1. EL MÈTODE SUZUKI
Shinichi Suzuki va néixer a Nagoya, Japó l’any 1898, en el si d’una família
aristòcrata, fill d’un gran fabricant de violins. Però no serà fins al 17 anys, quan
s’involucri realment en la música. Diplomat en comerç, es trasllada a Berlín en 1920
per aprofundir en aquesta. Lloc on es relacionarà amb personatges il·lustres com
Albert Einstein, els quals despertaran en ell, aquesta passió de compartir la seva
harmonia i qualitat de vida amb els altres.
Després de la guerra desenvoluparà en profunditat les seves idees sobre
l’educació dels infants i la formació del talent, les quals tindran una gran repercussió a
partir del anys 50.
A partir dels 60 s’estableix contacte amb educadors i músics americans, el qual
repercutirà en la creació d’un grup d’investigació i recolzament nord-americà, entorn
aquesta pedagogia i finalment, als anys 70 a Europa, creant-se l’associació europea
Suzuki.
Objectius:
Segons Shinichi Suzuki, l’educació musical ha de comprendre els següents objectius:
- “Contribuir a l’educació integral dels nens donant-los instruments per arribar a
desenvolupar les seves capacitats i ajudar-los a enriquir-se espiritualment”. És a dir,
l’educació musical ha de ser un complement principal per un bon desenvolupament del
nin.
- “Potenciar un ésser humà complet que amb treball i esforç i en un entorn que l’animi
amb amor i paciència, pugui desenvolupar confiança i respecte a sí mateix. Tots els
nins i nines posseeixen la capacitat d’aprendre i desenvolupar totes les seves
potencialitats”. Amb altres paraules, ha de ser un incentiu per que el nin vulgui tenir
una formació completa i adequada, i es senti complet.
Principis metodològics:
Hem de tenir en conte, que el nin esta influït per l’ambient en el que viu, i
aquest pot ser favorable o no.
-1-
2. Aprenentatge de la llengua materna:
El senyor Suzuki opina que l’aprenentatge de la llengua materna es el més
fiable ja que influeixen varis factors molt importants: l’ implicació total dels pares, la
total certesa del seu aprenentatge i la repetició constant el que implica un
perfeccionament en tot moment. Per tant, ell aplica aquests factors a l’aprenentatge
de l’educació musical.
Aprenentatge d’instrument com la llengua materna:
És molt important que l’Infant estigui en contacte amb la música des de ben
petit, tenint un aprenentatge d’aquesta des d’un punt de confiança amb amor i il·lusió.
Promou un aprenentatge a través de la repetició ja que, d’aquesta forma, tot el que
s’aprèn es va perfeccionant i millorant i no es deixa de banda. Entén també la música
com una activitat social d’intercanvi. Diu que el primer que es fa es treballar
directament amb l’ instrument i que una vegada ja s’aprèn, s’inclou lectura i escriptura
musical.
El paper dels pares:
És molt important dins el mètode Suzuki ja que fomenten l’aprenentatge a
través de l’augment de l’autoestima i l’amor per l’Infant amb una actitud positiva cap a
l’aprenentatge d’aquest. Han d’implicar-se activament a las classes pràctiques,
aprendran juntament amb l’Infant les primeres passes i s’encarregaran de la pràctica a
casa.
L’entorn musical:
A dins la metodologia de Suzuki és important e imprescindible que la música
formi part de la vida quotidiana de l’Infant, formes de fer-ho seria, assistir a concerts,
música a casa, etc. És a dir, una escolta diària de música facilita al nen l’aprenentatge
d’aquesta, ja que així fa seus els aspectes rítmics i melòdics de la música i facilitarà
que la pugui fer seva.
-2-
3. Organització pràctica:
Els alumnes aprenen música a través del Mètode, ho poden fer a partir dels 3
anys d’edat. Les primeres lliçons són destinades als pares, els quals es fan càrrec de
l’educació del seu fill.
En unes setmanes aquests, ja coneixeran el recorregut durant el primer curs
del seu fill. L’alumne aprendrà primeres cançons, tècniques bàsiques d’instruments,
etc.
Una vegada que això passi, l’alumne tindrà classes individuals com també
col·lectives. Dins la individual els pares hauran d’ajudar al seu fill a practicar per tal
d’arribar a dominar lo après a classe. Per això com deia Suzuki “només practica els
dies que mengis”.
Segons Suzuki, l’aprenentatge de la música, suposa i repercuteix dins molts
altres àmbits de l’educació de l’Infant, alguns d’aquests podrien esser:
Desenvolupament motriu
Desenvolupament del sentit del ritme.
Una educació auditiva
Un augment de l’autoestima i la confiança, el qual, influirà dins l’aprenentatge
escolar i dins la seva vida en general.
Activitat amb el mètode:
Sessió 1:
Informarem als pares del necessari per poder realitzar el mètode Suzuki. I el
paper que desenvoluparan junt als nins.
Ensenyarem els tres principals tipus d'instruments (corda, vent i percussió).
Sessió 2:
Consistirà en el reconeixement del instrument i situar-ho en la família
corresponent.
Ensenyarem els diferents materials pels quals estan composts.
Donarem recomanacions d'un bon ús i manteniment dels instruments.
-3-
4. Sessió 3:
Ensenyarem la postura bàsica d’agafar els instruments.
Reconeixement del timbre de cada instrument, ho posarem diverses vegades
per fomentar la repetició i així facilitar el seu aprenentatge.
Sessió 4:
Realitzarem un joc d'imitació sobre el so dels instruments i les seves formes
mitjançant la gesticulació.
Als alumnes els donarem un CD perquè ho escoltin diverses vegades al dia, ja
que per mitjà de l'audició constant es crea un entorn sonor apropiat perquè els
nens reconeguin les melodies.
A tenir en compte:
Es recomana deixar activitats perquè els nens desenvolupin junts amb els
pares de família.
Convidar als pares al joc d'imitació i reconeixement de diferents instruments, a
fi de fomentar la relació entre tots dos. Amb això augmentem la motivació i
l'esperit de superació dels nens.
-4-