SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 14
Unitat 2:
Identitat social I
   perspectiva
   psicosocial
Perspectives individualistes
      de la identitat:

   La identitat cosificada i la perspectiva
                 biològica
     La identitat des del psicoanàlisi
  Dimensió fenomenològica de la identitat:
La identitat cosificada i la
              perspectiva biològica:
   Des d'aquesta visió les vivències o experiències psicològiques associades
   a la identitat es relacionarien amb una base biològica

Dues grans teories:


Teoria de Eysenck: Dos dimensions de base biològica          extraversió – introversió
                   centrals de la personalitat
                                                              Neurosi/ estabilitat




 Sociobiologia: Estudi de la base biològica que tenen els grups
                per adaptar-se al mitjà.
                No es té en compte la naturalesa simbòlica del llenguatge
                amb la qual interpretem el jo
La identitat des del psicoanàlisi:
   La Configuració de la personalitat depèn en gran mesura de l'experiència
   relacional de dues pulsions bàsiques :
           eros (plaer i principi de vida) i thánatos (dolor o principi de mort).




Considerant aquesta pulsió es proposa un model de
desenvolupament psicosexual de la personalitat en quatre fases a superar:


  1.   Latent
  2.   Bucal                          La no superació d'alguna d'aquestes fases incidiria,
                 Centrades
  3.   Anal      En las zones         a manera d'ansietat i conflictes psicològics en la vida adulta.
                 erògenes
  4.   Fálica
Dimensió fenomenològica :
    Fa referència a l'experiència subjectiva que tenim del nostre jo mitjançant la
    consciència.
    Nosaltres ens contem la nostra història i la pensem com la nostra veritat, a partir
    d'aquesta les altres històries que contem sobre nosaltres solament podrien variar
    parcialment.

L'agència:
    L'experiència subjectiva del jo esta relacionada per la consciència d'agència (pensar que com
    persona particular tinc el poder de produir efectes sobre els altres).

Narrativa de si mateix:
   El llenguatge té un paper molt important en l'experiència subjectiva d'identitat. Actuem més per la
    imatge que narrem de nosaltres mateixos que no pel que “objectivament” podríem ser.

Identitat múltiple:
   Considera que part de la identitat depèn de diferents relacions que establim i les diferents
    situacions en les quals ens trobem.

Diversitat cultural:
    La cultura (conjunt de tradicions, normes símbols i valors d'una societat que es mantenen i
    transmeten entre les persones que formen part) modela a la identitat.
Perspectives socials de la
          identitat:


Processos de categorització, comparació i diferenciació
social
La presentació del jo i la gestió de les impressions
Processos de categorització comparacio i
          diferenciació social

A la pregunta qui sóc jo podem respondre fent ús a categories
                           socials

Les categories impliquen un conjunt de rols atributs, representacions, percepcions
etc. que igualen a la persona a la resta d'integrants de la categoria ignorant la seva
idiosincràsia personal.

La representació que tenim d'una determinada categoria depèn de la nostra
ideologia. (Ideologia = explicacions que la societat dóna del comportament
considerat grupal)

Cada societat té unes categories disponibles que depenen de la seva història i
aquestes amb les quals determinen les identitats socials possibles.
La teoria de la identitat social de
                    Tajfel:
                           •Categorització social:
                           Conjunt de processos que permet ordenar l'entorn en determinats grups.
                           Té un valor instrumental : permet ordenar i simplificar
                           tots els nostres coneixements de l'entorn,
                           i altre valor de control social: estructura la societat segons
                           els interessos i valors dels grups dominants.
3 processos socials que
actuen conjuntament:      •La identificació: Ens identifiquem, identifiquem i som identificats
                          amb determinades categories socials,


                          •La comparació social: Procés implícit de les percepcions que tenem
                          dels altres. Establim diferenciació de nosaltres versus ells.
                          Etnocentrisme: favoritisme cap al propi grup i menyspreu cap al exogrup.
                          Prejudici sociocèntric: Certs grups poden tenir preferència cap a altre exogrup dominant.
Prejudicis i discriminació:

categorització social



                         Conjunts de creences socialment associades a unes categories socials.
    estereotips          Tendeixen a mantenir-se: centrant l'atenció en els factors
                         de les persones que corroborin el nostre estereotip.




