, a
través d’instruments
de planejament

La planificació urbana és fonamental en el desenvolupament de les ciutats

dotar-la de majors criteris de
qualitat i d’utilitat social, cultural i econòmica. Igualment, permetrà adequar-se als nous paradigmes resultants de la crisi, tot
apostant per la rehabilitació de
qualitat més que per un urbanisme basat en el consum de nou
sòl.
La nova Llei de Territori tindrà caràcter bàsic, és a dir, abor-

darà els aspectes més rellevants
de l’ordenació del territori, la del
litoral, l’urbanisme, el paisatge i
la muntanya. Per tant, es deixaran les concrecions de cada àmbit als posteriors reglaments.
Llei d’arquitectura
En aquesta aposta del Departament per estimular l’economia, especialment la dels sectors

que li són afins, mitjançant els
instruments de planejament,
s’emmarca la nova Llei d’arquitectura que ja s’està treballant.
L’objectiu és posar en valor l’interès públic de l’arquitectura, assegurar-ne la preservació com
a patrimoni cultural i social, i distingir-la com a bé fonamental
per garantir el benestar de les
persones i la cohesió social.

El Departament de
TES treballa en la
redacció d’una Llei
de Territori per
aplegar l’ordenació i
la gestió en un únic
marc normatiu

AGUSTÍ SERRA, DIRECTOR GENERAL D’ORDENACIÓ DEL TERRITORI I URBANISME

“La planificació territorial és el substrat sobre el que podem
construir un paradigma més favorable a la rehabilitació”
Com ha influït la crisi econòmica en el món de l’urbanisme i la
construcció, quins paràmetres
han de canviar per adaptar-se
al nou context?
La crisi ha propiciat un canvi
de paradigma, fent veure la necessitat d’apostar per les operacions de transformació i rehabilitació urbana enfront d’un urbanisme expansiu i consumidor de
territori. Aquest canvi ofereix un
ampliventall d’oportunitats econòmiques per a les empreses del
sector de la construcció. Pensem
que, en tot l’estat espanyol, hi ha
al voltant d’1,8 milions d’habitatges que cal rehabilitar en
major o menor grau. A més, el
60% dels habitatges construïts
abans de 1979 no compleixen els

requisits d’eficàcia energètica, i
això obre un altre possible nínxol d’activitat per a les empreses
constructores i de la resta de
sectors que se’n deriven.
Quines possibilitats i eines
ofereix el planejament i l’urbanisme per reactivar l’economia?
La planificació territorial és,
de fet, el substrat sobre el qual
podem construir aquest nou paradigma més favorable a la rehabilitació i millora urbana. Des
del Departament de TES, treballem per posar en valor els instruments que permetin aquest
canvi, del qual se’n puguin beneficiar tant els ciutadans com les
empreses del sector de la construcció. La Llei del territori que

preparem, per exemple, aplegarà en una única normativa tota
la legislació relacionada amb
l’ordenació i gestió del territori,
reorientant-la cap a la rehabilitació i simplificant la seva aplicació.
Quina és la importància dels
PDU estratègics que impulsa el
Departament deTerritori i Sostenibilitat?
Són projectes que poden actuar com a tractors d’inversions
en emplaçaments estratègics
que ja són adients per a implantar les activitats que s’hi proposen. Obeeixen a aquesta idea de
l’urbanisme com a eina, com a
taula, sobre la qual recolzar la reactivació econòmica del país.


ENTREVISTA SANTI VILA, CONSELLER DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT

“Les polítiques socials i la reactivació
econòmica són les nostres prioritats”
Impulsar les reformes i els estímuls necessaris per reactivar
l’economia i prioritzar les polítiques socials són els dos grans
objectius del departament de
Territori i Sostenibilitat de la
Generalitat. El conseller Santi
Vila reflexiona en aquestes línies sobre els reptes de present
i futur de les polítiques d’urbanisme, infraestructures, habitatge i medi ambient.
Una legislatura; dues prioritats
“Les polítiques socials i la reactivació econòmica són les dues grans prioritats en aquesta legislatura. Ara les polítiques no
depenen tant del pressupost
com de la capacitat que tenim
per crear un nou marc de reformes i estímuls que permetin a
la iniciativa privada arrencar projectes de manera més senzilla,
ràpida i eficaç.
És per això que hem creat la
unitat de projectes estratègics,
que s’encarrega d’estudiar i redactar plans urbanístics singulars en llocs amb possibilitat
d’acollir iniciatives econòmiques. Però el gran eix de les polítiques del departament segueix
sent el social, amb el manteniment de les aportacions per seguir millorant la xarxa de transport públic i tot el paquet de mesures lligades a l’habitatge, que
han crescut un 10% al pressupost de 2014 per arribar amb
ajudes a més de 25.000 famílies durant el 2014 ”
Rodalies de Catalunya
“Hem formalitzat el nou contracte de serveis amb Renfe fins
l’any2015, que permetrà que les
Rodalies territorials deTarragona, Girona i Lleida entrin en servei durant el 2014. Però aquest
acord hagués quedat coix sense el compromís del Ministeri de
Foment d’invertir en infraestructura.
Per això hem acordat un paquet d’inversions urgents a la
xarxa de Rodalies per valor de
306 milions a executar en dos
anys. Amb aquestes dues mesures els usuaris notaran millores
en el servei, tant en la seva fiabilitat com en el confort i oferta.
Era imprescindible abordar
aquesta qüestió fent un exercici de pragmatisme i realisme,
identificant quines són les actuacions a curt termini que es
poden implementar amb una relació cost-benefici molt ràpida i
eficaç”.

