Tema 6 Historia Grecia

1. TEMA 9
GRÈCIA
Salvador Vila Esteve
Geografia i Història
1r d’ESO

2. TEMA 9.- GRÈCIA.
1. La civilització grega.
2. L’època arcaica.
3. L’època clàssica.
4. La Grècia hel·lenística
5. Religió.
6. Cultura.
7. Art.

3. 1.- LA CIVILITZACIÓ GREGA.
On?Al voltant de la mar Egea, en una zona molt muntanyosa (península
Balcànica i Àsia Menor), expandint-se per tota la Mediterrània
Quan? Des del II mil·lenni
aC fins al segle I aC
Descripció
de la Grècia
Antiga

4. 1.- LA CIVILITZACIÓ GREGA: ECONOMIA.
Viuen de l’agricultura (blat, vinya i olivera), la ramaderia, un comerç molt
important basat en el dracma (moneda de plata), l’artesania i la pesca
L’agricultura grega estava basada en la trilogia mediterrània de blat, olivera i
vinya i es practicava a les zones de vall que separaven unes muntanyes d’altres.
Els grecs van ser també grans comerciants, gràcies als seus amplis
coneixements marítims, bagatge que els va permetre comerciar amb altres
civilitzacions i crear una xarxa de colònies extensa a la mar Mediterrània i a la
mar Negra.
La ramaderia també va tenir un desenvolupament notable a Grècia. Hi va
destacar la cria d’ovelles, cabres, porcs i cavalls a les zones muntanyoses de
l’interior.
A més, l’artesania va prosperar gràcies al treball en xicotets tallers de teixits,
ceràmiques, armes i utensilis agrícoles.

5. 1.- LA CIVILITZACIÓ GREGA: SOCIETAT.
Són societats esclavistes dividides en lliures i esclaus, que eren la majoria
i treballaven durament al camp, les mines o el servei domèstic
Els lliures es
dividien en
Ciutadans: una minoria d’homes fills de ciutadans que tenien tots els
drets, participaven en la política i l’exèrcit i havien de pagar impostos
No ciutadans: no podien participar en política i dins d’ells estaven els
estrangers o metecs (eren lliures, pagaven impostos i no tenien drets polí-
tics ni podien tindre cases ni terres), les dones (no tenien drets, depenien
dels homes i es dedicaven a cuidar la casa i treballar) i els xiquets

6. 1.- LA CIVILITZACIÓ GREGA: SOCIETAT.
Faríem bé d’interessar-nos pels
metecs, perquè signifiquen per a
nosaltres una de les fonts principals
d’ingressos, s’alimenten ells
mateixos i paguen un impost de
residència.
Xenofont, segle IV aC.
L’esclau és un instrument viu. Són
éssers inferiors i la utilització de
la seua força física és la cosa
millor que en podem aprofitar.
Són esclaus per naturalesa.
L’esclavitud és justa.
Aristòtil, segle IV aC.
Ella no tenia més de quinze anys
quan arribà a ma casa. Des
d’aleshores viu baix una estricta
servitud: ha de veure les menys coses
possibles, entendre el mínim possible
i fer les menys preguntes possibles.
Xenofont, segle IV aC.
Els déus han adaptat la naturalesa de
la dona a les tasques i la cura de la
casa. Tu, que eres una dona, t’hauràs
de quedar en casa i hauràs de cuidar
dels teus fills.
Aristòtil, segle IV aC.
La màxima autoritat de la família grega era
el pare, que dirigia els negocis, el culte als
difunts i participava en la vida pública.
Les dones passaven quasi tot el temps a casa
fent faenes domèstiques.
Tant elles com els fills xicotets tenien un
espai reservat a casa, anomenat gineceu i
separat de l’andron o espai dels homes.
L’educació que rebien els fills depenia de la
classe social i del sexe. Mentre els fills de
les famílies acomodades tenien un pedagog
per a la seua instrucció, les filles rebien una
educació molt limitada i enfocada a les
tasques domèstiques.