                        Actitud generalment negativa cap a determinades persones
     Prejudicis         per la seva pertinença a certes categories socials.




                        Comportament dirigit a les persones de les quals tenim prejudicis.
   dicriminació         Tenen un doble objectiu: afavorir la categoria pròpia i perjudicar l'aliena.
La presentació del jo i la gestió de
         les impressions:
. Rol: Model de comportaments que deriven d'una
  determinada posició d'una persona dintre d'una situació
  d'interacció. Les persones representen diversos rols en
  relació amb l'estructura social en la qual es troben. Atès
  l’ interiorització que podem fer dels rols, els poden
  intervenir en la configuració de la identitat de les
  persones.

  Estatus : Valoració que la societat li dóna al rol.
Teoria de la
                   dramatúrgia de Goffman
        Goffman (fent analogia entre el teatre i la vida quotidiana): l'experiència d'identitat
        pot ser el resultat dels rols representats amb els nostres interlocutors i segons el
        context.
•Actuació d'un rol:
Goffman connecta l'actuació de les persones amb la idea de rol;
 atès que durant les actuacions amb els mateixos interlocutors poden desenvolupar-se
rutines o pautes d'acció que poden ser representades de forma similar diverses
vegades.

•Esteblishments:(Context limitat on es desenvolupa generalment un tipus d'activitat)
                          La invisible: s'utilitza per a preparar l'actuació del rol
Te dues regions:
                          La visible on es desenvolupa l'acció: s'actua de manera fixa
                          per a definir i donar sentit únic a l'acció.



  Una bona actuació del rol permet que l'actor tingui cert control sobre el comportament
  dels seus interlocutors, atès que els interlocutors infereixen informació no donada de
  forma explicita.
Perspectives Psicosocials de la
          identitat:

Identitat i interacció simbòlica:

La construcció sociohistòrica de la
identitat
Identitat i interacció simbòlica:
 El self /identitat depèn de la interacció amb els altres, del context concret en
 la qual tal interacció es dóna i en la manera en la qual els actors negocien
 els significats de la situació.

 Sorgeix una nova conceptualització del self que reconeix el rol que tenen
 els altres en la construcció del jo.

 La identitat es caracteritza per ser:
• Situada i canviant: Segons la situació en la qual es manifesta, per tant és múltiple.

• Ser emergent: Sorgeix de processos d'interacció social concrets.

• Ser recíproca: Atès que respon en part a les respostes que ens donen els altres sobre nosaltres.
                 Els altres actuen com un mirall, ens retornen una imatge de nosaltres mateixos.

• Ser negociada:Si bé els altres ens retornen un reflex de nosaltres, nosaltres ajustem la nostra manera de
                pensar-nos, que així mateix repercuteix en la interacció amb l'altre.
               Constituïm mitjançant aquests ajustaments successius una significació compartida.

• És causa i resultat de la interacció social.
La construcció sociohistòrica de la
             identitat
Les identitats passen a ser considerades construccions
socials, situades històricament i en funció dels
interessos polítics de l'ordre social dominant.


La concepció occidental dominant del self que
caracteritza la mentalitat occidental està vinculada a la
ideologia dominant que refereix idea d'individualitat,
autonomia i llibertat com valors centrals.

