Treball Edat mitjana

1. PROJECTE:L’EDAT MITJANA
L ‘INICI
Quin fet es considera l’inici de l’edat mitjana?
L’edat mitjana és el període intermedi de la historia d’Europa enmig de l’edat
antiga i moderna. Els seus inicis es marquen per dos grans
esdeveniments:l’inici al segle V amb la caiguda de l’imperi roma a l’any 476,al
final al segle XV amb la caiguda de Constantinoble,al any 1453.
Que va fer que l’imperi roma es debilités?
A finals de l’edat antiga, l’imperi romà es va tornar mes feble. L’àmplia xarxa de
ciutats i el seu poderós exèrcit passaven per una situació difícil.
La crisis afectava les ciutats i molta gent se’n va anar a viure al camp; els
romans rics tenien vil·les amb terres de conreu,on van petits exèrcits per a
protegir-se’l.
Com es divideixen l’imperi Romà?
L’exèrcit no era capaç de controlar les fronteres de l’imperi romà, l’emperador
Teodosiva decidir dividir-lo en dos parts,entre els seus fills (Arcadi i Hornori), a
un li va donar occident i a l’altre li va donar d’orient, al any 395 dC.
L’imperi romà d’occident.
L’imperi romà d’orient.

2. Qui eren el pobles germànics?
Els germànics eren un conjunt de pobles que habiten al nord de l’imperi romà i
que van contribuir,decisivament a la seva caiguda. En la seva expansió, van
formar els regnes de la edat mitjana a Europa. Alguns pobles germànics foren
els francs, els Alemanys, els vàndals, els visigots, els ostrogots, els saxons, els
angles, els burgundis els frisis, els gots, els longobards, els queruscus, els
sueus o els teurons.
Aquestes tribus eren originàries d’Escandinàvia i parlaven llengües
germàniques, una branca de la família indoeuropea. Tenen una mitologia
pròpia coneguda desde l’antiguitat. Ja des del segle II ac van tenir disputes i
batalles amb els Romans amb les guerres cimbres, que els anomenaven
despectivament bàrbars i que els van donar nom com a col·lectiu (Germania
era una de les províncies imperials).
On es van instal·lar els germànics?
Els regnes germànics van ser els estats que es van establir a partir del segle V
a l’antic territori de l’imperi Romà d’occident.
Els visigots:quant van arribar? Qui eren? D’on procedien? Quant de
temps van estar a la península Iberica?
Els Visigots eren nòmades i guerrers que al segle III estaven establerts a l’est
d’Europa. Van traspassar les fronteres de l’imperi Romà i es van anar
desplaçant cap a l’oest a causa de la pressió d’altres pobles d’origen asiàtic.
Els Visigots:van ocupar tota la península Ibèrica i van establir la capital a
Toledo. Van estar a la península ibèrica fins al segle VX.
Com era la religió i l’art dels visigots
L’Art
L’artvisigòtic és un estil artístic enquadrat dins de l’art preromànic.
L’art visigòtic té les seves principals manifestacions en la arquitectura i en
l’orfebreria (art amb metalls preciosos).

3. La arquitectura: Les esglésies eren de petites i de poca altura, i les construïen
amb grans blocs de pedra ben tallada. construïen finestres en forma de
ferradura.El sostre de l’interior de la església estava fet de gran bovades i no hi
havia quasi decoració.
Tipus d’objectes fets amb orfebreria:
Corona de Rescesvinto
Creu visigòtica
Religió
L’església va ser la institució que va influir més el pensament de l’època. En els
monestirs es va copiar els llibres de l’antiguitat clàssica Grega i Romana que en
cas contrari s’haurien perdut per sempre. També s’hi va introduir les grans
obres de cultura Àrab, la més avançades d’aquell temps.
Eren politeistes (tenien molts deus) i els seus deus estaven associats a les
forces de la naturalesa; els seus santuaris eren al fons dels boscos.
Als visigots els va fascinar la religió que tenien els romans(cristianisme), es van
tornar cristians i van adquirir alguns costums.
Els costums
Les primeres tribus visigodes seguien els costums generals dels pobles
germànics. Com a poble medieval van distingir-se pel seu poder militar i per la
seva religió. Van recopilar les lleis tradicionals hispàniques.