7. 1.- LA CIVILITZACIÓ GREGA.
S’organitzaven en polis o ciutats-estat independents
El territori d’una polis s’ha de
poder contemplar d’un sol colp
d’ull, perquè aleshores es pot
defensar fàcilment.
També cal que l’emplaçament
tinga una situació favorable,
prop del mar i del camp, per
raons de seguretat i de
proveïment de productes de
primera necessitat. A més, cal
que la ciutat es puga
comunicar fàcilment amb el
conjunt del territori de la polis.
ARISTÒTIL. Segle IV aC.

8. 1.- LA CIVILITZACIÓ GREGA: PRIMERES CIVILITZACIONS (I).
Minoica: desenvolupada a Creta en el III i II mil·lenni aC
El llegat de les
civilitzacions
antigues – Els
minoics
El palau
de Cnosós

9. 1.- LA CIVILITZACIÓ GREGA: PRIMERES CIVILITZACIONS (II).
Micènica: amb Micenes com a capital, es desenvolupa en la segona meitat del II mil·lenni aC
Micenes

10. 1.- LA CIVILITZACIÓ GREGA: PRIMERES CIVILITZACIONS (III).
Dòrica: des del nord de Grècia envaeixen tots els territoris cap al
1100 aC i comença una edat obscura que arriba al segle VIII aC

11. Activitats punt 1.- LA CIVILITZACIÓ GREGA.
1.-Apartir del mapa, respon:
a) Quin és el tema del mapa (títol)?
b) Quins territoris formaven part de l’Hèl·lade o Grècia antiga? Quines característiques físiques
tenien?
c) Quan es va desenvolupar la civilització grega?
d) Com s’organitzaven? Posa dos exemples de l’Àtica, dos del Peloponès i dos d’Àsia Menor.
e) En què basaven la seua economia?

12. Activitats punt 1.- LA CIVILITZACIÓ GREGA.
2.-Apartir de les imatges i els textos, respon:
a) Quins és el tema de les imatges i textos de baix?
b)Apartir de les imatges, explica, en forma de redacció, com funcionava la societat grega, posant exemples dels
dibuixos (mínim cinc línies).
d)Qui són els dos autors dels textos de baix? Busca informació sobre ells i resumeix-la en sis línies (tres per a
cadascun).
e) Per què creia Xenofont que els estrangers eren importants per als grecs?
f) EstàAristòtil a favor o en contra de l’esclavitud? Com ho argumenta?
g) Quin rol de gènere assignaven els grecs a les dones?
h) Segons les opinions que téAristòtil sobre esclaus i dones, què creus que era ell socialment? Justifica la
resposta.
-“Faríem bé d’interessar-nos pels metecs, perquè signifiquen per a nosaltres una de les fonts principals d’ingressos,
s’alimenten ells mateixos i paguen un impost de residència” (Xenofont, segle IV aC).
- “L’esclau és un instrument viu. Són éssers inferiors i la utilització de la seua força física és la cosa millor que en
podem aprofitar. Són esclaus per naturalesa. L’esclavitud és justa” (Aristòtil, segle IV aC).
-“Els déus han adaptat la naturalesa de la dona a les tasques i la cura de la casa. Tu, que eres una dona, t’hauràs de
quedar en casa i hauràs de cuidar dels teus fills” (Aristòtil, segle IV aC).

13. Activitats punt 1.- LA CIVILITZACIÓ GREGA.
3.- Quines van ser les primeres civilitzacions gregues? On i quan es van desenvolupar?

