A la ciutat de Barcelona, s’han posat en marxa una sèrie de mesures sanitàries de prevenció davant la Covid 19 i per poder garantir el dret a l’educació de tots els infants, sempre que sigui possible, de forma presencial.

1. 1
» Informe inici del curs escolar 2020-21
17 de novembre de 2020
Informe d’inici del curs escolar 2020-2021
Comissió de Drets Socials
17 de novembre de 2020
Índex de continguts
1. Inici de curs en situació de pandèmia per la COVID-19
2. Inici del curs a les escoles bressol municipals
3. Inici del curs a l’educació 3-16 (segon cicle d’infantil, primària i ESO)
4. Inici del curs a l’educació post-obligatòria

2. 2
» Informe inici del curs escolar 2020-21
17 de novembre de 2020
1. Inici de curs en situació de pandèmia per la COVID-19
El 14 de setembre es va iniciar el curs escolar 2020-2021 enmig d'una situació sanitària insòlita que ha
obligat a prendre mesures excepcionals respecte a d'altres cursos.
A la ciutat de Barcelona, s’han posat en marxa una sèrie de mesures sanitàries de prevenció davant la
COVID-19 i per poder garantir el dret a l’educació de tots els infants, sempre que sigui possible, de forma
presencial.
• La Generalitat ha reforçat amb 512 les plantilles docents per facilitar la reducció del nombre
d’alumnes en els grups estables de convivència, i s’han agilitzat els procediments de substitució
dels mestres. La gestió de recursos humans és una competència exclusiva del Departament
d’Educació que no ha estat transferida al Consorci d’Educació.
• El Consorci d’Educació de Barcelona ha posat en marxa de forma pilot un equip de mestres de
primària generalistes per cobrir substitucions d’urgència
• El Departament d’Educació ha dotat els centres de material de prevenció sanitària (mascaretes,
guants, gel hidroalcohòlic i termòmetres, a més de productes per a la higiene personal com sabó
i paper higiènic) i el Consorci d’Educació ha complementat el material.
• L’Ajuntament de Barcelona ha reforçat el servei de neteja per garantir la desinfecció freqüent dels
diferents espais on es desenvolupen les activitats educatives, a través del Consorci d’Educació,
als centres educatius de bressol, infantil i primària i a través de l’Institut de Parcs i Jardins als
espais públics amb usos escolars
• El Consorci d’Educació, IMEB, Consorci Sanitari i Agència de Salut Pública de Barcelona han
constituït l’Oficina EDUSALUT BCN COVID19 per a la coordinació de les administracions educativa
i sanitària, i s’ha dotat a cada centre educatiu d’un referent COVID (RECO) per a l’acompanyament
en la detecció i gestió de casos, i d’un referent de salut pública per altres consultes.
• A través del Consorci Sanitari s’han posat a disposició de les escoles 18 unitats mòbils per fer
proves PCR als centres educatius totes les persones dels grups bombolla en cas d’un positiu,
registrar els casos i evitar saturar els CAP.
• L’Ajuntament de Barcelona ha constituït l’Oficina de coordinació d’espais educatius als barris amb
el Consorci d’Educació, gerència territorial, gerències dels districtes i de diverses àrees municipals
(cultura i educació, model urbà, parcs i jardins, guàrdia urbana...) per posar a l’abast dels centres
educatius espais a l’aire lliure a parcs, places i espai públic proper, així com espais en equipaments,
com també suport en la gestió dels accessos a les escoles.

3. 3
• L’Ajuntament de Barcelona ha impulsat la creació de la Taula de Ciutat Escoles i Covid-19, en el si
del Consell Educatiu Municipal de Barcelona (CEMB), amb l’objectiu objectiu fer el seguiment
periòdic i compartir informacions i valoracions de la situació de l’educació de 0 a 16 anys en
context de la COVID-19. La Taula està integrada per una quinzena de persones representants dels
quatres sectors de la comunitat educativa de la ciutat: professorat (de centres públics i
concertats), famílies, alumnat i administracions (tant educatives com de salut). La taula va cons
• Un mes després de l’inici del curs escolar, la Taula de Ciutat Escoles i Covid-19 ha consensuat una
declaració, que va ser aprovada al Plenari del Consell Educatiu Municipal de Barcelona del dia 14
d’octubre:
https://www.barcelona.cat/infobarcelona/ca/tema/educacio-i-estudis/declaracio-de-la-taula-
de-ciutat-escoles-i-covid-19-sobre-inici-del-curs-escolar_996474.html

4. 4
Tots els centres oberts, un 74,1% amb tots els grups presencials i un
3,5% de l’alumnat i un 1,8% del personal confinats
El dia 14 de setembre van obrir totes les escoles de la ciutat, tret de l’EBM Gràcia, i s’han mantingut
obertes de forma estable, amb una incidència de la COVID-19, fins a la data, relativament baixa.
A data d’11 de novembre, tots els 879 centres educatius de la ciutat (públics, concertats i privats, des
d’escoles bressol a postobligatòria) estaven oberts, el 74,1% dels quals amb total presencialitat, és a dir,
sense cap grup confinat. El percentatge d’alumnat en confinament era del 3,5% i el de professionals és
de l’1,8% (10.517 alumnes i 525 docents, PAS i PAE confinats). Estaven confinats 444 de 12.350 grups
estables de convivència (el 3,6%).
Els casos positius per COVID-19 acumulats durant els dos primers mesos d’activitat lectiva ha estat de
5.011 alumnes (que representen el 1,65% de l’alumnat) i 638 docents, PAS, PAE i altres (el 2,18% del total).
El màxim d’afectació es va registrar el dia 30 d’octubre, amb el 5,8% d’alumnes confinats
% d’alumnes en confinament preventiu per motiu de la COVID-19 (1/10 a l’11/11)
0,0%
1,0%
2,0%
3,0%
4,0%
5,0%
6,0%
7,0%
2/10/204/10/206/10/208/10/2010/10/2012/10/2014/10/2016/10/2018/10/2020/10/2022/10/2024/10/2026/10/2028/10/2030/10/201/11/203/11/205/11/207/11/209/11/20

5. 5
L’Oficina EDUSALUT BCN COVID19
L’oficina EDUSALUT BCN COVID19 es va constituir el dia 28 d’agost com a espai de coordinació entre el
Consorci Sanitari de Barcelona, l'Agència de Salut Pública de Barcelona, el Consorci d’Educació de
Barcelona i l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona. Té per funció acompanyar els centres educatius
en la gestió de casos de COVID; portar a terme les mesures de prevenció i protecció de la salut; l’avaluació
i seguiment de la incidència de la pandèmia als centre educatius i l’aprovació de les propostes d’actuació
que requereixin adaptació o canvis respectes a les aprovades inicialment. Abasta tots els nivells educatius
i estarà operativa mentre duri la pandèmia
El nivell bàsic de coordinació està constituït pels centres educatius (ja siguin públics, concertats o privats,
des del primer cicle d’infantil fins a la post-obligatòria) i el referent COVID del centre. Cada centre
educatiu disposa de dos referents COVID, un de Salut Pública i l'altre d'Atenció Primària (RECO).
El referent COVID és el professional que té la funció de treballar regularment amb les direccions dels
centres i resoldre dubtes; acompanyar els alumnes i els professionals de les escoles durant el procés
assistencial de la COVID-19, especialment en l’estudi i aïllament de contactes i en els cribratges; fer el
contacte amb l’equip d’atenció primària; i donar resposta a dubtes i consultes que presentin les escoles
en relació a la gestió dels casos i a les quarantenes. Quan es dona un cas positiu, els referents COVID
coordinen la realització del test PCR a tot el grup bombolla al mateix centre educatiu.

