SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 24
Les ILLES BALEARS
en l'Edat Moderna i
Contemporània
El Regne de Mallorca als
segles XVI I XVII
El Regne de Mallorca va continuant formant
part de la Corona d'Aragó es va integrar en
la monarquia hispànica amb el matrimoni
dels Reis Catòlics i va conservar les lleis i
institucions pròpies (Gran I General
Consell).
La monarquia per assegurar la seva
presència a les Illes Balears va crear la figura
del virrei.
L'any 1521 comença una insurrecció
anomenada de les Germanies, promoguda
per artesans i pagesos contra els nobles,
que dominaven la vida política i econòmica.
Volien
tenir representants
en les
institucions.
Les Germanies varen triomfar a Mallorca,
però les tropes reials varen fer costat a la
noblesa, i, després de dos anys de lluita, la
insurrecció va fracassar.
Al final del s XVI la població de les Illes
Balears era escassa (135.000 habitants), i
va disminuir posteriorment a causa de
greus epidèmies.

Característiques de la societat
balear:
La majoria eren pagesos i molts eren
jornalers sense terres.
➢ Les classes mitjanes urbanes eren
escasses.
➢ Una minoria (alta noblesa i Església)
tenia el poder.
➢
Els jueus conversos rebien el nom de xuetes,
formaven un grup minoritari a Mallorca. Estaven
mancats de la majoria de drets i varen ser
fortament perseguits al final del s XVII.
Fins al s XVII l'illa de Formentera va estar
deshabitada.
Durant l'Edat Moderna
l'activitat econòmica principal
era l'agricultura
(blat, vinyes i oliveres),
l'artesania i el comerç.
L'economia era a escala local degut a la
disminució del comerç i als atacs dels pirates.
Les nostres illes, especialment Menorca, i les
viles de Pollença, Valldemossa, Sóller i Andratx
foren saquejades sovint per turcs i
barbarescs.
Les Illes Balears al s XVIII
Al 1715 Felip V conquereix el Regne de
Mallorca i promulga el Decret de Nova
Planta que suprimia les lleis del Regne de
Mallorca i hi imposava les de Castella i a més
l'illa de Menorca queda sota la sobirania de
Gran Bretanya.
Se conserva el sistema d'economia agrària.
L'agricultura creix amb el conreu de:
cànem, lli, taronges, arròs i patates.
L'estructura social no va experimentar
canvis: noblesa i clero eren propietaris de
les terres que cultivaven els pagesos jornalers.
La Reial Societat Econòmica Mallorquina
d'Amics del País va introduir a les Illes el
pensament il·lustrat i també va contribuir a la
fundació de la Companyia de Comerç que va
impulsar la fabricació d'objectes de vidre i de
ceràmica per a l'exportació a Amèrica.
L'art de l'Edat Moderna al Regne
de Mallorca
L'estil renaixentista se comença a aplicar a
final del s XVI.
El Barroc del s XVII va evolucionar i va
perdurar a les Illes Balears durant el s XVIII.
Destaca sobretot l'arquitectura religiosa.
Les Illes Balears al segle XIX
Durant la Guerra contra Napoleó les Illes
Balears no varen ser ocupades pels
francesos, però el port de Maó fou base
naval de les flotes espanyola i anglesa i l'illa
de Cabrera se va utilitzar per recloure-hi els
presoners.
Durant el regnat d'Isabel II les Illes Balears
varen ser organitzades en una sola
província.
L'economia balear va continuar basant-se en
l'agricultura dirigida al comerç d'explotació,
especialment el conreu de la vinya i de
l'ametla. També hi va haver un creixement de
la ramaderia porquina i de llana.
L'activitat industrial va avançar en sectors
com el tèxtil (Mallorca), el cuir i les sabates
(Menorca) i l'explotació de les salines
(Eivissa i Formentera).
Es desenvolupà el comerç cap a Cuba i
Puerto Rico i per tant prosperaren els ports
de les Illes.
El creixement econòmic va afavorir l'augment
de la població que passà de 186.000 habitants
al començament del s XIX als 309.000 al final
del segle.
La societat es va transformar amb el sorgiment
d'una burgesia mercantil que controlava la
producció, el comerç, les companyies navilieres
i els bancs.
Augmenta el nombre de treballadors de les
indústries i del comerç.
S'inaugurà la primera línia fèrria al 1875:
Palma - Inca.
Les Illes Balears al segle XX
Al començament del s XX va sorgir un
moviment polític: el regionalisme, que
defensava la singularitat històrica de les
Balears i el seu dret d'autogovern.
Durant la Segona República varen dominar
els partits d'esquerra. S'impulsaren les
obres públiques i l'ensenyament. S'elaborà
un projecte d'Estatut que no va ser aprovat a
causa de l'esclat de la Guerra Civil.
La insurrecció de juliol de 1936 contra la
República va triomfar a Mallorca i a Eivissa;
Menorca es va mantenir al costat del govern
republicà durant tota la Guerra Civil.
Del període franquista se poden distingir
dues etapes:
➔Els primers anys: crisi econòmica, repressió
política i persecució cultural i lingüística.
➔A partir de 1951 la recuperació es va produir
abans que en altres territoris espanyols gràcies
al desenvolupament del turisme estranger
que indicava el començament d'una nova
època.
El creixement del turisme va permetre que les
Illes Balears es convertissin en un territori
desenvolupat.

