Informe: Diagnosi Refugi Barcelona, presentat a la Comissió de Presidència, Drets de la Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció del dimecres 20 de setembre de 2017.

1. Servei d’Atenció a Immigrants,
Emigrants i Refugiats - SAIER
Informe de govern:
Diagnosi Refugi Barcelona,
20 Setembre 2017

2. Índex
Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats- SAIER
2

3. ÍNDEX
1. Introducció.
2. Objectiu de l’ informe i Previ
3. Punt de partida.
4. Procés global per als Sol·licitants d’Asil a Barcelona.
5. Principals serveis i recursos municipals implicats en el circuït d’atenció social per
a un/a Sol·licitant d’Asil.
1. 3.1. Impactes prèvia entrada a Programa Estatal d’acollida.
2. 3.2. Impactes en la Xarxa Sense Sostre.
3. 3.3. Impactes d’Urgències Socials.
4. 3.4 . Programa Estatal.
5. 3.4.1 Itinerari Programa Estatal
6. 3.4.2 Situacions que impacten sobre el Programa Estatal d’Acollida.
7. 3.4.3 Impactes municipals dins l’itinerari del Programa Estatal
6. Perfils sol·licitants asil i situacions que impacten a la ciutat.
7. Algunes dades.
8. Actuacions municipals.
9. Reflexions finals.
10. Prioritats d’Acció Municipal.
SAIER

4. Introducció.
Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats- SAIER
01
4

5. 1. INTRODUCCIO
SAIER
El Pla Barcelona Ciutat Refugi es va crear el setembre de 2015 i va néixer amb l’objectiu de preparar la ciutat per
acollir, assistir, proveir dels serveis necessaris i garantir els drets de les persones refugiades, i exigir als estats que
compleixin les normes més elementals del dret humanitari i els Drets Humans. El pla “Barcelona, ciutat refugi” va
néixer com una política de ciutat amb la voluntat d’implicar tant els diversos serveis i departaments municipals
com el teixit associatiu de la ciutat i la ciutadania.
Des del seu inici, el context internacional en el que s’ha aplicat el Pla ha estat convuls i canviant. Hem estat
testimonis de com variaven les rutes d’entrada al continent europeu , de la creació de fronteres internes dins la
Unió i creació de noves vies d’entrada. Alhora, s’han signat pactes amb països limítrofes com Turquia amb la
voluntat que actuïn com a frontera de facto de la Unió amb l’únic objectiu d’evitar l’entrada de més refugiats.
L’incompliment flagrant dels compromisos de reubicació i reassentament signats per l’ Estat Espanyol amb la
Comissió Europea ( que no han arribat ni al 13% de l’acordat ) tampoc han aconseguit reduir els nombres, ja que
les entrades de sol•licitants de refugi a la ciutat es fan majoritàriament per mitjans propis i per frontera, ports,
aeroports o per altres punts de l’ Estat.
Malgrat tots aquests factors, les persones en cerca de refugi han augmentat de manera exponencial a la ciutat de
Barcelona.
El present estudi és fruit d’anys d’experiència del serveis propis de l’ Ajuntament i del SAIER, servei pioner a l’
Estat i a Europa, i reflecteix els impactes que provoca el Sistema Nacional d’Acollida i Integració a la ciutat en
diversos moments i fases que aquest sistema preveu. Es demostra que el Sistema Estatal no està donant
cobertura a les necessitats reals i peremptòries de les persones refugiades. És lent, centralitzat i carent de
coordinació i de recursos per a poder afrontar l’atenció de les persones refugiades amb uns mínims de dignitat i
les deixa a l’empara dels serveis municipals.
És doncs gràcies a l’esforç i recursos propis de les entitats d’acollida i dels municipis que l’acollida s’està fent amb
les garanties dels drets que els són propis

6. Objectiu de l’informe
de govern i previ.
Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats- SAIER
02
6

7. 2. PREVI
SAIER
• L'informe de govern que es presenta té com a objectiu explicar la situació, els
circuits actuals, els impactes en els serveis municipals i quines accions i
mesures l’Ajuntament ha anat implementant per corregir i millora l’atenció a
refugiats a la nostra ciutat.