6. 6
L’equip educatiu s’ha incrementat per la COVID-19 en 512
professionals en els centres d’infantil, primària i ESO
Aquests curs, el Departament d’Educació, amb el suport dels recursos extraordinaris del Fons COVID de
l’Estat, ha incorporat 512 nous professionals més als centres educatius, per poder atendre millor les
necessitats derivades de la COVID-19.
Amb les noves incorporacions, la ràtio d’alumnes per docent als centres públics se situa en 12,96 als
centres públics de primària, 9,21 als de secundària i 10,61 als instituts-escola.
Reforços de personal als centres públics per motiu de la COVID
Categoria Nombre
Personal docent primària 270
Personal docent secundària 99
TEEI (Tècnic d’Educació Infantil) 36
Educador/a Llar d’Infants 11
Netejador/a Llar d’Infants 1
TIS (Personal tècnic Integració Social) 46
Educadors Educació Especial 16
Psicopedagog 3
Auxiliars administratius 6
Docent i educador/a d'educació especial per
Aules Integrals de Suport 1 docent i 1 educador/a d'educació especial
Monitors NEE
1.036 hores/setmanals
(aproximat 22 dotacions a temps complet)
Total 512
D’altra banda, els centres d’educació especial públics han tingut un reforç COVID de dos educadors per
centre, 16 en total.

7. 7
Reforços per motiu de la COVID-19 a les escoles bressol municipals
A les escoles bressol municipals s’han afegit, de mitjana, 3 hores diàries del servei de suport educatiu per
escola bressol (per a una escola estàndard amb 6 grups, amb variacions proporcionals per a escoles més
grans o més petites) per tal de cuidar, de manera especial, la higiene dels infants i l’organització d’entrades
i sortides esglaonades. A aquest reforç s’hi han afegit les persones necessàries per mantenir l’estanqueïtat
al servei d’acollida de 8 a 9 (per no barrejar infants de grups diferents).
També s’han incrementat les hores del personal de neteja, de mitjana, en 3 hores diàries per escola, per
tal de poder realitzar tasques de desinfecció freqüent durant l’horari escolar.
Els recursos materials amb els quals s’ha dotat les escoles bressols municipals per tal de fer possible el
servei educatiu en el context de la pandèmia són:
• Material d’higiene, seguretat i prevenció sanitària (fonamentalment, mascaretes i gel
hidroalcohòlic)
• Material i mobiliari per sectoritzar espais comuns i patis i evitar que s’hi barregin infants de
diferents grups “bombolla”.
• Ordinadors portàtils per a totes les escoles, per tal de facilitar el manteniment de comunicacions
virtuals entre escoles bressol, serveis centrals de l’IMEB i famílies.
L’Oficina de coordinació d’espais educatius als barris
El passat mes de maig, diverses àrees de l’Ajuntament de Barcelona, els districtes i el Consorci d'Educació
van començar a treballar de manera conjunta per localitzar espais per als centres educatius que ho
necessitessin de cara al nou curs, ja fos per a l’activitat lectiva, estones de pati o per al temps de migdia.
Inicialment, l’Ajuntament va posar a disposició de les escoles més de 200 espais, incloent espais interiors
en biblioteques, centres cívics, museus, casals de barri, espais i equipaments esportius o escoles de
música; i espais exteriors, en parcs, jardins, places públiques, pistes esportives, carrers o interiors d’illa.
Aquesta primera oferta es va produir encara amb la incertesa de les condicions d’obertura del nou curs,
que es van concretar entre juliol i principis de setembre. Per part dels centres educatius, alguns van
formular les demandes abans de l’estiu, i altres les han anat concretant del setembre en endavant, amb
una demanda elevada d’espais exteriors.
Per a la gestió d’aquestes demandes i l’assignació i gestió de la cessió d’espais s'ha creat l’Oficina de
coordinació dels espais municipals per a l’ús educatiu, amb la participació del Consorci d’Educació de
Barcelona, els districtes, Educació i Cultura, Model Urbà, Mobilitat i la Guàrdia Urbana.

8. 8
A data de 2 de novembre de 2020, 4 de cada 10 escoles i instituts de la ciutat estan utilitzant espais
educatius als barris, tres quartes parts dels quals són centres públics. Concretament, utilitzen 48 espais
interiors en equipaments i 166 espais exteriors a l’espai públic.
L’objectiu de l’Oficina és atendre la totalitat de les demandes rebudes, ja siguin de centres públics o
concertats, les que ja han arribat i les que puguin arribar en els propers dies i setmanes. Quan no es pot
assignar al centre educatiu l’espai o equipament que han demanat en primera opció se cerquen espais
alternatius que puguin cobrir la necessitat. L’Oficina es manté a la disposició d’escoles i instituts de la
ciutat perquè les primeres setmanes de curs puguin fer ajustos, comprovar necessitats inicialment no
previstes, i demanar, si escau, nous espais.
La voluntat de l’Ajuntament és consolidar aquest tipus de col·laboracions més enllà de la pandèmia, com
a forma de teixir una xarxa entre els centres educatius i els barris en què es troben, i de crear aliances i
projectes d’aprenentatge entre equipaments culturals i centres educatius, més enllà de la cessió d’espais.
Igualment, diversos centres públics i concertats han demanat suport en la gestió dels accessos atès que
les entrades i sortides del centre han de ser esglaonades. En el marc de l’Oficina Municipal d’Espais, s’ha
coordinat que durant les primeres setmanes del curs la Guàrdia Urbana i personal auxiliar dels districtes
ajudin a gestionar les entrades i sortides dels centres educatius que ho han demanat per consolidar les
noves dinàmiques als accessos al matí, al migdia i a la tarda.
En aquest sentit, s'ha habilitat senyalització especial en les zones d'accés als centres educatius per
gestionar la mobilitat, i s’han cedit espais de la via pública (incloent talls de carrers) per garantir la
distància social el temps d’espera en l’entrada i sortida dels grups estables de convivència.
També en el cas dels talls puntuals de carrers en els moment de les entrades i sortides de les escoles es
treballa per tal que esdevinguin definitives i formin part de programa “Protegim les escoles” de
transformació d’entorns escolars amb pacificacions del trànsit i espais d’estada.
El Consorci d'Educació també ha treballat per garantir l’adaptació dels recintes escolars als requeriments
de les autoritats sanitàries i educatives, la sectorialització i la senyalització dels equipaments per garantir
la circulació dels grups estables. Abans d’inici de curs es va dur a terme la inspecció tècnica de 349 centres
per complir amb els requeriments sanitaris i es va recollir el mobiliari i equipament vell o obsolet de 50
centres que ho havien requerit.