S'hi varen construir hotels, agències de viatges
i urbanitzacions i va sorgir la necessitat de
rebre immigrants per ocupar els nombrosos
llocs de treball que hi feien falta. La població
va passar dels 365.000 habitants al 1930 a la
xifra de 1.072.844 de l'any 2008.
De totes maneres, el turisme també ha tengut
repercussions negatives:
creixement desordenat de les poblacions
i degradació del paisatge natural.
L'art del segle XX a les Illes
Balears
El desenvolupament artístic va ser molt
important a les Illes al s XX, tant pel que fa a
l'arquitectura, amb gran riquesa de
construccions modernistes, com a la
pintura, en la qual destaques dos noms:
Joan Miró i Miquel Barceló.
Les Illes Balears en l'Edat Moderna i Contemporània
Les Illes Balears en l'Edat Moderna i Contemporània
Les Illes Balears en l'Edat Moderna i Contemporània

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

La societat feudal. 2n eso
La societat feudal. 2n esoLa societat feudal. 2n eso
La societat feudal. 2n eso
2nESO
 
Les malalties cromosòmiques
Les malalties cromosòmiquesLes malalties cromosòmiques
Les malalties cromosòmiques
mroman08
 
Què fem amb els residus nuclears
Què fem amb els residus nuclearsQuè fem amb els residus nuclears
Què fem amb els residus nuclears
elfoix3aeso
 
Activitats substantiu
Activitats substantiuActivitats substantiu
Activitats substantiu
cpsonferriol
 
Comprensió lectora
Comprensió lectoraComprensió lectora
Comprensió lectora
Paco Tejera
 

Mais procurados (20)

Edat moderna com es vestien
Edat moderna com es vestienEdat moderna com es vestien
Edat moderna com es vestien
 
La societat feudal. 2n eso
La societat feudal. 2n esoLa societat feudal. 2n eso
La societat feudal. 2n eso
 
Les malalties cromosòmiques
Les malalties cromosòmiquesLes malalties cromosòmiques
Les malalties cromosòmiques
 
Pagesos
PagesosPagesos
Pagesos
 
Tema 6 la ciutat medieval
Tema 6 la ciutat medievalTema 6 la ciutat medieval
Tema 6 la ciutat medieval
 
INSTAL·LACIÓ DE GAS
INSTAL·LACIÓ DE GASINSTAL·LACIÓ DE GAS
INSTAL·LACIÓ DE GAS
 
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genèticaBiologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genètica
 
