Introducció al color, propietats i gammes

1. COLOR

2. Constantment rebem
impressions de color per mitjà
de la vista, i aquestes
impressions tenen la facultat
d’inquietar-nos, tranquil·litzar-
nos, posar-nos de bon humor,
o fer-nos pena.
És el món del color.

3. color
El sentiment del color és
tant vell com la humanitat.
L’home de l’època glacial,
fa més de 20.000 anys ja
utilitzava colors minerals
per representar la seva
vida i el que l’envoltava.
(Coves d’Altamira)

4. DEFINICIÓ
• Qualitat variable dels
objectes
• És l’aspecte més
cridaner de la imatge,
ens ajuda a
comprendre el que
veiem i ens dona
informació addicional
sobre els objectes que
contemplem.

5. Tot color és llum

6. El color dels cossos
depén de les radiacions
de la llum absorvides per
la seva estructura
molecular i les longituds
d’ona que el cos reflexa.
La propietat cromàtica
associada a la longitud
d’ona es coneix com:
COLOR i és percebut per
mitjà del sentit de la
vista.

7. EL SENTIT: LA VISTA
La llum entra a l’ull a
través de la pupil·la i
el cristal·lí s’encarrega
de concentrar-la a la
retina, on estimula els
bastonets i els cons.
La informació del que
veiem es transmet al
cervell a través del
nervi òptic.

8. ELS PIONERS DELS COLORS
Isaac Newton
(1642-1727)
Físic-matemátic-astrónom
Va descriure els colors com
el producte de les propietats
dels rajos que componen les
fonts lluminoses. Va
demostrar que la llum
blanca estava composta per
els colors de l’arc iris.
L’espectre solar es compón de 7 colors:
vermell, taronja, groc, verd, cian, anyil
i violeta.

9. Els objectes tenen la propietat
d’absorvir determinada
quantitat de llum i rebutjar una
altre llum, el color natural de
l’objecte que nosaltres
percebem està donat per el raig
de llum que rebutja.
Un exemple: la poma és
vermella, perquè absorveix els
raigs blaus i grocs. Rebujta els
vermells, llavors per els nostres
ulls és de color vermell.

11. Si la poma absorbís els
vermells i rebutgés els blaus i
grocs, seria de color verd. Les
superfícies negres
absorbeixen tots els colors,
els objectes blancs,
reflecteixen tots els colors, o
sigui, els rebutja.

13. PROPIETATS
Els colors es poden classificar
diferent segons com els
aconseguim, seran:
COLORS ADDITIUS
o
COLORS SUBSTRACTIUS

14. ADDITIU vs SUBSTRACTIU
El color s'utilitza en molts tipus de media (tele, cine, llibres, revistes,
diaris).
Però el color no es reprodueix de la mateix amanera per tots aquests
medis.
Hi ha dues maneres bàsiques de produir color: additiva i subtractiva.
La televisió utilitza els
additius, mentre que la
impremta utilitzen el
subtractiu.

15. COLORS SUBSTRACTIUS
Els colors substractius o colors
pigment (pols de color que
tinta un aglutinant per crear
una pintura) parteixen d’una
barreja substractiva, ja que al
afegir color (material) treiem
lluminositat.

16. COMBINACIÓ SUBSTRACTIVA (Model CMYK)
Els colors pigment primaris son el magenta, el groc i el cian,
que no podem crear a partir de la barreja de cap altre
pintura. Aquests colors són els que s’utilitzen en impremta.

17. COLORS ADDITIUS
• Els colors additius o color
llum és el que es produeix
per les radiacions
lluminoses. Les llums
primàries son vermell, verd
i blau violeta.
• La barreja dels tres
produeix el color blanc, és
una barreja additiva.
• Les llums secundàries son el
magenta, el groc i el cian.

18. COMBINACIÓ ADDITIVA (Model RGB)
En els nostre mon modern dels
ordinadors i monitors, hem passat
el vermell-verd-blau a RGB , que
no només indica els colors primaris
llum, sinó tots els derivats de la
seva barreja òptica.

19. CLASSIFICACIÓ
- PRIMARIS
- SECUNDARIS
- TERCIARIS

20. COLORS PRIMARIS
Colors primaris son
aquells colors bàsics o
fonamentals dels que
es deriven els demés
colors.
Són irreductibles a la
percepció.

21. Groc Cian Magenta
Els també anomenats colors fonamentals, son els colors
de partida, no s’obtenen de la barreja de cap altre color, al
unir-los podem aconseguir una àmplia gamma de colors.

22. COLORS SECUNDARIS
Son aquells que s’obtenen de la
barreja dels primaris:
GROC + BLAU = VERD
BLAU + VERMELL = VIOLETA
VERMELL+ GROC = TARONJA

23. + + +
VERD TARONJA VIOLETA
Son els colors intermedis, els que s’obtenen en barrejar els
primaris en quantitats iguals.