14. 2.- L’ÈPOCA ARCAICA.
Es desenvolupa entre els segles VIII i VI aC
i es caracteritza per la formació de les polis i
l’expansió grega per tota la Mediterrània

15. 2.- L’ÈPOCA ARCAICA: LES POLIS.
Eren ciutats-estat independents, amb govern, lleis, exèrcit i moneda propis
Estaven formades per la ciutat principal (polis) i els pobles i camps del voltant (chora)
Tot i això, totes les polis gregues compartien la mateixa cultura, la mateixa llengua
i una religió politeista amb déus antropomorfs i es reunien per celebrar festivitats
religioses i esportives (els jocs olímpics) o per a combatre enemics comuns
Moneda d’Esparta amb el rei Cleomenes III i la deessa Artemisa
Moneda d’Atenes amb la deessa Atenea i els símbols de la
ciutats (l’òliba d’Atenea, la branca d’olivera i les tres lletres)

16. 2.- L’ÈPOCA ARCAICA: LES POLIS.
Les ciutats tenien dues parts: una part alta o acròpolis fortificada on estaven els temples i
servia de refugi i una part baixa amb els habitatges al voltant d’una àgora o plaça central
Tenien diferents formes de govern: tirania o govern d’una sola persona; l’oligarquia o govern
d’uns pocs que es consideraven els millors o aristoi (com en Esparta) o la democràcia o
“govern del poble”, en el qual prenien les decisions entre tots els ciutadans (com enAtenes)
Les polis
gregues
ELS TIRANICIDES

17. 2.- L’ÈPOCA ARCAICA: L’EXPANSIÓ PER LA MEDITERRÀNIA.
Als segles VII i VI aC els grecs viuen una crisi greu i molts habitants de les polis emigren,
explorant i ocupant nous territoris al llarg de la Mediterrània i la mar Negra on fundar colònies

18. 2.- L’ÈPOCA ARCAICA: L’EXPANSIÓ PER LA MEDITERRÀNIA.

19. 2.- L’ÈPOCA ARCAICA: L’EXPANSIÓ PER LA MEDITERRÀNIA.
Les colònies eren les polis que fundaven als llocs on arribaven, seguint el
model de la polis d’on havien eixit (metròpolis), però eren independents
d’ella, encara que mantenien relacions amb ella
Aquestes noves colònies influeixen molt en la població indígena dels voltants d’on es situen

20. 2.- L’ÈPOCA ARCAICA: L’EXPANSIÓ PER LA MEDITERRÀNIA.
Les zones més importants de creació de colònies seran el sud de
l’actual Itàlia (Magna Grècia) i les costes de la mar Negra, però
també hi haurà al sud de l’actual França i a la península Ibèrica
EMPORION
TEMPLE DE LA CONCÒRDIA,AKRAGAS
Jo estudie.
Colonització
grega

21. Activitats punt 2.- L’ÈPOCA ARCAICA.
1.-Apartir del dibuix, el text i els teus coneixements, respon:
a) Quin és el tema conjunt de què parlen el dibuix i el text?
b) Qui ha escrit el text? Quan?
c) Segons l’autor, on s’han de situar les polis? Per què?
d) Què eren les polis? Quins territoris la formaven?
e) Què compartien les diferents polis gregues?
f) Quines dues parts de la polis observem en el dibuix?
g)Què era l’àgora? Quins edificis podem veure en ella? Quines activitats es feien allí segons el
dibuix?
El territori d’una polis s’ha de poder
contemplar d’un sol colp d’ull, perquè
aleshores es pot defensar fàcilment.
També cal que l’emplaçament tinga una
situació favorable, prop del mar i del
camp, per raons de seguretat i de
proveïment de productes de primera
necessitat. A més, cal que la ciutat es
puga comunicar fàcilment amb el
conjunt del territori de la polis.
ARISTÒTIL. Segle IV aC.

22. Activitats punt 2.- L’ÈPOCA ARCAICA.
2.-Apartir del mapa de baix i els teus coneixements, respon:
a) Quin és el tema del mapa (posa-li títol)?
b) On es situava el territori grec en el segle VIII aC?
c) Quan es van expandir els grecs per tota la Mediterrània? Per què?
d) En quines zones fundaren colònies? Posa exemples de colònies de cada zona.
e) Explica què és una colònia i què és una metròpolis.
f) Quin altre poble s’expandia per la Mediterrània? Per quines zones? Quines ciutats tenien?