L’edat moderna
L’edat modernaL’edat moderna
L’edat moderna
 
Edat moderna-invents
Edat moderna-inventsEdat moderna-invents
Edat moderna-invents
 
3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna
3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna
3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna
 
Què fem amb els residus nuclears
Què fem amb els residus nuclearsQuè fem amb els residus nuclears
Què fem amb els residus nuclears
 
La vida en els castells
La vida en els castellsLa vida en els castells
La vida en els castells
 
Powerpoint colonia vidal pdf
Powerpoint colonia vidal pdfPowerpoint colonia vidal pdf
Powerpoint colonia vidal pdf
 
L’edat moderna
L’edat modernaL’edat moderna
L’edat moderna
 
Activitats substantiu
Activitats substantiuActivitats substantiu
Activitats substantiu
 
Comprensió lectora
Comprensió lectoraComprensió lectora
Comprensió lectora
 
Unitat 5 (A)
Unitat 5 (A)Unitat 5 (A)
Unitat 5 (A)
 
Nombres enters u1
Nombres enters u1Nombres enters u1
Nombres enters u1
 
El feu pagesos i senyor sariadna
El feu  pagesos i senyor sariadnaEl feu  pagesos i senyor sariadna
El feu pagesos i senyor sariadna
 
Tema 4 (III). Les dones en l'Edat Mitjana
Tema 4 (III). Les dones en l'Edat MitjanaTema 4 (III). Les dones en l'Edat Mitjana
Tema 4 (III). Les dones en l'Edat Mitjana
 

Semelhante a Les Illes Balears en l'Edat Moderna i Contemporània

6.Les Illes Balears en l'Edat Moderna i Contemporània
6.Les Illes Balears en l'Edat Moderna i Contemporània6.Les Illes Balears en l'Edat Moderna i Contemporània
6.Les Illes Balears en l'Edat Moderna i Contemporània
mjcampaner
 
Catalunya dins la Corona d'Aragó.
Catalunya dins la Corona d'Aragó.Catalunya dins la Corona d'Aragó.
Catalunya dins la Corona d'Aragó.
evavila
 
TEMA 5 ELS GRANS REGNES CRISTIANS
TEMA 5 ELS GRANS REGNES CRISTIANSTEMA 5 ELS GRANS REGNES CRISTIANS
TEMA 5 ELS GRANS REGNES CRISTIANS
joanet83
 
Els fonaments de catalunya
Els fonaments de catalunyaEls fonaments de catalunya
Els fonaments de catalunya
MARSALAT
 
Catalunya dins la corona d'aragó ian said mohamed
Catalunya dins la corona d'aragó ian said mohamedCatalunya dins la corona d'aragó ian said mohamed
Catalunya dins la corona d'aragó ian said mohamed
Joan Soto Alumnat
 

Semelhante a Les Illes Balears en l'Edat Moderna i Contemporània (20)

6.Les Illes Balears en l'Edat Moderna i Contemporània
6.Les Illes Balears en l'Edat Moderna i Contemporània6.Les Illes Balears en l'Edat Moderna i Contemporània
6.Les Illes Balears en l'Edat Moderna i Contemporània
 
Historia balears moderna i contemp
Historia balears moderna i contempHistoria balears moderna i contemp
Historia balears moderna i contemp
 
L'ESPANYA DEL S.XVIII I EL REFORMISME BORBÒNIC
L'ESPANYA DEL S.XVIII I EL REFORMISME BORBÒNICL'ESPANYA DEL S.XVIII I EL REFORMISME BORBÒNIC
L'ESPANYA DEL S.XVIII I EL REFORMISME BORBÒNIC
 
HISTORIA DE CATALUNYA
HISTORIA DE CATALUNYAHISTORIA DE CATALUNYA
HISTORIA DE CATALUNYA
 
Catalunya dins la Corona d'Aragó.
Catalunya dins la Corona d'Aragó.Catalunya dins la Corona d'Aragó.
Catalunya dins la Corona d'Aragó.
 