4. Edat Mitjana
“El feudalisme”
Què es el feudalisme?
El feudalisme era el sistema social, econòmic i polític de l’edat mitjana. Estava
basat en la divisió de les terres del rei en petits territoris anomenats feus, eren
governats per un noble.
Quin es el seu origen?
El feudalisme es va desenvolupar a Europa, principalment entre els segles IX y
XIV .Va començar amb la caiguda de l’imperi romà i va acabar amb el
descobriment d’Amèrica de Cristóbal Colon.
L’origen del feudalisme es produeix durant el final de l’ Imperi Romà i la vida
urbana decau per la gran inseguretat degut als continus atacs. Als segles IV-V
la gent retorna a viure al camp.
Com s’organitzen els territoris?
Els territoris s’organitzaven gracies a la monarquia des de que va caure l’imperí
romà i es va dividir en molts pedaços.
Les terres del rei es dividien en petits territoris: els feus, governats per un noble
(duc, marquès…). Aquests nobles s´anomenaven senyors feudals, que
passaven a ser els vassalls del rei. A canvi de les terres els hi eren fidels i els
ajudaven a las guerres.
Els castells feudals
El castell medieval era una fortalesa i un habitatge alhora.
El senyor feudal vivia amb la seva família i els seus servents.
Els soldats defensaven el castell i les terres del senyor feudal.
Les relacions feudals
El senyor feudal atorgava

5. als vassalls: protecció (econòmica i militar) i els vassalls atorgaven al senyor
feudal: terres, pagament d’impostos i treball.
La cerimònia d’homenatge.
A la cerimònia d’homenatge el vassall jura obediència al rei sobre un objecte
sagrat.
El rei entrega al vassall un feu (simbolitzat per un punyat de terra o unes flors)
El rei recolzava l’espassa lleument als colzes del vassall.
Organitzacio de la societat
Dalt de la piràmide estava el rei, li seguien els nobles, els clergat i els
camperols.
Quins estaments eren privilegiats i quins no?
Com a privilegiats estaven la Noblesa i Clergat (no pagaven impostos), i com a
no privilegiats els pagesos i artesans (pagaven impostos).

6. Els monestirs
El paper de la església
Durant l’edat mitjana l’Església va tenir un paper molt important a Europa. El
cristianisme, la religió que l’imperi Romà havia estes per bona part del
continent, era molt present en molts aspectes de la vida.
Els monestirs
Eren els grans centres culturals de l’edat mitjana.
Els monjos
Eren les poques persones que sabien llegir i escriure i dedicaven el temps a
copiar i traduir textos d’antics autors (grecs i romans), ja que la majoria de la
població era analfabeta (es a dir que no sabia ni llegir ni escriure).

7. MUSULMANS
Els musulmans són els seguidors de l’islam, una religió creada a la península
Aràbiga al segle VII pel profeta Mahoma .
L’any 711, es van estendre per la península Ibèrica, derrotant als visigots, que
en aquell moment ocupaven la Península. La ocupació es va allargar durant
vuit segles fins a l´any 1492, quan els Reis Catòlics els van expulsar.
Entre els musulmans que van arribar a la Península Ibèrica hi havia àrabs
procedents del Pròxim Orient i berbers originaris del nord d´Àfrica.
AL-ÀNDALUS
El Al-Àndalus no és Andalusia com és podria pensar, sinó que és el nom del
territori que van ocupar els musulmans quan van envair la Península Ibèrica i
derrotar els visigots que ocupaven el territori en aquell moment de la història.
En el moment de màxima expansió aquest era el territori ocupat:
La majoria dels habitants de Al-Àndalus eren musulmans, els àrabs només
eren una minoria. També hi havien esclaus procedents de l´Àfrica i junts van

8. conviure amb part dels antics pobladors de la Península Ibèrica: els visigots i
els hispano-romans.
La societat a la Al-Àndalus era fonamentalment urbana, les ciutats com Sevilla
y Còrdova tenien molta importància. Estaven murallades i tenien els carrers
molt estrets. La medina era la part principal de les ciutats i és on es situaven els
edificis més importants. A les ciutats vivien molts artesans i comerciants; i al
camp que es situava al costat de les ciutats es practicava l´agricultura, els
musulmans van portar nous cultius.
Al-Àndalus es va convertir en un gran centre de cultura. A les seves ciutats es
van instal·lar els personatges més importants de la medicina, astronomia,
matemàtiques i filòsofs.
D´aquesta rica cultura hem heretat paraules i noms d´origen àrab com
Guadalajara o alcàzar. També plats de la gastronomia i algunes construccions
típiques com les cases amb pati.