23. 3.- L’ÈPOCA CLASSICA.
Es produeix en el segle V aC i es caracteritza per les guerres mèdiques i
l’hegemonia d’Atenes i Esparta, lluitant entre elles en les guerres del Peloponès
A
TENES ESPARTA
PÈRSIA

24. 3.- L’ÈPOCA CLASSICA: LES GUERRES MÈDIQUES.
Les guerres mèdiques: a principis del segle V aC els perses ataquen el
territori grec i les diferents polis gregues s’uneixen i aconsegueixen
derrotar-los en les batalles de les Termòpiles i de Salamina
En acabar les guerres mèdiques les polis formen la
lliga de Delos per combatre juntes en cas de guerra
Les guerres
mèdiques
(Artehistoria)

25. 3.- L’ÈPOCA CLASSICA: L’ATENES DE PÈRICLES.
Baix el govern del general i polític Pèricles,Atenes serà la polis més important, controlant
el tresor de la lliga de Delos, envoltant-se de filòsofs i polítics i construint el Partenó
Pèricles i la
Lliga de Delos
PÈRICLES
ANAXÀGORES SÒCRA
TES
L’Acròpolis
d’Atenes
(Artehistoria)

26. 3.- L’ÈPOCA CLASSICA: L’ATENES DE PÈRICLES.

27. 3.- L’ÈPOCA CLASSICA: L’ATENES DE PÈRICLES.
Tenien un sistema democràtic en què l’Assemblea, formada per tots els
ciutadans (el 10% de la població, ja que estrangers, dones i esclaus no eren
ciutadans), votava les lleis i decidia sobre els assumptes importants
Amés de l’Assemblea, tenien institucions importants com els
magistrats (elegits per l’Assemblea per ocupar-se del govern en
assumptes puntuals), els tribunals populars o l’assemblea restringida
Democràcia
enAtenes

28. 3.- L’ÈPOCA CLASSICA: ESPARTA.
AEsparta hi havia una oligarquia o govern d’uns pocs en què l’exèrcit
era molt important, encara que en realitat governen dos reis (diarquia)
Tenien òrgans de govern com el consell d’ancians (elaborava lleis i administrava
justícia), l’assemblea (els oligarques aprovaven o rebutjaven les propostes del
consell d’ancians) i els magistrats (vigilaven el compliment de les lleis)
Educació
espartana (300)

29. 3.- L’ÈPOCA CLASSICA: LES GUERRES DEL PELOPONÈS.
Afinals del segle V aC Esparta va derrotarAtenes en les
guerres del Peloponès, acabant amb la seua hegemonia

30. Activitats punt 3.- L’ÈPOCA CLASSICA.
1.-Apartir dels dibuixos i els teus coneixements, explica en forma de redacció quins sistemes polítics
tenien aAtenes i Esparta en l’època clàssica i com funcionava cadascun d’ells (mínim 8 línies).

31. Activitats punt 3.- L’ÈPOCA CLASSICA.
2.-Apartir del text i la taula, respon:
a) Quin és el tema conjunt als dos (de què parlen)?
b) Qui va fer el discurs del text? Què va fer? Qui va escriure el discurs? Busca informació sobre ell.
c) Com defineix l’autor del discurs una democràcia? Per què li sembla un bon sistema polític?
d) Segons la taula, quanta gent tindria dret a participar en la democràcia d’Atenes? Quanta no? Per què?
e) Et sembla que la democràcia d’Atenes és realment una democràcia (govern del poble)? Per què?
Com que les decisions depenen no d’una
minoria, sinó de la majoria, això és una
democràcia.
La llei és la mateixa per a tothom i no és
la riquesa, sinó el mèrit i la capacitat
allò que permet als homes accedir als
càrrecs i als honors.
Els polítics eviten fer allò que és il·legal
perquè els ciutadans vigilen i supervisen
els magistrats i les lleis.
TUCÍDIDES: Discurs de Pèricles
(segle V aC).
Ciutadans 40 000
Famíliarsde ciutadans 120 000
Metecs i familiars 35 000
Esclaus 100 000
Població total 295 000
Població d’Atenes (432aC)
3.- Quines dues grans guerres es van produir a la Grècia clàssica? Qui es va enfrontar en cadascuna
d’elles? Com van acabar?

