Resum del pensament de F. Nietzsche

1. FRIEDRICH NIETZSCHE (1844-1900)

6. OBRES DE NIETZSCHE 1.Fins 1878: Primers treballs d'interpretació i crítica de la cultura. Influenciat per Schopenhauer i Wagner. Obres: L'origen de la tragèdia, Consideracions intempestives 2. Fins 1882: Homenatge a la cultura i esperit lliures, en un sentit semblant al de la Il·lustració francesa. Obres: Humà, massa humà , Aurora , Gaia ciència 3.Fins 1887: Època de Zaratrusta o de la Voluntat de poder. Obres: Així parlà Zaratrusta , Més enllà del bé i del mal , Genealogia de la moral, Ecce Homo

8. Crítica de la cultura occidental Utilitza el MÈTODE de la GENEALOGIA : estudi dinàmic i vital per tal de trobar l’origen del problema a través del seu desenvolupament al llarg de la història. La cultura occidental és DECADENT ? NEGACIÓ DE LA VIDA ERROR ORIGEN? NIHILISME DIONÍS APOL·LO SÒCRATES PLATÓ

10. Són elements contraposats de l’esperit grec representats pels déus Apol·lo i Dionís DIONÍS Acceptació de la vida Passió, instint, canvi Voluntat irracional Nit, foscor Dolor cósmic Bogeria, rauxa APOL·LO Rebuig i negació de la vida Raó, equilibri, harmonia Voluntat racional Dia, lluminositat Alegría solar Pau, seny, prudència EN LA TRAGÈDIA Música, dansa Cor ( poble ) Paraula Personatges ( aristòcrates ) Configuren la tragèdia clàssica però L’essencial és el fons dionisíac ESPERIT DIONISÍAC I ESPERIT APOL·LINI

11. SÒCRATES PLATÓ Renúncia a la vida i prefereix morir. Nega el canvi. Més importància a les idees Van trencar l’harmonia de la tragèdia grega i van imposar la RACIONALITAT . Van oblidar l’origen metafòric dels conceptes i imposaren la VERITAT ABSOLUTA. ORIGEN DEL NIHILISME

15. Sobre veritat i mentida en sentit extramoral (1873) L’home es creu molt important perquè té intel·lecte Coneixement i sensació ENGANY (No pot conèixer ni com és ell mateix) VERITAT Establerta socialment mitjançant el LLENGUATGE REALITAT? Crítica al criteri de veritat com a correspondència OBLIT La paraula és la reproducció en sons d’un estímul que es tradueix en un impuls nerviós que crea una imatge a partir de la qual metafòricament representem el món. CARÀCTER CONVENCIONAL DEL LLENGUATGE Crítica a les idees de Plató I als Universals com a realitats

16. Sobre veritat i mentida en sentit extramoral (1873) D’on prové l’impuls cap a la VERITAT ? Prové de la pròpia capacitat racional que transforma les intuïcions en esquemes Ajuden al pas de la Imatge al concepte Residu d’una metàfora Recerca de la veritat Recerca del sentit de l’home i de seguretats Només és possible la seguretat i la calma Comprenent que cadascú té veritat (perspectivisme) I que tota percepció és una interpretació Crítica a la CIÈNCIA Vol quantificar el que només són qualitats. Les lleis de la naturalesa només expressen relacions entre fets en un moment determinat. És el resultat de voler fixar la realitat. La ciència crea constantment metàfores per donar consistència al món.

17. Sobre veritat i mentida en sentit extramoral (1873) HOME RACIONAL HOME INTUÏTIU Estoic o angoixat davant la intuïció Se’n riu de les abstraccions. Alliberat de la rigidesa conceptual.

19. TRETS DEL SUPERHOME El superhombre és un esperó i una meta per als homes potencialment superiors, mai per als mediocres. ELITISME El superhome és el sentit de la terra, aquell ésser capaç d'afirmar la vida tant en els seus aspectes lluminosos i racionals com en els més foscos i passionals. VITALISME La seva total afirmació de la vida el porta a acceptar el present amb tanta intensitat com per voler que es faci etern. ETERN RETORN És l’únic que pot crear nous valors perquè compta amb la VOLUNTAT DE PODER , de domini, de creació... que admet l’error. “Arriba a ser el que ets”

20. L’ETERN RETORN Tradició judeo-cristiana TEMPS LINEAL Superhome TEMPS COM ETERN RETORN El present només té sentit des del futur. És en el futur on l’home se salva definitivament de la seva miserable existència terrenal. Significat de l’etern retorn L’etern retorn té dos sentits sentit cosmològic només hi ha aquest món suprema fidelitat a la terra sentit axiològic simbolitza que aquest món és l’únic expressa que tot és bo i justificable Representa el destí: “amor fati”. Metàfora per expressar el sí a la vida. Visió cíclica del temps.

21. “ Què et passaria si un dia o una nit et perseguís un dimoni en la teva solitud més solitària i et digués: "aquesta vida, tal com la vius ara i tal com l’has viscuda, hauràs de viure-la encara una altra vegada i encara incomptables vegades. I en ella no hi haurà res de nou, sinó que cada sofriment, cada plaer, cada pensament, cada sospir, tot allò que és extraordinàriament petit i gran de la teva vida, ha de tornar a esdevenir-se per a tu, tot en el mateix ordre i en la mateixa successió; alhora, també aquesta aranya i aquest raig de lluna que apareix entre els arbres, també aquest instant i jo mateix. L’etern rellotge de sorra de l’existència serà capgirat sempre de bell nou —com també tu amb ell, que ets una volva de pols de la pols"? No et llançaries a terra cruixint de dents i maleiries el dimoni que et parlés d’aquesta manera? O bé has experimentat alguna vegada un moment immens en el qual li respondries: «ets un déu i mai no havia sentit una cosa més divina!»? Si aquest pensament exercís la seva puixança sobre tu, et transformaria, tal com ets, i tal vegada t’esclafaria. La pregunta referent a totes les coses i a cada cosa: «Vols viure això encara una altra vegada i encara incomptables vegades?», constituiria en la teva actuació com l’enorme pes més gran! O no hauries de sentir-te bé amb tu mateix i amb la vida, per tal de no desitjar res més que aquesta darrera i eterna confirmació, que aquest darrer i etern segellament?” NIETZSCHE, La gaia ciència

22. Transmutació dels valors Els valors actuals s’han tornat relatius, ja no volen dir res: Déu, moral, ciència... Com han de ser els nous valors? VIDA Genealogia de la moral judeocristiana Finalitat : descobrir els impulsos, la voluntat de poder de la qual brolla la forma judeo cristiana de valorar Mètode : utilitza l’etimologia, per a detectar el sentit primigeni que tenen els termes "bo" y “dolent" en les llengües més antigues Per a totes les cultures primitives, el terme "bo" és sinònim de noble, fort, poderós, ric. Van ser els nobles (en el sentit estamental) qui van establir una primera contraposició entre la seva moral, la moral dels senyors i la resta, la moral dels esclaus.