La xarxa viària
“En època d’estretors econòmiques tots hem de ser conscients que hi ha un món que s’acaba i cal que ens adaptem al món
queve. Som un país madur en infraestructures viàries i la prioritat ha de passar ara pel manteniment, la gestió i la culminació
d’aquelles que són clau per al
desenvolupament econòmic.Tot
això a partir d’un model que a la
resta d’Europa ja és una realitat
i que és el pagament per ús. Qui
utilitza les infraestructures i qui
contamina ha de pagar, almenys,
una part del cost i el manteniment de les vies. Sense aquesta
aportació és molt difícil mantenir una xarxa viària de primera
divisió. Els nostres veïns espanyols aquest model no l’han entès mai i això té un punt injust.
La gent descobreix que a Espanya les vies d’altes prestacions
no són de pagament. El que hauríem de ser capaços és fixarnos amb els models més avançats i moderns que no castiguen

el pressupost del govern amb les
carreteres, perquè en definitiva
el pressupost s’ha de dedicar a
l’educació dels nostres ciutadans o a la sanitat”
Aeroports
“Els aeroports no són una finalitat en si mateixos, sinó una
eina molt potent de dinamització del territori, claus a l’hora
d’atraure inversions. La Generalitat aspira a tenir aeroports que
es gestionin de forma individualitzada. No és bo que Aena passi de ser un monopoli públic a
mans de l’Estat a un monopoli
privat que gestioni els aeroports
de manera centralitzada. A Europa, només Rumania gestiona
de manera col·lectiva els aeroports. En un model idoni, els aeroports de Barcelona, Girona i
Reus haurien de competir i complementar-se entre ells.”.
En la seva escala, aquesta
també és la intenció dels aeroports de la Generalitat. AAlguaire i la Seu d’Urgell la tasca que

estem duent a terme els últims
anys ha de donar els seus fruits
per atraure turisme als Pirineus”.

“A Alguaire i la
Seu la tasca
que estem
duent a terme
els últims anys
ha de donar
els seus fruits
per atreure
turisme als
Pirineus”

Corredor Mediterrani
“És una obra estratègica, avalada pel Parlament Europeu, que
posarà fi a un model radial i centralista d’infraestructures a Espanya, basat en criteris polítics
i no de rendibilitat social i econòmica. Catalunya ha tingut
aquí una mirada molt lúcida, generosa i moderna, perquè no
hem tingut en compte els límits
administratius del país, sinó que
ens hem imaginat sempre l’economia, les infraestructures o el
port de Barcelona, amb una
perspectiva de hinterland molt
oberta. Amb la connexió internacional en alta velocitat que ja
és una realitat o els nous accessos al port de Barcelona podem
aspirar a ser la porta d’accés des
de la Mediterrània al conjunt
d’Europa i a ser el centre d’una
Euroregió de 14 milions d’habitants”.

BONDIA

PUBLICITAT 09

10

ACTUALITAT

BONDIA

El Govern, espantat,vol ara
frenar la pujada de la llum
Demana un informe a Competència per parar un nou encariment de l’11% al gener
ARXIU

AGÈNCIES. MADRID

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC)
està elaborant un informe sobre la subhasta d’energia realitzada ahir. El regulador disposa
de 24 hores per al seu dictamen
que ha de servir al Ministeri d’Indústria per decidir si invalida o
no la licitació que podria encarir
el rebut de la llum més de l’11%
a partir de gener.
El titular d’Indústria, José Manuel Soria, ha assegurat que el
resultat de la subhasta “no ha estat normal. El que no és normal
és que el resultat de la subhasta
s’allunyi dels preus futurs de les
últimes setmanes”, ha dit.
El ministre d’Indústria ha qualificat de “inacceptable” l’increment del preu de la tarifa elèctrica, que ha pujat ja un 21% des de
2012 i un 83% des de 2003. La
subhasta celebrada ahir ha tancat amb un increment respecte
al passat mes de setembre del

El ministre d’Indústria, José Manuel Soria, al Congrés

26,5% i ha passat de 47,58 a
61,83 euros per megavat. Més
de 20 milions de llars es veuran
afectats i uns 2 milions no la
podran pagar aquest hivern.
Al mateix temps, un total de
12 partits de l’oposició han firmat aquest dijous al Congrés

una ‘Declaració per una verdadera reforma elèctrica’ impulsada per la plataforma ‘Nou model energètic’, a través de la qual
es comprometen a derogar la reforma del PPquandeixi el poder.
Aquest manifest, amb el suport
d’organitzacions de petits em-

L’ELECTRICITAT MÉS
CARA DE LA UE
Espanya és un dels països de
la Unió Europea amb l’electricitat per a les llars més cara,
amb 25 euros de mitjana per
un consum de 100 kw/hora,
segons dades d’Eurostat. A finals del 2012, el preu que pagaven els espanyols gairebé
duplicavaeldepaïsoscomFinlàndia(12,7euros)oFrança(13
euros). Aquests dos països tenen els preus més baixos de la
UE. El rebut espanyol només
és més barat que a Xipre, Alemanya, Hongria i Portugal.
presaris, de consumidors i la iniciativa ‘Baixa la potència’, ha estat subscrit pel PSOE, Izquierda
Unida, UPD, Amaiur, ERC, Ciutadans, BNG, Coalició Canària,
ICV, CHA, Compromís i Geroa
Bai. No s’han sumat a aquesta
iniciativa PP, CiU, PNB i UPN.

Roba a un
pederasta i el
denuncia
AGÈNCIES. JAEN

La Policia ha detingut a Jaén un
pederasta gràcies als vídeos facilitats per un lladre que va assaltar la seva casa, on va trobar
tres cintes que recollien agressions sexuals a nens d’uns 10
anys. El lladre va trucar al 091
des d’un telèfon públic dient que
havia deixat les proves sota d’un
cotxe amb l’adreça del pederasta, entrenador de futbol-sala.

María Teresa
Campos hade
pagar Aznar
AGÈNCIES. MADRID

El Tribunal Suprem ha condemnat María Teresa Campos a pagar 60.000 euros a José María
Aznar i Ana Botella, per intromissió il·legítima en l’honor i en
la intimitat. Campos va dir en el
programa Protagonistas, emès
el 23 de novembre del 2007 a
l’emissora Punto Radio, que
ambdòs es separaven per culpa
d’una relació extramatrimonial.