9. 9
Bretxa i educació digital: servei de préstec de tauletes
A Barcelona, el Fons COVID de l’Ajuntament ha finançat amb 500.000 euros la creació d’un banc de 2.300
tauletes amb connectivitat gestionat pel Consorci d’Educació, per al préstec a aquell alumnat vulnerable
que s'ha de confinar i que les necessita per poder seguir l’activitat lectiva en línia.
Aquest banc de taules en préstec se sumen a les 2.500 tauletes que es van assignar durant el confinament
de forma permanent a l’alumnat beneficiari del Pla contra la Segregació que ara està cursant 1r i 2n d’ESO.
Per la seva banda, el Departament d'Educació, en el marc del Pla d'Educació Digital, ha anunciat la dotació
de dispositius a tot Catalunya a l'alumnat que cursa 3r d'ESO fins a postobligatòria, que s’espera que
arribaran abans de Nadal.

10. 10
Les escoles bressol municipals
El curs comença amb 8.508 places en 102 escoles bressol municipals
Amb la incorporació de la nova EBM Germanetes, a la Nova Esquerra de l’Eixample, la xarxa d’escoles
bressol municipals inicia el curs amb 102 centres, un més que l’any anterior, i una capacitat total per a
8.508 nadons i infants, d’edats compreses entre els 4 mesos i els 3 anys: 4.098 places són de continuïtat
per a infants ja matriculats el curs anterior, 4.380 places s’han ofert en el procés de preinscripció per a
nou alumnat (789 per a nadons de 0 a 1 any, 2.506 per infants de 1 a 2 i 1.089 per a infants de 2 a 3), i 30
places d’horari reduït s’ofereixen de forma pilot a l’EBM Germanetes.
La capacitat de la xarxa pública d’escoles bressol representa un 22,2% de la petita infància
empadronada a Barcelona, entre el 13,4% de Sarrià Sant Gervasi i el 28,9% d’Horta-Guinardó.
DISTRICTE CENTRES
PLACES
% respecte
població 0-2
empadronada
Places per a
infants de 4
mesos a 1
any
Places per
a infants
d’1-2 anys
Places per
a infants
de 2-3
anys
TOTAL
Ciutat Vella 8 60 196 276 532 22,5%
Eixample 10 85 348 482 915 16,0%
Sants -
Montjuïc
11 84 333 453 870 20,4%
Les Corts 4 32 113 171 316 17,1%
Sarrià – Sant
Gervasi
6 48 203 250 501 13,4%
Gràcia 9 71 306 385 762 25,6%
Horta -
Guinardó
14 109 431 591 1.131 28,9%
Nou barris 13 92 381 506 979 23,9%
Sant Andreu 10 78 362 485 925 25,6%
Sant Martí 17 132 613 832 1.577 27,0%
Total
Barcelona
102 791 3.286 4.431 8.508 22,2%
* No inclou les 4 llars d’infants de la Generalitat que hi ha a la ciutat

11. 11
La capacitat del curs 2020-21 s’ha incrementat en 100 places i un 1,2% respecte del curs anterior, i
continua la tendència sostinguda de creixement dels darrers anys.
L’oferta de 8.508 places de la xarxa d’escoles bressol municipals es distribueix entre el grup de 0 a 1
anys (9,3% de les places), el grup d’1 a 2 anys (38,6%) i el de 2 a 3 anys (52,1%).
Acabat el procés d’inscripció, havien quedat sense assignar (per manca de demanda a determinades
escoles bressol) un 2,0% de les places ofertes. Aquestes places s’ofereixen a famílies en llista d’espera
d’altres escoles, i es difonen al portal de bressol de la web municipal per tal que es puguin presentar noves
demandes al llarg del curs.
Total G0 G1 G2
Total places assignades preinscripció 2020-2021 4.211 749 2.399 1.063
Total matrícula de continuïtat 4.098 2 765 3.331
Total places vacants en acabar el procés de preinscripció 169 40 107 22
Total noves places en grups reduïts Germanetes 30 0 15 15
Total capacitat 8.508 791 3.286 4.431
Nombred
’
escolesbressol
Nombredeplaces
6.806
7.766 7.940 7.940 8.100 8.194 8.194
8.411 8.409 8.508
72
92
95 95 95 97 98 98 100 101 102
0
20
40
60
80
100
120
-
1.000
2.000
3.000
4.000
5.000
6.000
7.000
8.000
9.000
2010-11 2011-12 2012-13 2013-14 2014-15 2015-16 2016-17 2017-18 2018-19 2019-20 2020-21
Capacitat Escoles

12. 12
El 64% de les famílies sol·licitants han obtingut plaça
En el procés de preinscripció del curs 2020-21, la xarxa d’EBM ha pogut atendre el 64,2% de les
sol·licituds de matriculació presentades per les famílies, la qual cosa representa un increment de 8 punts
percentuals respecte l’any anterior i el valor més alt assolit fins a la data.
Això no obstant, aquest creixement es deu, fonamentalment, a una reducció del 12,9% en la demanda,
de 7.527 a 6.555 sol·licituds de preinscripció, que és atribuïble a l’efecte de la pandèmia de la COVID-19,
tant per l’impacte que la crisi està tenint sobre les economies familiars com pels temors i incerteses que
la situació sanitària pot provocar sobre les famílies (percepció del risc de contagi, possible inestabilitat del
servei o efectes sobre de les mesures de prevenció i seguretat sobre la qualitat del servei)
%desol·licitudsateses
Nombredeplacesisol·licitants
37,2%
52,2%
56,7%
54,3%
56,1% 56,8%
54,9% 54,1%
57,2% 56,1%
64,2%
0,0%
10,0%
20,0%
30,0%
40,0%
50,0%
60,0%
70,0%
0
1.000
2.000
3.000
4.000
5.000
6.000
7.000
8.000
9.000
10.000
2010-11
2011-12
2012-13
2013-14
2014-15
2015-16
2016-17
2017-18
2018-19
2019-20
2020-21
Oferta Demanda % Demanda Atesa