9. LA RELIGIÓ MUSULMANA
Els cinc pilars de l´islam són:
1.- Sahada: Acepten que només hi ha un Déu Alà, i Mahoma és el seu
missatger. Tot el que vulgui convertir-se a l´islam, abans ha de pronunciar el
Sahada.
2.- Salat: Realitzar les oracions diàries a Déu mirant cap a la Meca. L´oració
s´ha d´oferir cinc vegades al dia.
3.- Zakat: Fer obres de caritat.
4.- Swan: Dejunar durant el Ramadà (un mes de vint-i-nou o trenta dies del
calendari lunar de l´islam).
5.-Hajj: Pelegrinar a la Meca (com a mínim una vegada a la seva vida).
Els edificis religiosos musulmans són:
Mesquit
a
Tomba Palau
Fort

10. LA MESQUITA: És el temple de la religió islàmica, com a lloc de culte, estan
destinades a realitzar-se activitats religioses: oracions, ritual del ramadà i
caritat.
LA TOMBA: És el lloc on es deixen les restes mortals d´una persona o d’un
animal quan mort. Sovint es fan commemoracions del difunt. Solen estar en
cementeris i de vegades a les esglésies.
PALAU:És la residència del cap d´estat o de qualsevol personatge de relleu.
Molts antics palaus ara s’usen com parlaments o museus.
FORT:És la pràctica d’incrementar la capacitat defensiva d’un lloc per mitjà
d’obres de protecció, tant simples com un paperet o tant elaborades com una
ciutadella.
L´ART MUSULMÀ
L‘art musulmà es concentra en expressar bàsicament la seva religió. Dintre de
tot el seu art, destaca sobre la resta l’arquitectura i la Mesquita sobre la resta
de les construccions.
Els elements mes característics de l´arquitectura són:
1.- L’arc de ferradura, dona esveltesa a les construccions. Te una corba mes
amplia que un semicercle, de manera que la seva forma recorda una ferradura.
2.- La decoració de mesquites i palaus, amb formes geomètriques i vegetals
en els alicatats i les sanefes.
Els edificis mes representatius de l’ art musulmà a al-Àndalus son la Mesquita
de Còrdova i l’Alhambra de Granada.

11. L’Edat Mitjana
La Marca Hispànica
La Marca Hispànica és una franja frontera de seguretat creada pel rei franc
davant possibles incursions del musulmans.
Gracies això els francs van resistir a la dominació musulmana, a la franja
muntanyosa propera al mar Cantàbric.
A partir del segle XI van anar estenent els seus dominis cap al sud, aprofitant
el debilitament de al-Àndalus. Es van agrupar en 4 grans grups:
- El Regne de Portugal
- El Regne de Navarra.
- La Corona de Castella
- La Corona d’Aragó
La paraula Marca significa que es una terra de fronterera.
El rei tenia un vassall, es deia Guifre, que li donava fidelitat màxima, quan va
perdre contra els biquinis el rei va voler seguir amb en Guifre de vassall i
aquest va dividir el territori de la Marca en feus i els va donar a nobles vassalls
seus. Va crear així un seguit de comtats.
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Després de diverses aliances amb l'Imperi romà, van establir-se en
l'actual França i en una regió d'Alemanya. El poble es va estendre en diversos
regnes medievals des del sud dels Pirineus.
Comtats catalans
A finals de el segle IX, els musulmans va saquejar el territori Català. Per això el
comte Borrell no va renovar el jurament de fidelitat al rei franc, cosa que va
suposar la independència política dels comtats catalans.

12. Després de la conquista de musulmana , les úniques zones que no van quedar
sota el domini musulmà van ser les àrees cantàbriques (l’origen del regne
asturià i lleones) i pirinenques (origen del regne Navarra i els comtats
aragonès i catalans). Al nord de la península.
L’art Romànic
L'art romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental del
segle XI al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
L’art romànic és un art medieval rural, que era el poblament dominant a
l’època.
A la fi del segle XI, s'hi produeixen canvis importants com les primeres
realitzacions en pedra polida, l'ornamentació escultòrica de finestres,
portals, capitells, ect...
La superació de l´arribada de l’any 1000 i del mil·lenari de la mort de Jesucrist
va provocar una renovació de l’art.
El nou estil es va caracteritzar per ser religiós, tot i que aparegueren diferents
localismes. El nou estil s'estengué ràpidament per totes les cultures europees
mediterrànies, travessant els Alps cap als països del Rin i endinsant-se per
tota la península ibèrica.
A la nau, s'aplicava la volta de canó, sense ornamentacions ni obertures; molt
sovint, amb la porta d'entrada situada al cantó de migdia com a única obertura,
amb escasses finestres de doble esqueixada.
Serà ara, al segle XII, quan esclata la construcció de les grans obres del
romànic, amb pintures murals, enlairament de grans campanars o claustres.
Però sempre limitats pels recursos arquitectònics que tant millorarà l'estil gòtic.
A l’arquitectura hi havia tres grans monument: els monestirs, les esglésies i
els claustres.