PUBLICITAT

El projecte federalista
està acabat, diu Castells
L’exconseller del PSC aposta per la independència
AGÈNCIES. BARCELONA

L’exconseller d’Economia durant
els governs tripartits de Pasqual
Maragall i Jose Montilla, Antoni
Castells, dóna per esgotat el projecte federalista com a opció per
encaixar Catalunya a Espanya
que durant anys ha defensat, i
considera que en aquests moments les “úniques opcions” per
als catalans són “la independèn-

cia o seguir igual”. En un vídeo
del projecte ambindependencia.cat, de l’Associació Catalana
de Profesionals (ACP), Castells
adverteix peròque ara és prioritari assegurar la celebració de la
consulta. “Espanya no té cap
interès a ser un país federal, està molt satisfeta de ser un país
unitari i està impregnada d’un
nacionalisme espanyol”, diu.

ESPORTS 11

BONDIA

PrimerdiadelMàster
NacionaldeTennis

Andrés Iniesta renova
amb el Barça fins al 2018
Sandro Rosell: “Aquest és un gran regal de Nadal”

Lleida gaudeix dels i les tennistes de més nivell de tot l’Estat
FIRMA FOTO

REDACCIÓ. LLEIDA

Lourdes Domínguez, Estrella Cabeza,TommyRobredo, Sílvia Soler i Sara Sorribesvan ser ahir els
primers en jugar a la pista del Pavelló Barris Nord de Lleida, adequada especialment per aquesta competició, que s’allargarà
fins diumenge.
Estrella Cabeza es va imposar en el primer partit del Màster Nacional Mapfre Lourdes
Domínguez por 6-0, 3-6 y 7-6
(4) i ja està a seminifinals. Tommy Robredo va haver d’abandonar la competició per problemes
físics i Ruben Domínguez passa
a les seminifinals.
Avui està previst que juguin
Anabel Medina i Paula Badosa,
NIcolàs Almagro s’enfronti a Albert Montañés, Carla Suàrez jugarà contra Laura Pous i tancarà la participació masculina el
partit entre Fernando Verdasco
i Marcel Granollers.
Entre els espectadors de la
primera jornada del Màster al
PUBLICITAT

AGÈNCIES. BARCELONA

La renovació d’Andrés Iniesta
és un fet i el Barça, a través de
Sandro Rosell, hova anunciar en
el parlament d’abans del dinar
de Nadal del club. El Barça i el jugador han arribat a un acord
per ampliar el contracte del jugador fins el 2018 i millorar
substancialment les condicions
econòmiques del migcampista.
“Estem molt contents amb la re-

novació d’Iniesta” va dir el president, Sandro Rosell que hauria intervingut directament en
les negociacions per accelerar
l’acord que es va tancar dilluns,
en un sopar. La firma, però, es
demorarà fins passat Nadal, per
motius d’agenda. Iniesta -que tenia contracte fins al 30 de juny
del 2015- ha reiterat en més
d’una ocasió que el seu somni és
retirar-se a Can Barça.

Àlex Márquez, Simeón, baixa
operat de
al Força Lleida
l’espatlla dreta contra el Lugo
REDACCIÓ. BARCELONA

Martina Hingis (a l’esquerra), espectadora de luxe al torneig

barris Nord hi van destacar les
tennistes Martina Hingis i Conxita Martínez.
Els abonaments, que inclouen els 4 dies de competició, es
poden adquirir per 35 € a la grada lateral i per 50 als fons.

A les semifinals i finals s’hi
pot accedir per 15€ en grada lateral i 20 als fons.
Amb aquests preus, un aficionat al tennis pot veure tots els
partits per menys de tres euros
cada partit.

REDACCIÓ. LLEIDA

El cerverí Àlex Márquez, pilot
Repsol de Moto3, va ser intervingut ahir a la tarda, a l’Hospital Universitari Quirón Dexeus,
l’espatlla que es va dislocar l’octubre. Márquez va aprofitat la
pausa hivernal per sotmetre’s a
l’operació. Ara, ha de fer repòs
durant 3 setmanes abans d’iniciar la recuperació funcional.

El base del Força Lleida, Jose
Simeón, no jugarà el partit de demà a Lugo degut a la pubàlgia
que pateix i que el farà descansar, de moment, aquesta jornada. El valencià arrossega uns
problemes al pubis des de la pretemporada que, finalment ,l’han
obligat a parar i tractar-se’ls amb
repòs.

12

PROPOSTES

BONDIA

Cinemes

Pel·lícules

PROGRAMACIÓ I HORARIS DEL 20 AL 24 DE DESEMBRE.
(°) Matinal de diumenge. (•) Sessió golfa: divendres, dissabte i vigílies de festius.

Rambla C/ Anselm Clavé, 11 - Tel.: 973 23 27 26 Lleida
LA NIT DEL 24 NO ES PROJECTARAN PEL·LÍCULES QUE COMENCIN MÉS TARD DE LES 19.50 HORES
El consejero (+16).
Doraemon i Nobita Holmes (apta) (català)
Blue Jasmine (+12)
Free Birds (Vaya pavos) (HD)
El mayordomo (+12) (HD)

17.00

19.05

16.15

18.20

16.00

19.50
20.00 22.20

Principal Pl/ Paeria, 8 Lleida- Tel.: 902 17 09 38
Thor 2: el mundo oscuro (+7)

16.30

18.30

Lauren C/ Pere Cabrera, 6-8 -Lleida Tel.: 973 20 54 48 - www.laurenfilm.es
LA NIT DEL 24 NO ES PROJECTARAN PEL·LÍCULES QUE COMENCIN MÉS TARD DE LES 20.30 HORES.

Un nou conte d’aventures entretingudes i estimulants

Nova entrega de lavida i
miracles dels hòbbits
El Hobbit: la desolación de Smaug
Fantàstic. EUA, 2013. 160’. Dir.: Peter Jackson. Int.: Martin Freeman, Ian McKellen, Richard Armitage, James Nesbitt. Cinemes: Lauren, JCA Alpicat, Urgell

La pel·lícula El Hobbit: La Desolación de Smaug continua
l’aventura de Bilbo Bolsón en
el seu viatge amb el mag Gandalf i tretze nans liderats per
Thorin Escut de Roure en una
recerca èpica per reclamar el
regne nan d’Erebor. En el seu
camí toparan amb multitud de
perills i faran front al temible
drac Smaug, un dels principals

problemes amb que haurian de
lluitar durant la seva enèsima
odissea.
És un conte d’aventures alegre, entretingut i estimulant, és
misteriós i estrany i, tot i així,
Jackson evoca amb facilitat la
genial qualitat que distingeix
El Hòbbit de les històries més
solemnes de El senyor dels
anells.