13. 13
La reducció de la demanda s’ha produït a tots els districtes de la ciutat, però de forma molt notable als
de Ciutat Vella (-24,3%), Nou Barris (-20,0%) i Horta-Guinardó (-18,7%).
DISTRICTES Demanda 19-20
Demanda 20-
21
%
Ciutat Vella 378 286 -24,3%
Eixample 1.079 1.006 -6,8%
Sants - Montjuïc 850 724 -14,8%
Les Corts 343 312 -9,0%
Sarrià – Sant Gervasi 284 267 -6,0%
Gràcia 819 768 -6,2%
Horta - Guinardó 931 757 -18,7%
Nou barris 810 648 -20,0%
Sant Andreu 751 691 -8,0%
Sant Martí 1.282 1.096 -14,5%
Total Barcelona 7.527 6.555 -12,9%
En conseqüència, el percentatge de demanda atesa s’ha incrementat també, respecte el curs passat, a
tots els districtes de la ciutat. La cobertura ha estat molt elevada als districtes de Ciutat Vella (97,2%) i
Sarrià Sant Gervasi (83,1%), i ha pres els valors més baixos Gràcia (48,6%), l’Eixample (48,9%), i Les Corts
(51,0%).
DISTRICTES Oferta Demanda Assignacions
% Demanda
atesa
2020-21
% Demanda
atesa
2019-20
Ciutat Vella 288 286 278 97,2% 73,5%
Eixample 492 1.006 492 48,9% 38,8%
Sants - Montjuïc 442 724 412 56,9% 51,9%
Les Corts 159 312 159 51,0% 46,1%
Sarrià – Sant Gervasi 245 267 222 83,1% 77,8%
Gràcia 373 768 373 48,6% 45,8%
Horta - Guinardó 595 757 556 73,4% 62,4%
Nou barris 495 648 465 71,8% 58,8%
Sant Andreu 477 691 467 67,6% 62,3%
Sant Martí 814 1.096 787 71,8% 62,8%
Total Barcelona 4.380 6.555 4.211 64,2% 56,1%

14. 14
Aproximadament una quarta part dels sol·licitants en el procés de preinscripció acomplien algun dels
criteris generals o complementaris que atorguen prioritat, essent el més freqüent el de família
nombrosa (8,8%) seguit del de tenir germans al centre o un tutor/a que hi treballa (7,1%).
Per tercer curs, la presentació de sol·licituds per a la preinscripció s’ha pogut fer de forma telemàtica. Ho
han fet així el 91,8% de les famílies. El mínim s’ha produït a Ciutat Vella (76,6%) i el màxim a Sarrià Sant
Gervasi (96,6%).
2.344 infants sol·licitants no han obtingut plaça
Malgrat l’increment de places i la reducció de la demanda que hi ha hagut, s’ha de destacar que en el
procés de preinscripció del curs 2020-21 hi va haver 2.344 infants que es van quedar sense plaça,
respecte els 3.305 infants del curs anterior.
Escoles bressol municipals inclusives i orientades a l’equitat
Aquest curs és el quart en què s’aplica el sistema de tarifació social a les EBM, el qual ha menat a un
increment de la demanda del servei per part de les famílies amb una renda inferior a l’indicador de la
renda de suficiència.
Així mateix, continua la tendència dels últims cursos d’augment de la matriculació d’infants amb
necessitats educatives especials. En aquest inici de curs, en són un total de 194 (un 4,6% del total de
places assignades en la preinscripció), la xifra més alta assolida fins a la data.
Igualment, totes les educadores de les bressol municipals estan qualificades per atendre els infants amb
necessitats educatives especials. A més, l’IMEB compta amb l’Equip Educatiu d’Atenció a Especials
Necessitats, que dóna suport a les escoles i vetlla perquè els infants amb necessitats educatives especials
rebin una atenció de qualitat, en un entorn inclusiu, que afavoreixi el seu bon desenvolupament. Així
mateix, les escoles treballen estretament amb els centres de desenvolupament infantil i atenció precoç
(CDIAP i CDIAP-EIPI), els equips d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) i els centres de
recursos educatius per a dèficits auditius (CREDA), així com altres serveis que atenen els infants amb
necessitats educatives significatives.

15. 15
Prova pilot de diversificació horària
Els dos cursos passats es va assajar una prova de diversificació horària (oferir torns només de matí, de 9
a 13 hores, i només de tarda, de 15 a 19 hores, a més de la jornada ordinària completa de 9 a 17 hores) a
l’EBM Aurora del barri del Raval. Els torns de mitja jornada estan pensats per poder atendre les famílies
amb menys necessitats de conciliació, necessitats de conciliació en horari de tarda, i/o que prefereixen
escolaritzar els seus infants menys hores.
Enguany, per motiu de la demanda relativament baixa dels torns de mitja jornada, especialment el de
tarda (les places s’havien d’emplenar amb la llista d’espera d’altres escoles bressol), l’EBM Aurora torna
a oferir l’horari ordinari en tot els seus grups, i l’oferta horària diversificada s’assaja a la nova EBM
Germanetes, a la Nova Esquerra de l’Eixample, amb 15 places del torn de matí 15 del de tarda.
A data d’avui, estan matriculats 14 infants en horari de matí i 11 infants en horari de tarda. Les vacants
es van publicant quinzenalment per tal que les famílies interessades puguin ocupar-les fins a cobrir tota
l’oferta.

16. 16
2. Educació universal i obligatòria: escoles i instituts, de P3 a 4rt ESO
179.574 alumnes matriculats en els ensenyaments obligatoris
El curs 2020-2021 comença amb 1.087 alumnes més que l’anterior (un increment del 0,6%), si bé amb
un reducció del 3,5% en els infants matriculats a P3. La tendència a mig termini és a la baixa: la cohort
de P3 és un 18,1% menor a la de 4rt d’ESO.
Alumnes matriculats en ensenyaments obligatoris públics, concertats i privats, a data 8/9/2020.
2018-19 2019-20 2020-21 Diferència 2019-20 a 2020-21
P3 12.755 12.611 12.172 -439 -3,5%
Infantil 2n cicle 38.819 39.058 38.523 -535 -1,4%
Primària 81.484 82.006 82.199 193 0,2%
ESO 56.512 57.423 58.852 1.429 2,5%
Total 3-16 176.815 178.487 179.574 1.087 0,6%
A P3, per primera vegada, l’alumnat matriculat a l’escola pública
supera el de la concertada
En el conjunt del sistema obligatori, l’escola concertada concentra un 55,2% de l’alumnat, 1,4 punts
percentuals menys que el curs passat, i la pública el 44,8%. De forma notable, es manté el creixement de
la proporció d’infants de nou alumnat a P3 que es matricula a escoles públiques, i per primet cop, supera
el de centres concertats.
Alumnes matriculats en ensenyaments obligatoris segons titularitat, a data 8/9/2020
2018-19 2019-20 2020-21
Titularitat Públic Concertat Públic Concertat Públic Concertat
P3 49,5% 50,5% 49,8% 50,2% 51,6% 48,4%
Total 3-16 43,3% 56,7% 43,4% 56,6% 44,8% 55,2%