32. 4.- LA GRÈCIA HEL·LENÍSTICA.
És l’època que es desenvolupa des de que el regne de Macedònia (nord de Grècia),
aprofitant les lluites entre les polis, les conquereix (segle IV aC) fins a la conquesta
romana de Grècia durant les guerres macedòniques (segle II aC)
El rei de Macedònia Filip II va conquerir la resta de polis gregues

33. 4.- LA GRÈCIA HEL·LENÍSTICA.
Ala mort de Filip II, el seu fillAlexandre el Gran va construir en pocs anys un enorme
imperi, conquerint Àsia Menor, Orient Mitjà, l’imperi persa i Egipte i arribant fins a l’Índia
Amb aquest imperi la cultura grega s’estén per tota la Mediterrània Oriental, Egipte i gran
part del sud d’Àsia: a aquesta expansió de la cultura grega se la coneix com a hel·lenisme
Grans batalles 1.
Les campanyes
d’Alexandre

34. 4.- LA GRÈCIA HEL·LENÍSTICA.
A la mort d’Alexandre el Gran, els seus generals es van dividir l’imperi en regnes i
se’ls van repartir, mantenint la llengua i cultura gregues: són els regnes hel·lenístics
Grans civilitzacions:
Grècia (resum del
tema)
Imperi
hel·lenístic

35. Activitats punt 4.- LA GRÈCIA HEL·LENÍSTICA.
1.-Apartir del mapa i els teus coneixements, respon:
a) Quin és el tema del mapa (posa-li títol)?
b) Qui va ser Alexandre el Gran?
c) Quins territoris dominava Alexandre l’any 334 aC? De qui els havia heretat?
d) Descriu la ruta de conquesta d’Alexandre, indicant per on passa.
e) Quins territoris va conquerirAlexandre? En quants anys?
f) Quantes ciutats va fundar? Quin nom els posava a totes?
g) Per què anomenem hel·lenisme a aquesta època?
h) Què va passar amb aquest enorme imperi quan va morir Alexandre el Gran?

36. Activitats punt 4.- LA GRÈCIA HEL·LENÍSTICA.
2.- Completa el quadre següent per a comparar Atenes, Esparta i Macedònia:
ESPARTA ATENES MACEDÒNIA
Quina extensió tenia? La polis i el seu territori
Qui tenia el poder? L’Assemblea
Qui votava les lleis? Les decideix el rei
Qui composava l’exèrcit? Soldats mercenaris
Quina era la forma de govern? Oligarquia

37. 5.- RELIGIÓ.
Tenien una religió politeista: adoraven mots déus antropomorfs (forma
humana), cadascun per a una cosa, que personificaven les forces de
l’univers, eren immortals i es comportaven sovint com humans

38. 5.- RELIGIÓ.