TEMA 5 ELS GRANS REGNES CRISTIANS
TEMA 5 ELS GRANS REGNES CRISTIANSTEMA 5 ELS GRANS REGNES CRISTIANS
TEMA 5 ELS GRANS REGNES CRISTIANS
 
Els fonaments de catalunya
Els fonaments de catalunyaEls fonaments de catalunya
Els fonaments de catalunya
 
La Monarquia Hispànica. Des de la Unió fins la conquesta d'Amèrica
La Monarquia Hispànica. Des de la Unió fins la conquesta d'AmèricaLa Monarquia Hispànica. Des de la Unió fins la conquesta d'Amèrica
La Monarquia Hispànica. Des de la Unió fins la conquesta d'Amèrica
 
5. catalunya dins la corona d'aragó
5. catalunya dins la corona d'aragó5. catalunya dins la corona d'aragó
5. catalunya dins la corona d'aragó
 
4. els orígens de catalunya (segles viii xii)
4. els orígens de catalunya (segles viii xii)4. els orígens de catalunya (segles viii xii)
4. els orígens de catalunya (segles viii xii)
 
Catalunya dins la corona d'aragó ian said mohamed
Catalunya dins la corona d'aragó ian said mohamedCatalunya dins la corona d'aragó ian said mohamed
Catalunya dins la corona d'aragó ian said mohamed
 
Edat mitjana a catalunya
Edat mitjana a catalunyaEdat mitjana a catalunya
Edat mitjana a catalunya
 
Edat mitjana a Catalunya
Edat mitjana a CatalunyaEdat mitjana a Catalunya
Edat mitjana a Catalunya
 
Ledat moderna1
Ledat moderna1Ledat moderna1
Ledat moderna1
 
Ledat moderna1
Ledat moderna1Ledat moderna1
Ledat moderna1
 
Tema 10
Tema 10Tema 10
Tema 10
 
Canvis econòmics i socials
Canvis econòmics i socialsCanvis econòmics i socials
Canvis econòmics i socials
 
Un nou món. amèrica o índia
Un nou món. amèrica o índiaUn nou món. amèrica o índia
Un nou món. amèrica o índia
 
CATALUNYA DINS LA CORONA D’ARAGÓ
CATALUNYA DINS LA CORONA D’ARAGÓCATALUNYA DINS LA CORONA D’ARAGÓ
CATALUNYA DINS LA CORONA D’ARAGÓ
 
Origen i desenvolupament de l'autogovern valencià des de 1238 fins 2006
Origen i desenvolupament de l'autogovern valencià des de 1238 fins 2006Origen i desenvolupament de l'autogovern valencià des de 1238 fins 2006
Origen i desenvolupament de l'autogovern valencià des de 1238 fins 2006
 

Mais de 2002a

Els continents
Els continentsEls continents
Els continents
2002a
 
Mare teresa de calcuta
Mare teresa de calcutaMare teresa de calcuta
Mare teresa de calcuta
2002a
 
Dalai lama
Dalai lamaDalai lama
Dalai lama
2002a
 
Nelson mandela225
Nelson mandela225Nelson mandela225
Nelson mandela225
2002a
 
Martin luther king 2
Martin luther king 2Martin luther king 2
Martin luther king 2
2002a
 
5. El s XX i el món actual
5. El s XX i el món actual5. El s XX i el món actual
5. El s XX i el món actual
2002a
 
4.l'Edat Contemporània
4.l'Edat Contemporània4.l'Edat Contemporània
4.l'Edat Contemporània
2002a
 
3. L'Edat Moderna
3. L'Edat Moderna3. L'Edat Moderna
3. L'Edat Moderna
2002a
 
2.Power point l'EDAT MITJANA
 2.Power point l'EDAT MITJANA 2.Power point l'EDAT MITJANA
2.Power point l'EDAT MITJANA
2002a
 
