SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 31
Una investigació sobre els principis de la moral ,  Apèndix 1 D.Hume - moral
Moral D. Hume
Metodologia ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Teoria de l´acció ,[object Object],[object Object],[object Object]
Teoria de l´acció ,[object Object],[object Object],[object Object]
Crítica a Hume des del racionalisme moral ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
La virtut és un sentiment ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
La virtut és un sentiment ,[object Object],Conclusió : la virtut o el vici no estan en les accions ( objectivisme moral ) sinó en el sentiment que elles desperten en el nostre cor, en la nostra sensibilitat moral ( subjectivisme moral) .
Exemple pràctic 1 ,[object Object],[object Object],[object Object]
(text 11, Una investigació sobre els principis de la moral, Apèndix 1) ,[object Object],[object Object]
(text 11, Una investigació sobre els principis de la moral, Apèndix 1) ,[object Object],[object Object],[object Object]
Exemple pràctic 2 ,[object Object],[object Object],[object Object]
Exemple pràctic 3 ,[object Object],[object Object],[object Object]
Conclusions exemples pràctics 2/3 ,[object Object],[object Object]
Exemple pràctic 4 ,[object Object],[object Object],[object Object]
Comparacions exemples pràctics 3/4 ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Simpatia-empatia ,[object Object],[object Object],[object Object]
Judicis cognitius-judicis valoratius ,[object Object],[object Object]
Judicis cognitius-judicis valoratius
Judicis cognitius-judicis valoratius ,[object Object],[object Object]
Exemple pràctic 5 ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Exemple pràctic 6 ,[object Object],[object Object]
Exemple pràctic 6 ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Judicis cognitius i valoratius ,[object Object]
Judicis cognitius i valoratius
La fal·làcia naturalista ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
La fal·làcia naturalista (exemple) ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Creences (ciència inductiva) Valors (moral) Reflecteixen com és el món   Han d´adeqüar-se al món Representen un estat de coses (allò que ha succeït, succeeix o pot succeir, és a dir,  fets ) Reflecteixen com volem que sigui el món   El món ha d´adeqüar-se als nostres desitjos   Responen a determinades preferències o aversions . Tenen valor de veritat (poden ser verdaderes o falses)     S´expressen en judicis sintètics/descriptius (“x és y”)    Existeixen en el món (objectivitat) Mostren sentiments d´aprovació o desaprovació (l´acció pot ser bona o dolenta)   S´expressen en judicis normatius (“x ha d´ésser y”, “No pots fer x”, “Hauries de fer x”...)   Existeixen en el subjecte (subjectivitat)   Especifiquen els mitjans per assolir els fins Estableixen els fins que perseguim   El pas de l`àmbit de les creences a l´àmbit dels valors s´anomena fal·làcia naturalista ( de l´és a l’ ha de ser )
Resum del pensament de Hume ,[object Object],[object Object],[object Object]
ÈTICA, POLÍTICA I RELIGIÓ Religió Ètica Política DAVID HUME és emotivista la moral no es fonamenta en  la raó la naturalesa humana  la pròpia acció sinó en  un sentiment d’aprovació o reprovació que mou a la VOLUNTAT(no connexió necessària)  utilitarista el sentiment està en funció de la utilitat  (no egoista - sentiment de SIMPATIA) és utilitarista la utilitat explica la formació de les societats positivista no s’ha de buscar una explicació trascendent   a la legitimitat del poder està justificada per la utilitat l’interès Hume  critica les proves de l’existència de Déu es manté escèptic per salvar-se de  el dogmatisme la superstició
Som lliures? Què és la llibertat? ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],D. Hume: No som absolutament lliures. La llibertat és una manifestació de la voluntat i es defineix com absència de causes externes que obliguin a actuar; és el poder d'actuar o no actuar d'acord amb les determinacions de la voluntat.