39. 5.- RELIGIÓ.
Amés de déus, hi ha herois, fills d’un déu i una humana (o una deessa i
un humà), molt poderosos però mortals, i altres criatures fantàstiques
Amb tots aquests protagonistes, els grecs elaboren mites, històries fabuloses
que els servien per a explicar totes les coses que no comprenien
DOTZE TREBALLS D’HERAKLES (HÈRCULES)
Minotaure
Cancerber
Quimera
Medusa
Mitologia
per a nens

40. 5.- RELIGIÓ.
El culte públic als déus es feia amb processons, ofrenes i sacrificis davant
dels seus temples, però també hi havia un culte privat en les cases
Amés, eren molt supersticiosos i consultaven oracles (pitonisses) per conèixer el futur
Esparta i l’oracle
de Delfos
Cresus, un ric rei d’Àsia Menor, volia declarar la guerra a Cir, rei de Pèrsia, el poder
creixent del qual l’inquietava. El monarca grec va enviar els seus missatgers a Delfos
per esbrinar, mitjançant la Pitia del santuari d’Apol·lo, si havia de començar la guerra.
La Pitia va respondre: “Si Creus fa la guerra, destruirà un gran imperi”. Satisfet,
Cresus va omplir de regals el santuari i va partir cap a la guerra contra els perses. Però
va ser derrotat i fet presoner per Cir.
Una vegada alliberat, va enviar de nou els seus missatgers a Delfos per queixar-se a
Apol·lo per haver-lo enganyat. Increpada la Pitia, aquesta va respondre: “Cresus tenia
massa pressa en partir cap a la guerra. Els seus missatgers haurien d’haver preguntat a
Apol·lo quin imperi seria destruït, si el de Cresus o el de Cir”.
HERODOT. Històries, segle V aC.

41. Activitats punt 5.- RELIGIÓ.
1.- Com era la religió grega? Com eren físicament els seus déus? Com es comportaven?
2.- Què és un mite?
3.-Amb el que hem vist a classe i la informació que pugues consultar, completa el quadre dels déus:
NOM GREC NOM ROMÀ DE QUÈ ÉS DÉU? ATRIBUT
Zeus
Plutó
Arpa
La caça
Ceres
Atena
Vesta
La família
Trident
Ares
Mercuri
L’amor i la bellesa
Copa de vi i raïm

42. Activitats punt 5.- RELIGIÓ.
Identifica els déus, digues el seu nom grec i romà, de què eren déus i per què els has pogut identificar.
4.- En parelles, busqueu informació sobre el déu o deessa que us diga el professor i prepareu una
exposició per a classe en què expliqueu als vostres companys la història d’eixe déu o deessa.
L’exposició ha de durar al voltant de cinc minuts i podeu utilitzar el material que considereu necessari
(cartolines, ordinador i altres TIC, disfresses,...).

43. 6.- CULTURA.
Intenten explicar les coses a través de la raó humana (racionalisme)
i l’observació, desenvolupant la filosofia i les ciències
En filosofia destaquen Sòcrates, Plató iAristòtil

44. 6.- CULTURA.
En la ciència destaquen en àlgebra i geometria (Pitàgores), física
(Arquímedes), medicina (Hipòcrates), astronomia (Aristarc i
l’heliocentrisme), geografia (Eratòstenes) i història (Herodot)
Principi
Arquímedes.
Final
Aristarco
de Samos
Eratóstenes
Herodoto

45. 6.- CULTURA.

46. 6.- CULTURA.
Igualment cal destacar la literatura grega, tant els poemes èpics (Homer) com el teatre, ja
fóra amb les tragèdies (Èsquil, Sòfocles i Eurípides) com en les comèdies (Aristòfanes)

47. Activitats punt 6.- CULTURA.
1.- Per què diem que Grècia suposa el naixement del racionalisme?
2.- Digues en quines disciplines destaquen els grecs i posa un exemple de cadascuna.

48. 7.- ART.
7.1.- L’arquitectura.
7.2.- L’escultura.