17. 17
El 82% de les famílies han sol·licitat escola de proximitat
La transformació dels projectes i la renovació dels centres educatius està incrementant la confiança de les
famílies en els centres del seu entorn. El curs 2020-21, el 82,3% de les famílies que han realitzat la
preinscripció a centres d’educació infantil i primària o secundària obligatòria han optat per un centre per
al qual obtenien els 30 punts de proximitat. L’aposta per centres educatius propers al domicili permet
retenir alumnat als barris de residència i reduir la segregació escolar i contribueix a un patró de mobilitat
més sostenible. De forma destacada, en el procés de preinscripció d’aquest curs no s’ha hagut de tancar
cap grup de P3 per manca de sol·licituds.
Per comparació amb els infants de 3 a 16 empadronats, Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts compten amb una
major proporció d’alumnes del que els correspondria per població infantil resident. Per contra, Nou Barris,
Sants-Montjuic i Ciutat Vella tenen menor proporció d’alumnes que d’infants.
Respecte el curs anterior cal destacar la reducció notable en el número total d’alumnes a Sarrià-Sant
Gervasi, on hi ha una sobre-oferta tradicional respecte els infants empadronats al propi districte.
Alumnes matriculats en ensenyaments obligatoris per districtes, a data 8/9/2020
Infantil
(3-6)
Dif Primària Dif ESO Dif Total Dif
% alumnes
matriculats
% infants
3-16
empadronats
Ciutat vella 1.678 26 3.614 59 2.405 124 7.697 209 4,3% 83,8%
L'Eixample 5.379 -27 11.096 247 7.810 297 24.285 517 13,5% 98,8%
Sants - Montjuïc 3.316 -22 6.682 37 4.434 -162 14.432 -147 8,0% 77,6%
Les Corts 2.819 51 6.134 -105 4.811 -3 13.764 -57 7,7% 149,9%
Sarrià - Sant
Gervasi
5.435 -213 12.185 -246 10.249 -111 27.869 -570 15,5% 131,3%
Gràcia 2.929 -94 6.054 11 3.444 283 12.427 200 6,9% 98,7%
Horta - Guinardó 4.039 -6 8.976 -6 6.349 204 19.364 192 10,8% 102,8%
Nou Barris 3.382 -54 7.614 50 5.961 209 16.957 205 9,4% 83,4%
Sant Andreu 3.886 -66 8.061 48 5.546 361 17.493 343 9,7% 98,3%
Sant Martí 5.660 -130 11.783 98 7.843 227 25.286 195 14,1% 90,1%
TOTAL
BARCELONA
38.523 -535 82.199 193 58.852 1.429 179.574 1.087 100,0% 99,5%
* Infants de 3 a 16 anys empadronats a 1 de gener de 2020

18. 18
Dos nous centres públics i tres noves transformacions a institut-escola
El curs s’ha iniciat a 412 centres d’ensenyament obligatori sostinguts amb fons públics: 237 de titularitat
pública (57,5%) i 175 concertats (42,5%). Els centres públics són 163 escoles, 10 instituts-escola, 62
instituts i 2 centres d’ensenyaments integrats.
Respecte del curs anterior, s’ha estrenat un nou centre (l’Institut Vapor del Fil de Sant Andreu, que obre
les portes provisionalment al recinte de Fabra i Coats amb dues línies), un centre concertat s’ha integrat
a la xarxa pública (l’Institut-Escola Eixample), i s’han realitzat tres transformacions de centre: l’escola
Coves d’en Cimany es converteix en Institut-Escola del mateix nom, l’Escola de les Corts es transforma en
l’Institut-Escola Plaça Comas, i l’Institut-Escola Rec Comtal (Sant Andreu) es crea a partir de la fusió de
l’Escola Ramon Berenguer III, l’Escola Ramón y Cajal i l’Institut Josep Comàs i Solà.
Oberts per obres! Actuacions de millora a 113 centres públics
Durant l'estiu el Consorci d’Educació de Barcelona ha dut a terme obres a 113 centres públics de tota la
ciutat per millorar i arranjar les instal·lacions, adaptar els centres a les noves necessitats d’escolarització
i reorganitzar els espais per a poder-hi aplicar la normativa de seguretat, higiene i prevenció sanitària amb
motiu de la COVID-19.
Concretament, 31 obres s’han fet per ajustar el centre a la nova escolarització, 67 han estat obres de
millora generals, 4 actuacions d’encapsulat de cobertes privades amb amiant als entorns de centres
educatius, 8 grans actuacions d’ampliació de reforma o trasllat, i 3 centres de nova construcció.
Destaquem la posada en marxa del nou equipament de l’Escola la Mar Bella, amb una inversió
aproximada de 7 milions d’€, que permet el creixement del centre a dues línies.
En total, la inversió en equipaments educatius l’any 2020, incloses reformes, arranjaments i millores, així
com la nova construcció de centres, haurà estat de 44.210.578 €, dels quals 32.163.558 € els ha aportat
l'Ajuntament de Barcelona (72,8%) i 12.047.020 la Generalitat (27,2%).

19. 19
Pla de pintures
L’Ajuntament de Barcelona, a través del Consorci d’Educació de Barcelona, ha dut a terme durant l’estiu
el manteniment del revestiment i la pintura de 16 centres educatius de la ciutat en el marc del Pla de
pintures, per tal de millorar la lluminositat dels espais i fer-los més adients per a l’entorn educatiu i
l’aprenentatge.
El Pla de pintures i revestiments ha comptat aquest any amb una inversió municipal de prop de 2,6 milions
d’€. Des del seu inici l’any 2016, el Pla ha millorat 100 centres educatius públics, ha beneficiat més de
33.500 alumnes i ha suposat una inversió de més de 10.600.000 €.
Es preveu que el manteniment de la pintura i els revestiments interiors abasti 191 equipaments escolars:
167 escoles públiques de primària, 4 centres d’educació especial i 10 instituts-escola i 10 instituts de
titularitat municipal
El projecte ha estat seleccionat l’any 2019 i finalista el 2020 del premi de disseny FAD per la manera
d’utilitzar els color per aconseguir una millora de la sensació d’amplitud, serenitat i lluminositat dels espais
que els fan més motivadors i facilitadors de l’aprenentatge.
Refugis climàtics
Barcelona ha adaptat 11 centres escolars per contribuir a la construcció d’una ciutat resilient davant
l’emergència climàtica, d’acord amb els objectius de la Declaració d’Emergència Climàtica de Barcelona,
en el marc del projecte europeu Urban Innovation Action (UIA) per adaptar les escoles al canvi climàtic
Les actuacions se centren en tres eixos: mesures blaves, relacionades amb l’aigua; verdes, l’augment de
verd, arbres i zones d’ombra verdes; i actuacions grises, per millorar l’aïllament en edificis, proteccions en
façanes i cobertes i tendals per augmentar la zona d’ombres
Les escoles on s’ha actuat són:
• Escola Cervantes, a Ciutat Vella
• Escola Els Llorers, a l’Eixample
• Escola Ramon Casas, a Sants-Montjuïc
• Escola Ítaca, a les Corts
• Escola Poeta Foix, a Sarrià - Sant Gervasi
• Escola Rius i Taulet, a Gràcia
• Escola Font d’en Fargas, a Horta-Guinardó
• Institut Escola Antaviana, a Nou Barris
• Escola Can Fabra, a Sant Andreu
• Escola Poblenou, a Sant Martí
• Escola Vila Olímpica, a Sant Martí