Mais conteúdo relacionado

Semelhante a Identitat

Semelhante a Identitat (20)

Psicologia Social
Psicologia SocialPsicologia Social
Psicologia Social
 
Presentacio u16
Presentacio u16Presentacio u16
Presentacio u16
 
Presentacio u16
Presentacio u16Presentacio u16
Presentacio u16
 
Psicologia social
Psicologia socialPsicologia social
Psicologia social
 
T3 es societat i cultura processos de socialització
T3 es societat i cultura processos de socialitzacióT3 es societat i cultura processos de socialització
T3 es societat i cultura processos de socialització
 
Grupssocials
GrupssocialsGrupssocials
Grupssocials
 
Presentacio u14
Presentacio u14Presentacio u14
Presentacio u14
 
Habilitats socials
Habilitats socialsHabilitats socials
Habilitats socials
 
13 Personalitat
13 Personalitat13 Personalitat
13 Personalitat
 
Modul 4 (2)
Modul 4 (2)Modul 4 (2)
Modul 4 (2)
 
La Psicologia Social.pdf
La Psicologia Social.pdfLa Psicologia Social.pdf
La Psicologia Social.pdf
 
La Psicologia Social.pdf
La Psicologia Social.pdfLa Psicologia Social.pdf
La Psicologia Social.pdf
 
La psicologia social
La psicologia socialLa psicologia social
La psicologia social
 
Actitudescatalan
ActitudescatalanActitudescatalan
Actitudescatalan
 
Tema11 13 14_15_final
Tema11 13 14_15_finalTema11 13 14_15_final
Tema11 13 14_15_final
 
1.1. Què són les habilitats socials NAT (1).pdf
1.1. Què són les habilitats socials NAT (1).pdf1.1. Què són les habilitats socials NAT (1).pdf
1.1. Què són les habilitats socials NAT (1).pdf
 
Bases del Comportament Esportiu. tema 5. Dinàmica de grups
Bases del Comportament Esportiu. tema 5. Dinàmica de grupsBases del Comportament Esportiu. tema 5. Dinàmica de grups
Bases del Comportament Esportiu. tema 5. Dinàmica de grups
 
3. grups socials1
3. grups socials13. grups socials1
3. grups socials1
 
Tema 11. L'adolescència
Tema 11. L'adolescènciaTema 11. L'adolescència
Tema 11. L'adolescència
 
La personalitatt
La personalitattLa personalitatt
La personalitatt
 

Mais de Bárbara Pérez

M3 tecnicas cualitativas
M3 tecnicas cualitativasM3 tecnicas cualitativas
M3 tecnicas cualitativas
Bárbara Pérez
 
Ejemplo medidas secuenciales
Ejemplo medidas secuencialesEjemplo medidas secuenciales
Ejemplo medidas secuenciales
Bárbara Pérez
 
Modulos 5 i 6 aprendizaje y intro m7
Modulos 5 i 6 aprendizaje y intro m7Modulos 5 i 6 aprendizaje y intro m7
Modulos 5 i 6 aprendizaje y intro m7
Bárbara Pérez
 
M3 personalidad esquemas
M3 personalidad esquemasM3 personalidad esquemas
M3 personalidad esquemas
Bárbara Pérez
 
Módulo 2. gusto y olfato
Módulo 2. gusto y olfatoMódulo 2. gusto y olfato
Módulo 2. gusto y olfato
Bárbara Pérez
 
Módulo 2. el sistema somatosensorial. el tacto
Módulo 2. el sistema somatosensorial. el tactoMódulo 2. el sistema somatosensorial. el tacto
Módulo 2. el sistema somatosensorial. el tacto
Bárbara Pérez
 
Módulo 2. el sistema motor
Módulo 2. el sistema motorMódulo 2. el sistema motor
Módulo 2. el sistema motor
Bárbara Pérez
 
Módulo 1 y módulo 2. la visión y la audición
Módulo 1 y módulo 2. la visión y la audiciónMódulo 1 y módulo 2. la visión y la audición
Módulo 1 y módulo 2. la visión y la audición
Bárbara Pérez
 
Tecnicas de analisis de datos cualitativos módulos1 y 2
Tecnicas de analisis de datos cualitativos módulos1 y 2Tecnicas de analisis de datos cualitativos módulos1 y 2
Tecnicas de analisis de datos cualitativos módulos1 y 2
Bárbara Pérez
 