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

La Mort De La Verge Caravaggio (Laia Serra Anna Ramon)
La Mort De La Verge   Caravaggio (Laia Serra Anna Ramon)La Mort De La Verge   Caravaggio (Laia Serra Anna Ramon)
La Mort De La Verge Caravaggio (Laia Serra Anna Ramon)
munsha.reines
 
El pensament de Joan Maragall
El pensament de Joan MaragallEl pensament de Joan Maragall
El pensament de Joan Maragall
AlbaiMireia
 

Mais procurados (20)

Fitxa 70 el pensador
Fitxa 70 el pensadorFitxa 70 el pensador
Fitxa 70 el pensador
 
La Mort De La Verge Caravaggio (Laia Serra Anna Ramon)
La Mort De La Verge   Caravaggio (Laia Serra Anna Ramon)La Mort De La Verge   Caravaggio (Laia Serra Anna Ramon)
La Mort De La Verge Caravaggio (Laia Serra Anna Ramon)
 
La Vicaria de Fortuny
La Vicaria de FortunyLa Vicaria de Fortuny
La Vicaria de Fortuny
 
Hume Coneixement
Hume ConeixementHume Coneixement
Hume Coneixement
 
Fitxa 2 koré amb el peple
Fitxa 2 koré amb el pepleFitxa 2 koré amb el peple
Fitxa 2 koré amb el peple
 
Aqüeducte de les ferreres
Aqüeducte de les ferreresAqüeducte de les ferreres
Aqüeducte de les ferreres
 
Hume. Critica de les idees metafísiques
Hume. Critica de les idees metafísiquesHume. Critica de les idees metafísiques
Hume. Critica de les idees metafísiques
 
Fitxa 68 tour eiffel
Fitxa 68 tour eiffelFitxa 68 tour eiffel
Fitxa 68 tour eiffel
 
Fitxa 46 el naixement de venus (sol facchinni)
Fitxa 46 el naixement de venus (sol facchinni)Fitxa 46 el naixement de venus (sol facchinni)
Fitxa 46 el naixement de venus (sol facchinni)
 
11.Velázquez: Las Meninas
11.Velázquez: Las Meninas11.Velázquez: Las Meninas
11.Velázquez: Las Meninas
 
Fitxa 47 l'escola d'atenes
Fitxa 47 l'escola d'atenesFitxa 47 l'escola d'atenes
Fitxa 47 l'escola d'atenes
 
Nit estelada
Nit esteladaNit estelada
Nit estelada
 
El Colosseu de Roma
El Colosseu de RomaEl Colosseu de Roma
El Colosseu de Roma
 
Altar de Zeus a Pèrgam
Altar de Zeus a PèrgamAltar de Zeus a Pèrgam
Altar de Zeus a Pèrgam
 
Eros I Psique. Canova
Eros I Psique. CanovaEros I Psique. Canova
Eros I Psique. Canova
 
Frida Kalho: El marxisme sanarà els malalts
Frida Kalho: El marxisme sanarà els malaltsFrida Kalho: El marxisme sanarà els malalts
Frida Kalho: El marxisme sanarà els malalts
 
El pensament de Joan Maragall
El pensament de Joan MaragallEl pensament de Joan Maragall
El pensament de Joan Maragall
 
Fitxa 72 enterrament a ornans
Fitxa 72 enterrament a ornansFitxa 72 enterrament a ornans
Fitxa 72 enterrament a ornans
 
LA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNONLA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNON
 
Art renaixement introducció
Art renaixement introduccióArt renaixement introducció
Art renaixement introducció
 

Destaque

Filosofia política època moderna
Filosofia política època modernaFilosofia política època moderna
Filosofia política època moderna
Anna Sarsanedas
 
La teoria ètica i política de Plató
La teoria ètica i política de PlatóLa teoria ètica i política de Plató
La teoria ètica i política de Plató
Anna Sarsanedas
 
Elèctrònica digital
Elèctrònica digitalElèctrònica digital
Elèctrònica digital
Laura
 
Electrònica analògica
Electrònica analògicaElectrònica analògica
Electrònica analògica
Laura
 
El finançament en l’empresa iib
El finançament en l’empresa iibEl finançament en l’empresa iib
El finançament en l’empresa iib
Laura
 
Creixement intern i extern de l’empresa
Creixement intern i extern de l’empresaCreixement intern i extern de l’empresa
Creixement intern i extern de l’empresa
Laura
 
La qüestió dels Universals
La qüestió dels UniversalsLa qüestió dels Universals
La qüestió dels Universals
Anna Sarsanedas
 
La filosofia catalana a Internet
La filosofia catalana a InternetLa filosofia catalana a Internet
La filosofia catalana a Internet
Anna Sarsanedas
 
Sobre El lloc de la filosofia en la societat de la informació i del coneixement
Sobre El lloc de la filosofia en la societat de la informació i del coneixementSobre El lloc de la filosofia en la societat de la informació i del coneixement
Sobre El lloc de la filosofia en la societat de la informació i del coneixement
Anna Sarsanedas
 

Destaque (20)