20. 20
Aquests patis escolars restaran oberts al veïnat com a refugis climàtics quan hi hagi onades de calor a
partir del pròxim estiu i com a patis oberts al barri.
Els refugis climàtics s’emmarquen en l’estratègia global de millores dels equipaments escolars per mitigar
els impactes del canvi climàtic i de transformació de l’espai públic dels entorns escolars per pacificar-los i
guanyar espai.
A més, durant l’estiu s’ha actuat en altres 56 centres educatius amb una inversió municipal de 3,7 milions
d’€ en obres, executades a través del Consorci d’Educació, per mitigar els impactes del canvi climàtic des
dels equipaments escolars. Són actuacions d’aïllament i confort tèrmic, augment d’espais d’ombra o
energia renovable i eficiència energètica.
Equitat educativa: segon curs del Pla contra la segregació escolar
El Pla contra la segregació inicia el seu segon curs de funcionament amb la prioritat de detectar, millorar
la distribució equilibrada entre centres educatius i acompanyar l'alumnat en situació de vulnerabilitat
durant el curs escolar.
El Pla, gestionat pel Consorci d’Educació de Barcelona, inclou diverses mesures, entre les quals destaquen
la preassignació de places a P3 i l’ESO a tot l’alumnat en situació de vulnerabilitat social i acompanyament
a les seves famílies en la matrícula; la distribució equilibrada de la matrícula viva dins de la xarxa educativa,
no en funció de les vacants de cada centre, sinó de manera equitativa entre centres d’una zona; així com
la consolidació d'un sistema menys burocràtic que garanteixi de forma directa prestacions com la plaça
de reserva, exempció de quotes per a l'escolarització, gratuïtat de servei de menjador, d'activitats
extraescolars, d'estiu o la plaça en centre obert a l'alumnat que els Serveis Socials hagin detectat en
situació de pobresa o necessitat social acreditada.
La detecció de l'alumnat en situació de vulnerabilitat la realitza l'Institut Municipal de Serveis Socials
(IMSS), que fa una valoració en el moment de la matrícula, així com situacions de vulnerabilitat
sobrevinguda que puguin aparèixer al llarg del curs escolar. Actualment, a les escoles de Barcelona hi ha
un 10,8% d’alumnes en situació de vulnerabilitat: 19.406 respecte un total de 180.175.
El Pla de contra la segregació escolar ha aconseguit que al curs 2020-2021 es tendeixi a un millor equilibri
en la matriculació dels alumnes més vulnerables entre centres públics i concertats. A P3 s’ha passat del
73%-27% entre centres públics i concertats del curs 2019-20, al 63%-37% del curs 2020-21. A 1er d’ESO
s’ha passat del 64%-36% al 57%-43%.

21. 21
Ajuts menjador
Els ajuts de menjador són un instrument molt important de suport als infants i famílies vulnerables perquè
garanteix un àpat de qualitat del dia, permet gaudir del temps educatiu de menjador i contribueix a pal·liar
l’absentisme durant les classes de la tarda.
Aquest curs es manté el compromís d’atorgar-los a tot l’alumnat en situació socioeconòmica desafavorida
acreditada (és a dir, a tothom que compleix els criteris de la convocatòria), i s’han modificat els criteris,
les quanties i també els procediments d’atorgament dels ajuts.
1) Criteris: la Generalitat de Catalunya ha augmentat els topalls de renda per poder accedir als ajuts
en un 8,8%, la qual cosa fa que més famílies en puguin ser beneficiàries.
2) Quanties:
• El curs passat l’ajut extraordinari cobria el 100% del cost, que eren 6,20 € per dia, i aquest curs
també cobreix el 100%, que passa a ser de 6,33 €.
• El curs passat l’ajut ordinari cobria el 50% del cost, que eren 3,10 € ,i aquest curs cobreix el 70%,
que són 4,43 €
A l’alumnat escolaritzat en centres d’educació especial o en unitats de suport a l’educació inclusiva
(SIEI) l’import es complementa amb 5€ al dia per cobrir part de les despeses de monitoratge.
3) Procediments:
• S’ha habilitat la possibilitat de tramitar la sol·licitud de manera telemàtica, amb suport telefònic
si és necessari. No cal presentar els documents que es puguin obtenir per interoperabilitat
• En la sol·licitud es pot consignar el número de compte bancari, per si fes falta substituir la beca
per un ingrés en el cas d’un nou confinament (i evitar haver de distribuir targetes moneder)
• Ja des del curs passat el període de sol·licitud de beques menjador s’obre al juny i es reobre al
setembre i es manté permanentment obert per a nou alumnat que s’incorpora al llarg del curs i
per a situacions de necessitat social sobrevinguda acreditades per Serveis Socials.
4) Pressupost:
Amb caràcter general, el finançament dels ajuts de menjador correspon al Departament d’Educació
de la Generalitat. L’Ajuntament complementa els ajuts cobrint famílies en situació de vulnerabilitat
greu detectats en diferents dispositius de Serveis Socials:
• Se sol tractar d’infants i joves nouvinguts, en situació irregular o en situacions sobrevingudes,
que malgrat no complir els requisits de baremació econòmica establerts per la Generalitat,
els Serveis Socials consideren que han de gaudir de la beca.
• Beneficiaris del pla contra la segregació escolar
• Beneficiaris dels instituts a temps complet.

22. 22
El pressupost de l’exercici 2020 s’estima que serà un 44,9% superior al del 2019, de 15,5 M€ a 22,5€,
tot i que encara està pendent de tancament. L’aportació de l’Ajuntament passarà de 4,7 M€ el 2019 i
5,0 M€ el 2020.
En els dos període de juny i setembre ja s’han produït 39.312 sol·licituds, lleugerament per sobre de les
que es van produir en tot el curs passat, incloent el període obert al llarg del curs.
Sol·licituds i adjudicacions d’ajuts menjador
Convocatòria Períodes Sol·licituds Adjudicacions
2019-2020 Juny, setembre i període obert 39.247 31.686
2020-2021 Juny 31.731 22.645
2020-2021 Setembre 7.581 En procés
2020-2021 Període Obert Obert Obert
Més recursos de suport per a l'educació inclusiva
El Departament d’Educació ha incrementat els recursos en l'educació inclusiva a la ciutat, amb 41
incorporacions (12 en centres públics i 29 en centres concertats) de Suport intensiu d'escolarització
inclusiva (SIEI) per atendre els alumnes amb necessitats educatives especials que ho necessitin, que en
total passen dels 66 a 107.
També han augmentat en 1.508 el nombre d'hores dels vetllador/es; s'han incorporat 11 professionals
més als Equips d'Atenció Psicopedagògica (EAP), un Mestre d’Audició i Llenguatge, un orientador i un
audioprotesista, s’ha creat un nou Itinerari Formatiu Específic a l’oferta de post-obligatòria, i un centre
d'educació especial ha començat a donar suport a la inclusió en els centres ordinaris, arribant als 7 centres
en tota la ciutat que realitzen aquest servei.
En els centres de major complexitat, el Pla de Barris municipal ha consolidat l’equip d’educadors socials
de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) als centres educatius, que s’incrementen de 20 a 27
educadores socials, en 27 escoles, i que s’integren als equips educatius d’aquests centres, amb dedicació
completa.
Els integradors socials (TIS) del Departament passen de 42 a 75. El seu principal objectiu és assegurar
l'atenció global dels infants i les seves famílies donant suport i assessorament a l'equip docent, facilitant
el treball conjunt i la mirada comuna entre professionals de l'àmbit educatiu, social i psicològic.
Amb relació als centres d’educació especial, el curs s’inicia amb 2.105 alumnes (un 2,1% menys que el curs
anterior), el 17,6% en centres públics i el 82,4% en centres privats.