13. Les esglésies romàniques:
- Murs gruixuts i amb poques i petites finestres.
- Contraforts per aguantar el pes dels murs.
- Amb campanars alts i esvelts.
- Fan servir arcs de mig punt.
- Hi ha gravats i escultures religioses enganxades a les parets.
- A l’interior està decorat amb pintures religioses en les parets.
Pintura romànica.
Es diu pintura romànica a la que es pinta a Europa
occidental des de la invasió dels bàrbars fins als segles
XIII.
Es pintava en les parets (pintura murals) i
sobre taules de fusta, i dibuixos en llibres.
Els murals representaven motius cristians.
En la pintura sobre la taula s’utilitzava la tècnica del tremp. Es feia
barrejant pigments i rovell d’ou.
S’il·lustraven llibres, com bíblies, còdexs i santorals

14. L’esplendor
L’esplendor, a partir del segle XI es va iniciar a Europa un període d’estabilitat i
de recuperació econòmica. Als segles XII i XIII les ciutats van anar adquirint
importància, amb l’augment de les activitats artesanals i comercials.
L’agricultura era cada cop mes productiva i els camperols poden intercanviar
una part dels seus productes als mercats. Ja no tothom s’havia de dedicar als
treballs del camp i van anar apareixent els oficis especialitzats.
Els artesans, juntament amb els mercaders que comerciaven amb el seus
productes van formar una nova classe social urbana, que no depenia dels
senyors feudals: la burgesia.
Els artesans d’un mateix ofici solien agrupar-se en un mateix carrer de la ciutat.
Un gremi es una associació de persones que tenen el mateix ofici i que fan el
mateix treball.
 Controlaven el treball del artesans.
 Fixaven el preu dels productes.
 Vetllaven per la qualitat dels productes .
Van ser un element característic de la societat urbana des del segle XIII fins al
segle XIX.

15. Les universitats
Les primeres universitats que van aparèixer van ser a l’edat mitjana que van
substituir les escoles palatines les universitats medievals eren també
comunitats de mestres i estudiants ( universitats ) dedicades a la investigació i
producció del saber, així com focus de vigorosos debats i polèmiques.
La crisi
La crisi va començar perquè els camps no donaven per alimentar a tanta gent.
Així va començar la crisi de l’edat mitjana, caracteritzada pels fets següents:
·La fam, que va afectar a la població més pobre.
·Les revoltes camperoles contra els senyors feudals.
·La pesta bubònica, una malaltia imparable que va causar milions de morts a
tot Europa, especialment a les ciutats, on les males condicions de higièniques i
el contacte personal més estret van afavorir-ne la propagació.
La pressió feudal va provocar l’odi dels pagesos i va esdevenir una de les
causes dels greus conflictes socials dels segles XIV i XV. La reacció dels
pagesos va ser lluitar per la seva llibertat i per els drets feudals, com també
conservar les terres adquirides. No tots els pagesos van reaccionar igual.
La pesta bubònica: és la forma més comuna de la pesta. Es transmet a partir
de les rates, amb les seves puces infectades. El símptoma característic
d'aquesta variant de la malaltia és l'aparició de bubons a l'engonal, el coll i les
aixelles, pels quals supura pus i sang. Les persones infectades tenen també
hemorràgies sota la pell, raó per la qual presenten nombroses taques fosques
per tot el cos.
Va ser una pandèmia de pesta que va arribar a Europa i Àsia a mitjan segle
XIV (1347-1351) i provocà la mort d'aproximadament un terç de la població
europea, després d'una època d'esplendor.

