1. DIADA DE TOTS SANTS A MALLORCA
La diada de Tots Sants a Mallorca té un protagonista dolç destacat: el rosari
ensucrat.
Els rosaris són uns grans collarets fets de llepolies que els padrins joves regalen als
fillols aquest dia.
Aquest collaret, anomenat rosari ensucrat o rosari de llepolies, combina, al voltant
d'un mateix cordill, llepolies dolces com bombons i caramels, amb altres peces fetes
amb les fruites pròpies de Tots Sants: panellets de castanyes, ametlles, pinyons,
avellanes, carabasses, etc.
Aquest conjunt de peces enfilades, que imita un rosari, també inclou una peça rodona
més grossa que la resta, anomenada patena i que es posa com a medalla. La patena és
una rodanxa de fruita seva (sovint carabassa) tot i que actualment també és de
xocolata i imita una moneda.
Aquest collaret el fan els padrins a casa seva o el compren fet a les pastisseries.
L'ORIGEN DE LA TRADICIÓ
La tradició dels rosaris ensucrats prové, com els panellets, de les ofrenes que
antigament es feien als morts per Tots Sants amb productes derivats de la farina
cuita al forn combinada amb els fruits d'aquest temps.
Els rosaris són una evolució d'aquest costum festiu consistent en posar sobre les
sepultures aquestes menges que hom creia que ajudaven a les ànimes dels morts a
sobreviure durant el seu viatge.
Sembla que, antigament, cada peça d'aquest collaret era fet exclusivament amb els
anomenats panets de morts, uns panets dolços fets d'una combinació de farina cuita.
Als pobles de la Part Forana de Mallorca era tradicional que la nit de Tots Sants els
al·lots pujassin al campanar, on el campaner tocava de mort tota la nit només amb la
il·luminació d'algunes candeles i els contava històries tètriques i els convidava a
menjar bunyols. Actualment aquesta tradició s'ha perdut i el costum de regalar
aquests rosaris també ha decaigut, engolit per la festa de Halloween, contracció de
2. l'expressió anglesa All Hallow's Eve, que literalment sigmifica “víspera de Tots
Sants”.
Aquesta festa està emparentada amb la festivitat celta del Samhain, que celebrava la
fi de les collites i l'inici d'un nou període, l'Any Nou Celta. Aquesta mescla entre allò
vell i allò nou va alimentar les llegendes sobre esperits que tornaven i es mesclaven
entre els vius.
A mitjans del segle XVIII, els emigrants irlandesos d'origen celta, van començar a
arribar a Amèrica i, amb ells, les seves festes. Fou així com el Samhain evolucionà en
el Halloween de les carabasses.
Temps després la festa retornà a Europa “refeta”, de manera que ja no aludeix a la
idea dels difunts familiars, sinó a un seguit de personatges de la literatura fantàstica
o del cinema (vampirs, zombis, esquelets, fantasmes, etc)