Elabora la teva tesi doctoral: publicació, visibilitat i indicadors d’impacte

FORMACIÓ PER A LA RECERCA I LA TRANSFERÈNCIA DE RESULTATS
ELABORA LA TEVA TESI DOCTORAL:
publicació, visibilitat i indicadors d’impacte
GENER 2020

1. La publicació científica
1.1. Estratègies per publicar
1.2. Propietat intel·lectual i accés obert
2. Visibilitat dels investigadors
2.1. Signatura i filiació institucional
2.2. Identificadors d’autors (ORCID, ResearcherID, Scopus Author ID...)
2.3. Perfils d’investigador (FUTUR/PRC, Google Scholar Citations...)
3. Avaluació de l’activitat científica
3.1. Indicadors d’impacte (factor d’impacte, Índex H...)
3.2. Mètriques alternatives: altmetrics
Programa

 Conèixer estratègies per publicar
 Conèixer en què consisteix l’accés obert i les llicències
Creative Commons
 Saber com signar correctament les publicacions
 Conèixer els principals identificadors d’autors (ORCID...)
 Conèixer els principals indicadors utilitzats per avaluar
l’activitat científica
 Saber com consultar el factor d’impacte d’una revista i
l’Índex H d’un autor
Objectius

Per què publicar?
Font: Inconfinder

Moya Anegón, Félix de; Gros, Begoña (dir.). Indicadors bibliomètrics de l’activitat científica de Catalunya (Scopus, 2003‐2008) : Síntesi
[en línia]. Granada: Scimago Group, novembre 2010. [Consulta: 15 de febrer de 2011]. Disponible a:
http://www.uoc.edu/portal/_resources/CA/documents/sala_premsa/noticies/Catalunya_ResumenSCHIMAGO_CA.pdf
Per què publicar?
“La recerca és una activitat acumulativa, que es construeix
sobre els resultats i els avenços que s’han obtingut en el
passat. ”
• La publicació científica és l’única manera de garantir que la
ciència arribi a les següents generacions de científics.

Moya Anegón, Félix de; Gros, Begoña (dir.). Indicadors bibliomètrics de l’activitat científica de Catalunya (Scopus, 2003‐2008) : Síntesi
[en línia]. Granada: Scimago Group, novembre 2010. [Consulta: 15 de febrer de 2011]. Disponible a:
http://www.uoc.edu/portal/_resources/CA/documents/sala_premsa/noticies/Catalunya_ResumenSCHIMAGO_CA.pdf
Per què publicar?
“Les notes a peu de pàgina o finals i les referències
bibliogràfiques que s’inclouen en els articles científics
reconeixen i agraeixen aquests treballs font. Les publicacions
científiques molt rellevants són seguides per la comunitat
científica i se citen extensament com a fonts. ”
• La publicació científica aporta reconeixement. És l’única
manera d’obtenir el vist-i-plau de la comunitat científica i
l’admissió com a científic.

Per què publicar?

Què publicar?

Què publicar?
La publicació científica ha de permetre compartir amb la comunitat
científica informacions que agreguin coneixement i comprensió a una àrea
determinada. Per tant ha de:
• Ser original: presentar resultats o mètodes nous
• Reflexionar sobre altres resultats publicats
• Presentar una revisió d’un camp determinat

Què no publicar?
• Informes sense interès científic
• Treballs antics
• Duplicats de treballs publicats anteriorment
• Conclusions incorrectes
• Resultats d’una investigació repartits en diferents articles i massa
curts per representar una contribució significativa
Per detectar-ho les editorials sotmeten les publicacions
científiques a un procés de peer-review .

On publicar?

Congrés
• Investigacions en curs
• Conèixer equips que treballen en
temes que t’interessen
• Suggeriments per a un article
posterior
• Difusió limitada
 Crear una xarxa d’afinitats
• Investigacions acabades
• Difusió àmplia entre la
comunitat acadèmica
• Publica per primer cop una
recerca original
 El més reconegut dels
documents científics
Article
On publicar?