23. 23
3. Educació post-obligatòria1
64.852 alumnes matriculats en els ensenyaments postobligatoris
El curs 2020-2021, el conjunt d’ensenyaments postobligatoris ha començat amb 64.852 alumnes
matriculats, 424 alumnes més que l’anterior, la qual cosa equival a un lleuger increment del 0,7%.
Amb relació als estudis immediatament posteriors a l’ESO, l’alumnat de batxillerat i de cicles formatius
de grau mitjà (CFGM) es manté força estable respecte el curs passat, amb una lleugera tendència a l’alça
tant dels alumnes de batxillerat (+1,9% des del curs passat, i +5,7% des de fa dos cursos) com dels de cicles
formatius de grau mitjà (un 5,3% respecte fa dos cursos, però amb una lleugera davallada del 0,7%
respecte el curs 2019-20, concentrada en els centres privats i concertats ). Aquests increments estan en
l’ordre del creixement de les cohorts provinents de 4rt d’ESO a la ciutat.
Alumnes matriculats en ensenyaments postobligatoris públics, concertats i privats, a data 31/10/2020.
2018-19 2019-20 2020-21 Diferència 2019-20 a 2020-21
Batxillerat 22.563 23.414 23.860 446 1,9%
CFGM 12.913 13.680 13.591 -89 -0,7%
CFGM art/esport 692 495 497 2 0,4%
PFI 1.302 1.160 924 -236 -20,3%
GESO, CAM i
proves d’accés GM
1.011 951 940 -11 -1,2%
PFI (EE) 338 308 355 47 15,3%
PTVA 85 81 68 -13 -16,0%
CFGS 22.203 22.815 23.204 389 1,7%
CFGS art/esport 1.651 1.524 1.413 -111 -7,3%
Total 62.758 64.428 64.852 424 0,7%
* CFGM: Cicles formatius de grau mitjà; PFI: Programes de Formació i Inserció; GESO: Graduat en Educació
Secundària Obligatòria per a majors de 18 anys; CAM: Curs específic d’accés als cicles de grau mitjà; EE:
Educació Especial; PTVA: Programes de Formació per a la Transició a la Vida Adulta; CFGS: Cicles Formatius de
Grau Superior
1
Aquesta secció es basa en l’informe d’inici de curs de l’Àrea d’Ensenyaments Postobligatoris del Consorci
d’Educació de Barcelona

24. 24
Resulta igualment destacable la tendència a la baixa de la matrícula en els Programes de Formació i
Inserció (PFI), que acumulen una reducció del 29,0% en els darrers dos cursos. Aquesta reducció s’explica
tant per la reducció d’oferta dels PFI subvencionats (en oposició als públics, que s’incrementen
lleugerament), com en l’augment de la taxa de graduació de l’ESO per motiu de la COVID-19, ja que els
PFI són programes-pont que permeten accedir a un CFGM i continuar la formació postobligatòria reglada
en cas de no haver graduat l’ESO.
Quant als estudis postobligatoris de grau superior, els Cicles Formatius de Grau Superior (CFGS)
continuen amb un creixement moderat, però sostingut, del nombre d’alumnes, de l’1,7% respecte el curs
passat i del 4,5% respecte fa dos cursos.

25. 25
Lleuger creixement de la formació professional sostinguda amb fons
públics
L’oferta de formació postobligatòria de la ciutat es distribueix entre centres públics, concertats i privats,
amb major pes del sector públic a formació professional que a batxillerat.
La tendència respecte el curs 2019-20 és a un lleuger creixement del pes de l’educació pública en tots
tres tipus de formació, especialment als cicles formatius de grau superior. Això es deu a què el curs 2020-
21 s’inicia amb un increment de l’oferta pública de 8 grups de CFGM, 7 nous grups de CFGS (així com 2
PFIs).
Distribució de l’alumnat segons titularitat del centre
36,5%
44,5% 40,5%
26,0%
38,2%
30,1%
37,4%
17,3%
29,4%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Batxillerat CFGM CFGS
Públic Concertat Privat
36,7%
45,7% 42,4%
25,4%
39,0%
30,3%
37,9%
15,3%
27,3%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Batxillerat CFGM CFGS
Públic Concertat Privat
2019-20202020-2021

26. 26
Malgrat aquests increments de l’oferta i del percentatge d’alumnat en centres públics, l’oferta pública
formació professional de grau mitjà és encara insuficient: l’ocupació de l’oferta dels CFGM en centres
públics es troba en el 103,58% de l’oferta inicial al primer curs i en el 79,70% al segon, si bé això implica
un cert reequilibri i millora respecte el curs anterior (107,71% i 77,35%, respectivament).
Cal destacar, amb relació al dèficit d’oferta pública de formació professional, que el 42,3% dels alumnes
matriculats el curs 2019-20 a CFGM de la ciutat (i el 20% dels de batxillerat) eren residents d’altres
municipis, la qual cosa indica que l’oferta singular i especialitzada de formació professional (i batxillerats
especialitzats) de Barcelona atrau població de tota l’àrea metropolitana.
Per contra, a batxillerat l’ocupació de l’oferta pública és del 87,41% al primer curs i del 79,91% en el segon,
però la demanda supera l’oferta també al primer curs de batxillerat nocturn (108,57%).
Oferta i ocupació en centres públics de postobligatòria, Curs 2020-21
Ensenyament Nivell
Pública -
Ocupació
Pública -
Ocupació
Oferta Matrícula
Curs 2019-2020 Curs 2020-2021 Curs 2020-2021 Curs 2020-2021
Batxillerat
ordinari
1r 88,40% 87,41% 4.336 3.790
2n 79,82% 79,91% 3.977 3.178
Batxillerat
artístic
1r 94,17% 82,68% 1.016 840
2n 89,57% 86,77% 945 820
Batxillerat
nocturn
1r 94,29% 108,57% 35 38
2n 99,29% 72,14% 140 101
CFGM
1r 107,71% 103,58% 3.740 3.874
2n 77,35% 79,70% 2.990 2.383
CFGS
1r 92,02% 87,73% 5.486 4.813
2n 94,89% 94,94% 5.391 5.118
El batxillerat és la via d’accés preferent als CFGS
L’accés als Cicles Formatius de Grau Superior es realitza prioritàriament des de batxillerat (67,5%) i, en
menor grau, des dels cicles formatius de grau mitjà (32,5%).
Això, que no es correspon amb l’itinerari previsible entre els dos cicles de formació professional, s’explica
per la persistència d’una preferència pel batxillerat fins i tot de les famílies d’alumnes als quals la formació
professional resulta més adequada o motivadora.
Per aquest motiu, el Consorci d’Educació de Barcelona ofereix de forma pilot 6 batxillerats BATX PRO
amb metodologia competencial, adreçats a alumnes que optaran preferentment per cicles formatius de
grau superior (en oposició a les PAU i la formació universitària).