8. 2. PREVI / RESUM
SAIER
• La competència de garantir el drets d’Asil i Refugi correspon a l’Estat Espanyol que és qui ha signat la Convenció
de Ginebra.
• També li correspon a l’Estat proporcionar un sistema d’atenció social a sol·licitants d’asil durant un temps.
L’Estat ho fa a través del Sistema Nacional de Acogida e Integración (SNAI), del Ministeri de Empleo y Seguridad
Social.
• El SNAI te 4 fases i com a mitjana les persones estan acollides entre 12 i 24 mesos. El SNAI a Catalunya està
externalitzat a diverses ONGs a les que l’Estat ha conveniat el servei d’allotjament, manutenció i itinerari
d’inserció, etc.
• En relació a l’asil i refugi, hi ha un procés jurídic de sol·licitud d’asil (pot durar fins a 3 o 4 anys fins resolució
jurídica) , i un altre d’atenció social - el SNAI – per als sol·licitants que compleixin els requisits que determina
l’Estat. No tots els sol·licitants entren al SNAI ni tampoc tots ho sol·liciten. Sense l’acceptació a tràmit de la
sol·licitud no es pot entrar al SNAI (a Barcelona, als punts fronterers o a la Oficina de Atenció al Refugiats (Passeig
sant Joan 189).
• El SNAI te una gestió molt centralitzada, és la Oficina del Ministeri que aprova/denega qualsevol sol·licitud
d'admissió, canvi de fase, altes, baixes, mobilitat geogràfica, obre i tanca places a Barcelona, etc. Contínuament
s'estan produint canvis en els criteris d’admissió al SNAI. La gestió es realitza també a través d’entitats
conveniades amb l’Estat. En el cas de Catalunya, la gestió la realitza la creu Roja.
• A Espanya, la immensa majoria dels sol·licitants d’asil entren pels seus propis medis , i un cop estan en territori
Estatal formalitzen la sol·licitud d’Asil.
• En els darrers 2 anys s’ha produït un gran increment de les sol·licituds d’Asil a l’ Estat Espanyol, atès que s’ha
passat de 4.502 sol·licituds al 2014, a 15.755 sol·licituds en 2016 (font: Informe CEAR 2016). A Barcelona, al
SAIER hem passat d’atendre a 811 persones entorn el refugi en tot el 2014, a 2.979 de gener a agost de 2017.

9. 2. PREVI / RESUM
SAIER
• Tanmateix aquestes xifres estan molt lluny de l’entorn Europeu, i més per un Estat amb 44 milions d’habitants.
• La ciutat de Barcelona, juntament amb Madrid, son els punt d’Espanya on es tramiten més sol·licituds, atès que
són ciutats molt atractives i a demés son fronteres exteriors: l’aeroport de El Prat és un punt amb connexions
mundials.
• A Barcelona i Catalunya l’Estat ha determinat que l’entrada al SNAI la realitza la Creu Roja.
• Creu Roja ha centralitzat aquest punt d’entrada per província de Barcelona al SAIER, equipament municipal el
qual va fundar amb l’Ajuntament l’any 1989. Sovint el fet que el Programa estatal gestionat a Catalunya per Creu
Roja estigui ubicat en un equipament municipal, crear confusió sobre les responsabilitats i les competències
respecte els sol·licitants de refugi.
• La dotació de recursos humans i infraestructures, per part de l’Estat, en l’entrada al SNAI, no garanteix
l’admissió ni atenció de forma immediata, i molts sol·licitants d’asil han d’esperar setmanes i mesos a poder
entrar al programa. Aquest fet comporta un gran impacte als programes municipals i a la despesa en
allotjament d’emergència i a la xarxa de sense sostre.
• L’Estat no comunica ni informa a l’Ajuntament de Barcelona sobre els criteris d’accés al SNAI, xifres, sol·licituds,
plans de futur, intencions etc. L’Ajuntament no disposa de cap informació oficial de l’Estat, de manera que a
través d’altres vies no oficials (les entitats gestores) rebem la informació: Els nous criteris des de l’estiu de 2017
que ha determinat l’Estat per accedir al SNAI son:
- MENYS DE 6 MESOS EN TERRITORI PER SER ALLOTJATS PRÈVIA ENTRADA A PROGRAMA ESTATAL.
D’ACOLLIDA.
- MENYS DE 2 ANYS EN TERRITORI DE LA UE PER ACCEDIR AL PROGRAMA ESTATAL D’ACOLLIDA.
- Cap servei municipal rep informació social de manera oficial per part de l’Estat sobre: la situació, itineraris i
circumstàncies concretes de sol·licitants d’asil que s’adrecen en un moment o altre als serveis municipals (per
exemple al IMSS, al SAIER, CUESB o SIS). La informació sobre la situació social dels sol·licitants d’asil, el tractament
que han rebut, els seus processos, itineraris geogràfic, ..., entre d’altres qüestions, són molt importants per poder
realitzar itineraris de suport adequats. El desconeixement limita molt la intervenció social que es proposi a
Barcelona.