Terapies Psicològiques
Terapies PsicològiquesTerapies Psicològiques
Terapies Psicològiques
 
Aspectos bioéticos del utilitarismo negativo
Aspectos bioéticos del utilitarismo negativoAspectos bioéticos del utilitarismo negativo
Aspectos bioéticos del utilitarismo negativo
 
Introduccio Nietzsche
Introduccio NietzscheIntroduccio Nietzsche
Introduccio Nietzsche
 
Introducció a la Psicologia
Introducció a la PsicologiaIntroducció a la Psicologia
Introducció a la Psicologia
 
Filosofía e Internet
Filosofía e InternetFilosofía e Internet
Filosofía e Internet
 
Aprenentatge
AprenentatgeAprenentatge
Aprenentatge
 
Filosofia política època moderna
Filosofia política època modernaFilosofia política època moderna
Filosofia política època moderna
 
Estudi psicologia
Estudi psicologiaEstudi psicologia
Estudi psicologia
 
Els primers filòsofs
Els primers filòsofsEls primers filòsofs
Els primers filòsofs
 
La teoria ètica i política de Plató
La teoria ètica i política de PlatóLa teoria ètica i política de Plató
La teoria ètica i política de Plató
 
Elèctrònica digital
Elèctrònica digitalElèctrònica digital
Elèctrònica digital
 
Electrònica analògica
Electrònica analògicaElectrònica analògica
Electrònica analògica
 
El finançament en l’empresa iib
El finançament en l’empresa iibEl finançament en l’empresa iib
El finançament en l’empresa iib
 
Descartes
DescartesDescartes
Descartes
 
Creixement intern i extern de l’empresa
Creixement intern i extern de l’empresaCreixement intern i extern de l’empresa
Creixement intern i extern de l’empresa
 
La qüestió dels Universals
La qüestió dels UniversalsLa qüestió dels Universals
La qüestió dels Universals
 
Filosofia i Internet
Filosofia i InternetFilosofia i Internet
Filosofia i Internet
 
Descartes i l árgument ontològic.
Descartes i l árgument ontològic.Descartes i l árgument ontològic.
Descartes i l árgument ontològic.
 
La filosofia catalana a Internet
La filosofia catalana a InternetLa filosofia catalana a Internet
La filosofia catalana a Internet
 
Sobre El lloc de la filosofia en la societat de la informació i del coneixement
Sobre El lloc de la filosofia en la societat de la informació i del coneixementSobre El lloc de la filosofia en la societat de la informació i del coneixement
Sobre El lloc de la filosofia en la societat de la informació i del coneixement
 

Semelhante a Hume moral

LA CULMINACIÓ DE L'EMPIRISME. DAVID HUME
LA CULMINACIÓ DE L'EMPIRISME. DAVID HUMELA CULMINACIÓ DE L'EMPIRISME. DAVID HUME
LA CULMINACIÓ DE L'EMPIRISME. DAVID HUME
Guidacardona
 

Semelhante a Hume moral (20)

David Hume i la moral
David Hume i la moralDavid Hume i la moral
David Hume i la moral
 
David hume
David humeDavid hume
David hume
 
Hume Moral
Hume MoralHume Moral
Hume Moral
 
La moral kantiana.
La moral kantiana.La moral kantiana.
La moral kantiana.
 
David Hume i la causalitat.
David Hume i la causalitat.David Hume i la causalitat.
David Hume i la causalitat.
 
Presentació Hume
Presentació HumePresentació Hume
Presentació Hume
 
HUME
HUMEHUME
HUME
 
David Hume i els conceptes metafísics.
David Hume i els conceptes metafísics.David Hume i els conceptes metafísics.
David Hume i els conceptes metafísics.
 
La racionalitat pràctica: ètica/moral
La racionalitat pràctica: ètica/moralLa racionalitat pràctica: ètica/moral
La racionalitat pràctica: ètica/moral
 
Etica i moral
Etica i moralEtica i moral
Etica i moral
 
David Hume i l´empirisme
David Hume i l´empirismeDavid Hume i l´empirisme
David Hume i l´empirisme
 
Unitat 2 (2)
Unitat 2 (2)Unitat 2 (2)
Unitat 2 (2)
 
La filosofía epistemológica de David Hume
La filosofía epistemológica de David HumeLa filosofía epistemológica de David Hume
La filosofía epistemológica de David Hume
 
Resum u13
Resum u13Resum u13
Resum u13
 
L´origen del coneixement
L´origen del coneixementL´origen del coneixement
L´origen del coneixement
 