 Consulteu Com estructurar i redactar els continguts d’un article
 Mireu exemples d’altres articles, ponències, etc. d’anys anteriors
 Seguiu les instruccions per als autors de la revista, congrés o
editorial. Alguns exemples:
 Elsevier
 Springer
 IEEE (Institute of Electrical and Electronics Engineers)
 MDPI (Multidisciplinary Digital Publishing Institute)
 IOP (Institute of Physics)
Com publicar?

Necessiteu una estratègia
1. 1. La publicació científica
2. 1.1. Estratègies per publicar

Aspectes a tenir en compte per triar una revista
• Àmbit temàtic de la revista
• Abast de la revista (internacional, nacional, etc)
• Prestigi de la revista
-A quines bases de dades està indexada
-Factor d’impacte
-La composició de l’equip editorial
-Quina opinió en tenen els investigadors

Aspectes a tenir en compte per triar una revista
•La qualitat i l’impacte dels articles (nombre de cites que reben)
•El procés de revisió dels articles (blind review, peer review, etc)
•Temps d’espera de publicació dels articles
•Publicació d’avanços dels articles
•Sistema electrònic d’admissió
•Propietat de les obres, Open Access
•El cost econòmic
Més informació: Bibliotecnica. Com seleccionar la revista on publicar

Com obtenir aquesta informació
•Consulteu les bases de dades
•Consulteu les webs des les editorials (instruccions per als autors)
•Parleu amb els bibliotecaris
•Parleu amb els companys
•Consulteu les xarxes socials acadèmiques i professionals
•Seguiu les referències citades a la bibliografia dels articles

Proposta d’Estratègia A:
1. Busqueu el vostre tema a la vostra base de dades de referència
habitual (Avery, IEEE, Engineering Village, etc.)
2. Comproveu quines revistes solen publicar sobre el vostre tema
Proposta d’Estratègia B:
1. Consulteu el Journal Citation Reports (dins de Web of Science)
2. Consulteu les revistes incloses a les vostres categories
temàtiques

Proposta d’Estratègia C:
1. Busqueu el vostre tema a la base de dades Web of Science > Core Collection
2. Ordeneu els resultats per Nombre de cites rebudes
I. Obriu un dels resultats
II. Cliqueu a “Ver información de revista”
III. Veureu el factor d’impacte i el quartil en el que es troba la revista dins la seva
categoria temàtica
3. Analitzeu els resultats
I. Trieu “Títulos de fuentes”
II. Veureu les revistes que han publicat més articles sobre el vostre tema

Què fem amb les dades de recerca?
Les dades de recerca (també conegudes com a dades primàries) són
les que fan referència a la informació, factual o numèrica, recollida per
ser examinada i considerada, i que serveix de base per al raonament, la
discussió o el càlcul.
En el context de la recerca inclouríem: estadístiques, resultats
d’experiments, mesures, observacions resultants del treball de camp,
resultats d’enquestes, enregistrament d’entrevista i imatges.
Font: Guidelines on Open Access to Scientific Publications and Research Data in Horizon2020

Font: REBIUN

Pla de gestió de dades
El Pla de Gestió de Dades o Data Management Plan (DMP) és un
document metodològic que descriu el cicle de vida de les dades
recopilades, generades i processades durant un projecte de
recerca, una tesi doctoral, etc.
Ha de contenir informació sobre:
• Quines dades s'obtindran per desenvolupar la recerca.
• Com es recolliran i es processaran.
• Quins estàndards i quina metodologia se seguiran.
• Qui podrà accedir a les dades.
• Com es preservaran quan la recerca finalitzi.
Més informació: Bibliotecnica. Pla de gestió de dades

https://dmp.csuc.cat/

Per què publicar dades en accés obert?
• Col·laboració  Una base de dades àmplia permet fer recerca
a més gran escala i obtenir resultats més fiables
• Reutilització  Les dades experimentals poden servir de base
a nous projectes de recerca
• Transparència  La publicació de les dades ofereix més
possibilitats de reproduir experiments i evitar fraus científics
• Impacte i valoració  Les dades publicades es recuperen a
través de diferents fonts, i també poden ser citades
• Preservació  Els dipòsits de dades en AO han de tenir plans
de preservació
Més informació: Bibliotecnica. Dades de recerca en obert