10. 2. PREVI / RESUM
SAIER
• Les complexitats del sistema i la legislació fa que s’hagin identificat fins a 11 perfils diferents de sol·licitants
d’asil amb diferents impactes a la ciutat.
• S’ha produït un augment dels sol·licitants d’asil que van quedant per fora del programa Estatal, ja que o en van
sortint o són expulsats a llarg del procés en les diferents fases. Aquestes persones acaben adreçant-se als serveis
socials municipals i entitats socials de la ciutat, atès que ja no tenen dret a gaudir dels beneficis del programa
de l’Estat.
• Aquells que no compleixen els criteris de vulnerabilitat definits per l’estat, queden fora de la cobertura
d’allotjament i de necessitats bàsiques definides per l’Estat i han de ser allotjats per l’ Ajuntament. Aquells que
compleixen el criteri de vulnerabilitat sí són allotjats fins que es determini l’entrada al SNAI.
• Els mecanismes burocràtics administratius, determinats per l’Estat, per sol·licitar l’asil a Barcelona, són
complexes i estan generant impactes a la xarxa de serveis socials de Barcelona.
• La presència de famílies amb menors d’edat ha anat en augment, hem passat d’atendre a 250 menors en tot el
2015, a 603 menors a l’agost del 2017.
• L’Estat rep finançament Europeu per a la integració d’immigrants i refugiats però no fa arribar aquest
finançament a l’Ajuntament de Barcelona ni a cap altre municipi com si passa en altre països Europeus com
Holanda, Bèlgica, o Itàlia . Tota l’atenció a refugiats i sol·licitants d’asil municipal s’afronta amb pressupost
propi.

11. 2. PREVI / RESUM
SAIER
• L'Ajuntament ha centrat els seus esforços en l’atenció a refugiats en els dos punts on hi ha més dificultats: en
l’inici del procés, en la fase prèvia a l’accés al SNAI – proporcionant allotjament i informació- i al final, en la fase
de sortida del SNAI, especialment d’aquells sol·licitants d’asil que no han assolit autonomia (Programa Nausica).
• També els esforços s’han centrat en la coordinació de tots els actors i recursos que d’una manera o altre tenen
impacte a la ciutat. En primer lloc s’ha coordinat totes les ONGs que l’Estat ha conveniat i que tenen alguna fase
del SNAI a Barcelona (CR, CEAR, Bayt al Thaqafa, APIP-ACAM, CEPAIM i ACCEM) complementant en tot allò que
el programa de l’Estat no cobria (assessorament jurídic, atenció psicològica, accés a pràctica esportiva, etc.).
• Tant la coordinació entre Entitats com la coordinació amb altres recursos municipals (SAIER, CUESB, SIS, IMSS...),
es clau per evitar duplicacions d’atenció i unificar criteris d'atencions.
• També es important assenyalar les grans dificultats en que es troben els sol·licitants d’asil i refugi tant per llogar
habitatge pel seu compte, com per inserir-se laboralment, cosa que dificulta assolir autonomia sense cap altre
recurs que no sigui els de l’Ajuntament de Barcelona o alguna entitat social (Caritas, Filles de la Caritat).
• Una part del sol·licitants d’asil a Barcelona tenen unes situacions de vulnerabilitat complexes i causes
multifactorials que fa necessari abordatges intensius, integrals i especialitzats.
• Finalment, al llarg de tot el procés jurídic de la sol·licitud d’asil hi ha una gran possibilitat que es notifiqui la
denegació , cosa que implica la obligatorietat de l’ abandonament del programa SNAI. Per tant, sovint els límits
entre asil i immigració es converteixen esdevenen difosos.