David Hume
David HumeDavid Hume
David Hume
 
LA CULMINACIÓ DE L'EMPIRISME. DAVID HUME
LA CULMINACIÓ DE L'EMPIRISME. DAVID HUMELA CULMINACIÓ DE L'EMPIRISME. DAVID HUME
LA CULMINACIÓ DE L'EMPIRISME. DAVID HUME
 
Nietzsche i Freud
Nietzsche i FreudNietzsche i Freud
Nietzsche i Freud
 
Etica moral eec
Etica moral eecEtica moral eec
Etica moral eec
 
Hume Ideemetafisiques
Hume IdeemetafisiquesHume Ideemetafisiques
Hume Ideemetafisiques
 

Mais de Anna Sarsanedas (17)

Capítulo 8.pptx
Capítulo 8.pptxCapítulo 8.pptx
Capítulo 8.pptx
 
Hel·lenisme
Hel·lenismeHel·lenisme
Hel·lenisme
 
Aristòtil
AristòtilAristòtil
Aristòtil
 
Plató
PlatóPlató
Plató
 
Sofistes i Sòcrates
Sofistes i SòcratesSofistes i Sòcrates
Sofistes i Sòcrates
 
Filosofia Roma
Filosofia RomaFilosofia Roma
Filosofia Roma
 
Positivisme
PositivismePositivisme
Positivisme
 
Nietzsche
NietzscheNietzsche
Nietzsche
 
John Stuart Mill
John Stuart MillJohn Stuart Mill
John Stuart Mill
 
La Il·lustració
La Il·lustracióLa Il·lustració
La Il·lustració
 
Kant
KantKant
Kant
 
Hume
HumeHume
Hume
 
Empirisme
Empirisme Empirisme
Empirisme
 
PresentacióLlibre
PresentacióLlibrePresentacióLlibre
PresentacióLlibre
 
René Descartes
René DescartesRené Descartes
René Descartes
 
La revolucio científica s.XV-XII
La revolucio científica s.XV-XIILa revolucio científica s.XV-XII
La revolucio científica s.XV-XII
 
Filosofia del Renaixement
Filosofia del RenaixementFilosofia del Renaixement
Filosofia del Renaixement
 

Hume moral

  • 1. Una investigació sobre els principis de la moral , Apèndix 1 D.Hume - moral
  • 3.
  • 4.
  • 5.
  • 6.
  • 7.
  • 8.
  • 9.
  • 10.
  • 11.
  • 12.
  • 13.
  • 14.
  • 15.
  • 16.
  • 17.
  • 18.
  • 20.
  • 21.
  • 22.
  • 23.
  • 24.
  • 25. Judicis cognitius i valoratius
  • 26.
  • 27.
  • 28. Creences (ciència inductiva) Valors (moral) Reflecteixen com és el món   Han d´adeqüar-se al món Representen un estat de coses (allò que ha succeït, succeeix o pot succeir, és a dir, fets ) Reflecteixen com volem que sigui el món   El món ha d´adeqüar-se als nostres desitjos   Responen a determinades preferències o aversions . Tenen valor de veritat (poden ser verdaderes o falses)     S´expressen en judicis sintètics/descriptius (“x és y”)    Existeixen en el món (objectivitat) Mostren sentiments d´aprovació o desaprovació (l´acció pot ser bona o dolenta)   S´expressen en judicis normatius (“x ha d´ésser y”, “No pots fer x”, “Hauries de fer x”...)   Existeixen en el subjecte (subjectivitat)   Especifiquen els mitjans per assolir els fins Estableixen els fins que perseguim   El pas de l`àmbit de les creences a l´àmbit dels valors s´anomena fal·làcia naturalista ( de l´és a l’ ha de ser )
  • 29.
  • 30. ÈTICA, POLÍTICA I RELIGIÓ Religió Ètica Política DAVID HUME és emotivista la moral no es fonamenta en la raó la naturalesa humana la pròpia acció sinó en un sentiment d’aprovació o reprovació que mou a la VOLUNTAT(no connexió necessària) utilitarista el sentiment està en funció de la utilitat (no egoista - sentiment de SIMPATIA) és utilitarista la utilitat explica la formació de les societats positivista no s’ha de buscar una explicació trascendent a la legitimitat del poder està justificada per la utilitat l’interès Hume critica les proves de l’existència de Déu es manté escèptic per salvar-se de el dogmatisme la superstició
  • 31.