1. Conflictes dels darrers anys
En aquests últims anys de la nostra societat an ocorregut mols fets que an marcat un abans i
un desprès en la societat. Alguns d’aquestos fets an tingut que vore amb el terrorisme,
conflictes polítics per ànsia de poder , algunes crisis etc...Tots aquestos conflictes estan
afectant de una manera molt negativa arreu del mon.
Un d’aquestos conflictes fou L’11-S. L’11 de setembre 2001 els Estats Units van recibir un atac
terrorista. Dos avions de passatgers, que havien estat segrestats, es van estavellar contra els
gratacels del World Tradea New York.
Van causar la mort a prop de 3.000 persones i ferides a altres 6.000 i la desaparició de 24
persones, així com la destrucció de l'entorn. Aquest esdeveniment va suposar l’establiment
d’un nou ordre mundial i una nova estratègia: la guerra contra el terrorisme internacional,
liderada i monopolitzada pels Estats Units.
Els responsables d’aquest terrible fet va ser dirigit pel grup terrorista anomenat Al Qaida. Al-
Qaida (en àrab: ‫ ,ال قاعدة‬Al-Qaida: 'la base') o Al-Qaida és una organització paramilitar,
gihadista, que empra pràctiques terroristes i es planteja com un moviment de resistència
islàmica al voltant del món, mentre que és comunament assenyalada com una xarxa de
terrorisme internacional.
Inicialment segons els plans del Qaida el 1995 era projectar avions com míssils a edificis dels
Estats Units i ensorrar les icones del poder nord-americà; dins d'aquests punts figuraven: la
Torre Sears (Chicago), El Pentàgon (Washington DC), Piràmide Transamérica (Sant Francesc),
World Trade Center (Nova York), La Casa Blanca (Washington DC)...
El seu fundador, líder i gran col·laborador va ser Ossama bin Laden, un multimilionari d'origen
saudita que va estudiar Religió i Ciències Econòmiques a la universitat de Rei Abdul Aziz. El 1
de maig de 2011, el president dels Estats Units Barack Obama va anunciar que el líder Osama
Bin Laden va morir en un operatiu militar nord-americà al Pakistan. El nou líder de
l'organització seria un home de 60 anys de l’Egipte anomenat Aiman al-Zauahri.
També la guerra de Afganistan, consisteix que el 7 d’octubre del 2001 com a resposta a l’atac
contra les Torres Bessones, els Estats Units va bombardejar Afganistan . L'objectiu declarat de
la invasió era trobar a Osama bin Laden i altres dirigents d'Al-Qaida per portar-los a judici, i
enderrocar el règim talibà que recolzava i donava refugi i cobertura als membres d'Al-Qaida. La
Doctrina Bush d'Estats Units va declarar que, com a política, no es distingiria entre
organitzacions terroristes i nacions o governs que els donen refugi.
L'atac inicial va traure als Talibà del poder, però aquests van recobrar força i posicions des de
llavors. La guerra ha tingut menys èxit de l’esperat quant a l'objectiu de restringir el moviment
d'Al-Qaeda.[ Des de 2006, es veu amenaçada l'estabilitat a Afganistan a causa de l'increment
de l'activitat insurgent liderada pels Talibà, els alts registres de producció il·legal de droga, i un
fràgil govern amb poc poder fóra de Kabul.

2. Ames els EUA van iniciar unilateralment els atacs contra el règim talibà i les bases d’Al-Qaida
l’octubre de 2001 a l’Afganistan. En un primer moment, tenien només el suport del Regne
Unit. Posteriorment, tant l’ONU com bona part de la comunitat internacional van acceptar i
participar en aquesta iniciativa.
L’expressió «eix del mal» va néixer en un discurs de l’aleshores president dels Estats Units,
George W. Bush, el 29 de gener de 2002. Aquella denominació va servir per assenyalar, des
dels Estats Units, els països que suposadament albergaven i defensaven terroristes. L'expressió
deriva de la d'estats canalles, però aquesta expressió al seu torn és una reminiscència de les
forces de l'Eix de la Segona Guerra Mundial i de la designació per *Reagan de la Unió Soviètica
com a imperi del mal. Els estats-nació que Bush va esmentar en el seu discurs van ser l'Iraq,
Iran, Corea del Nord, als quals posteriorment es van agregar Líbia, Síria i Cuba.Després van ser
agregats altres tres estats mes: Bielorússia, Myanmar i Zimbabwe.