12. Punt de partida
Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats- SAIER
03
12

13. 03. PUNT DE PARTIDA
SAIER
A partir del primer trimestre del 2016 iniciem procés de treball col·laboratiu en refugi amb les entitats que
gestionen el Programa Estatal d’Acollida.
Es dissenya conjuntament una complementarietat als recursos ja existents: Programa Nausica.
• El context amb el que es dissenya el Programa Nausica és a partir de les següents premisses:
- La gran majoria de sol·licitants d’asil estan sent atesos pel Programa Estatal d’Acollida, i des d’aquí es
sostenen la gran part de les necessitats dels usuaris.
- El nombre de places a la ciutat de Barcelona són escasses, i es preveu que durant el 2016 s’ampliïn, com
per exemple les 90 places a Casa Bloc.
- Perfil principal d’impacte a la ciutat  sol·licitants d’asil que surten del Programa.
- La intervenció local esdevé només quan acaben el Programa, i per aquells casos vulnerables.
• En aquests moments, l’impacte del refugi és més mediàtic que real.
Un any després d’aquest disseny, considerem fer reflexions al voltant de les diferents realitats i extreure quins
factors s’han de tenir en compte.
- Quin és el circuit?
- Quin és l’impacte que està havent als serveis?
- Quins factors s’han de tenir en compte i s’han de treballar a la ciutat.
 Es crea el present document: Diagnosi Refugi Barcelona – Maig 2017, actualitzat setembre de 2017.

14. Procés global per als
Sol·licitants d’Asil a
Barcelona.
Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats- SAIER
04
14

15. SAIERSAIER
4. Procés global per als sol·licitants d’asil a Barcelona.
Programa
Estatal
Fase 0
Creu Roja-SAIER
(BCN Província)
 Decideix ministeri
 Vulnerables: atesos
en circuït més flexible.
Voluntatdesol·licitarasilaBarcelona
Fins a 12, 18 o 24 mesos
Programa Estatal
Fase 1, 2 i 3
ACCEM, APIP, BAYT-
AL-TAQAFA, CEAR,
CEPAIM, CREU ROJA,
altres...
 en alguns casos implica
mobilitat geogràfica
Sol·licitants que queden fora del
Programa Estatal d’Acollida
Xarxa CSS
 Recursos socials
especialitzats si s’escau.
 Altres entitats Socials.
Xarxa CSS i entitats
socials
Persones amb
recursos que NO
requereixen suport
social.
Autonomia
Inserció laboral
SAIER
CUESB
- Urgències socials fora d’horaris SAIER
i Creu Roja-Aeroport
Informació general i orientació
sobre tràmits, serveis i recursos
Orientació per atenció jurídica
Orientació per atenció social
Sessió
grupal
Seguim.
Jurídic
individual
Acceptació a tràmit
de la Sol·licitud d’Asil
PROGRAMA
NAUSICA

16. Principals serveis i
recursos municipals
implicats en el circuït
d’atenció social per a
un/a Sol·licitant d’Asil.
Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats- SAIER
05
16