M2 Las células del sistema nervioso, psicobiologia
M2 Las células del sistema nervioso, psicobiologiaM2 Las células del sistema nervioso, psicobiologia
M2 Las células del sistema nervioso, psicobiologia
Bárbara Pérez
 
Apunts psicometria modul 1
Apunts psicometria modul 1Apunts psicometria modul 1
Apunts psicometria modul 1
Bárbara Pérez
 
Módulo 2 apuntes psico del aprendizaje
Módulo 2 apuntes psico del aprendizajeMódulo 2 apuntes psico del aprendizaje
Módulo 2 apuntes psico del aprendizaje
Bárbara Pérez
 
Psicología del aprendizaje módulo 1
Psicología del aprendizaje  módulo 1Psicología del aprendizaje  módulo 1
Psicología del aprendizaje módulo 1
Bárbara Pérez
 
Visio pei esquema modul 6
Visio pei esquema modul 6Visio pei esquema modul 6
Visio pei esquema modul 6
Bárbara Pérez
 
Visio esquema pei modulo 4
Visio esquema pei modulo 4Visio esquema pei modulo 4
Visio esquema pei modulo 4
Bárbara Pérez
 

Mais de Bárbara Pérez (20)

Apunts estimulacio cognitiva MÓDULO 4
Apunts estimulacio cognitiva MÓDULO 4Apunts estimulacio cognitiva MÓDULO 4
Apunts estimulacio cognitiva MÓDULO 4
 
Modulo 4 esq
Modulo 4 esqModulo 4 esq
Modulo 4 esq
 
M3 tecnicas cualitativas
M3 tecnicas cualitativasM3 tecnicas cualitativas
M3 tecnicas cualitativas
 
Ejemplo medidas secuenciales
Ejemplo medidas secuencialesEjemplo medidas secuenciales
Ejemplo medidas secuenciales
 
Tadc modulo1 y2
Tadc modulo1 y2Tadc modulo1 y2
Tadc modulo1 y2
 
Modulos 5 i 6 aprendizaje y intro m7
Modulos 5 i 6 aprendizaje y intro m7Modulos 5 i 6 aprendizaje y intro m7
Modulos 5 i 6 aprendizaje y intro m7
 
M3 personalidad esquemas
M3 personalidad esquemasM3 personalidad esquemas
M3 personalidad esquemas
 
Módulo 2. gusto y olfato
Módulo 2. gusto y olfatoMódulo 2. gusto y olfato
Módulo 2. gusto y olfato
 
Módulo 2. el sistema somatosensorial. el tacto
Módulo 2. el sistema somatosensorial. el tactoMódulo 2. el sistema somatosensorial. el tacto
Módulo 2. el sistema somatosensorial. el tacto
 
Módulo 2. el sistema motor
Módulo 2. el sistema motorMódulo 2. el sistema motor
Módulo 2. el sistema motor
 
Módulo 1 y módulo 2. la visión y la audición
Módulo 1 y módulo 2. la visión y la audiciónMódulo 1 y módulo 2. la visión y la audición
Módulo 1 y módulo 2. la visión y la audición
 
Tecnicas de analisis de datos cualitativos módulos1 y 2
Tecnicas de analisis de datos cualitativos módulos1 y 2Tecnicas de analisis de datos cualitativos módulos1 y 2
Tecnicas de analisis de datos cualitativos módulos1 y 2
 
M2 Las células del sistema nervioso, psicobiologia
M2 Las células del sistema nervioso, psicobiologiaM2 Las células del sistema nervioso, psicobiologia
M2 Las células del sistema nervioso, psicobiologia
 
Apunts psicometria modul 1
Apunts psicometria modul 1Apunts psicometria modul 1
Apunts psicometria modul 1
 