El 20 de març de 2003, els Estats Units van iniciar els atacs a l’Iraq. El motiu exposat pels Estats
Units va ser que a l’Iraq s’hi amagaven armas de destrucción masiva Las cuales, nunca llegaron
a encontrarse, ni su existencia quedar demostrada-, poner fin al apoyo brindado por Saddam
Hussein al terrorismo, y lograr la "libertad"del pueblo iraquí. Los principales detractores de la
guerra señalan estas razones como meras excusas para realizar la invsión, motivados por
intereses meramente económicos y políticos.
Aço va provocar una fractura política entre las grandes potencias, que se dividieron entre
aquellas que se opusieron activamente a la invasión, como lo fueron Francia, Bélgica,
Alemania, Rusia, China, y aquellos que sí apoyaron públicamente a los Estados Unidos, como
fue el caso de Gran Bretaña, España, Polonia, Portugal y demás naciones que integraron la
coalición.
Darrere de les invasions i posteriors guerres de l’Iraq i l'Afganistan s'hi trobaven interessos
econòmics i estratègics. Es tractava, segons alguns analistes, de controlar una de les regions
del món més importants quant a recursos energètics per a obtindre majors benificis
La guerra de l’Iraq va produir un fenomen que no s’havia vist mai fins aleshores: l’aparició d’un
moviment mundial contra la guerra, amb manifestacions multitudinàries en diversos punts del
planeta. Es van convocar manifestacions simultànies a més de 800 ciutats de més de 60 països,
amb una participació total estimada d’entre 6 i 13 milions de persones.
El conflicte entre Israel i Palestina és un dels més antics que hi ha actualment. Els israelians
diuen (amb certa raó) que aquesta era el seu territori fa 200 anys i van ser llançats bàsicament
pels romans i Byszantinos. El fet és que probablement són originalment de tribus molt
properes, però els que no es volien fer primer chrsitianos i després en gran part Mohametanos
emigrar. Tots dos des de l'època eluego es mesclar molt, així que parlar de races és ridícul,
però si cal hblar de cultures diferents. Molts de lso israelsi van venir d'occident, encara que hi
ha també un alt percentatge que van venir de països àrabs.
La postura és bastant ridícula en el sentit, que això implicaria que s'haurien de revertir les
migracions dels pobles - i pensat fins a la ultimna conseciencia ens tornem tots a africa oriental
- on aparentment va sorgir la raça humana.A més en la Guerra que va seguir a la declaració
d'independència per part de l'ONU no van intervenir ni Estats Units ni un altre país, i tot

3. semblava indicar que Israel havia de desaparèixer ràpid amb els exèrcits de Egypto, Síria,
Transjordania i l'Iraq envaint i donant suport a les forces locals Palestins. De fet van perdre
aquesta guerra no per la força meravellosa de lso israelians, ja que aquests cas no tenien
exèrcit, sinó per la corrupció profunda en lso exèrcits invasors, que van venir pnesando que no
anava haver lluita sinó només opció a robar a les cases de lso Isrealis I Palestins que havien
fugit.
Ademes, hi han mes guerres en el mon. En la d'època de (1960), Somàlia va mantenir estretes
relacions amb la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), però quan aquesta va
recolzar a Etiòpia, rival de Somàlia, en la guerra entre ambdós (1964-1987), Somàlia es va
alinear cap Occident. No obstant això, la situació econòmica del país era molt delicada.
I davant aquesta delicada situació econòmica va néixer, una oposició que arribaria a armar-se
ia prendre part dels territoris de forma il · legítima.
Aquest va ser un grup opositor que es va dividir en 1991 per diferents motius, entre ells les
tradicionals enemistats entre diferents clans i ètnies, el Moviment Patriòtic Somali (MPS) al
sud, i el Moviment Nacional Somalí (MNS) al nord. D'altra banda, el grup Congrés Unit Somalí
(CUS) va prendre la capital del país, provocant la sortida del president Escombra.
Mohamed Egal va establir un govern al nord, anomenat Somalilandia, la qual no va ser
reconeguda per la resta dels països. Des d'aleshores el país ha mancat d'un govern central,
sent característic el domini d'alguns grups en certs territoris.
A partir d'aquests esdeveniments, es van desenvolupar combats entre els clans i la situació
s'agreuja amb la sequera que castigava el país. Aquesta combinació va resultar ser catastròfica
per a la població en general. Per 1992, més de la meitat de la població del país (més de 4
milions), es trobaven amenaçades per fam, malnutrició greu i malalties relacionades amb
ambdues.
El 27 d'octubre de 2002, 19 líders de faccions i l'actual Govern Nacional de Transició van signar
una Declaració de Alto el Foc.