Dipòsits multidisciplinars per a dades en accés obert

Gestionar dades de recerca: bones pràctiques

Recepció
de l’article
Selecció
preliminar
Peer
Review
Recull
revisions
Autor
modifica
l’article
Article
rebutjat
Ja hem triat la revista i els enviem l’article…
Llegiu sempre les instruccions per als autors
!
Article
acceptat
Publicació
de l’article

Exemples de revisions
- Review 1
This is a well-written abstract, which proposes to report on current activities and challenges for
librarians and other involved in research data curation in academic institutions in Spain.
However, it is very hard to tell the main focus would be in this paper, and how it would add to
the growing literature. This would need to be addressed; that is, adding some strong
statements on the contribution of this paper would make it a stronger proposal.
- Review 2
The abstract describes in rather general terms, the various aspects of research data management
that libraries and librarians can contribute, …
- Review 3
The final submission really needs to focus specifically on what's happening in Spain, …
- Review 4
We would find this very interesting. But unfortunately, most of what you have written describes
the general challenges that everyone faces with data curation. I do not disagree with anything
you have written but much of it will not be new for the audience at this conference…

2. 1.2. Propietat intel·lectual i accés obert
Obert o tancat?

D’autor
Connexes
Morals:
ser reconegut com a autor
D’explotació:
• Reproducció
• Distribució
• Comunicació pública
• Transformació
• Remuneració per còpia privada
A. Drets d’autor:
obres artístiques,
científiques o
literàries
B. Propietat industrial: patents, logos, marques
Propietat intel·lectual
Servei de Propietat Intel·lectual (SEPI)

• Drets morals són sempre de l’autor
• Drets d’explotació es cedeixen en part al publicar
= Copyright ©
Domini públic
• Llicències d’ús: contracte entre:
• propietari dels drets
• qui vulgui utilitzar l’obra
Vencen
Font: Itzik Gur - http://itzikgur.deviantart.com

Copyright Copyleft
Podem fer alguns actes reservats si
complim unes condicions.
“Tots els drets reservats”
No podem utilitzar la obra lliurement
sense demanar permís.
“Alguns drets reservats”

Llicències Creative Commons
Reconeixement (Attribution): en qualsevol explotació autoritzada
de l’obra per
la llicència, s’ha de reconèixer-ne l’autoria.
No comercial (Non commercial): l’explotació de l’obra queda
limitada a usos no comercials
Sense obres derivades (No derivate Works): l’autorització per a
explotar l’obra no inclou la transformació per a crear una obra
derivada
Compartir igual (Share alike): l’explotació autoritzada inclou la
creació d’obres Derivades, sempre que mantinguin la mateixa
llicència a l’hora de ser divulgades

L'accés obert (open access)
És un moviment internacional que s'aprofita d'Internet per posar a l'abast de
la societat el coneixement resultant de la recerca feta pels investigadors.
Advoca perquè aquesta disponibilitat de la recerca beneficiï al
desenvolupament de la ciència i la societat.
L’octubre del 2009, el Consell de Govern aprova el document
Política Institucional d’Accés Obert:
Accés, impacte i preservació de la roducció acadèmica de la
UPC a Internet
https://bibliotecnica.upc.edu/investigadors/acces-obert

L'accés obert: Obligatorietat
- Llei 14/2011, d'1 de juny, de la ciència, tecnologia i la innovació, en el
seu article 37, disposa que els investigadors que participen en
projectes competitius nacionals, han de fer pública una versió digital
dels seus articles acceptats per les revistes el més aviat possible i com
a molt tard dotze mesos després de la data oficial de publicació.
- El Programa Marc Horitzó 2020 disposa que els investigadors que
participen en projectes finançats per la Unió Europea, han de fer
públics en un repositori els articles científics peer reviewed publicats
en el marc del projecte.