Módulo 2 apuntes psico del aprendizaje
Módulo 2 apuntes psico del aprendizajeMódulo 2 apuntes psico del aprendizaje
Módulo 2 apuntes psico del aprendizaje
 
Psicología del aprendizaje módulo 1
Psicología del aprendizaje  módulo 1Psicología del aprendizaje  módulo 1
Psicología del aprendizaje módulo 1
 
Pei esquema modulo 3
Pei esquema modulo 3Pei esquema modulo 3
Pei esquema modulo 3
 
Visio pei esquema modul 6
Visio pei esquema modul 6Visio pei esquema modul 6
Visio pei esquema modul 6
 
Pei esquema modulo 5
Pei esquema modulo 5Pei esquema modulo 5
Pei esquema modulo 5
 
Visio esquema pei modulo 4
Visio esquema pei modulo 4Visio esquema pei modulo 4
Visio esquema pei modulo 4
 

Identitat

  • 1. Unitat 2: Identitat social I perspectiva psicosocial
  • 2. Perspectives individualistes de la identitat: La identitat cosificada i la perspectiva biològica La identitat des del psicoanàlisi Dimensió fenomenològica de la identitat:
  • 3. La identitat cosificada i la perspectiva biològica: Des d'aquesta visió les vivències o experiències psicològiques associades a la identitat es relacionarien amb una base biològica Dues grans teories: Teoria de Eysenck: Dos dimensions de base biològica extraversió – introversió centrals de la personalitat Neurosi/ estabilitat Sociobiologia: Estudi de la base biològica que tenen els grups per adaptar-se al mitjà. No es té en compte la naturalesa simbòlica del llenguatge amb la qual interpretem el jo
  • 4. La identitat des del psicoanàlisi: La Configuració de la personalitat depèn en gran mesura de l'experiència relacional de dues pulsions bàsiques : eros (plaer i principi de vida) i thánatos (dolor o principi de mort). Considerant aquesta pulsió es proposa un model de desenvolupament psicosexual de la personalitat en quatre fases a superar: 1. Latent 2. Bucal La no superació d'alguna d'aquestes fases incidiria, Centrades 3. Anal En las zones a manera d'ansietat i conflictes psicològics en la vida adulta. erògenes 4. Fálica
  • 5. Dimensió fenomenològica : Fa referència a l'experiència subjectiva que tenim del nostre jo mitjançant la consciència. Nosaltres ens contem la nostra història i la pensem com la nostra veritat, a partir d'aquesta les altres històries que contem sobre nosaltres solament podrien variar parcialment. L'agència: L'experiència subjectiva del jo esta relacionada per la consciència d'agència (pensar que com persona particular tinc el poder de produir efectes sobre els altres). Narrativa de si mateix: El llenguatge té un paper molt important en l'experiència subjectiva d'identitat. Actuem més per la imatge que narrem de nosaltres mateixos que no pel que “objectivament” podríem ser. Identitat múltiple: Considera que part de la identitat depèn de diferents relacions que establim i les diferents situacions en les quals ens trobem. Diversitat cultural: La cultura (conjunt de tradicions, normes símbols i valors d'una societat que es mantenen i transmeten entre les persones que formen part) modela a la identitat.
  • 6. Perspectives socials de la identitat: Processos de categorització, comparació i diferenciació social La presentació del jo i la gestió de les impressions
  • 7. Processos de categorització comparacio i diferenciació social A la pregunta qui sóc jo podem respondre fent ús a categories socials Les categories impliquen un conjunt de rols atributs, representacions, percepcions etc. que igualen a la persona a la resta d'integrants de la categoria ignorant la seva idiosincràsia personal. La representació que tenim d'una determinada categoria depèn de la nostra ideologia. (Ideologia = explicacions que la societat dóna del comportament considerat grupal) Cada societat té unes categories disponibles que depenen de la seva història i aquestes amb les quals determinen les identitats socials possibles.