21.10

18.05

Plan de escape
El consejero (+16)
Futbolín
Plan en Las Vegas (+12)
Los juegos del hambre: en llamas (+16)
Blue Jasmine (+12)
Diana (apta)
Lluvia de albóndigas 2
El Hobbit: la desolación de Smaug (s/c)
Frozen, el reino del hielo (apta)
Tres bodas de más (+12)
Carrie (+16)

16.30
16.30
16.15

18.15

20.30 22.30

19.15
19.15

20.15

22.30 •00.30
22.10
18.20
20.20 22.15 •00.15
22.30 •00.35
18.20
20.20
19.00
22.00
18.30
20.30 22.30 •00.30
18.30
20.30 22.20 •00.15
18.20
20.20 22.20 •00.20

16.10
16.30

19.10

16.20
16.00
16.30
16.30
16.20

Funatic C/ Pi i Margall, 26 - Lleida Tel.: 902 12 59 02. - www.funatic.es
Le Week-End (+7)
Tierra de maría (Mary’s Land) (+12)
De tal padre, tal hijo (+7)
Centro histórico (apta) (VOS)
Una familia de Tokio (+7)
La gran belleza (+12)
La gran belleza (+12)
Gloria (+16)
Lore (+12)

15.00

15.00
16.30

17.00

19.00

20.20
20.30

16.45
15.00

°13.45

20.20 22.40

18.30

15.15 17.00 18.45
15.45

°14.40
°13.45

15.25

17.50
17.00

°13.55
°13.45
°13.45

18.35

20.30 22.15 •00.00
19.10

19.20

16.20
18.45
16.00 17.45
19.25
16.00 17.45
19.25
15.35
18.10
°13.30 15.30 17.30
19.30

20.05
21.10
21.05
21.05
20.50

Nou film sobre la princesa
britànica més estimada
Diana
Drama. Regne Unit, 2013. 113’. Dir.: Oliver Hirschbiegel. Int.: NaomiWatts, Naveen Andrews. Cinemes: Lauren, JCA Alpicat, Majestic, Armengol, Casal

El film gira al voltant d’un romanç secret entre la princesa
Lady Di i el doctor Hasnat
Khan, de qui es diu que va ser
l’amor de la seva vida.
Pel que sembla, Dianava conèixer a Hasnat el 1995 i van
iniciar una relació d’uns dos
anys, tan seriosa que Diana fins
i totva pensar a convertir a l’Islam.
Segons algunes crítiques,

“vol ser una mena nou Notting
Hill, sense adonar-se que la
majoria de les situacions que
mostra, més que humanitzar la
dona, simplement són part
d’una comèdia involuntària.
Ens trobem que aquest peculiar intent d’entrar a l’autèntica Diana és més aviat tòpic,
encara que hi hagi moments
aconseguits i algun tret d’humor.

21.45
21.00 •00.10
•23.15
22.30
•23.35
22.45 •00.20
22.45 •00.20
•23.30

21.30 •23.20
15.00
21.50 •23.35
15.45
18.30
20.10
15.45 17.30
°13.30 15.30 17.45
19.45
21.45 •23.45
20.50 22.45
°14.25 16.20
18.15
20.10 22.05 •00.00
17.35
•00.50
°13.35 15.35
•23.50
17.40
19.45
21.50
°14.05

15.45 17.25

19.05 20.45 22.25 •00.05

Urgell C/ Navarra, 7. Mollerussa - Tel.: 973 60 03 13. www.circusa.com

Naomi Watts protagonitza aquesta pel·lícula

22.00

22.20

18.00

JCA Alpicat C/ K. Pla parcial 2 del Pla de Montsó. Alpicat - Tel.: 973 70 63 50
Lluvia de albóndigas 2 (apta)
Lluvia de albóndigas 2 (apta) (català (HD) °12.00
Lluvia de albóndigas 2 (apta) (apta) (3D9
°12.15
El Hobbit: la desolación de Smaug (+12)
°11.30
El Hobbit: la desolación de Smaug (+12) (3D)
°11.30
2 años de esclavitud (+16)
°12.40
12 años de esclavitud (+16) (cat.)
°12.10
3 bodas más (+12)
°12.50
Los juegos del hambre: en llamas (+16)
°11.30
Diana (apta)
Plan en Las Vegas (+12)
°11.30
Carrie (+16)
Free Birds (Vaya pavos) (apta)
Free Birds (Vaya pavos) (apta) (HD)
°11.30
Futbolín (apta)
Futbolín (apta) (3D)
°12.30
Frozen, el reino del hielo (apta)
Justin Bieber’s Believe (apta) (VOSE)
Le Week-End (+7) (HD)
°11.35
Somos los Miller (+16)
Plan de escape (+16)
°12.15
Turbo (apta)
Sobran las palabras (+7)

22.15 •00.30
22.10 •00.25

Lluvia de albóndigas. Dv. 22.30; Ds. 18.00, 19.45; Dg. 16.15, 18.15; Dl. 19.15; Dm. 18.00; Dim. 18.00; Dj. 18.00
Los juegos del hambre: en llamas (+12). Ds. 22.30; Dg. 20.00; Dl. 2215
La vida secreta del Walter Mitty (+7). Dim. 18.00, 20.10, 22.30; Dj. 18.00, 20.10
El Hobbit. (+12) (3D HD). Dv. 22.30;Ds. 20.00, 22.45; Dg. 16.00, 20.30; Dl. 19.00; Dim. 19.45, 22.30; Dj. 19.45
Pluja de mandonguilles (apta) (Digital HD). Dg. 18.45; Dl. 22.15; Dm. 18.00
Caminando entre dinosaurios (apta) (3D HD). Dim. 18.15, 20.15, 22.30; Dj. 18.15, 20.15
Carrie (+16). Dv. 22.30; Ds. 18.20; Dg. 16.20, 20.20; Dl. 19.00; Dm. 18.00
Jobs (+12). Ds. 20.10, 22.30; Dg. 18.10; Dl. 22.15