Vies de publicació en accés obert
- Via daurada
La revista es publica directament en accés obert
Revistes que publiquen part dels articles en accés obert
- Via verda
La revista permet als autors l’auto-arxiu dels documents
* Possibles embargaments (6 mesos, 1 any...)
Consulteu la política de l’editor a...
DULCINEA

Ja teniu redactat l’article... N’hi ha prou?
https://www.slideshare.net/BibliotecaCampusTerrassa/com-millorar-limpacte-de-la-recerca-gesti-de-la-identitat-digital-130770123
Planifiqueu la vostra identitat digital!

Juan R. PérezJ. PérezJuan Pérez Juan Ramón Pérez
Juan Pérez López Juan R. Pérez López J. R. Pérez López
 2. Visibilitat dels investigadors
 2.1. Signatura i filiació institucional

Utilització de diverses formes del nom
Disminució de
les citacions
rebudes
Disminució de la
visibilitat
Disminució de
recuperació de
les publicacions
en bases de
dades
Autors amb noms iguals o similars:
... Poden ser difícils de diferenciar
... Poden generar duplicitats

Com evitar problemes amb la nostra signatura científica?
Triant una signatura que ens diferenciï d’altres homònims
Mantenint la signatura al llarg de tota la carrera professional
Triant un format de signatura que sigui interpretat correctament pels
editors i els productors de bases de dades internacionals
Incloent la filiació institucional, sempre amb el mateix format
Ivette Maria Rodríguez Pérez Pérez, Ivette Maria Rodríguez
http://blogs.uji.es/bibliotecauji/identitat-digital-signatura-cientifica-dels-investigadors/
Rodríguez-Pérez, Ivette-Maria
Ivette-Maria Rodríguez-Pérez

Juan R. PérezJ. Pérezkjljljljkj
ljljljljljlj
lj
Juan Pérez Juan Ramón Pérez
Juan Pérez López Juan R. Pérez López J. R. Pérez López
Juan-Ramón Pérez-López

Nom personal
Recomanacions de la FECYT:
o Primer nom sencer i segon abreujat Anna M.
o Dos noms units amb guionet Anna-Maria
o Eliminar partícules intermèdies Maria A.
o Cognoms units per guionet Adrià Pérez-González
o Cognoms mantenint partícules Ernest de-la-Font
http://bibliotecnica.upc.edu/investigadors/signatura-filiacio-institucional

Filiació institucional
+ info
Chemical Engineering Department, Technical
University of Catalonia
Departament d’Enginyeria Química (DEQ),
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
Departament d’Enginyeria Química, Universitat
Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech




1. Departament
2. Grup de recerca
3. Institut de recerca
4. Laboratori de recerca
5. Centre de recerca
6. Càtedra
7. Servei universitari
8. Centre docent
+
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
Adreça postal
Filiació institucional
+ info

Joan-Ramón Pérez-López1, Pere González-Miró2
1 Departament de Mecànica de Fluids (MF), Escola Superior d’Enginyeries
Industrial, Aeronàutica i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), Universitat
Politècnica de Catalunya (UPC), Ed. TR4, C. Colom, 11, 08222 Terrassa, Spain.
2 Departament d’Enginyeria Mecànica (EM), Laboratori d'Enginyeria Acústica i
Mecànica (LEAM), Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeronàutica i
Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), Universitat Politècnica de Catalunya (UPC),
Ed. TR45, C. Colom, 11, 08222 Terrassa, Spain