  • 8. La teoria de la identitat social de Tajfel: •Categorització social: Conjunt de processos que permet ordenar l'entorn en determinats grups. Té un valor instrumental : permet ordenar i simplificar tots els nostres coneixements de l'entorn, i altre valor de control social: estructura la societat segons els interessos i valors dels grups dominants. 3 processos socials que actuen conjuntament: •La identificació: Ens identifiquem, identifiquem i som identificats amb determinades categories socials, •La comparació social: Procés implícit de les percepcions que tenem dels altres. Establim diferenciació de nosaltres versus ells. Etnocentrisme: favoritisme cap al propi grup i menyspreu cap al exogrup. Prejudici sociocèntric: Certs grups poden tenir preferència cap a altre exogrup dominant.
  • 9. Prejudicis i discriminació: categorització social Conjunts de creences socialment associades a unes categories socials. estereotips Tendeixen a mantenir-se: centrant l'atenció en els factors de les persones que corroborin el nostre estereotip. Actitud generalment negativa cap a determinades persones Prejudicis per la seva pertinença a certes categories socials. Comportament dirigit a les persones de les quals tenim prejudicis. dicriminació Tenen un doble objectiu: afavorir la categoria pròpia i perjudicar l'aliena.
  • 10. La presentació del jo i la gestió de les impressions: . Rol: Model de comportaments que deriven d'una determinada posició d'una persona dintre d'una situació d'interacció. Les persones representen diversos rols en relació amb l'estructura social en la qual es troben. Atès l’ interiorització que podem fer dels rols, els poden intervenir en la configuració de la identitat de les persones. Estatus : Valoració que la societat li dóna al rol.
  • 11. Teoria de la dramatúrgia de Goffman Goffman (fent analogia entre el teatre i la vida quotidiana): l'experiència d'identitat pot ser el resultat dels rols representats amb els nostres interlocutors i segons el context. •Actuació d'un rol: Goffman connecta l'actuació de les persones amb la idea de rol; atès que durant les actuacions amb els mateixos interlocutors poden desenvolupar-se rutines o pautes d'acció que poden ser representades de forma similar diverses vegades. •Esteblishments:(Context limitat on es desenvolupa generalment un tipus d'activitat) La invisible: s'utilitza per a preparar l'actuació del rol Te dues regions: La visible on es desenvolupa l'acció: s'actua de manera fixa per a definir i donar sentit únic a l'acció. Una bona actuació del rol permet que l'actor tingui cert control sobre el comportament dels seus interlocutors, atès que els interlocutors infereixen informació no donada de forma explicita.
  • 12. Perspectives Psicosocials de la identitat: Identitat i interacció simbòlica: La construcció sociohistòrica de la identitat
  • 13. Identitat i interacció simbòlica: El self /identitat depèn de la interacció amb els altres, del context concret en la qual tal interacció es dóna i en la manera en la qual els actors negocien els significats de la situació. Sorgeix una nova conceptualització del self que reconeix el rol que tenen els altres en la construcció del jo. La identitat es caracteritza per ser: • Situada i canviant: Segons la situació en la qual es manifesta, per tant és múltiple. • Ser emergent: Sorgeix de processos d'interacció social concrets. • Ser recíproca: Atès que respon en part a les respostes que ens donen els altres sobre nosaltres. Els altres actuen com un mirall, ens retornen una imatge de nosaltres mateixos. • Ser negociada:Si bé els altres ens retornen un reflex de nosaltres, nosaltres ajustem la nostra manera de pensar-nos, que així mateix repercuteix en la interacció amb l'altre. Constituïm mitjançant aquests ajustaments successius una significació compartida. • És causa i resultat de la interacció social.
  • 14. La construcció sociohistòrica de la identitat Les identitats passen a ser considerades construccions socials, situades històricament i en funció dels interessos polítics de l'ordre social dominant. La concepció occidental dominant del self que caracteritza la mentalitat occidental està vinculada a la ideologia dominant que refereix idea d'individualitat, autonomia i llibertat com valors centrals.