Majèstic Av. Catalunya, 54. Tàrrega - Tel.: 973 31 07 30. www.circusa.com

Diana (+12). Dv. 22.30; Ds. 20.15, 22.30; Dg. 20.00; Dl. 22.15
Lluvia de albóndigas 2 (apta). Ds. 18.10, 20.20; Dg. 16.00, 18.00; Dl. 18.15; Dim. 18.00; Dj. 18.00
La vida secreta de Walter Mitty (+7). Dim. 18.00, 20.10, 22.30; Dj. 18.00, 20.10
El viaje de Bettie (+7). Dv. 22.30
El Hobbit (+12). Ds. 17.30, 22.15; Dg. 17.00, 20.00; Dl. 18.15, 22.15
Jobs (+12). Dim. 20,00, 22.30; Dj. 20.00

Casal C/ Hospital, s/n. Cervera - Tel.: 973 53 22 64. www.circusa.com

Blue Jasmine (+12). Dv. 22.15; Ds. 22.15; Dg. 19.30
Lluvia de albóndigas 2 (apta). Ds. 19.15; Dg. 17.30; Dim. 17.30; Dj. 17.30
Plan de escape (+16). Dim. 19.30; Dj. 19.30

Armengol Plaça Ramon Folch, 17. Bellpuig. www.circusa.com

Los juegos del hambre: en llamas (+12). Ds. 18.15; Dg. 17.00; Dl. 22.15
Séptimo (+12). Ds. 22.30; Dl. 22.15
El postre de la alegría (+7). Dim. 18.15
Retornados (+12). Dim. 22.30; Dj. 17.00
Diana (apta(. Dj. 19.30

Casal C/Baixada Mercadal, 9. Agramunt - Tel.: 973 39 00 64. www.circusa.com
Diana (+12). Ds. 18.15
El juego de Ender (+7). Dg. 17.00

El Casal C/ Major, 36. Almacelles - Tel.: 973 74 23 47. www.circusa.com
Zipi y Zape y el club de la canica (apta). Dg. 17.00
Gravity (+12). Dg. 20.00

BONDIA

Entra a bondia.cat
si vols informar-te de més actes culturals

Exposicions

Música

El teatre de Guinovart:
escenografies

Concert de Nadal

Espai Guinovart.
Inauguració a les 12.30 hores

En la inauguració de l’exposició es farà la perfomance Els objectes també
parlen 1, d’Empar Rosselló.

Diorames i pessebres

Pati de l’IEI i Capella del Peu del
Romeu. Lleida. Dissabte, 21.
Inauguració a les 18.30 i 19.00 hores

Sala de jocs del Centre Recreatiu
d’Arbeca. A les 19.30 hores

Concert de Nadal de la Mancomunitat de Municipis per la Música de les
Garrigues.

Guia del
cap de
setmana

Manel
Teatre de la Llotja. Lleida
Dissabte, 20. A les 21.00 hores

Concert de la banda catalana.

Inauguració de l’exposició de diorames i pessebres i inauguració de les
exposicions de diorames i pessebres
de la capella del Peu del Romeu i dels
terracotes nadalenques de l’artista
Magdalena ibars, al pati del Palau de
la Paeria.

Concert de Nadal

La Guerra Civil a les
Garrigues

La Banda Municipal de Música amb
la col·laboració de l’Escola d’Art Leandre Cristòfol, proposen un interessant
treball d’expressió visual&musical.

Centre Cívic de la Granadella.

Jornada de portes obertes a l’exposició que forma part dels actes del 75è
aniversari dels bombardejos de la Granadella. Posteriorment hi haurà una
xerrada col·loqui.

Fira d’Art
Sala “La Cuina”. La Seu d’Urgell.
Inauguració dissabte, 21. Fins dimarts,
24 de desembre

Fira d’Art amb 17 expositors tant de
pintura com de fotografia, gravat, escultura, il·lustració i dibuix. Totes les
obres estan a la venda. La iniciativa
està promoguda pel col·lectiu d’artistes de l’Aparador amb la col·laboració de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell

Gran Teatre de la Passió de Cervera
Diumenge, 22. A les 12.30 hores

A càrrec del Conservatori de Cervera.

La cançó de Nadal

Auditori Enric Granados.

Teatre
Els pastorets, fum, fum
Teatre Municipal de Balaguer.
Dissabte, 21 i diumenge, 22.
A les 19.00 hores

Taller de pessebres retallables a càrrec del pessebrista Carles Domènech.

L’energia que ens mou+5
CaixaForum. Places limitades.

Experiments participatius per descobrir d’on surt l’energia, com la podem
fabricar i quines transformacions pot
experimentar.

Postals de Nadal
Museu d0Art Jaume Morera

La visita a l’exposició servirà d’inspiració per fer postals de Nadal. Activitat adreçada a famílies amb nens i nenes a partir de 4 anys. Preu: 5€

La Paeria de Lleida

Literatura

Obertura oficial del Cicle de
Nadal a Lleida

Llar d’Infants Picarol.
Divendres, 20. A les 17.30 hores

Pregó de Nadal a càrrec de Joana Ortega, vicepresidenta del govern de la Generalitat. Posteriorment es presentarà
la Nadala L’aurora de Nadal, amb lletra
del poeta Jordi Pàmias i música de Blanca Julià, a càrrec de la Coral Sícoris de
Lleida. Diumenge el Petit Cor de la Catedral oferirà un concert juntament amb
les corals de Juneda i les Borges.

Lectura de contes per als infants.

Esports
Pujada del Pessebre als
Bessons
Centre Excursionista (poliesportiu).
Cervera. Diumenge, 22. A les 10.00
hores. A les 12.00 hores al peu del cim.

5a Gala del Patinatge
Pavelló Onze de Setembre.

Amb la participació del Campió del
Món 2013 i la Bronze Europeu 2013.