49. 7.1.- L’arquitectura.
Fan una arquitectura arquitravada i a mesura de l’ésser humà, amb harmonia i proporcionalitat

50. 7.1.- L’arquitectura.
Entre els edificis que
construïen destaquen
Els temples: rectangulars, construïts sobre una plataforma
sobre la qual es posaven les columnes i dividits en tres
parts (pronaos, naos o cella i opistodomos)
Els teatres: semicirculars i construïts
aprofitant els vessants de les muntanyes
Temples grecs
(Artehistoria)
El teatre d’Epidaure
(Artehistoria)

51. 7.1.- L’arquitectura.
Hi ha tres ordres arquitectònics o
maneres de disposar els elements
Dòric: columnes més
grosses, sense base i amb els
capitells sense decoració
Jònic: columnes més esveltes,
amb base i capitells en forma
de volutes
Corinti: semblant al jònic,
però amb el capitell decorat
amb fulles d’acant
El temple grec
(Artehistoria)

52. 7.1.- L’arquitectura.
DÒRIC

53. 7.1.- L’arquitectura.
JÒNIC

54. 7.1.- L’arquitectura.
CORINTI

55. 7.2.- L’escultura.
Feien escultures de pedra (marbre especialment) o
bronze i, la majoria de vegades, de déus i herois
Buscaven representar el moviment i la bellesa ideal
(idealisme), amb cossos proporcionats i nus
Tres etapes: arcaica (segles VII-VI aC), clàssica
(segles V-IV aC) i hel·lenística (segles III-I aC)

56. 7.2.- L’escultura.
Etapa arcaica (segles VII-VI aC): cossos rígids, poc expressius i en posició frontal

57. 7.2.- L’escultura.
Etapa clàssica (segles V-IV aC): cossos proporcionats, amb moviment i expressivitat
continguts. Destaquen els escultors Miró, Fídies, Policlet i Praxíteles
Evolució de
l’escultura clàssica
(Artehistoria)

58. 7.2.- L’escultura.
Etapa hel·lenística (segles III-I aC): realisme, dramatisme,
forta expressivitat i posicions forçades (escorç)

59. Activitats punt 7.- ART.
1.- Com era l’arquitectura grega? Quins eren els principals edificis que construïen?
2.- Indica a quin ordre arquitectònic corresponen els temples següents i explica per què.
A
B
C

60. Activitats punt 7.- ART.
3.- Què representaven els grecs en les seues escultures? Amb quin materials les feien?
Com els representaven?
4.- Indica a quina etapa de l’escultura grega correspon cada obra i explica per què.
A
B C

61. ACTIVITATS DE SÍNTESI.
1.- Vocabulari:
a) Polis:
b) Ciutadà:
c) Metec:
d) Esclau:
e) Colònia:
f) Tirania:
g) Democràcia clàssica:
h) Oligarquia:
i) Acròpolis:
j) Àgora:
k) Racionalisme:
l) Hel·lenisme:

62. ACTIVITATS DE SÍNTESI.
2.- Completa l’eix cronològic de la Grècia antiga i situa cada fet dels que tens a continuació baix
de l’etapa a què corresponen: guerres del Peloponès, Atenes de Pèricles, imperi d’Alexandre el
Gran, fundació de colònies, guerres mèdiques, formació de les polis, domini de Macedònia,
oligarquia d’Esparta.

63. ACTIVITATS DE SÍNTESI.
3.- Relaciona utilitzant els números:
- Teatre:
- Poesia:
- Física:
- Matemàtiques:
- Política:
- Filosofia:
- Geografia:
- Història:
- Medicina:
- Déus:
- Escultura:
-Astronomia:
1. Plató.
2. Sòfocles.
3. Arquímedes.
4. Alexandre el Gran.
5. Homer.
6. Eratòstenes.
7. Aristòtil.
8. Praxíteles
9. Zeus.
10. Herodot.
11. Pèricles.
12. Aristarc.
13. Miró.
14. Èsquil.
15. Hera.
16. Pitàgores.
17. Aristòfanes.
18. Hades.
19. Hipòcrates.
20. Sòcrates.
21. Fídies.
22. Eurípides.
23. Afrodita.
24. Policlet.