SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
2023. Els regnes cristians.pptx
1.
2. QUÈ TREBALLAREM?
*ORIGEN I UBICACIÓ DELS SEGÜENTS REGNES: ASTÚRIES, LLEÓ, CASTELLA
*COM ES FORMEN ELS COMTATS CATALANS I ELS COMTATS ARAGONESOS
*COM ES FORMA LA CORONA D’ARAGÓ
COM ES FORMA LA CORONA DE CASTELLA
REGNE DE NAVARRA
*IMPORTÀNCIA DE LA RAMADERIA CASTELLANA: LA MESTA
*EXPANSIÓ DE LA CORONA D’ARAGÓ
XOC ENTRE CORONA DE CASTELLA I CORONA D’ARAGÓ PER LA POSSESSIÓ DE
TERRES
QUÈ PASSA QUAN LA CORONA D’ARAGÓ ES QUEDA SENSE HEREUS
3. ELS
REGNES
CRISTIANS
REGNE D’ASTÚRIES: s’amplia i esdevé el REGNE DE LLEÓ
REGNE DE CASTELLA: comença com un comtat vassall del REGNE DE LLEÓ
REGNE DE NAVARRA: moment àlgid amb Sanç III
Comtats aragonesos: va formar part en un moment del regne de Navarra, després va passar a ser un REGNAT
Comtats catalans: el seu origen resideix en la Marca hispànica
ESQUEMA COPIAT A LA LLIBRETA A PRINCIPIS DEL TEMA
La unió del regne de Castella i el regne de
Lleó va conformar la corona de castella
La unió del regnat
d’Aragó i els
comtats catalans
va crear la corona
d’Aragó
CAS PORTUGAL!: territori que es va independitzar del regne de Castella
*
4. ORIGENS
Després de la conquesta musulmana, les úniques zones
que no van quedar sota el domini musulmà van ser les
àrees cantàbriques (origen dels regne asturià i lleonès) i
pirinenques (origen del regne de Navarra i els comtats
aragonesos i catalans), al nord de la Península.
El regne d’Astúries . En aquest territori fora del control
andalusí s’hi van refugiar alguns dels nobles visigots que
fugien de la invasió. Es diu que el 1er rei d’aquest regne va
ser Pelagi. La batalla més famosa és la batalla de
Covadonga
El regne de Lleó. El regne d’Astúries aprofita la debilitat dels emirs cordovesos per ocupar els territoris
des de la Serralada Cantàbrica fins al riu Duero, una zona despoblada i abandonada.
*
claus 1 i 3 p. 101
5. Amb la dissolució del Califat de Còrdova i la divisió territorial de
Taifes, els regnes cristians van començar a guanyar terreny i feien
pagar a les taifes un tribut anomenat Pàries. Aquest impost es
donava a canvi de que els cristians no ataquessin les Taifes.
L’altre moment decisiu en l’avenç cristià
i afebliment dels musulmans fou la
batalla de Las Navas de Tolosa (1212)
AVENÇ CRISTIÀ
6. El regne de Castella.
Orígens: frontera oriental del
regne de Lleó, la zona de
defensa enfront de les
incursions musulmanes. Per
això es van fer nombrosos
castells. Aquesta zona es va
acabar dient comtat de Castella
i era vassalla del regne de Lleó
fins que van aconseguir
independitzar-se i esdevenir un
regne.
La Corona de Castella neix amb la
unió del regne de Lleó amb el de
Castella
*
7. CORONA DE CASTELLA
La Corona de Castella neix amb la unió del regne de Lleó amb el de Castella (s:XIII)
1r rei: Ferran III. Va destacar també el rei Alfons X el Sabi.
Monarquia forta, amb el poder molt centralitzat: el rei és el cor i el cap del poble
Durant el segle XIV hi van haver un seguit de revoltes i disputes per la corona castellana, fins que es van
desenvolupar dos bàndols entre dos possibles successors: la petita noblesa i els sectors populars contra
l’alta noblesa. Finalment va guanyar el defensor de l’alta noblesa, Enric II de Trastàmara.
8. Es va organitzar una poderosa institució per tal de controlar i
assegurar aquestes transhumàncies i també defensar els
interessos comuns: LA MESTA.
La va reconèixer el rei Alfons X, ja que la monarquia
aconseguia molts beneficis de la ramaderia.
Amb la llana d’aquestes ovelles també es va desenvolupar
l’artesania del teixit fins al punt de necessitar fires de
comerç. La Mesta protegia als ramaders i els hi concedia
privilegis com la lliure pastura o la exempció d’ajudar en les
guerres.
A canvi la Mesta pagava impostos al monarca.
La importància de la ramaderia castellana: l’economia depenia de l’agricultura i la ramaderia. La ramaderia es
dedicava sobretot a la cria d’ovella i per la península i havien un conjunt de rutes o carrerades perquè els ramats es
poguessin moure i buscar pastures.