24. COLORS TERCIARIS
Els colors terciaris, son els
obtinguts de la barreja d’un
primari i un secundari en
parts iguals.
En realitat no són més que
matisos d’un color.
GROC + VERD = VERD LLIMONA
VERD + BLAU = TURQUESA
BLAU + VIOLETA = LILA
VIOLETA + VERMELL = VIOLETA VERMELLÓS
VERMELL + TARONJA = TARONJA VERMELLÓS
TARONJA + GROC = TARONJA GROGÓS

25. + + +
MARRÓ OCRE
Son els que s’obtenen al barrejar quantitats iguals de un color primari amb el
seu secundari més proper en el cercle cromàtic. Si variem la proporció, s’obté
una àmplia gamma de subtils tons grisos, marrons, ocres i turqueses.

26. LA RODA DE COLORS
• Cada color té un lloc específic en la
roda de colors o cercle cromàtic. A
més d’ajudar-te a barrejar colors
t’ajuden a afegir colors a les teves
creacions de manera lògica.
• Apart de la roda de colors tindriem
molts altres esquemes útils per
ordenar els colors .

27. LA RODA DE COLORS

28. COLORS COMPLEMENTARIS
P C
Son els colors diametralment oposats en el cercle cromàtic i
que ofereixen major contrast entre ells.

29. Esquemes bàsics del color
• Esquema Acromàtic (Colors Neutrals)
• Esquema Anàleg (Colors Anàlegs)
• Esquema Complementari (Colors Complementaris)
• Esquema Monocromàtic
• Gamma Càlida
• Gamma Freda

30. Colors Neutrals
• Els colors neutrals contenen parts iguals dels colors primaris (s’obté
un gris neutral).
• Negre, blanc i gris son a vegades, considerats com a neutrals. En
realitat els dos primers no són colors, sinó que són l’absencia de color
i la llum total.

31. ESQUEMA ACROMÀTIC O NEUTRAL
Sense color. Utilitza sols blanc,
negre i gris.

32. ESQUEMA ANÀLEG
Utilitza qualsevol de tres a cinc tons consecutius o
qualsevol dels seus tints i matisos del cercle cromàtic
pròxims.

33. ESQUEMA COMPLEMENTARI
Utilitza colors oposats del cercle cromàtic.

34. ESQUEMA MONOCROMÀTIC
Utilitza un to amb
combinació amb qualsevol
dels seus tints i matisos.

35. UNA OBRA COMPLEMENTÀRIA
• Artista: Paul Cezanne
• Títol: La Montagne Saint
Victorie
• Any: 1886-88
• Colors complementaris
utilitzats: Blau i taronja.

36. UN ESTUDI MONOCROMÀTIC
• Artista: Marc Chagall
• Títol: Les Amants Sur Le Toit
• És un estudi practicament
monocromàtic amb
predominància del blau.

37. GAMMA CÀLIDA
Son aquells colors que
emocionalment ens
transmeten calor,
ocupen una meitat del
cercle cromàtic: van del
verd llimona al violeta
vermellós.

38. COLORS CÀLIDS
• Artista: Jan Vermeer
• Títol: Niña Dormida en una Mesa
• Any: 1657
• Esquema de colors càlids (vermell,
taronja, groc ataronjat, groc)

39. GAMMA FREDA
Son aquells que
aparenten sensació de
fred i es troben a l’altre
meitat del cercle
cromàtic: del verd al
violeta.

40. COLORS FREDS
• Artista: Pablo Picasso
• Títol: Femme Allongé Lisant
• Any: 1939
• Esquema de colors freds
(verd, turquesa, blau lilós,
blau)

41. QUALITATS DEL COLOR
Les tres qualitats del color son:
to (color), saturació
i valor (brillo o lluminositat)
i amb aquestes tres dimensions
podem descriure un color i
col·locar-lo en l’espai de la
percepció del color.

42. TO (color)
Aquest terme és el més fàcil de
recordar, perquè es refereix al
mateix nom del color, el matís.
Molts colors diferents són produits
com a resultat d’una combinació
entre dos o més colors, o afegint-hi
colors acromàtics (negre, blanc o
gris).

43. VALOR (brillo o lluminositat)
És un terme que s’utilitza per descriure que tant clar o fosc sembla un
color. Per lo tant, el valor del color està determinat per la seva
propietat de reflexió, es a dir: quanta llum reflexa cap a l’ull. Un
vermell brillant semblarà més clar a l’ull que un de fosc, té un valor
més alt.
Blanc + Color
Valor alt
Negre + Color
Valor baix

44. SATURACIÓ
La saturació és la intensitat
del color pur.
Mentre més saturat més pur
i intens es veu el color,
mentre menys saturat més
grisós es veu, perquè perd el
pigment.

45. ILUSIONS ÒPTIQUES

46. ILUSIONS ÒPTIQUES

47. ILUSIONS ÒPTIQUES