17. SAIER
9h a 19h
PRIMERA ACOLLIDA FRONT OFFICE
Orientació per atenció
social
Diligència (Demanar cita)
SUBDELEGACIÓ GOVERN
CITA SAIER-CREU ROJA
Atenció normalitzada:
programació cita
Creu Roja-SAIER
Derivacions-informacions a
l’usuari
PROGRAMA ESTATAL
Entitats Socials
Altres serveis
municipals
FASE 0
5.1 Impactes prèvia entrada a Programa Estatal d’acollida
MITJANS PROPIS:
- Allotjament
- Menjadors
- Dutxes
- Robers
- Centres de dia
- ... altres
TRADUCCIÓIINTERPRETACIÓ
URGÈNCIES CREU
ROJA-SAIER
9 a 14:00
CUESB
Dll-dm : 24h
Urgència:
allotjament nit o cap
de setmana.
Canvi de situació
Pensions i
Hostals
d’emergència
Ajuntament.
I N T È R P R E T S
- Famílies amb
menors.
- Embarassades.
- Malats.
- Discapacitat.
- Majors 65 anys.
- Persones soles o
famílies amb
algun tipus
d’allotjament
(precari).
- Persones soles en
situació de carrer.
SAIER
NOUS CRITERIS DE L’ESTAT:
- MENYS DE 6 MESOS EN
TERRITORI. PER SER ALLOTJATS
PRÈVIA ENTRADA A PROGRAMA
ESTATAL D’ACOLLIDA.
- MENYS DE 2 ANYS EN TERRITORI
DE LA UE PER ACCEDIR AL
PROGRAMA ESTATAL D’ACOLLIDA.
ESTAT NO ALLOTJA.
SENSE ATENCIÓ SOCIAL
PER PART DE L’ESTAT.
14:00 a 19:00
Acceptació a tràmit
Sol·licitud d’Asil
Valoració MEySS

18. 5.2 Impactes d’Urgències SocialsSAIER
IMPACTES CUESB Dll-dm : 24h
• Urgències Zona metropolitana i 24 hores.
• Atenció usuaris fora de l’horari d’atenció SAIER.
• Atenció usuaris Aeroport fora d’horari Creu Roja.
• Atenció usuaris fora d’horari de Subdelegació de Govern.
• La entrada al Programa Estatal d’Acollida a Barcelona
Província està delegada a Creu Roja (Creu Roja –SAIER).
• 2016 creació d’equip específic d’urgències socials a Creu Roja:
s’inicia amb 1 professional, en l’actualitat en són 3.
• Atenció d’urgències d’altres entitats.
• Persones sense recursos que rebutgen entrar a Programa.
• Trasllats d’altres províncies.
• Tractat Dublín III.
• Denegacions de l’estat espanyol i altres països europeus.
• Reingressos a programa.
• Baixes del programa.
IMPACTES SAIER
CREU ROJA
FRONT-
OFFICE
Increment de pressió als serveis i augment de situacions d’emergència
Recurs disponible: pensions i hostals d’emergència sense temps màxim d’estada
Augment de persones que no entren a fase 0, i persones que queden fora de Programa Estatal d’Acollida

19. FASE 0
Sol·licitud de
plaça a MEYSS
(1 setmana)
5.3. Programa Estatal d’Acollida
Autonomia
Suport Administracions Públiques
i/o Entitats Socials
Màxim 24 mesos
FASE 1
Acollida en
centres
o pisos
d’entitats
(6-9 mesos)
FASE 2
Pisos de lloguer
Ajuts econòmics
(6-9 mesos)
FASE 3
Ajuts puntuals
(4-6 mesos)
SORTIDA
SAIER
PROGRAMA
NAUSICA
5.5.1 Itinerari Programa Estatal

20. FASE 3
Ajuts puntuals
(4-6) mesos)
FASE 2
Pisos de lloguer
Ajuts econòmics
(6-9 mesos)
FASE 1
Acollida en
centres
o pisos
d’entitats
(6-9 mesos)
Expulsions,
baixes
voluntàries.
No haver
assolit
autonomia
per sortida
Expulsions,
baixes
voluntàries,
canvis de
província
No accepten
mobilitat
geogràfica
FASE 0
Sol·licitud de
plaça a MEYSS
(1 setmana)
Suport Administracions Públiques
i/o Entitats Socials
5.4 Situacions que impacten sobre el Programa Estatal d’Acollida
Autonomia
SORTIDA
DENEGACIÓ
SAIER

21. FASE 0
Sol·licitud de
plaça a MEYSS
(1 setmana)
5.5 Impactes municipals dins l’itinerari del Programa Estatal
Autonomia
Suport Administracions Públiques
i/o Entitats Socials
Màxim 24 mesos
FASE 1
Acollida en
centres
o pisos
d’entitats
(6-9 mesos)
FASE 2
Pisos de lloguer
Ajuts econòmics
(6-9 mesos)
FASE 3
Ajuts puntuals
(4-6 mesos)
SORTIDA
- Dificultat d’accés a habitatges amb contractes a
nom usuaris
- Dificultat d’accés al mercat laboral.
Dificultats d’inserció laboral, de
mantenir l’habitatge i cobrir necessitats
bàsiques.
SAIER
PROGRAMA
NAUSICA
IMSS-CSS
Entitats Socials
Altres serveis
municipals