Quins són els avantatges dels identificadors únics ?
 Normalitzar el nom i la filiació institucional
 Corregir errors d’identificació del nom d’autor i de la filiació
 Garantir la distinció inequívoca de la pròpia producció científico-tècnica
 Facilitar la recuperació i difusió de les publicacions
 Enllaçar les activitats de recerca referenciades en diferents sistemes
d'informació
 Disposar de noves eines d’identificació en cicles de treball científic com,
per exemple, la submissió d'articles als editors
 Evitar errors posteriors en les bibliometries derivades ( h-index, informes
de cites, dades altmètriques, ...)
 2.2. Identificadors d’autors

http://orcid.org/

Per què cal registrar-se a ORCID?
 Eliminar l'ambigüitat en el nom, distinció d’altres autors i assignació
correcta de publicacions.
 Assegurar la visibilitat de les publicacions
 Minimitzar el temps dedicat a entrar dades de forma repetitiva
 Enllaçar el nostre registre amb altres sistemes d'informació (WOS
ResearchID, Scopus Author ID, ...)
 Identificar-se en cicles de treball propis de la comunicació científica
(submissió d'articles als editors)
 Requisit per aparèixer al Portal de la Recerca de Catalunya
http://portalrecerca.csuc.cat/
 Identificador necessari per a la participació en convocatòries i ajuts
tant d'àmbit nacional com internacional (H2020, SGR 2017-2019, …)

Registre a ORCID
1. Aneu a http://orcid.org/
2. Introduïu les vostres dades:
• Informació personal (Personal information)
• Formació (Education)
• Filiació institucional (Employment)
• Finançament (Funding)
• Publicacions científico-tècniques (Works): entrada de forma manual o
automàtica (requereix DOI)
3. Indiqueu el nivell de confidencialitat de les vostres dades
http://bibliotecnica.upc.edu/investigadors/identificadors-perfils-investigadors#orcid

Accions que podeu fer amb ORCID per donar visibilitat:
 Afegiu l’ORCID a DRAC
 Afegiu l’ORCID a la vostra signatura de correu electrònic
 Afegiu l’ORCID a la vostra web personal, o del grup de recerca
 Permet importar i exportar treballs propis de i a les bases de
dades bibliogràfiques més importants
 Signeu la producció científica
Maria Albareda Sambola
ORCID ID: 0000-0002-7666-6218
Departament d’Estadística i Investigació Operativa (EIO),
Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeronàutica i Audiovisual de
Terrassa (ESEIAAT),
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC),
Ed. TR5, C. Colom, 11, 08222 Terrassa, Spain

 Tenir una sola forma del nom d’autor permet als autors garantir la
seva recuperació i visibilitat a bases de dades i altres sistemes
d’informació.
 Tant a Scopus com a Web of Science, plataformes essencials per a la
investigació, han implementat eines per disminuir els problemes de
normalització dels noms d’autors, unificant les diferents formes sota
les quals apareix un autor i assignant-los un identificador personal
únic.

 WoS ResearcherID és un servei d’identificació d’autors de Web of
Science.
 Es consulta des de la plataforma Publons, que forma part de Web of
Science de Clarivate Analytics
 Cal registrar-se, rebràs un número identificador individual que et
distingirà d’altres investigadors homònims.
https://publons.com/

Què ofereix WoS Researcher ID?
 Crear un perfil d’autor (públic o privat)
 Crear i mantenir un llistat de publicacions
 Generar mètriques de cita per als treballs introduïts des de Web of
Science: h-índex, distribució de cites per any, total de vegades citat,
mitjana de cites rebudes.
 Buscar possibles col·laboradors a partir dels perfils creats (no es
requereix subscripció a Web of Science)
 Associar el vostre WoS ResearcherID amb l’identificador ORCID

Registre a Web of Science ResearcherID
 Aneu a https://publons.com/
 Si ja teniu un compte antic a ReserarcherID, el vostre perfil s’haurà
importat a Publons conservant el mateix número
 Si encara no teniu WoS ResearcherID heu de crear un compte a
Publons i importar una o més publicacions de Web of Science
 Rebreu un missatge de correu amb el vostre codi d’identificador
personal
 Des del vostre perfil, podreu completar les teves dades, afegir noves
publicacions o integrar WoS ResearcherID i ORCID
 Des de Web of Science, podreu cercar les vostres publicacions i
importar-les directament al vostre perfil de Publons
Més informació: FAQ de Publons

Author ID assigna un identificador a cada autor que té títols a
la base de dades.
 Assignació automàtica
 Perfil disponible únicament per a subscriptors de Scopus
 Cercant per autor (Autor search), es pot accedir a tota la
informació referent a aquest autor: altres formes del
nom, referències, índex H, etc.

