Ponència de la Teresa Mañà a la 8a Jornada de Biblioteques escolars de Girona, amb el títol: Avaluar per millorar. Explica l'eina d'autoavaluació per a biblioteques escolars "Biblioteques escolars entre interrogants?"

1. Avaluar per millorar:
Biblioteques escolars, entre
interrogants?
Teresa Mañà (mana@ub.edu)
Facultat de Biblioteconomia i Documentació. UB
VIII Jornada de Biblioteques escolars
Girona, 15 d’octubre

2. Avaluació de la biblioteca escolar
1. Per què avaluem?: avaluar és útil
2. Què avaluem?: avaluar no és comptar
3. Com avaluem?: dades de l’estudi 2011
4. De què partim?: els estàndards de les Directrius
per als centres d’educació de Catalunya
5. Amb què comptem?: eina d’autoavaluació

3. 1 Per què avaluem? Quina utilitat té?




Per planificar

per saber tots (responsable, professorat, equip directiu, famílies, alumnat) què fa la
biblioteca

per establir objectius i prioritats de cara al futur

per decidir com assignar recursos

per facilitar la integració amb altres polítiques del centre
Per controlar el progrés

per veure si duem a terme les coses que ens havíem proposat de fer

per avaluar les prioritats d‘acció futura

per aconseguir el rendiment més eficient en àrees prioritàries
Per justificar l’assignació de recursos

per demostrar la relació entre els recursos que utilitzem i el que estem aconseguint

per justificar les despeses, tant les passades com les futures
Per comunicar

per explicar el rendiment als membres de l’equip directiu, a la comunitat escolar
(alumnat, professorat, famílies) i a l’administració

4. 2 Què avaluem?

Acostumem a avaluar els/alguns aspectes comptables (avaluació
quantitativa):

Recursos humans i econòmics: quantes hores fa el personal, de
quant pressupost disposem, en què invertim…

Edifici, instal·lacions i equipament: quants ordinadors tenim, quants
punts de lectura existeixen…

Col·lecció: quants documents, de quines matèries, quants
n’incorporem de nous…

Serveis i activitats: quantes hores obre la biblioteca, quins serveis
ofereix, quantes activitats realitza…

Úsos: quants llibres prestem, quins cursos s’emporten més llibres,
quins es fan servir més…
Avaluar no és comptar: aquesta avaluació serveix quan disposem d’uns
estàndards que ens diuen quin és el nivell correcte.
 I serveix quan les dades es recullen de manera regular, homogènia i
normalitzada per poder comparar entre nosaltres i amb els altres.

5. 2

… però hem d’avaluar també altres aspectes intangibles que són tan
o més importants en el funcionament de la biblioteca (avaluació
qualitativa):



...
Accessibilitat a la biblioteca i als seus recursos: és fàcil trobar la
biblioteca? L’equipament i el mobiliari són adequats? La
col·lecció està disponible físicament i en línia?
Valor que la comunitat escolar atorga a la biblioteca: té el suport
de l’equip directiu? Participa en els òrgans de planificació i
coordinació?
Relació de la biblioteca amb el currículum: els professors
utilitzen estratègies per incentivar l’ús de la biblioteca? La
biblioteca està implicada en el Pla de Lectura de centre?

6. 3 Com avaluem ?

Avaluació interna (autoavaluació) o externa

Avaluació quantitativa


Avaluació qualitativa






Dades, estadístiques
Enquestes d’ús, de satisfacció
Entrevistes
Grups de discussió
Fulls de suggeriments
…
Necessitat d’indicadors quantitatius i qualitatius amb diferents nivells o
graus d’assoliment

7. 3 Com avaluem?

8.  Pla de treball: existència i avaluació
El 59,8% dels centres disposa d’un Pla de treball que
recull els objectius del curs, la distribució de
responsabilitats i tasques i el calendari de les activitats
previstes.
En relació al 2005, el percentatge es manté estable però
a la baixa (62,6%)
El Pla de treball s’avalua sistemàticament en el 82,1%
dels centres. Aquesta pràctica es més habitual en els
centres públics de Primària (89%) que en els de
Secundària (75%)
Las bibliotecas escolares en España. Dinámicas 2005-2011

9. 
Avaluació periòdica
El 39,5% dels centres realitza algun tipus d’avaluació
(anàlisi d'estadístiques, elaboració d’una memòria,
reunions amb l’equip docent i la comissió de
biblioteca…)
En relació al 2005 hi ha un petit increment (el
percentatge global se situava en el 33,3%)
Las bibliotecas escolares en España. Dinámicas 2005-2011

10.  Recollida de dades estadístiques
En relació al 2005, es manté igual a Primària i es lleugerament superior en
els altres tipus de centres.

11. 2
De què partim?
“Construir una eina d'autoavaluació de (i per a) la
biblioteca escolar en el nostre context educatiu no
és una tasca fàcil, almenys, des de tres punts de
vista.
a) L'escassa cultura d'avaluació interna en els
centres educatius, b) el desenvolupament desigual
de les biblioteques escolars i c) l'absència d'uns
estàndards acceptats per les administracions
educatives, que fixin els requisits de
funcionament”

12. 4 De què partim?
http://www.xtec.cat/web/projectes/
biblioteca/directrius

17. 5
Amb què comptem?
http://bd.ub.edu/bescolar/IMG/pdf/15133.pdf

19. 5
Amb què comptem?
Una eina d’autoavaluació:
Per
poder utilitzar autònomament
Per
poder utilitzar en funció de les condicions
(temps, personal, integració de la biblioteca en
el centre, experiència i permanència del
responsable en el càrrec...)
Per
poder disposar d’un diagnòstic quantitatiu
i qualitatiu
Per
poder planificar les millores

20. Una eina d’autoavaluació basada en
preguntes
Com ho fem?
Com ho fem?
Com ho podem saber?
Com ho podem saber?
Avaluació
Avaluació
Com ho podem
Com ho podem
millorar?
millorar?
Pla de millora
Pla de millora

21. 

