1. C ULTURA EGIPCIA Júlia Lloansi Anna Matosas Àgata Villanueva Laia Arenas
2. La cultura egípcia va ser creada l'any 3050 a.C per Narmer, el primer faraó de l'Antic Egipte. Ell ja era el faraó de l'Alt Egipte i va conquistar el Baix Egipte instaurant-se a la capital. En aquest moment va crear Egipte. Amb això van néixer aquesta cultura i totes les creences que van desarrollar-se durant els 3000 anys de l'ètnia. INTODUCCIÓ
3. SITUACIÓ GEOGRÀFICA Egipte està situat al nord-est del continent africà. La seva capital és El Cairo , situada al nord-est d'Egipte. Per l'est d'Egipte passa el riu Nil, un riu molt llarg i cabalós. Limita amb Líbia a l'oest, amb el Sudan al sud, amb la Mar Roja a l'est, amb Israel al nord-est i amb la Mediterrània al nord.
4.
5. CARACTERÍSTIQUES RACIALS Eren d'origen i raça semita, és a dir, provinents d'Orient, i es van assentar en les fèrtils valls del riu Nil. Físicament, se sap que eren de pell fosca, cabell negre i trets, en general, àrabs. Solien ser alts i corpulents, donada la seva pell fosca, tenien els ulls negres i el nas ample . Quan s'inicia l'era de la dinastia ptomeica, els reis van passar a ser de pell blanca ja que provenien de Grècia. Les dos races van fucionar-se.
7. FORMA DE VIDA La vida dels egipcis era sedentària, és a dir, vivien en un lloc fixe i no acostumaven a moure's. La majoria dels egipcis eren camperols. Vivien en poblets a la vora del Nil i treballaven la terra segons els ritmes que marcava el riu. Altres vivien en ciutats, on es varen desen- volupar el comerç i l'artesania.
8. F eina al camp: La gran majoria dels egipcis treballaven al camp. Tota la família col·laborava amb la tasca. Els camperols s’alimentaven del que conreaven i el que els hi sobrava ho intercanviaven al mercat. mercat Feines al camp
9. R itme de les feines agrícoles: El riu Nil marcava el ritme de les feines agrícoles. Al Juny, el riu inundava els camps i al baixar l’aigua les terres quedaven fèrtils per ser sembrades. El creixement del riu infuenciava molt en la vida dels camperols. Si la terra no era fèrtil, es feia una mala collita i aquell hivern passaven fam i malalties. L a vida domèstica: Els camperols vivien en petits poblets. Les seves cases eren d’un sol pis i construïdes de maó de tova. Vestien de forma molt humil amb túniques i acostumaven a anar descalços. La majoria de les tasques domèstiques eren realitzades per les dones.
10. L es ciutats: Les principals ciutats de l’antic Egipte eren Memfis, Tebes, Amarna i Edfú. Totes elles es trobaven al costat del Nil. Els habitatges dels més pobres eren petits i humils, mentre que els dels més rics eren més àmplis i normalment envoltats de jardins. Els dos edificis més destacats d’una ciutat eren els palaus i els temples. Temple
11. ESTRUCTUA SOCIAL L'organització sociopolítica del poble egipci va obeïr a la relació primària que, des d'un principi, es va establir entre la dimensió religiosa i l'aspecte econòmic de la supervivència bàsica.
12. CREENCES Per la cultura egipte, els deus són molt importants i estan a tot arreu; A la terra, on viuen els humans, i també en un altre món invisible: aquell que el déu-Sol (RA) atravesa cada nit i on van els difunts després de la mort. La religió egipcia és politeista ja que creu en més d'un Déu. Quan a la religió, es distingeixen en 3 parts: La religió oficial: És la que duu a terme el faraó i que fa referència a les divinitats. La religió del culte domèstic : fan referència a les divinitats menors però venerades per la població ja que ajudaven en la vida quotidiana. La religió del culte funerari: era dirigit a les divinitats de l’inframón.
13. RA és el rei de tots dels déus. És el Déu del Sol . Gràcies a que ell cada dia recorre tot Egipte, el mén segueix en ordre. A vegades s'associa amb el deu Amón, un altre déu solar, i formen l'Amón-Ra, encara més poderós. A la nit, es substituit per Thot, el déu de la lluna. Sejmet Bastet BALSET és la filla del déu Ra. és una deesa pacéfica i és anomenada deesa-gat. Però a vegades es transforma en Sejmet , una lleona, i es torna terrible. Gràcies a ella, els homes no van desapareixer de la terra. És la dona de Ptah.