16. LA CREACIÓ DE LA CORONA CATALANOARAGONESA
La corona catalanoaragonesa es va crear gràcies al casament de Ramon
Berenguer IV amb la filla de rei d'Aragó. Es va crear l'any 1137. Rep aquest
nom perquè amb aquest matrimoni es van unir el poder de la corona
d'Aragó i el del comtat de Barcelona, que dominava els altres comtats de
Catalunya.
Sota del regnat de Jaume I el Conqueridor, besnét de Ramon Berenguer IV,
la corona catalanoaragonesa es va expandir. Van conquerir les Illes Balears,
i el regne de València.
També van conquerir altres zones de la Mediterrània com Sardenya i Sicília.
Eren una gran potencia militar, amb soldats molt ben entrenats per a la
guerra. Aquests soldats mols cops conquerien territoris per als seus senyors
a canvi de diners eren els almogàvers que, dirigits per Roger de Flor, van
arribar fins a Grècia. Van ajudar els grecs a fer fora els turcs. Però els grecs
els van trair, van enverinar els caps, inclòs Roger de Flor, per no haver de
pagar els diners pactats i els almogàvers es van venjar, saquejant bona part
de Grècia i posant-la al servei del regne de Sicília.
COMPROMIS DE CASP
PERQUE ES VA PRODUIR LA GUERRA DELS REMENCES?
Els remences eren els pagesos de l´Edat Mitjana, eren pobres i esclaus
dels nobles o rics.
Guerra civil catalana any 1462:
La primera guerra dels remences va ser contra els nobles, per poder ser
lliures i deixar de ser maltractats, a part feien forts aldarulls(aldarulls
significa que feien molt soroll), als castells dels nobles per poder menjar, ja
que es morien de gana.
Entre el 7 i el 22 d'abril, la reina Joana contacta amb Francesc de Ventallat
per explicar-li que els remences volien ser lliures, no tenen ni menjar tenen
que intentar sobreviure.
La guerra civil catalana va acabar a l´ any 1472.

17. LA UNIÓ DE CASTELLA I ARAGÓ
Al any 1469, es van casar en secret el príncep Ferran, fill i hereu del tron del
rei Joan II d’Aragó i la princesa Isabel, germana del rei Enric IV de Castella.
Isabel, per accedir al tron va haver de discutir amb la seva neboda
Joana,hereva (heretera) al tron castellà, Joana que comptava amb el suport
d’una part de la noblesa i de l’ Església, que eren contràries a que Isabel fos
la reina.
D’aquesta manera es va desencadenar una guerra civil, que no finalitzaria
fins a la pau de Portugal que significaria la victòria absoluta de la reina
catòlica (Isabel). Això li va permetre ser la reina de Castella.
La seva religió es la catòlica.
Va culminar la conquista dels territoris cristians quan es va crear España.
VAN CONVIVIR MUSULMANS I CRISTIANS???
El seu reinat es va caracteritza perquè volien que tots fossin catòlics.
Volien que els musulmans i els jueus fossin cristians la força i si es negaven
els expulsaven o els mataven.
ART GÒTIC
L’estil gòtic va desenvolupar-se a Europa, des de mitjans del segle XII fins a
les darreries del segle XV, en aquest període van construir Esglésies, grans
catedrals i monuments importants per als habitants d’aquests nuclis, també
van crear-se noves ordres religioses que van fundar altres
monuments,d’altra banda, van construir-se edificis públics com ara
ajuntaments, llotges, drassanes i hospitals. Finalment, les famílies riques de
les ciutats van encarregar la construcció de grans palaus.

18. Les principals característiques de l’art gòtic son:
Seqüència temporal
Art religiós
Menyspreat en la seva època
Construcció d'imponents catedrals
Arquitectura
L’art gòtic està considerat un art medieval perquè el seu art era conegut a
les ciutats en canvi l’art romànic era conegut a les afores de les ciutats,és a
dir,als camps,boscos...
COM ERA LA PINTURA,L’ESCULTURA I L’ARQUITECTURA
L’ARQUITECTURA:
És van poder fer el edificis més grans gràcies a que van millorar les
tècniques de construcció i per això va permetre que els edificis fossin mes
grans, més lluminosos, mes colorits i mes amples.
Les seves característiques són:
-Edificis més alts i esvelts i murs més prims.
-Els edificis religiosos es van reduir.
-Grans obertures
-Portes i finestres en forma d’arc apuntat.
La catedral és l’edifici religiós més representatiu a l’arquitectura gòtica.
-L’ESCULTURA I LA PINTURA:

19. Les escultures decoren les façanes i l’interior de les catedrals.
La impressió que provoca aquest estil es molta obertura, molts colors, molta
màgia i sobretot molta majestuositat.