Música

Repertori nadalenc
americà a l’Auditori

Cor de Cambra de
l’Auditori Enric Granados
Cor de Cambra de
l’Auditori Josep Carreras

Amb elWhite Christmas i Santa Klaus en la memòria de tots,
el Cor de Cambra de l’Auditori
Enric Granados, juntament
amb el Cor de Cambra de l’Auditori Josep Carreras de Vilaseca, digirits pel director Xavier Pastrana, faran un recorregut per descobrir la cultura
nord-americana, pel que fa a la
música nadalenca. Per acabar
el repertori, també interpretaran nadales tradicionals catalanes.

La representació del pessebre al poble
de Sant Guim es fa en el nucli antic del
poble, la qual cosa ha suposat la conservació d’aquest i la recreació de la
majoria d’oficis antics de la comarca,
amb l’ús d’eines i estris recuperats.
L’ambientació busca la naturalitat. L’any
2002, va ser declarat d’interès turístic
per la Generalitat de Catalunya.

El 50è aniversari de la coral infantil Mestre Güell ha estat plena de recitals, exposicions i homenatges durant tot el
2013. Uns 1.500 cantaires han passat
per les seves files des de la seva fundació. El seu caràcter intergeneracional es
farà palès en aquest concert aplegant
dalt l’escenari components actuals i
antics cantaires.

Representació de la tradicional obra
nadalenca a càrrec del Grup Escènic
Recreatiu (GER).

Pujada a peu fins al cim dels Bessons
per portar el pessebre. Els nens i les
nenes, juntament amb els pares confeccionaran les figures del Naixement
amb materials popular.

Pessebre vivent a
Sant Guim de la Plana

Concert de cloenda de la
Coral infantil Mestre Güell

Pessebres retallables
Biblioteca Pública de Lleida.

Dissabte 21 i diumenge, 22.
A les 18.30 hores.
Reserva entrades: 973 550 978
www.pessebre.org

Teatre Ateneu (plaça del Carme, 12).
Tàrrega. Diumenge, 22.
A les 12.00 hores. Gratuït.

El bagul dels contes

Cursos i tallers

PROPOSTES 13

Sala Boite. Lleida
Divendres, 20. Gratuït fins completar
l’aforament de la sala

Finalitza a Lleida la gira
‘Un lugar llamado mundo’
La gira de concerts promogut per Sant Miguel i Canal+, Un lugar llamado mundo finalitza a Lleida, amb l’objectiu fixat de demostrar que la música és cultura i que la
cultura creix amb la barreja i amb diferents
influències. El grup barceloní Salvaje Montoya i els pamplonencs Wilhelm and the
Dancing Animals faran la cloenda a Lleida.

Teatre infantil

La Cultural. Bell-lloc d’Urgell.
Divendres, 20. A les 19.00 hores

Els nens i nenes de la població representen les obres El nas de Satanàs i Podem! com a culminació dels
tallers de teatre.

#canalsurgell2013#

Espai cultural dels Canals d’UrgellECCU. Mollerussa.
Del divendres, 20 al diumenge, 22

Exposició de fotografies del concurs
Instagram promogut per l’ECCU.

Camins d’or líquid

Molí Aresté i Teixidó. Seròs.
Dissabte, 21. 09.30 hores
Cooperativa St. Salvador. Alfés
Diumenge, 22. 09.30 hores

Últims recorreguts per conèixer de
més aprop els pobles del Segrià on
l’oliva arbequina principalment, dóna olis d’alta qualitat.

Arribada de les bústies reials
Portal de l’Àngel. Guissona.

Arribada de les bústies reials dels
Reis Mags per començar la recollida
de cartes dels nens de Guissona.

Màgia solidària

Teatre L’Amistat. Mollerussa.

Màgia divertida i agradable a càrrec
del Mag Reivax, de Montgai i el Mag
Xavi i Cris, de Mollerussa, i amb música de la Moniatos Band. L’acte es
realitza a favor del Centre d’Iniciatives Solidàries Àngel Olaran.

OCI

BONDIA

Horòscop
ÀRIES

LLEÓ

21 MARÇ-19 ABRIL

23 JULIOL-22 AGOST

T‘has aixecat amb la idea d’organitzarho tot. Has decidit ser més ordenat a
l’oficina, fins i tot et compraràs una
agenda per organitzar els contactes.

SAGITARI
21 NOVEMBRE-21 DESEMBRE

Hasdetancarunassumpteclauinopots
permetre que la por et paralitzi. És millor penedir-se del que s’ha fet que del
que es deixa sense acabar.

Et sents cansat i sense ganes de cuidarte, i això no és positiu, així que no et deixis portar per la desgana i renova amb
urgència el teu look.

TAURE

VERGE

CAPRICORNI

20 ABRIL-20 MAIG

23 AGOST-22 SETEMBRE

22 DESEMBRE-19 GENER

Et consideres atractiu i d’això en treuràs partit. També tens estabilitat econòmica, però vés amb compte perquè
hi ha certa tendència al materialisme.

Sudoku

14

Els teus fills et robaran totes les energies. Si no els tens, és el moment que et
plantegis tenir descendència, perquè si
t’ho penses massa te’n faràs enrere.

Estàs a més de la meitat de setmana i
ja has esgotat tots els teus recursos en
el treball. Si gestionessis millor el teu
temps i les teves idees, t’aniria millor.

BESSONS

BALANÇA

21 MAIG-20 JUNY

23 SETEMBRE-22 OCTUBRE

Hauràs de prendre partit en una discussió entre amics. La teva tàctica de no
posicionar-te ja no funciona i hauràs de
pensar i reivindicar la teva postura.

N. 1.825

AQUARI

4 2 7 3
5
1
6
1 2
3
9
1
5
9
5 6
1
2 3
6
3 2
6 8
5
8 9
6 1

20 GENER-18 FEBRER

Estàs acostumat a ser imprescindible a
la feina. Fins i tot, quan tens el dia lliure algú et crida per preguntar dubtes sobre com resoldre un assumpte laboral.

ESCORPÍ

PEIXOS

21 JUNY-22 JULIOL

22 OCTUBRE-21 NOVEMBRE

Completa el taulell dividit en nou
quadrats (81 caselles), disposats
en nou files i columnes, emplenant les cel·les amb números de
l’1 al 9 sense que es repeteixi cap
xifra a la fila, ni a la columna, ni
al requadre.