14. PTAH és el déu dels artesans i els orfebres. Sempre es presenta amb una túnica blanca. La seva dona és la deesa Sejmet. Ptah és adorat sobretot a la ciutat de Menfis. NUT és la deesa del cel. És la creadora de l’univers físic i de tots els seus astres. És filla de Shu y Tefnut. Va tenir 4 fills amb el seu germà Geb: Seth, Isis, Osiris i Neftis.
15. KEB és el déu de la Terra, per aquest motiu el món revia el nom de “Casa de Keb”. Representava el principi de fertilitat i vida. Té un paper important dins el Llibre dels Morts, ja que es el que vigila el paseig fins el judici. SETH és l’encarregat de vigilar la barca del Sol totes les nits, lluitant contra la terrible serp, Apopis. Però també és un déu gelós, assesina el seu germà Osiris, rei legítim d’Egipte, per aconseguir el seu lloc. També intenta matar al seu nebot, Horus.
16. ISIS és la deesa maga. Els seus poders són tant grans que pot donar una segona vida al seu marit Osiris. A ulls dels egipcis, és la deesa protectora dels nens i les dones perquè cuida el seu fill Horus molt carinyosament, lluny de Seth, que el vol matar. OSIRIS és el déu de la resurrecció i de la regeneració del Nil. Els morts es presenten davant seu per intentar aconseguir la vida eterna. Va ser assesinat per el seu germà Seth, però gràcies a Isis no va morir definitivament. Té dos fills, Horus amb la seva dona Isis i Anubis, amb la seva germana i amant Neftis.
17. NEFTIS simbolitza la foscor, la part invisible, la nit, la mort . Es va casar amb Seth però com que no va poder tenir fills amb ell, va tenir a Anubis amb Osiris, també el seu germà. THOT és el fill de Seth, i va nèixer del seu cràni. És el déu de la saviesa, l'escriptura, la música, els conjurs, encanteris màgics i símbol de la Lluna . Durant les nits, substitueix a Ra.
18. HORUS és el déu protector dels nens. L’únic fill de Isis i Osiris. Es passa tota l’infància amagat del seu tiet Seth a pantans del riu Nil. Quan es fa gran, s’enfrenta a Seth per aconseguir el regnat d’Egipte. ANUBIS és el déu de la momificació, ja que va ser ell qui va fer primer aquest ritual al seu pare, Osiris. Té un paper important dins el món dels morts ja que és l’encarregat de conduir els homes fina a Osiris.
20. L ’escriptura dels déus La escriptura egípcia és la jeroglífica. Durant molt de temps, els jeroglífics van ser un mister fins que J.F.Champollion, al segle XIX, va poder desxifrar-los gràcies al descobriment de la Pedra Rossetta que contenia el mateix text escrit en llenguatge jeroglífic i en grec.
21. L’ estrany regne dels morts: Pels egipcis, la mort era l’inici d’una nova forma de vida. Osiris fou el primer de tots, homes i deus, en viure per segon cop. No a la terra, sino en el regne dels morts. La seva resurrecció permet, primer a faraons i després a tots els egipcis sommiar en la vida després de la mort com ell. Per aquest motiu, el culte i els rituals referents a la mort són essencials.
24. MITJANS DE COMUNICACIÓ SIMBÒLICA L a música: La Música en l'antic Egipte s'emprava en diverses activitats, però el seu desenvolupament principal va ser en els temples. També es considerava un mitjà de comunicació amb els difunts, i els músics eren considerats molt importants dins la societat.
25. La característica més evident de l'arquitectura de l'antic Egipte és el seu colossalisme : la construcció era desproporcionada en relació a la seva funció. L'edificació desborda l'escala humana de forma premeditada i s'imposa per la seva grandària a l'ànima dels espectadors i imposa un sentiment de temor. L’ arquitectura: Temple de Ramsés II a Abu Simbel
26. Els antics egipcis, en la seva major part, vestien de forma molt simple i pràctica, que es compon principalment de roba doblegada. I per més d'un període de tres mil anys els canvis en el vestit d'Egipte eren mínims. L a vestimenta:
27. PROBLEMÀTICA ACTUAL DE L’ÈTNIA L'ètnia egipcia ja no existeix actualment, el poble egipci i algunes creences es mantenen, però les vestimentes i els rituals han canviat desde llavors. Segons els historiadors, l'antiga civilització egipcia va desaperèixer per la mort de Cleopatra VII, l'any 30 a.C, perquè és quan es començen a perdre les creences i es converteix com una colònia, adoptant déus i costums romanes. Cleopatra VII d’Egipte