Procés intern, conjunt i recursiu (bienal)
L'eina s’estructura en:
1 Pla d’autoavaluació
2 Dades bàsiques de la biblioteca
3 Dimensions, indicadors i nivells d’assoliment
4 Preguntes-guia
5 Full d’avaluació i planificació

25. Dimensions
Aspectes que avaluem, àmbits del funcionament i ús de la biblioteca
A. Valor e integración en el centro
B. Accesibilidad
C. Visibilidad
D. Apoyo al currículo
D1. Análisis de necesidades y oferta de servicios
D2. Adecuación de los recursos documentales
D3. Coordinación pedagógica
D4. Competencias en lectura y escritura
D5. Competencia digital, en información y para aprender a aprender
D6. Competencia social y ciudadana
E. Usos y usuarios
F. Planificación y evaluación
G. Equipo de trabajo
H. Comunidad profesional
I. Puentes con la comunidad

26. Indicadors

Aspectes que mesurem: esdevenen els objectius a aconseguir en
cada dimensió

N’hi ha de qualitatius i de quantitatius, en funció d’allò que es
mesura.
 Manquen estàndards per part de les administracions educatives (els
mínims a partir dels quals es considera adequat un servei)

27. Nivells d’assoliment
Determinen el grau en què s’aconsegueix complir amb un determinat
indicador o amb una dimensió:
DEFICIENT La biblioteca no contempla aquest aspecte.
LIMITAT Es duen a terme algunes accions de manera incipient i
irregular.
BO Alguns aspectes es cobreixen satsifactòriament però d’altres
podrien millorar.
EXCEL·LENT La biblioteca ho fa tot i bé

28. Exemple (1)
Indicadores
Indicadores
••Apoyo del equipo docente
Apoyo del equipo docente
••Presencia en la documentación
Presencia en la documentación
••Órganos en los que participa
Órganos en los que participa
••€ para recursos documentales
€ para recursos documentales
••€ para otras necesidades
€ para otras necesidades
••Familias
Familias

29. Exemple (2)

30. Exemple (3)
DEFICIENTE
EXCELENTE
LIMITADO
BUENO
DEFICIENTE
EXCELENTE
LIMITADO
BUENO

31. L'eina s’estructura en:
1 Pla d’autoavaluació
2 Dades bàsiques de la biblioteca
3 Dimensions, indicadors i nivells d’assoliment
4 Preguntes-guia
5 Full d’avaluació i planificació

32. 4 Preguntes guia
Ajuden i orienten a determinar el nivell d’assoliment:



Es poden fer prèviament a l’assignació del nivell per ajudar
a reflexionar
Poden suggerir idees per a la millora
Les preguntes estan formulades per obtenir respostes de si
o no, encara que no s’han d’entendre com a valors absoluts

33. 4 Preguntes guia
Exemple

34. 4 Mètodes per obtenir informació
Es proposen diferents mètodes per obtenir informació de manera sistemàtica:
ANÀLISI DE PRODUCTES (impresos i electrònics) web, bloc, fullets, guia,
cartells, bústia de suggeriments ...
REUNIONS MONOGRÀFIQUES, ENTREVISTES, ENQUESTES ... opinió
de tots els agents.
ESTADÍSTIQUES adquisicions, baixes, préstecs, visites ...
OBSERVACIÓ SISTEMÀTICA amb objectius concrets.
DOCUMENTACIÓ del centre i generada per la biblioteca.

35. 4 Mètodes per obtenir informació
Exemple

36. L'eina s’estructura en:
1 Pla d’autoavaluació
2 Dades bàsiques de la biblioteca
3 Dimensions, indicadors i nivells d’assoliment
4 Preguntes-guia
5 Full d’avaluació i planificació

37. 5 Full d’avaluació i planificació
Serveix per planificar les millores: què farem, com ho
farem, amb qui, i en quin termini
NIVELL DESITJAT a partir del nivell d'assoliment
obtingut (no salts inassolibles).
ACCIONS concretes i propostes.
PERSONES implicades (professors, alumnes, equip
directiu).
TERMINIS compromesos

38. 5 Full d’avaluació i planificació
Exemple

39. En resum
Com
ho estem fent?
Com ho podem saber?
Com ho podem millorar

40. C
Visibilidad
Se valoran las acciones de la biblioteca en relación con la difusión
(dar a conocer), la comunicación (invitar a la interacción)
y la señalización (ubicar el espacio) en el conjunto del centro.

41. Com ho estem fent?
Dimensión
Dimensión
Indicadores
Indicadores
Niveles de logro
Niveles de logro

42. Com ho podem saber?

43. Com podem millorar?

44. 
Disponible en català a:
http://bd.ub.edu/bescolar/IMG/pdf/15133.pdf

Disponible en castellà a:
http://www.lecturalab.org/uploads/website/docs/2684-2Bibliotecas_escolares_entre_interrogantes.pdf

45. TOT ALLÒ QUE ES MESURA,
MILLORA;
EL QUE NO ES MESURA,
EMPITJORA
VIII Jornades de Biblioteques escolars. Girona. Teresa Mañà (mana@ub.edu)