19 FEBRER-20 MARÇ

Faràs tot el possible per dedicar més
temps a la família. Ets conscient que un
ésser estimat no travessa el seu millor
moment i et volcarás amb ell.

Inscriu-te en aquesta activitat que sempre t’ha cridat l’ atenció i que mai has
practicat per falta de temps. És perfecte, fins i tot, per a la teva vida afectiva.

Anuncis Breus

Hauràs de tenir cura d’un familiar durant uns dies. Ho faràs encantat perquè
etve de gust sortir de la rutina en què et
trobes immers.

PREU PER PARAULES
Paraula B/N: 0.33 €/dia, mínim 10 paraules.
1 Mòdul B/N: 9.5 €/dia, màxim 25 paraules.
2 Mòduls B/N: 17.5 €/dia, màxim 50 paraules.

9
8
7

Solucions n. 1.824

Després d’un petit sotrac de salut, estàs pletòric. Has recuperat les ganes de
fer plans amb els amics i ells t’ho agraeixen.

CRANC

6

Universitat de Lleida
http://sudoku.udl.cat

5
6
9
7
1
8
2
3
4

4
8
2
3
5
6
7
9
1

7
1
3
9
4
2
5
8
6

8
3
4
2
7
1
6
5
9

6
7
1
5
9
3
4
2
8

2
9
5
8
6
4
1
7
3

9
4
8
1
2
7
3
6
5

3
2
6
4
8
5
9
1
7

1
5
7
6
3
9
8
4
2

Paraula Color: 0.38 €/dia, mínim 10 paraules.
1 Mòdul Color: 12 €/dia, màxim 25 paraules.
2 Mòduls Color: 22 €/dia, màxim 50 paraules.

Per anunciar-se en aquesta secció, truqui al 973 260 065 de dilluns a divendres
22. VENTAS

MOLLERUSSA. SOLAR. En venda. Per habitatges plurifamiliars. Excel·lent situació.
185m de façana i 1239m2 de sostre. Tel.
629770 876.

7. VENTAS

HASDEferunregalaunamicofamiliarque
acaba de tenir una criatura? Venc saltador
infantil ‘Planeta feliz’ de Fisher-Price intacte. Gairebé per estrenar.Telf: 605 58 58 06
ETCASES ivols gastar poc en elvestit de
núvia? Busques un vestit per a una obra
de teatre? Poso el meu a lavenda. És del
model Fauna de la marca Sposa de l’any
2009.Talla 42. Preu a negociar.Telf: 605
58 58 06

ÁTICO REFORMADO en principe de viana
de 120m2, salón 28m2 con fuego a tierra,3
habitaciones,cocina de 22m2,garaje.
120.000 euros tEL. 610722 297.

19. ALQUILERES

MADURITA ADINERADA. Busco sexo, te
compensaré bien. Vivo sola. Tel. 648 096
379.

LLOGUER LLEIDA, carrer la parra, estudi i
pis d’una habitació, desde 300 euros, pisos en molt bon estat. Informació i visites
Tel. 636 189 656 (finquesCor)
BAR/CAFETERIA/RESTAURANT EN lloguer a les Borges Blanques, amb tot el mobiliari i maquinària pel seu funcionament,
cèntric, al costat del terrall. Informació ivisitesTel. 636 189 656 (finquesCor)
BARENlloguer a Arbeca, cèntric, no es demana traspas, totalment montat, preu: 400
e. No es demana traspàs. Informació ivisitesTel. 636 189 656 (finquesCor)
ES LLOGA bar a la portella, prop de lleida,
totalment muntat i en funcionament fins
aquest mes de juny, es lloga per no poder
atendre, no es demana traspas. Informació
i consultesTel. 636 189 656 (FinquesCor)
TENSALGUN local per traspassar o per llogar?Tens alguna finca rústica gran pervendre, de regadiu o de secà? Finques Cor
t’ofereix els seus serveis i es posa a la teva
disposició per ajudar-te o aconsellar-te,
sense cap cost per part teva. Pots enviar la
informació a: info@finquescor.com i en
parlem.

16. VARIOS

20. TRASPASOS

T’AGRADA EL patinatge en línia? Entra ara
mateix a: rollerslleida.com o busca’ns al facebook. Serà genial!!!

ESTRASPASSAper canvi de domicili, tintoreria-bugaderia a Lleida (pardinyes)en ple
rendiment, local de 120m2. Rendiment demostrable. Informació ivisitesTel. 636 189
656 (Finquescor)

COMPROOROYPLATA. Máxima tasación.
C/ Pi i Margall, 2 frente auditorio. Lleida.
Tel. 675 883 815.

1. Ofertes. 2. Demandes. 3. Servei domèstic.

CASA EN Balaguer de 150m2, salón de
30m2,3 habitaciones, cocina independiente,patio de 80m2. 34.000 euros. Tel. 610
722 297.

SEGUNDO PASEO de ronda piso 3 habitaciones, baño, amueblado, electrodomésticos, balcón. 51.500€ Tel. 610722 296.

OPORTUNITAT: CASA en venda a LLEIDA
CIUTAT, zona plaça Europa, parcel·la de
200 m2, 400 m2 construïts, bona conservació, parking 3vehicles. Informació ivisites .Tel. 636189656 FinquesCor
14. CONTACTOS

CHALET A 1.5 kilometros de Lleida de
250m2,salon de 60m2,8 habitaciones,3
baños,4 aseos,terreno de 3.500m2,garaje
de 200m2, trastero de 30m2. 90.000 euros.Tel. 610722 297.

CONDES DE Urgell piso reformado de
80m2,salón de 21m2,3 habitaciones, baño, cocina independiente, exterior, finca
con ascensor 41.000 euros. Tel. 610 722
296.

CALLE LA Merce piso 85m2, 3 habitaciones, baño, cocina office, calefacción central, garaje, trastero, exterior. 72.000€Tel.
610722 296.
TORRE PUIGVERD de Lleida 40m2, cocina, baño, terreno750m2, agua, luz, porche
de 30m2 con barbacoa. 35.000€ Tel. 610
722 297.