1. Power point De la PREHISTÒRIA a l'EDAT ANTIGA
 1. Power point De la PREHISTÒRIA a l'EDAT ANTIGA 1. Power point De la PREHISTÒRIA a l'EDAT ANTIGA
1. Power point De la PREHISTÒRIA a l'EDAT ANTIGA
2002a
 

Mais de 2002a (11)

Els continents
Els continentsEls continents
Els continents
 
Mare teresa de calcuta
Mare teresa de calcutaMare teresa de calcuta
Mare teresa de calcuta
 
Dalai lama
Dalai lamaDalai lama
Dalai lama
 
Nelson mandela225
Nelson mandela225Nelson mandela225
Nelson mandela225
 
Martin luther king 2
Martin luther king 2Martin luther king 2
Martin luther king 2
 
5. El s XX i el món actual
5. El s XX i el món actual5. El s XX i el món actual
5. El s XX i el món actual
 
4.l'Edat Contemporània
4.l'Edat Contemporània4.l'Edat Contemporània
4.l'Edat Contemporània
 
3. L'Edat Moderna
3. L'Edat Moderna3. L'Edat Moderna
3. L'Edat Moderna
 
3.Power point L'Edat Moderna
3.Power point L'Edat Moderna3.Power point L'Edat Moderna
3.Power point L'Edat Moderna
 
2.Power point l'EDAT MITJANA
 2.Power point l'EDAT MITJANA 2.Power point l'EDAT MITJANA
2.Power point l'EDAT MITJANA
 
1. Power point De la PREHISTÒRIA a l'EDAT ANTIGA
 1. Power point De la PREHISTÒRIA a l'EDAT ANTIGA 1. Power point De la PREHISTÒRIA a l'EDAT ANTIGA
1. Power point De la PREHISTÒRIA a l'EDAT ANTIGA
 