27. 27
Estabilitat en els cicles formatius de major demanda
Els CFGM amb major demanda respecte l’oferta són pràcticament els mateixos que el curs anterior, i estan
encapçalats per “vídeo discjòquei i so” (amb 2,32 demandes per plaça), seguit “d’emergències sanitàries”
i “cuina i gastronomia” (2,31 i 2,29, respectivament).
Per contra, entre els cicles de menys demanda respecte l’oferta s’hi troben els cicles formatius en
“instal·lacions de producció de calor” (7 demandes per 29 places), “elaboració de productes alimentaris”
(9 de 30) i “instal·lació i moblament” (9 de 29).
Aquestes preferències semblen indicar que l’elecció dels CFGM per part de joves del voltant dels 16 anys
es basa més en la motivació i l’interès personal pels estudis que en la projecció de les oportunitats laborals
que se’n deriven.
Això posa l’administració educativa en el dilema d’ampliar l’oferta en els cicles formatius més demandats
pels alumnes o en els més demandats pel mercat laboral, però que en alguns casos poden atraure menys
alumnes i tenir major risc d’abandonament. La primera opció és la preferent si es prioritza allargar
l’escolarització fins als 18 anys (i, potencialment, el trànsit a cicles de grau superior).
CFGM més demandats (respecte oferta), curs 2020-21
Oferta
vacants
Demanda
Demanda/
Oferta
Top 10
2019-20
Vídeo discjòquei i so 243 564 2,32 x
Emergències sanitàries 190 438 2,31 x
Cuina i gastronomia 112 256 2,29 x
Confecció i moda 80 161 2,01 x
Conducció d'activitats fisicoesportives
en el medi natural
137 268 1,96 x
Preimpressió digital 85 142 1,67 x
Forneria, pastisseria i confiteria 57 90 1,58 x
Activitats comercials (moda) 54 83 1,54 x
Cures auxiliars d'infermeria 951 1384 1,46 x
Gestió administrativa (àmbit jurídic) 58 81 1,4

28. 28
Quant als CFGS, alguns cicles compten amb una demanda molt elevada respecte les places disponibles,
especialment en l’àmbit sanitari. Així, el cicle en “laboratori clínic i biomèdic” té 11,33 demandes per
plaça, seguit pel “d’imatge per al diagnòstic i medicina nuclear” i “anatomia patològica i citodiagnòstic”
(8,71 i 6,48 demandes per plaça, respectivament). De nou, la major part dels cicles amb major demanda
ja eren al rànquing del curs anterior.
Cal tenir en compte, això no obstant, que la preferència per l’oferta sanitària es deu, en part, als estudiants
que opten pels CFGS com a via alternativa per accedir als estudis universitaris de medicina.
Finalment, entre els CFGS menys demanats respecte l’oferta, destaquen “administració i finances (gestor
d’assegurances)” amb 25 sol·licituds per a 59 places, “desenvolupament de projectes d’instal·lacions
tèrmiques i de fluids” (13 de 30 places) i “projectes d’obra civil” (16 de 30).
CFGS més demandats (respecte oferta), curs 2020-21
Oferta
vacants
Demanda
Demanda/
Oferta
Top 10
2019-20
Laboratori clínic i biomèdic(recerca) 30 340 11,33 x
Imatge per al diagnòstic i medicina
nuclear
87 758 8,71 x
Anatomia patològica i citodiagnòstic 86 557 6,48 x
Radioteràpia i dosimetria 29 170 5,86 x
Realització de projectes d'audiovisuals
i espectacles
116 579 4,99 x
Documentació i administració
sanitàries (gestió de dades)
29 102 3,52
ICB2 Desenvolupament d'aplicacions
multiplataforma (videojocs i oci digital)
53 175 3,30
Pròtesis dentals 30 86 2,87 x
Disseny i edició de publicacions
impreses i multimèdia
61 147 2,41
Animacions en 3D, jocs i entorns
interactius
135 320 2,37 x

29. 29
Millora la taxa d’idoneïtat, la promoció de primer a segon i la taxa de
graduació en els estudis postobligatoris
De l’alumnat que cursava 1r de batxillerat al curs 2019-2020 en centres públics, un 84% havia passat a
segon en el curs 2020-21, 7 punts percentuals més que l’any anterior, continuant una tendència a la
millora de cursos anteriors, si bé la magnitud del salt de 7 punts captura també l’efecte del confinament
per motiu de la COVID i la major facilitat per passar curs. En centres privats, la millora ha estat del 33 al
94%.
L’abandonament, repetició o canvi d’estudis entre primer i segon és substancialment més alt als cicles
formatius de grau mitjà. De l’alumnat que cursava primer d’un CFGM el curs 2019-20, un 56% s’havia
matriculat a segon al curs 2020-21 (una millora de 3 punts, des del 53 % del curs anterior). En els centres
privats, la continuïtat ha estat del 73% tant aquest curs com en l’anterior.
D’altra banda, cada curs millora la idoneïtat de l’alumnat, això és, el percentatge d’alumnat que és al
curs que li correspon per edat. Així, la cohort que a 2020 feia els 16 anys (nascuts el 2004), el 84% era a
4rt d’ESO al curs 2019-20 i el 76% s’ha matriculat a primer de batxillerat o d’un CFGM al curs 2020-21. La
millora de la taxa d’idoneïtat és d’entre un i dos punts percentuals per any, des del 80% de la cohort dels
nascuts el 2001 en el curs 2016-17.
També es detecta una millora progressiva en les transicions de primer a segon de postobligatòria i en la
taxa de graduació d’aquests estudis, si bé cal considerar, de nou, el possible efecte d’una major facilitat
de transició entre cursos i graduació per efecte de la COVID.
Taxa d’idoneïtat de les cohorts de 2001, 2002, 2003 i 2004 en el començament del curs 2020-21
80% 82% 83% 84%
72% 74% 75% 76%
63% 63% 67%
55%
60%
50%
55%
60%
65%
70%
75%
80%
85%
90%
2001 2002 2003 2004

30. 30
Reducció en la formació reglada al llarg de la vida, probablement per
efecte de la COVID-19
La reducció d’alumnes de les Escoles Oficials d’Idiomes ha estat molt notable, amb 1.848 alumnes menys
que el curs passat, la qual cosa representa una caiguda de la matrícula del 13,5% associada sobretot a la
crisi de la COVID-19, per una combinació de l’efecte de la crisi en les economies familiars, les incerteses
sobre l’estabilitat de la formació (possibles interrupcions per nous confinaments), la por al contagi o la
preferència per la formació totalment presencial davant de les fórmules semi-presencials a què obliguen
les mesures de prevenció sanitària.
En menor mesura i per motius similars, la formació d’adults reglada també ha patit una reducció de 641
alumnes, que equival a un 5,9%.
2018-19 2019-20 2020-21 Diferència 2019-20 a 2020-21
Escoles Oficials
d’Idiomes
13.533 13.671 11.823 -1.848 -13,5%
Escoles d’Adults 9.427 10.919 10.278 -641 -5,9%