*
9. LES CARRERADES Servien per moure als ramats segons les pastures i el clima: a l’estiu es movien
cap al Nord i a l’hivern els ramats anaven al Sud, buscant temperatures més suaus.
https://www.youtube.com/watch?v=D8rNVwZCmJQ&ab_channel=historiaencomentarios
https://www.rtve.es/alacarta/videos/telediario/2000-ovejas-
recuerdan-madrid-papel-ganaderia-nuestro-pais/2049518/
10. DEFINICIONS RELLEVANTS PER ASSOLIR EL TEMARI:
*TRANSHUMÀNCIA: moure els ramats segons l’estació de l’any per buscar pastures i millors temperatures
*CARRERADA: camins fets per la transhumància dels ramats
*MESTA: associació de ramaders de Castella. Rebia la protecció del rei.
FERRAN III: primer rei de la Corona de Castella. Va reconquerir llocs estratègics d’Andalusia i el que quedava de
Badajoz.
ALFONS X: rei castellà, també va reconquerir llocs rellevants. Va fundar la Mesta.
BATALLA DE LAS NAVAS DE TOLOSA: una de les batalles més conegudes entre cristians i musulmans, va ser una
victòria cristiana que va permetre avançar en la reconquesta.
11. COMTAT D’ARAGÓ I COMTATS CATALANS; UN ORIGEN EN COMÚ:
LA MARCA HISPÀNICA
COMTATS CATALANS: conjunt de comtats, dels quals el més important va ser el
comtat de Barcelona. El seu iniciador va ser Guifré el Pilòs
COMTAT D’ARAGÓ: regnat que durant un període breu queda absorvit per Navarra
(fins a la mort de Sanç III).
Al segle XII una unió matrimonial fa que s’uneixi als comtats catalans, creant així la
Corona d’Aragó.
EL CAS DEL REGNE DE NAVARRA: s’origina un cop fan fora als francs. El rei més
destacat va ser Sancho III, ja que va incorporar al seu regne comtats aragonesos,
alguns de Castella i part de Lleó, però quan va morir el regne es va desintegrar
Aquest territori fronterer fou establert per l’imperi carolingi i quan aquest es desintegra la Marca es divideix. Els
francs van marxar i en aquestes regions hi vivia gent autòctona.
*
12. LA FORMACIÓ DELS COMTATS CATALANS
Antecedent: Marca Hispànica
*Els francs ocupen el Nord Est de la península i estableixen allí uns comtats, que eren vassalls dels francs.
Arribat el moment, es va trencar la relació de vassallatge perquè els francs no van ajudar als comtats
davant d’un intent d’ocupació musulmana.
*També cal recordar que la desintegració de l’imperi carolingi va provocar que els francs perdessin interès
en la Marca hispànica.
La independència oficial entre francs i comtats catalans arriba quan es signa el tractat de Corbeil (s. XIII)
El 1r comte de Barcelona va ser Guifrè el Pilòs. Els seus continuadors es van assegurar, mitjançant pactes
i matrimonis, que aquest comtat fos el més poderòs. Destaca sobretot Ramon Berenguer III, el qual va
alliberar Tarragona dels musulmans.
https://www.youtube.com/watch?v=BDE36na8PY0&ab_channel=Pol%C3%B2niaTV3
sabieu que…?
13. LA CREACIÓ DE LA CORONA D’ARAGÓ
MATRIMONI ENTRE PERONELLA (hereva aragonesa) i RAMON BERENGUER IV (català)
Va ser un matrimoni totalment organitzat per unir els dos territoris i perquè al regne d’Aragó no hi havia
cap descendent masculí. Peronella tenia 1 any i Ramon Berenguer en tenia 20 quan es va concertar el
matrimoni.
No obstant aquesta unió dinàstica, Catalunya i Aragó van mantenir les seves institucions i lleis.
Durant el regnat de Jaume I el Conqueridor, la Corona
d’Aragó inicia una campanya d’expansió cap al Sud i el
Mediterrani: primer aconsegueix les illes Balears i València
*
14. La conquesta de València posa en perill
la cordialitat entre Corona d’Aragó i
Castella i a través del tractat d’Almirra,
tots dos territoris aclareixen les
delimitacions dels seus regnes (Alacant
se la queda Castella, la resta de València
serà per la Corona d’Aragó).
A part de les Balears i València, la
Corona d’Aragó va arribar a conquerir
Sicília, Cerdenya, Regne de Nàpols i
Atenes i Neopàtria.
15. Els reis aragonesos, per poder conquerir de tots aquests
territoris, van precisar d’uns soldats mercenaris, especialitzats en
espionatge i la guerra: els almogàvers. En temps de guerra
foren molt útils, ja que eren grans guerrers, però en les etapes
de pau es dedicaven al saqueig.
16. A principis del S. XV mor el rei de la Corona d’Aragó sense descendència (Martí l’Humà) i llavors
comença una disputa pel tro. Després de dos anys de revoltes, es celebra el Compromís de Casp i
s’escolleix un nou rei.
El Compromís de Casp (1412) va ser una reunió de nou representants dels estats d'Aragó, València i
Catalunya (tres per Estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria a Martí l'Humà, mort el 1410.
L’escollit va ser Ferran d'Antequera, en detriment de l'altre candidat Jaume II d'Urgell.
Finalment, el matrimoni de Ferran
d’Antequera amb Isabel, hereva de la
corona de Castella, va suposar la unió
dels dos territoris. Són ells qui expulsen
als darrers musulmans de la península.