INVERSORS, CASA en venda al centre de
les Borges Blanques, a reformar, al costat
del terral, punt molt cèntric, solar de 113 m2
i més de 300 m2 construïts, baixos, entresol, planta primera i golfes. Possibilitat de
finançament per part de la propietat, possibilitatd’acceptaralgunapermuta.42.000
e. (finquesCor)Tel. 636189656
OPORTUNITAT DE NEGOCI, es ven bar
restaurant (semi nou) en funcionament
a les garrigues, mésvivenda (casa de pedra semi nova) al damunt mateix del restaurant, en total més de 600 m2 construïts. Capacitat 80 començals Tel. 636
189 656(FinquesCor)

CASAADOSADAenAlpicat 3 habitaciones,
2baños,garaje,comedorconfuegoatierra.
140.000 euros.Tel. 617 500 444.

FINCA D’OLIVERES. 18000m2 amb cabana de pedra en perfecte estat, lloc tranquil
per poder descansar i disfrutar de la natura. Preu: 24000€. Informació i consultes
(FinquesCor).Tel. 636 189 656.

VILANOVADElaBarcaterrenode1.500m2
con almacén de 50m2 a 800metros del
pueblo. 11.000€.Tel. 610722 297.

TORRE EN Alcoletge totalmente reformada, 2 habitaciones, comedor, baño, garaje,
2.400m2 de terreno.71.000 euros.Tel. 617
500 444.

TORRE AMB petit magatzem, en terreny
de regadiu, d’uns 5000m2. Preu: 36000€.
Informació i consultes (FinquesCor). Tel.
636 189 656.

BALAFIAPLANTAbaja independiente a reformar, 3 habitaciones, 1 baño, patio.
45.000 euros.Tel. 610722 297.

LLARDECANS FINCA de 3 hectareas con
olivos y caseta a reformar. 14.000 euros.
Tel. 617 500 444.

OPORTUNITATFINQUES,(esvenen dues),
una als Omellons i l’altra aVinaixa, amb cabana de pedra en bon estat i unes 1000 oliveres. 14 hectarees aproximadament. Preu:
60.000€. Informació i consultes (finquesCor)Tel. 636 189 656.

TORRE A 2 Km de Lleida totalmente reformada,3 habitaciones, baño, A/A, jardín de
500m2,agua potable, luz. 95.000€ Tel.
610722 297.

CHALET A 1.5 kilometros de Lleida de
250m2,salon de 60m2,8 habitaciones,3
baños,4 aseos,terreno de 3.500m2,garaje
de 200m2, trastero de 30m2. 90.000 euros.Tel. 610722 297.
CASA EN Balaguer de 150m2, salón de
30m2,3 habitaciones, cocina independiente,patio de 80m2. 34.000 euros Tel. 610
722 297.
CONDES DE Urgell piso reformado de
80m2,salón de 21m2,3 habitaciones, baño, cocina independiente, exterior, finca
con ascensor 41.000 euros. Tel. 610 722
296.
ZONAJARDILANDvivienda de 2 plantas de
180m2, 5 habitaciones, baño, aseo, 2 cocinas, 2 salones, calefacción , aire acondicionado, terreno de 20.000m2 y 200m2 en
almacenes. 125.000 euros. Tel. 610 722
297.
CASAADOSADAenAlpicat 3 habitaciones,
2baños,garaje,comedorconfuegoatierra.
140.000 euros.Tel. 617 500 444.
BALAFIAPLANTAbaja independiente a reformar, 3 habitaciones, 1 baño, patio.
45.000 euros.Tel. 610722 297.

LLARDECANS CASA totalemente a reformar 15.000 euros.Tel. 617 500 444.
OPORTUNITAT INVERSOR: Les Borges
Blanques. Nau Polígon Industrial Les Verdunes (sortida Autopista) Parcel•la
6.647m2. Nau 3.307m2 (105m façana 5
portes d’accés. Preu interessant. Finques
BorgesTel. 670537829.

Tota la
informació local
i comarcal,
cada dimarts,
dijous i
divendres a les
pàgines del
diari Bondia.

LES BORGES Blanques: Ocasió Pis cèntric
120m2 4 habitacions 2 banys 2 terrasses.
A reformar. 60.000€. Finques BorgesTel.
670537829.
OPORTUNITAT PÀRQUING. Costat Pont
Vell de Lleida. Per a cotxe mitjà. Preu:
19.950€.Tel. 620 269 948.
FINCA AMB cabana als omellons, més de
3 hectarees d´oliveres, amb cabana de pedra amb foc a terra, fàcil accés, preu 21.000
euros. Informació ivisites tel. 636 189 656
(finquesCor)
CASA EN venda a les Borges, a reformat
13.000 euros, té la llum donada d’alta i l’aigua. . Informació ivisitesTel. 636 189 656
(finquesCor)

4. Hostes. 5. Amistats. 6. Compres. 7. Vendes. 8. Detectius. 9. Agències matrimonials. 10. Financera-préstecs.

11. Hipoteques. 12. Bellesa. 13. Quiromassatgistes. 14. Contactes. 15. Relax. 16. Varis.
21. Compres. 22. Vendes. 23. Finques rústiques.

ZONAJARDILANDvivienda de 2 plantas de
180m2, 5 habitaciones, baño, aseo, 2 cocinas, 2 salones, calefacción , aire acondicionado, terreno de 20.000m2 y 200m2 en
almacenes. 125.000 euros. Tel. 610 722
297.

EN VENDA finca de vinya a vinaixa, varietat ull de llebre, plantada de fa 5 anys, possibilitat de reg. informacio ivisitesTel. 636
189 656 finquesCor

17. Acadèmies. 18. Classes particulars.

24. Compres. 25. Vendes. 26. Motos. 27. Caravanes/nàutica. 28. Lloguers. 29. Ocasió.

19. Lloguers. 20. Traspassos.

Bondia.cat 20/12/2013

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Mais procurados (20)

Destaque

Destaque (20)

Semelhante a Bondia.cat 20/12/2013

Semelhante a Bondia.cat 20/12/2013 (20)

Mais de Bondia Lleida Sl

Mais de Bondia Lleida Sl (20)

Bondia.cat 20/12/2013