22. SAIER
SAIER:
• Increment d’usuaris
• Increment de demandes tots els serveis del SAIER
• Augment de les demandes de suport per assessorament jurídic
• Increment en les demandes de traducció i interpretació per usuaris de Creu Roja al
Programa en Fase 0, 2 i 3.
Suport a les entitats: Noves demandes dins del Programa Estatal d’acollida.
• Serveis Socials Municipals.
• Oficines d’Habitatge municipals.
• Diferents serveis i recursos de la ciutat
• Entitats socials de la ciutat (actuacions de caire transversal).
5.6 Impactes municipals dins l’itinerari del Programa Estatal

23. Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats- SAIER
06
23
Perfils i situacions que
impacten a la ciutat

24. 6. Perfils que impacten a la ciutat
SAIER
No entrada al Programa Estatal
• No accepten mobilitat geogràfica
Persones acollides en Programa Estatal en la província de Barcelona
• Previ a la entrada.
• Durant el programa.
Trasllats de Província en Fase 2
• Autoritzats.
• No autoritzats.
Finalització del programa Estatal
• Amb inestabilitat, precarietat laboral.
• Sense inserció laboral.
• Sense Autonomia.
• Baixes i expulsions durant el Programa.
• Denegacions de la Sol·licitud d’Asil
• Retornats d’altres països europeus per el Protocol Dublín III
• Denegats d’altres països europeus.
• Amb l’estatut de refugiat concedit per altres països europeus.

25. Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats- SAIER
07
25
Algunes dades.

26. SAIER
7. ALGUNES DADES
DADES DE GENER A 31 AGOST 2016 ENTORN REFUGI
1.068
1.457
2.979
2.292
Agost 2015 Agost 2016 Agost 2017 TOTAL 2016
TOTAL PERSONES ATESES
6.081
6.649
11.774
10.910
Agost 2015 Agost 2016 Agost 2017 TOTAL 2016
TOTAL ACTIVITATS REALITZADES
2016-2017:
Creixement: 104%
Increment: 1.522 persones
2016-2017:
Creixement: 77%
Increment: 5.125 activitats
RATIO: 5,69
RATIO: 4,56
RATIO: 3,95
RATIO: 4,76
FONT DADES: SAIER

27. SAIER
1.767
2.406
3.772
8.603
10.910
17.852
304 424 811
1.374 2.292
4.212
0
2.000
4.000
6.000
8.000
10.000
12.000
14.000
16.000
18.000
20.000
2012 2013 2014 2015 2016 PROJECCIÓ 2017
ATENCIONS
USUARIS
Ràtio 2015: 6,3
visites/usuari
Ràtio 2016: 4,8
visites/usuari
Projecció Ràtio 2017:
4,2 visites/usuari
+ 64%
+ 84%
7. ALGUNES DADES
EVOLUCIÓ USUARIS ATESOS I ATENCIONS REALITZADES EN REFUGI
FONT DADES: SAIER

28. 205
754
0
100
200
300
400
500
600
700
800
2015 2016
EVOLUCIÓ Nº D’URGÈNCIES
ATESES DES DE SAIER
SAIER
90.859
122.917
549.445
809.945
1.551.785
0
200.000
400.000
600.000
800.000
1.000.000
1.200.000
1.400.000
1.600.000
1.800.000
2013 2014 2015 2016 PROJECCIÓ
2017
EVOLUCIÓ DESPESA PENSIONS I HOSTALS
D'EMERGÈNCIA SAIER
(IMMIGRACIÓ I REFUGI)
+ 92%
+ 47%
FONT DADES: SAIER
7. ALGUNES DADES

29. Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats- SAIER
08
29
ACTUACIONS
MUNICIPALS:

30. SAIER
ACTUALITZACIÓ
PROTOCOLS 2016
• Adequació protocols interns SAIER.
• Protocol CUESB-SAIER.
TAULES DE TREBALL
ESPECÍFIQUES DE REFUGI
• Taula de Treball d’Atenció Social Refugi ciutat de
Barcelona (bimensual).
• Taula Refugi Entitats estatals (bimensual).
COMISSIONS
Comissió complementarietat d’atenció social d’immigrants i
refugiats. SAIER-DIRECCIÓ IMMIGRACIÓ-IMSS-Àrea de
Drets Socials.
COMPLEMENTARIETAT
D’ADMINISTRACIÓ I SERVEIS
Reforç coordinació: PROGRAMA ESTATAL – IMSS – Àrea de
Drets Socials - NAUSICA – ENTITATS SOCIALS
REFORÇ SAIER
• Personal.
• Traducció i interpretació.
• Pensions i Hostals d’emergència.
INTERVENCIÓ:
En dispositiu d’acollida
80 places en 18 pisos
Intervenció Social
complementària
PROGRAMA NAUSICA
8. ACTUACIONS MUNICIPALS

31. Servei d’Atenció a Immigrant, Emigrants i Refugiats- SAIER
09
31
REFLEXIONS FINALS:

32. 09. REFLEXIONS FINALS
SAIER
 Reflexions entorn el punt de partida i la realitat a la ciutat a setembre de 2017
La intervenció municipal actua des de l’arribada a la ciutat, implicant diferents serveis públics
amb el conseqüent augment de la demanda i les necessitats específiques.
Cal una complementarietat de serveis i un treball conjunt en el procés que realitza la persona.
ACTUALITAT
- Allotjament proporcionat per l’ Ajuntament en casos de no extrema vulnerabilitat.
- Demandes de complementarietat i suport durant el Programa d’Acollida de l’Estat.
- Manca de sortides a través de sistemes normalitzats.
- Dificultats per a establiment a la societat d’acollida.
Augment progressiu de les places del Programa Estatal a la ciutat i de la Província de Barcelona
(aprox. 400, +de 500 a inicis de 2018).
Es preveu una incorporació durant el 2017 de noves entitats a la gestió del Programa.
Ha portat a demandes de complementarietat a serveis que també estan
patint un augment important d’altres col·lectius vulnerables de la ciutat

33. 09. REFLEXIONS FINALS
SAIER
 Reflexions entorn el punt de partida i la realitat a la ciutat a setembre de 2017
Gran quantitat de perfils diferents i en diferents situacions.
Els perfils d’impacte a la ciutat no es limiten al inicialment previst.
-Augment de la mobilitat geogràfica estatal amb o sense renuncia del Pla estatal
-Persones amb demandes d’asil rebutjades d’altres Estats Europeus.
-Persones expulsades d’altres països pels tractats de Dublin
-Persones denegades/irregularitat sobrevinguda
Augmenten aquells que van quedant per fora del programa o van caient al llarg del procés.
Augment de persones sol·licitants d’asil, sense recursos i fora de
programa, sense possibilitat de reingrés que sol·liciten suport en
diferents serveis, recursos i entitats.
 En aquests moments, l’impacte del refugi és més real que mediàtic

34. Servei d’Atenció a Immigrant, Emigrants i Refugiats- SAIER
10
34
PRIORITATS D’ACCIÓ
MUNICIPAL:

35. SAIER
1.- Situació prèvia a l’accés de programa estatal:
 Reforç de serveis i equipaments actuals i/o
 Projectes específics:
 Actuacions per previsió de desbordament de serveis, equipaments i recursos.
 Creació de recursos específics.
 Creació de recursos mancomunats amb altres municipis
2.- Situacions al voltant programa estatal:
Donar continuïtat i reforçar complementarietat entre serveis i entitats.
Estructurar una atenció/intervenció mixta, de treball col·laboratiu.
Reforç a professionals per l’atenció de situacions complexes.
10. PRIORITATS D’ACCIÓ MUNICIPAL
3.- Situacions al respecte de la integració d’aquest col·lectiu i les
diferents realitats de la ciutat
Reforç a professionals per l’atenció de situacions complexes i/o
Creació de serveis específics per a perfils d’alta complexitat amb necessitat de
treball intensiu i específic a llarg termini.