SCOPUS Author ID
1
2

En el cas d’indexacions separades, els investigadors poden
demanar que la seva producció sigui agrupada sota
una única entrada
Author ID
1
https://www.youtube.com/watch?v=E5ez-zy9Ra8
2

http://futur.upc.edu/
 2.3. Perfils d’investigador

PRC Portal de la Recerca de les Universitats de Catalunya
http://portalrecerca.csuc.cat/

Perquè hem de tenir un perfil a Google Scholar?
 Més visibilitat: aprox. el 75% dels investigadors inicien la seva
cerca bibliogràfica a Google
 Facilitat d’ús: fàcil de crear, fàcil de compilar les nostres
publicacions, fàcil de mantenir
 Permet fer un seguiment de les cites rebudes, calcular l’índex H
 Millora la reputació i identitat digital
https://www.slideshare.net/jalonsoarevalo/como-crear-perfil-de-investigador-en-google-scholar-citations

Creació d’un perfil a Google Scholar
1. Cal tenir un compte a Gmail
2. Aneu a Google Scholar Citations (https://scholar.google.es/citations)
3. Empleneu el formulari de registre
4. Seleccioneu els vostres articles de la llista proposada
5. Busqueu els altres articles vostres a Google Scholar i/o afegiu articles
manualment
6. Completeu el vostre perfil (foto, coautors, alertes...)
http://bibliotecnica.upc.edu/investigadors/identificadors-perfils-investigadors#google-scholar

https://bibliotecnica.upc.edu/investigadors/identificadors-perfils-investigadors#biblioteca-upc-al-teu-perfil-google-scholar

http://www.webometrics.info/en/GoogleScholar/Spain

Xarxes socials científiques
Es diferencien de les xarxes socials generals en:
 Són comunitats més properes temàticament
 Són comunitats més restrictives
 Utilitzen un llenguatge especialitzat
 Permeten la ràpida difusió dels articles científics
 Ofereixen la possibilitat de compartir preprints i articles en obert
http://www.slideshare.net/infobiblio/identidad-digital-para-investigadores-redes-sociales-academicas
Avantatges:
 Incrementen la visibilitat i l’impacte de la nostra recerca
 Faciliten el contacte amb altres investigadors afins
 Ajuden a estar al dia de la nostra temàtica
Important! Cal ser actiu i mantenir actualitzada la informació

https://www.academia.edu/

https://www.researchgate.net/

https://www.mendeley.com/

Quines són les eines més utilitzades pels investigadors?
https://www.cuidando.es/herramientas-2-0-mas-populares-utilizadas-por-los-investigadores/

Què s’avalua?
•Els autors i les seves noves idees
•La difusió i l’impacte d’aquestes idees
•El valor de les publicacions en què es donen a conèixer
Com s’avalua?
•Mitjançant indicadors d’impacte
-Són una garantia de que els resultats arriben a la major part de la
comunitat
-Donen una idea de la importància relativa de la revista dins de l’àrea
temàtica

Indicadors bibliomètrics per avaluar l’activitat científica:
Es basen en el nombre de cites rebudes per l’autor o la publicació
 Articles publicats en revistes indexades / amb factor d’impacte
 Nombre de cites rebudes
 Índex H
3.1. Indicadors d’impacte

Articles publicats en revistes indexades / amb factor d’impacte
Factor d’impacte (FI): mitjana de cites rebudes durant un any
determinat pels articles publicats en una revista durant els dos anys
anteriors
Journal Citation Reports (JCR): Eina disponible a la plataforma Web
of Science que permet la consulta del factor d’impacte i altres
indicadors bibliomètrics
QuartilCategoria Posició