Les Illes Balears en l'Edat Moderna i Contemporània

  • 1. Les ILLES BALEARS en l'Edat Moderna i Contemporània
  • 2. El Regne de Mallorca als segles XVI I XVII El Regne de Mallorca va continuant formant part de la Corona d'Aragó es va integrar en la monarquia hispànica amb el matrimoni dels Reis Catòlics i va conservar les lleis i institucions pròpies (Gran I General Consell). La monarquia per assegurar la seva presència a les Illes Balears va crear la figura del virrei.
  • 3. L'any 1521 comença una insurrecció anomenada de les Germanies, promoguda per artesans i pagesos contra els nobles, que dominaven la vida política i econòmica. Volien tenir representants en les institucions. Les Germanies varen triomfar a Mallorca, però les tropes reials varen fer costat a la noblesa, i, després de dos anys de lluita, la insurrecció va fracassar.
  • 4. Al final del s XVI la població de les Illes Balears era escassa (135.000 habitants), i va disminuir posteriorment a causa de greus epidèmies. Característiques de la societat balear: La majoria eren pagesos i molts eren jornalers sense terres. ➢ Les classes mitjanes urbanes eren escasses. ➢ Una minoria (alta noblesa i Església) tenia el poder. ➢
  • 5. Els jueus conversos rebien el nom de xuetes, formaven un grup minoritari a Mallorca. Estaven mancats de la majoria de drets i varen ser fortament perseguits al final del s XVII. Fins al s XVII l'illa de Formentera va estar deshabitada. Durant l'Edat Moderna l'activitat econòmica principal era l'agricultura (blat, vinyes i oliveres), l'artesania i el comerç.
  • 6. L'economia era a escala local degut a la disminució del comerç i als atacs dels pirates. Les nostres illes, especialment Menorca, i les viles de Pollença, Valldemossa, Sóller i Andratx foren saquejades sovint per turcs i barbarescs.
  • 7. Les Illes Balears al s XVIII Al 1715 Felip V conquereix el Regne de Mallorca i promulga el Decret de Nova Planta que suprimia les lleis del Regne de Mallorca i hi imposava les de Castella i a més l'illa de Menorca queda sota la sobirania de Gran Bretanya. Se conserva el sistema d'economia agrària. L'agricultura creix amb el conreu de: cànem, lli, taronges, arròs i patates.
  • 8. L'estructura social no va experimentar canvis: noblesa i clero eren propietaris de les terres que cultivaven els pagesos jornalers. La Reial Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País va introduir a les Illes el pensament il·lustrat i també va contribuir a la fundació de la Companyia de Comerç que va impulsar la fabricació d'objectes de vidre i de ceràmica per a l'exportació a Amèrica.
  • 9. L'art de l'Edat Moderna al Regne de Mallorca L'estil renaixentista se comença a aplicar a final del s XVI.
  • 10. El Barroc del s XVII va evolucionar i va perdurar a les Illes Balears durant el s XVIII. Destaca sobretot l'arquitectura religiosa.
  • 11. Les Illes Balears al segle XIX Durant la Guerra contra Napoleó les Illes Balears no varen ser ocupades pels francesos, però el port de Maó fou base naval de les flotes espanyola i anglesa i l'illa de Cabrera se va utilitzar per recloure-hi els presoners. Durant el regnat d'Isabel II les Illes Balears varen ser organitzades en una sola província.
  • 12. L'economia balear va continuar basant-se en l'agricultura dirigida al comerç d'explotació, especialment el conreu de la vinya i de l'ametla. També hi va haver un creixement de la ramaderia porquina i de llana. L'activitat industrial va avançar en sectors com el tèxtil (Mallorca), el cuir i les sabates (Menorca) i l'explotació de les salines (Eivissa i Formentera). Es desenvolupà el comerç cap a Cuba i Puerto Rico i per tant prosperaren els ports de les Illes.
  • 13.
  • 14. El creixement econòmic va afavorir l'augment de la població que passà de 186.000 habitants al començament del s XIX als 309.000 al final del segle. La societat es va transformar amb el sorgiment d'una burgesia mercantil que controlava la producció, el comerç, les companyies navilieres i els bancs. Augmenta el nombre de treballadors de les indústries i del comerç.
  • 15. S'inaugurà la primera línia fèrria al 1875: Palma - Inca.
  • 16. Les Illes Balears al segle XX Al començament del s XX va sorgir un moviment polític: el regionalisme, que defensava la singularitat històrica de les Balears i el seu dret d'autogovern. Durant la Segona República varen dominar els partits d'esquerra. S'impulsaren les obres públiques i l'ensenyament. S'elaborà un projecte d'Estatut que no va ser aprovat a causa de l'esclat de la Guerra Civil.
  • 17. La insurrecció de juliol de 1936 contra la República va triomfar a Mallorca i a Eivissa; Menorca es va mantenir al costat del govern republicà durant tota la Guerra Civil. Del període franquista se poden distingir dues etapes: ➔Els primers anys: crisi econòmica, repressió política i persecució cultural i lingüística. ➔A partir de 1951 la recuperació es va produir abans que en altres territoris espanyols gràcies al desenvolupament del turisme estranger que indicava el començament d'una nova època.
  • 18.
  • 19. El creixement del turisme va permetre que les Illes Balears es convertissin en un territori desenvolupat. S'hi varen construir hotels, agències de viatges i urbanitzacions i va sorgir la necessitat de rebre immigrants per ocupar els nombrosos llocs de treball que hi feien falta. La població va passar dels 365.000 habitants al 1930 a la xifra de 1.072.844 de l'any 2008.
  • 20. De totes maneres, el turisme també ha tengut repercussions negatives: creixement desordenat de les poblacions i degradació del paisatge natural.
  • 21. L'art del segle XX a les Illes Balears El desenvolupament artístic va ser molt important a les Illes al s XX, tant pel que fa a l'arquitectura, amb gran riquesa de construccions modernistes, com a la pintura, en la qual destaques dos noms: Joan Miró i Miquel Barceló.