Dades d’una categoria

Dades d’una revista

Scimago Journal Rank (SJR)

Nombre de cites rebudes:
• Web of Science  accés via Bibliotècnica
• SCOPUS  accés via Bibliotècnica
• Google Scholar  accés lliure
http://bibliotecnica.upc.edu/investigadors/indicadors-bibliometrics-acreditacions/citacions-article
Índex H:
Nombre h mínim d’articles que han rebut com a mínim h cites.
• Web of Science  accés via Bibliotècnica
• SCOPUS  accés via Bibliotècnica
• Google Scholar  accés lliure
http://bibliotecnica.upc.edu/investigadors/indicadors-bibliometrics-acreditacions/index-h

Índex H: Nombre h mínim d’articles que han rebut com a mínim h cites.
Índex h = 3 (té 3 documents amb 3 o més cites i no té 4 documents amb 4 o més cites

https://bibliotecnica.upc.edu/investigadors/indicadors-bibliometrics-acreditacions

altmetrics = alternative metrics
Les altmetrics analitzen els continguts de la web social per oferir mètriques
alternatives o complementàries als indicadors d’impacte per mesurar el
valor de les publicacions acadèmiques.
Borrego, A. Altmetrics: noves formes d’avaluar la informació científica
3.2. Mètriques alternatives

González Melgosa (2014). Las nuevas herramientas de gestión de la información electrónica y la
medición de impacto.
L’impacte

http://www.altmetric.com
http://www.plumanalytics.com/
https://profiles.impactstory.org/
https://www.plos.org/article-level-metrics
L’impacte
Agregadors de dades altmétriques:

http://www.altmetric.com/
http://support.altmetric.com/knowledgebase/articles/83337-how-is-the-altmetric-score-calculated
L’impacte

L’impacte (llibres)
Scholarly Publisher Indicators http://ilia.cchs.csic.es/SPI/

Recomanacions
Ja ens han publicat l’article… què podem fer?
1. Comproveu que l’article ha estat indexat correctament en les bases de
dades pertinents.
2. Feu un seguiment dels autors que us han citat.
3. Dipositeu l’e-print a dipòsits en accés obert
4. Promocioneu el vostre treball a través de les eines 2.0
Augmentar l’impacte!

• Cal publicar i cal triar bé on publicar
• Quan publiquem, cedim part dels drets d'explotació de
l'obra. Els drets morals, però, sempre són de l'autor
• Podem decidir quina part dels drets cedim als lectors
(accés obert)
• És important signar correctament (nom personal i filiació)
les publicacions
• És important disposar de codi ORCID i altres identificadors
d’autor (WoS ResearcherID, Scopus Author ID)
A mode de conclusió

• Tenir perfils d’investigador ens ajudarà a incrementar la
visibilitat de la nostra recerca
• L’avaluació de la nostra recerca dependrà de la qualitat
d'allò que publiquem i on ho fem
• L’avaluació de l’activitat científica està molt relacionada
amb els indicadors d’impacte de les nostres publicacions
• És important gestionar la nostra identitat digital
d’investigador
A mode de conclusió

Preguntes i dubtes?
https://bibliotecnica.upc.edu/investigadors
https://bibliotecnica.upc.edu/doctorands
Gràcies per la vostra atenció!
miquel.puertas@upc.edu

Elabora la teva tesi doctoral: publicació, visibilitat i indicadors d’impacte

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Mais procurados (20)

Semelhante a Elabora la teva tesi doctoral: publicació, visibilitat i indicadors d’impacte

Semelhante a Elabora la teva tesi doctoral: publicació, visibilitat i indicadors d’impacte (20)

Mais de Biblioteca del Campus Terrassa

Mais de Biblioteca del Campus Terrassa (19)

Elabora la teva tesi doctoral: publicació, visibilitat i indicadors d’impacte